Estrada Miyares, Marta

Revistes Catalanes amb Accés Obert

26
Margalef i l'oceanografia1
Desdemolt jove,Margalef vamanifestarunagran
inclinacióper l'observacióde lanaturalesa.La seva
curiositat espontània i el seu esperit inquisitiu
no el van abandonar mai. Quan va començar
elsestudis formalsdeciènciesnaturals a laUniver-
sitatdeBarcelona,desprésde la tràgicaexperiència
de laguerraespanyola i dediversosanysdeservei
militar en cada bàndol, ja havia publicat no sola-
ment meticuloses descripcions dels organismes
de les aigüesdolces ibèriques sinó també treballs
de síntesi que revelavenunacapacitat intel·lectual
gens comuna.
Entre lespersonalitatsdelmónacadèmicquevan
saber apreciar les qualitats de Margalef estava el
Dr.Francisco García del Cid,director de l'Institut
de Biologia Aplicada (IBA), fundat el 1943 com
apartdelCSIC i situat aleshores a lesdependèn-
ciesde la càtedradezoologiade laUniversitatde
Barcelona.Margalef vasernomenatbecarid'aquest
institut el 1944.Sobre labasede l'IBA,esva fundar
el 1951 l'Institut d'Investigacions Pesqueres (IIP),
sota la direcció de García del Cid.L'any següent,
desprésde llegir la tesi,Margalef vapassara formar
part de l'IIP com a investigador. El 1965,després
de la inesperada mort de García del Cid, atro-
pellatper un automòbil,Margalef va ser nomenat
director de l'IIP.Va deixar el càrrec el 1967,quan
va obtenir la càtedra d'ecologia de la Universi-
tat de Barcelona, la primera d'Espanya.Va simul-
taniejarel treballen lesdues institucions fins a finals
dels anys setanta.No obstant això, va continuar
investigant en l'àmbit marí i col·laborant amb
els investigadorsde l'IIP i del seu successor,l'Institut
de Ciències del Mar (ICM),durant pràcticament
tota la seva vida.
Par t de l'impuls que per aquell temps anava
adquirint la recercamarina esbasava en l'interès
per solucionar els nombrosos problemes de les
pesqueres espanyoles. Va ser la influència de
Margalef la que va fer que el naixent institut
posés èmfasi en una comprensió global del
funcionament del medi marí, com a base per
a qualsevol intent d'aplicació pesquera.D'altra
banda, els nombrosos ar ticles publicats per
Margalef, i més tard la seva tasca de direcció,van
contribuir de manera fonamental al prestigi
d'Investigación Pesquera, la revista de l'IIP.
En aquella època, més que ara, Espanya era
un lloc poc propici per a les activitats científi-
ques. Margalef va rebutjar ofertes temptadores
de treball a l'estranger, però va aprofitar les
ocasionsque se li presentavenper adquirirexpe-
riència en altres països i aviat va aconseguir un
gran prestigi internacional. Va passar tempo-
rades a Itàlia, a Veneçuela, on va treballar a Isla
Margarita, als Estats Units i a altres països. Va
donar cursos que van tenir un gran impacte
en llocs com ara Chicago o Puerto Rico.Recor-
dava amb gust la seva par ticipació en una
campanyadel vaixell belga Eupen (1963),proba-
blement una de les primeres que va fer en un
veritable vaixell oceanogràfic, i l'ajuda rebuda
de Sidney Galler, un funcionari nord-americà
que, en aquells temps de penúria econòmica,
li va facilitar mitjans per viatjar pels Estats Units
i altres països.
27
Ramon Margalef López, un dels grans ecòlegs dels nostres temps, va morir el
23 de maig de 2004. Va ser un expert tant en limnologia com en
oceanografia i va exercir un paper fonamental en el desenvolupament
d'aquestes branques científiques en el nostre país.
Marta Estrada Miyares
Institut de Ciències del Mar, CMIMA
(CSIC)
1 L'original d'aquest article va ser publicat a la revista Algues,
que edita la Societat Espanyola de Ficologia. La referència és:
Estrada,M.- 2004.Algues, 32: 6-7.
28
Després de la seva incorporació a les investi-
gacions de l'IBA i de l'IIP,Margalef va dedicar la
seva atenció de naturalista als temes marins.
L'observació d'un bon nombre de mostres de
plàncton i llargues hores de treball a la mar van
proporcionar-li el material bàsic per a les seves
contribucions a l'oceanografia.Unaprovaprime-
renca d'aquest interès va ser un llibre escrit en
col·laboració amb Miquel Massutí, Introducción
al plancton marino (1950), en el qual es reunei-
xen meticuloses descripcions i il·lustracions de
plànctonmediterrani.Margalef va insistir sempre
enel valorde l'observacióacurada i de l'elaboració
de llistes d'espècies com una via per imaginar
conceptes sobre l'estructura i el funcionament
de labiosfera.Complementava l'observació del
medi natural amb l'experimentació mitjançant
microcosmos altament originals, en els quals
intentava superar el problema de la falta
d'estructura espacial dels cultius algals típics.
Un d'aquests microcosmos (l'anomenat «heli-
cotrefon»), que Margalef recordava amb espe-
cial interès,eraenun tubenrotllat sobreun suport
cònic; l'aigua amb el plàncton s'introduïa per
un extrem i la successió tenia lloc a mesura
que el medi avançavapel tub.Un altremodel de
microcosmos, consistent en cilindres de meta-
crilat de 2 m d'altura per uns 15 cm de diàme-
tre, encara es continua utilitzant a l'ICM.Marga-
lef tenia una gran habilitat manual; de jove, ell
mateix s'havia construït el seu primer micros-
copi a força de peces de segona mà. Més tard,
ambunade les ajudeseconòmiquesqueva rebre,
va adquirir un Meccano de precisió amb el qual
va construir diversos aparells.L'interèsdeMarga-
lef per lespossibilitatsque oferia la tecnologia va
contribuir, juntament amb la col·laboració de
diversos col·legues, al desenvolupament a l'IIP
d'equipspionersper a la captació automatitzada
d'informació en campanyes oceanogràfiques.
Desdel seu treball a l'IIP i a laUniversitat,Marga-
lef va exercir un paper decisiu en el desenvo-
lupament i la consolidació de l'oceanografia
espanyola.Durant les dècades dels cinquanta i
seixanta, Margalef i els seus col·legues es van
maldar en l'estudi de la hidrografia i del plànc-
ton de les aigües costaneres mediterrànies,de
les Rías Baixas gallegues i d'altres punts de la
geografia peninsular.Les campanyes s'havien de
fer des de les petites llanxes que tenien alguns
laboratoris, o des de vaixells de pesca llogats.
Més d'una vegada, l'interès dels investigadors
per arribar cada vegada més lluny i la preca-
rietat dels mitjans de navegació van estar
a punt d'acabar en un disgust.El 1971, la posada
en servei del Cornide de Saavedra i la injecció
de fons dels plans de desenvolupament van
representar un important pas per a la recerca
oceanogràfica espanyola. Margalef i altres
col·legues de l'IIP van dirigir diverses campa-
nyes oceanogràfiques en l'àrea d'aflorament del
NEd'Àfrica,en unmoment enquè aquella regió
era objecte d'un esforç científic internacional.
Les primeres campanyes van haver de supe-
rar nombrosesdificultats,a causade falladesdels
nous (o reciclats) equipsdemostreig o ad'altres
problemes. Una visió deliciosament irònica de
l'ambient que es va viure en una d'aquestes
campanyes pot trobar-se en un relat de divul-
gació que Margalef va publicar l'any 1971 en un
suplement d'Investigación Pesquera. Probable-
ment sigui d'aquesta època l'anècdota sobre
la recomanació margalefiana (difosa en diver-
ses variants) que «un bon oceanògraf ha de
saber llimar ambun tornavís i cargolar ambuna
llima». Cal recordar aquí que el Cornide de
Saavedra d'aquella època va ser un dels primers
vaixells oceanogràfics que va tenir a bord un
ordinador (un enorme IBM 1130 amb 8 K de
memòria!) i un sistema per captar dades de
temperatura, salinitat, fluorescència i nutrients
en continu.L'organitzacióaBarcelonadelSimposi
Internacional sobre Àrees d'Aflorament (1970)
va representar una fita importantper a l'activitat
de l'IIP i va contribuir a situar la investigació ocea-
nogràfica espanyola en el marc internacional.Al
Cornideel van seguirelGarcíadelCid iel Hespé-
rides i Margalef va continuar par ticipant en
campanyes de l'IIPmolts anys desprésde la seva
incorporacióa launiversitat.Elsque vam compar-
tir dies de campanya amb ell recordem el seu
entusiasme contagiós davant les noves dades
que anaven arribant a bord. Quan finalment
es vapodermuntar alGarcíadelCid un correntò-
metre Doppler,elsperfilsde velocitatque aparei-
xien en la pantalla de l'ordinador, repetitius o
tot justproveïtsde significatper amoltsdenosal-
tres, recobraven en la seva ment la dimensió
espacial que representavenper al móndel plànc-
ton. Desafortunadament, li devem encara un
estudi a fons de les relacions entre aquestes
dades i les distribucions biològiques.
Margalef va ser un pioner en molts aspectes
de la recerca ecològica.Molt abans que recents
progressos tecnològics posessin en relleu el
paper fonamental de les interaccions fisico-
biològiques, ja havia ressaltat la importància del
forçament físic i de l'energia externa o exosomà-
El 1978 va proposar un
esquema d'ordenació
dels tipus biològics de
fitoplàncton depenent
de l'aportació
d'energia externa en
forma de turbulència
i de la disponibilitat
de nutrients
Ramon Margalef i l’oceanografia
Marta Estrada Miyares
29
tica per al manteniment de l'activitat biolò-
gica. Per Margalef, l'anomenada «paradoxa del
plàncton»,queespreguntava compodien coexis-
tir en la comunitat planctònica una gran varie-
tat d'organismes amb requeriments aparent-
ment similars, desapareixia davant una visió
del medi aquàtic com un ambient estructurat
per les diferents escales del moviment turbu-
lent de l'aigua (una manifestació de l'energia
externa introduïda per vents i corrents) que
interaccionaven amb la varietat d'adaptacions
dels organismes.Comparava els models ecolò-
gics que no tenien en compte l'organització
espacial amb les antigues discussions de certs
teòlegs sobre el nombre d'àngels que cabien en
la punta d'una agulla. El 1978 va proposar un
esquema d'ordenació dels tipus biològics de
fitoplàncton depenent de l'aportació d'energia
externa en forma de turbulència i de la dispo-
nibilitat de nutrients.Aquest «mandala», tal com
va ser denominat més tard, és actualment un
delsmodels conceptualsmés utilitzats en ecolo-
gia aquàtica.Margalef també es va avançar al seu
temps en la seva visió integradora dels fluxos
biogeoquímics i en el reconeixement de la
importància del fòsfor.
Molts dels treballs més influents de Margalef en
el camp de l'ecologia teòrica es van basar en
estudis oceanogràfics.D'altrabanda, la sevadoble
dedicació a la limnologia i a l'oceanografia li
permetia establir comparacions enriquidores,
tal com ell mateix havia comentat.Estudis sobre
la distribució del fitoplàncton de la Ria de Vigo
o sobre la variabilitatdepetita escala a les costes
de Castelló van ser importantsper donar forma
al seu pensament sobre la diversitat ecològica
i sobre les relacions entre la successió ecològica
i les propietats estructurals i funcionals dels
ecosistemes.Diversos articlesdeMargalef sobre
aquests temes es consideren avui clàssics de
l'ecologia. En el seu discurs d'entrada a la Reial
Acadèmia de Ciències i Ar ts de Barcelona,
«La teoriade la informació en ecologia» (1957),
que va tenir gran ressonància internacional, va
proposar l'adopció d'expressions derivades de
la teoria de la informació per calcular la diver-
sitat de les comunitats.A «On certain unifying
principles in ecology» (1963) presenta una sèrie
de principis generals sobre l'organització i el
funcionamentdels ecosistemes.Al llargde succes-
sives publicacions i llibres (Perspectives in Ecolo-
gical Theory, 1968; Our Biosphere, 1997, entre
d'altres),Margalef va ampliar i va refinar lesbases
d'una visió conceptual del funcionament de la
biosfera, inclosa la seva dimensió humana, en
la qual les relacions entre diversitat, biodiver-
sitat, informació i energia exosomàtica o entre
successió ecològica i evolució, tenien un paper
clau. No va desatendre els aspectes educatius
i ja el 1967, com a producte de les seves rela-
cions amb un germà de la doctrina cristiana
anomenat Ginés, que ensenyava a Veneçuela,
va editar unaOceanografiaque aleshores va tenir,
i àdhucmanté,un gran valor didàcticper als estu-
diosos de llengua castellana.
RamonMargalef unia a la sevaexcepcional brillan-
tor intel·lectual una gran humanitat.Al llarg de
la seva carrera científica va rebre nombrosos
premis i distincions, però va mantenir sempre
una actitud humil. Sota una aparença de dedi-
cació gairebé exclusiva a la ciència,amagava una
fina sensibilitat per les circumstàncies personals
dels que l'envoltaven. Com a educador, sabia
transmetre la seva fascinació per l'estudi del
món natural a tota mena de públics. Era gene-
rós a l'hora de compartir les seves idees amb
qualsevol que hi estigués interessat,però rares
vegades donava instruccions directes als seus
col·laboradors o deixebles;Margalef ensenyava
per osmosi, a força d'exemple personal, acom-
panyat de vegades per algun comentari aguda-
ment irònic. A través de les seves ensenyan-
ces i de les seves qualitats humanes,Margalef va
ser,i continua sent,unmodel i una fontd'inspiració
per a tots nosaltres.•
Margalef ensenyava per osmosi, a
força d'exemple personal,
acompanyat de vegades per algun
comentari agudament irònic


Margalef i l'oceanografia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert