Castiñeiras Lacambra, MJ.

Fuentes Arderiu, X.

Martínez Casademont, M.

Miró Balagué, J.

Pastor Ferrer, C.

Vilanova Navarro, A.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Criteris per establir el contingut dels catàlegs de  
prestacions dels laboratoris clínics hospitalaris 
 
 
María José Castiñeiras Lacambra 
Xavier Fuentes Arderiu 
Laboratori Clínic 
IDIBELLHospital Universitari de Bellvitge 
L'Hospitalet de Llobregat 
 
Mariano Martínez Casademont 
Laboratoris Clínics 
Hospital Universitari Vall d'Hebron 
Barcelona 
 
Jaume Miró Balagué 
Laboratori Clínic 
Hospital de Viladecans 
Viladecans 
 
Mari Cruz Pastor Ferrer 
Servei de Bioquímica 
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol 
Badalona 
 
Àngels Vilanova Navarro 
Laboratori Clínic 
Hospital Universitari Joan XXIII 
Tarragona 
 
Joan Zaragoza López 
Laboratori de l'ICS de les Terres de l'Ebre 
Hospital Verge de la Cinta 
Tortosa 
 
 
 
Introducció 
 
Un laboratori clínic1 hospitalari ha d'oferir en el seu catàleg de prestacions les 
anàlisis que per raons epidemiològiques siguin les més apropiades per als 
interessos de la població atesa i del propi hospital, però la realització 
d'aquestes anàlisis ha de ser eficient i ha d'assegurar resultats de qualitat (1). 
Per tant, a part de les raons epidemiològiques, a l'hora d'establir el catàleg de 
prestacions també s'han de tenir en compte altres aspectes, com ara els 
qualitològics, econòmics i, fins i tot, de prestigi institucional. 
 
L'epidemiologia de la població que ha d'atendre el laboratori clínic indica quines 
són les malalties per al diagnòstic, pronòstic, seguiment, etc., de les quals s'ha 
de seleccionar les anàlisis que constituiran el catàleg. Però com que poden 
existir diverses propietats biològiques per a la mateixa finalitat, a l'hora 
d'establir el catàleg de prestacions s'hauran de triar les més apropiades des del 
punt de vista del seu valor semiològic. El procés de selecció d'aquestes anàlisis 
ha de basar-se en proves científiques, disposant d'informació completa i 
exhaustiva sobre l'avaluació de les prestacions i utilitzant diferents criteris 
segons que l'anàlisi proposada sigui una innovació o sigui una alternativa o 
equivalència d'una ja existent. 
 
D'altra banda, davant de la necessitat de disposar de les anàlisis més 
adequades per a cadascuna de les condicions clíniques possibles, el catàleg 
de prestacions ha d'estar sotmès a un procés de revisió continuada amb 
l'objectiu que sempre contingui les anàlisis més apropiades des del punt de 
vista semiològic. Aquest procés ha de ser participatiu i multidisciplinari: hi han 
de col·laborar activament els metges clínics de les diferents especialitats 
mèdiques i els professionals del laboratori especialitzats en les diferents 
branques de les ciències de laboratori clínic. 
 
Malgrat el benefici que suposa disposar d'un document de consens que 
contingui una recomanació o una guia per seleccionar les propietats 
biològiques que un laboratori clínic ha d'incloure en el seu catàleg de 
prestacions, no s'ha publicat res sobre aquest assumpte. Per aquesta raó, en 
aquest article es proposa un conjunt de criteris qualitològics, econòmics, 
mèdics i de prestigi institucional per decidir el contingut del catàleg de 
prestacions d'un laboratori clínic hospitalari. 
 
Per tal d'evitar confusions terminològiques, abans d'exposar els criteris es 
donen les definicions següents: 
 
anàlisi (clínica): conjunt d'operacions l'objecte del qual és conèixer in vitro el 
valor d'una propietat biològica (2)  
 
catàleg de prestacions (de laboratori clínic): llista descriptiva dels productes 
que ofereix un laboratori clínic amb finalitat assistencial (3) 
NOTA 1: Els 'productes' a què fa referència aquest document són les 
anàlisis fetes pel propi laboratori. 
 
NOTA 2: Queden excloses les anàlisis fetes amb finalitat exclusivament 
docent o de recerca i, coherentment amb la nota anterior, les anàlisis 
que se subcontracten a un altre laboratori o es fan fora de les 
instal·lacions del laboratori per personal sanitari aliè al laboratori (anàlisis 
prop del pacient).  
condicions de repetibilitat: condicions en les que amb el mateix procediment 
de mesura s'obtenen resultats de mesura independents en el mateix laboratori, 
pel mateix operador utilitzant el mateix equip, dins d'uns intervals de temps 
curts (4)  
NOTA: Per a aquest article, aquesta definició es fa extensiva als 
procediments d'examen que no són mesures, és a dir als procediments 
d'observació.  
hospital d'alta tecnologia: hospital que disposa de les anomenades 
supraespecialitats i de noves tecnologies diagnostico-terapèutiques (5)  
NOTA: Atenen els pacients que no es poden tractar als hospitals de 
referència.  
hospital de referència: hospital destinat a resoldre pràcticament la totalitat 
dels problemes de salut susceptibles de curació i millora, llevat d'aquells que 
requereixen recursos tecnològics d'alt nivell o una pràctica altament 
especialitzada (5) 
 
hospital general bàsic: hospital que dóna resposta completa als requeriments 
habituals de la població (5)  
NOTA: Aquests hospitals tenen la tecnologia assistencial necessària per 
atendre aquelles malalties que no requereixen un grau d'especialització 
important.  
laboratori clínic: organització dedicada a l'examen in vitro de propietats 
biològiques amb la finalitat de facilitar la prevenció, el diagnòstic, el pronòstic, el 
control del tractament i el coneixement de les malalties humanes 
 
propietat biològica: propietat que s'examina in vitro en un material derivat del 
cos humà, o en materials relacionats amb activitats medicoquirúrgiques, per tal 
d'obtenir informació per al diagnòstic, la prevenció, el pronòstic, el seguiment o 
el tractament de les malalties  
EXEMPLES: concentració de massa de fibrinogen en el plasma, 
concentració de nombre de leucòcits en la sang, concentració de 
nombre de bacteris en l'orina, concentració arbitrària (presència o 
absència) de Trichomonas vaginalis en l'orina.  
sèrie analítica: conjunt de mesures fetes en condicions de repetibilitat (6)  
NOTA: Per a aquest article, aquesta definició es fa extensiva als 
exàmens de laboratori que no són mesures, és a dir a les observacions.  
 
Consideracions prèvies 
 
Un cop seleccionades les anàlisis que tenen una millor relació entre cost i valor 
semiològic, s'ha de decidir, utilitzant arguments qualitològics i econòmics, entre 
d'altres, si les anàlisis necessàries es faran al propi laboratori, i per tant 
s'inclouran en el catàleg de prestacions, o se subcontractaran. En la majoria 
dels laboratoris clínics, les anàlisis que tenen una gran demanda s'acostumen a 
fer diàriament o en dies alterns; i és raonable, tant des del punt de vista 
qualitològic com econòmic, que es faci així: fer-les amb menys freqüència 
perjudicaria els temps de resposta i no aconseguiria abaratir-les. D'altra banda, 
pel que fa a les anàlisis de sol·licitud poc freqüent l'actitud dels laboratoris 
clínics és molt diversa. Tanmateix, hi ha raons qualitològiques i econòmiques 
per procurar no fer anàlisis poc freqüents, com s'exposa tot seguit. 
 
Raons qualitològiques: 
1. Si es fan menys de 20 sèries a l'any no es poden estimar de manera 
mínimament fiable les característiques metrològiques bàsiques.  
2. Si es fan menys de 12 sèries a l'any, llevat d'algun cas excepcional, no 
es pot participar en un programa d'avaluació externa de la qualitat.  
3. Quan més baixa és la freqüència, més baixa és l'experiència, i per tant la 
destresa, que acumulen els operadors.  
4. Quan més baixa és la freqüència, és triga més en poder estimar uns 
intervals de control propis, o no es pot.  
Raons econòmiques: 
1. Quan més baixa és la freqüència, és més difícil utilitzar els reactius 
abans que caduquin.  
2. Quan més baixa és la freqüència, és més car estimar uns intervals de 
control propis, ja que s'han de fer anàlisis només per a aquesta finalitat.  
3. Quan més baixa és la freqüència, si cal algun instrument especial és 
més difícil amortitzar-lo.  
 
Proposta de criteris per establir el contingut dels catàlegs de prestacions 
 
Partint de les consideracions anteriors, els criteris proposats per decidir el 
contingut del catàleg de prestacions d'un laboratori clínic hospitalari són: 
1. Les anàlisis (sèries analítiques) corresponents a la propietat biològica en 
qüestió s'han de fer un mínim de dues vegades al mes. 
NOTA: Aquest requisit és per garantir una habilitat adequada per a la 
realització de les anàlisis i per poder disposar d'un nombre de resultats 
de control en el cas dels procediments de mesura que permeti 
estimar la qualitat metrològica (imprecisió i error sistemàtic, 
fonamentalment) amb que es treballa, i per poder participar en 
programes d'avaluació externa de la qualitat, tal com exigeix el decret 
d'autorització administrativa dels laboratoris clínics.  
 
2. La freqüència mínima esmentada al punt anterior ha de ser compatible 
amb el temps de lliurament de resultats que necessiten els metges 
sol·licitants. 
NOTA: Aquest criteri és essencial per tal de satisfer els requisits dels 
clients del laboratori clínic.  
 
3. El cost per pacient corresponent de l'anàlisi en qüestió ha de ser inferior 
al preu de subcontractació. 
NOTA 1: El cost s'ha de considerar per pacient, i ha d'incloure el cost 
dels calibratges i del control de la qualitat.  
NOTA 2: Per poder calcular el cost per pacient és necessari poder dur a 
terme una comptabilitat analítica, i que tingui en compte la repercussió 
del cost del personal en cada anàlisi.  
 
4. Si per raons de prestigi institucional en algun hospital es considera que 
el seu catàleg ha d'incloure una anàlisi determinada, encara que no es 
compleixi el requisit econòmic del punt 3, ho pot fer sempre i quan les 
consideracions qualitològiques ho permetin, o les necessitats 
assistencials ho requereixin. 
5. Si el laboratori en qüestió no pot satisfer el requisit qualitològic del punt 
1, ha de subcontractar aquesta anàlisi a un altre laboratori que compleixi 
l'esmentat requisit qualitològic. 
6. Si no existeix cap laboratori subcontractista d'aquestes característiques, 
el laboratori en qüestió pot fer aquesta anàlisi en les seves instal·lacions. 
NOTA: Si un laboratori comencés a fer una anàlisi perquè no hi hagués 
un laboratori on fos practicable subcontractar-la, encara que la 
freqüència fos inferior a la descrita al punt 1, aniria adquirint experiència 
(destresa) i amb el temps el nombre de sèries probablement aniria 
augmentant.  
 
 
En general, com a conseqüència de l'aplicació dels criteris esmentats, la 
complexitat de l'hospital es correlaciona amb l'extensió del catàleg de 
prestacions del laboratori clínic. Així, l'aplicació dels criteris proposats condueix, 
a grans trets, a què els laboratoris clínics dels hospitals generals bàsics facin 
les anàlisis d'ús més freqüent i els laboratoris clínics dels hospitals de 
referència i d'alta tecnologia facin, en general, tota mena d'anàlisis, encara que 
no tots facin de tot; més concretament:  
• Els laboratoris clínics dels hospitals generals bàsics fan anàlisis generals 
relacionades amb la bioquímica clínica, citohematologia, 
hemostasiologia, immunologia, microbiologia i parasitologia, més 
aquelles que són necessàries per raons institucionals o 
epidemiològiques. 
• Els laboratoris clínics dels hospitals de referència fan les mateixes 
anàlisis que els laboratoris clínics dels hospitals generals bàsics més 
tota la resta d'anàlisis d'ús assistencial, adequats als criteris exposats al 
punt 4, més aquelles que són necessàries per raons institucionals o 
epidemiològiques. 
• Els laboratoris clínics dels hospitals d'alta tecnologia fan les mateixes 
anàlisis que els laboratoris clínics dels hospitals de referència més 
aquelles anàlisis de gran complexitat que requereixen una gran 
especialització i aquelles que són necessàries per raons institucionals o 
epidemiològiques.  
 
 
Bibliografia 
1. Travers EM. Clinical laboratory management. Baltimore: Williams & 
Wilkins;1997:575-97.  
2. Asociación Española de Normalización y Certificación. Laboratorios 
clínicos  Requisitos particulares para la calidad y la competencia. 
UNE-EN ISO 15189:2003. Madrid: AENOR; 2003.  
3. Miró Balagué J, Fusté Ventosa M, Nicolau Costa J, Hornos Vila JI, 
Fuentes Arderiu X. Diccionari de gestió del laboratori clínic. A: Miró 
Balagué J, Vernetta Porta MÀ, dir. Eines per a la gestió del laboratori 
clínic. Barcelona: Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic; 
2002. [ISBN 84-688-6834-5]  
4. International Organization for Standardization. Statistics - Vocabulary 
and Symbols. Part 1: Probability and general statistical terms. ISO 3534-
1. Geneva: ISO;1993.  
5. CatSalut 
<http://www10.gencat.net/catsalut/cat/servcat_hospitalaria_tip.htm>  
6. International Union of Pure and Applied Chemistry. Harmonized 
guidelines for internal quality control in analytical chemistry laboratories. 
Pure Appl Chem 1995;67:649-66.  
 
Nota 
1Encara que la definició de laboratori clínic que es dóna en aquest article 
inclogui els laboratoris clínics que realitzen anàlisis histològiques, els criteris 
que es proposen en aquest text no van adreçats als laboratoris clínics dedicats 
a la anatomia patològica.  
 
 
 
 
Citació recomanada per a aquest document:  
 
Castiñeiras Lacambra MJ, Fuentes Arderiu X, Martínez Casademont M, Miró Balagué J, Pastor 
Ferrer MC, Vilanova Navarro A, et al. Criteris per establir el contingut dels catàlegs de 
prestacions dels laboratoris clínics hospitalaris. In vitro veritas 2006;7, art. 87: <www.acclc.cat/> 


Criteris per establir el contingut dels catàlegs de prestacions dels laboratoris clínics hospitalaris

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert