Eskelinen, Terttu

Revistes Catalanes amb Accés Obert

En record de Betty Joseph (1917-2013)
Revista Catalana de Psicoanàlisi, Vol. XXX/1
Terttu Eskelinen
Barcelona
Betty Joseph va morir plàcidament a Londres el 4 d’abril proppassat, a la seva
casa de St. John’s Wood, on havia viscut més de cinquanta anys. En ella va
transcórrer la major part del seu treball clínic amb adults i infants. Era també
el lloc acollidor dels seus seminaris, alguns dels quals s’havien perllongat
durant més de quaranta anys. Participants assidus com R. Britton, M.
Feldman i J. Steiner han parlat en diferents ocasions dels intercanvis creatius
que s’hi suscitaven al compàs dels casos clínics que s’hi anaven presentant.
Però l’activitat didàctica de Betty Joseph s’estenia lluny d’aquesta
matriu, per molts llocs del món, des de l’Índia a l’Argentina, però amb
particular assiduïtat a San Francisco i Barcelona. 
Tots aquells que han tingut el privilegi de gaudir del seu ensenyament en
OBITUARI
XXX-1 OKRET_XXX-1.qxd  10/07/13  16:27  Página 111
seminaris i supervisions i conèixer-la després en accedir a la vida privada de
la seva amistat, no tenien excessives sorpreses en verificar la seva gran
capacitat d’interessos: la novetat d’un paisatge, la curiositat per cada ciutat
que visitava, l’atractiu de cada concert, exposicions d’art i molt especialment
la passió pel teatre, des de Shakespeare als autors d’avui. El que més
sorprenia, però, era el seu permanent interès en tot allò que s’esdevenia en el
flux incessant dels moments. Amb ella res no empal·lidia la singularitat de
cada situació per quotidiana que pogués ésser. La seva intensa capacitat de
presència feia difícil la banalització repetitiva, la monotonia o el lloc comú; i
si per atzar es desmaiava la fluència o la vivacitat de les evocacions d’uns i
altres, ella podia reviscolar l’interès del moment apel·lant amb humor a la
gràcia inadvertida de les paraules que per atzar s’havien emprat. I era incitant
veure-la qüestionar pel sentit calidoscòpic dels mots en lliscar d’una llengua
a una altra: de l’anglès al català i als mots de Freud, i a l’ambigüitat
polisèmica d’uns i altres. La conversa tornava a progressar per indrets
psicoanalítics, però a la taula s’hi havien aplegat diferents tipus de
diccionaris.
Molts psicoanalistes del nostre Institut han participat en algun dels tres
seminaris de clínica i tècnica que va impartir a Barcelona aquests últims deu
anys, en visites regulars i periòdiques, bianuals. Escoltava amatent i seguia els
reports de sessió que el supervisat anava exposant. Ella de vegades reclamava
la precisió d’un detall i en general no feia comentaris fins que s’havia acabat
de relatar el curs de la sessió. Llavors recomençava una relectura, seqüència
per seqüència, que en part repetia la versió del supervisat fins que, a cert
moment, la puntuació era diferent: el contingut anecdòtic cobrava justificació
perquè al·ludia, en termes de situació passada, a la immediatesa del present
continu de la relació amb l’analista. El que fins llavors semblava una mera
reproducció d’un fet viscut lluny de la sessió, ara semblava reflectir el que de
fet s’estava desenrotllant en la més immediata actualitat del que es creuava
entre analista i analitzat.
Aquesta reducció sorprenent de la immensa varietat de continguts que el
discurs del pacient desgranava, amb el seu particular estil expressiu i la
manera com afectava l’analista (explícita en el relat i comentaris del mateix
supervisat), tenia un efecte de zoom que magnificava fins a l’evidència allò
que ja era present, però mig enterbolit per l’habilitat del sistema defensiu de
l’analitzat. Els continguts de la interacció entre pacient i analista
s’il·luminaven de significació quan la visió de Betty els connectava amb
creixent coherència i presència viscuda.
I tot aquest esclariment interpretatiu es feia sense recórrer a mínims
patrons teòrics o models explicatius. L’explicació dimanava de la seva
excepcional capacitat d’escolta, atenta al fer i al dir del pacient i a la vegada
amb íntima curiositat pel ressò que la continuada interacció suscitava. No
sempre, però, es produïa aquesta transformació de l’impacte clínic en un
crescendo de sentit. Sovint Betty ens deia: ‘...puc estar equivocada, però
112 Revista Catalana de Psicoanàlisi, Vol. XXX/1
XXX-1 OKRET_XXX-1.qxd  10/07/13  16:27  Página 112
113Obituari - En record de Betty Joseph
escoltem encara el que passa a la sessió següent...’ O demanava el parer dels
companys de seminari per si una altra manera d’afectar-se pel mateix relat
podia afegir nova llum i sentit a allò que podia dramatitzar-se a la
transferència. El que no feia, com hem dit, era emparar-se en llocs comuns
que poguessin aplicar-se a la situació viscuda amb el pacient. Només
consultava la collita de percepcions que havia fet en la seva portentosa
atenció, que tenia aquella qualitat de gleichschwebende, com volia Freud, una
atenció per arreu suspesa, lliure com una ala que voleia per cada topant de la
presència viva de l’altre i pels camins interiors de la pròpia afectació.
El que Betty Joseph copsava en aquest vol ho havia de fer saber de la
millor, delicada manera al pacient, i ho feia explícitament amb el sentiment
de devolució, de retorn d’una veritat, o d’un tros de veritat que no podia
retenir-se, que el pacient té tot el dret de conèixer. I ens deia que considerava
una greu manca d’ètica privar el pacient d’aquest parcel·la de veritat que ens
havia expressat a la insabuda. Silenciar al pacient allò que ens ha fet conèixer
d’ell mateix no es justifica de cap manera i obeeix sempre a una actitud
defensiva de l’analista, per por de situacions massa ansiògenes que poguessin
suscitar-se per l’ampliació del coneixement.
La tenacitat i entusiasme amb què Betty Joseph va seguir la seva llarga
aventura clínica s’ha decantat en un llegat preciós, que M. Feldman resumia
en un consistent model de tècnica analítica i una teoria del canvi psíquic que
van ser sempre fites importants de la seva dedicació.
XXX-1 OKRET_XXX-1.qxd  10/07/13  16:27  Página 113
XXX-1 OKRET_XXX-1.qxd  10/07/13  16:27  Página 114


En record de Betty Joseph (1917-2013)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert