Fernández Hermana, Luis Ángel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Entrevista amb Anita Roddick 
Fundadora i propietària de la companyia britànica de cosmètics The 13ody Shop 
Tbe Body Shop és una marca que ha transcendit al producte 
que ven. A més de sabons, xampús, Locions hidratants o tints 
per al cabell, I 'empresa ha posat al mercat el credo de La seva 
pràctica quotidiana de«reomplir, reciclar, reutilitzar» , La 
denúncia de La propaganda dels cosmètics que prometen mi-
racles impossibles, La man!festació contra els assajos amb ani-
mals, La protecció de Les comunitats indígenes nútjançant in-
tercanvis comercials equitatius, la utilització de matèries 
pri1neres naturals i renovables i, per descomptat, embarcar-se 
en qualsevol campanya necessària per defensar els drets hu-
mans on estiguin cllnenaçats. Malgr·at tot això, quan se li pre-
gunta a Anita Roddick pel producte ecològic, mira estranyada 
i exclama: «Què di1nonis és el producte ecològic?» 
Al començament de la seva 
aventura amb The Body Shop 
sembla que vostè es va veure 
obligada a prendre una sèrie 
de mesures que ara apareixen 
com la gènesi de la política 
mediambiental de la seva 
companyia; n'era conscient, 
d'aquest contingut? Ja estava 
preocupada per la protecció 
del medi ambient? 
Aleshores vostè es va trobar 
que aquestes qüestions 
començaven a ocupar el 
centre de l'escenari, just quan 
The Body Shop emprenia el 
vol, quan començaven a obrir-
se botigues per Anglaterra i 
apareixien les primeres 
sucursals a l'exterior. 
Tanmateix, sembla que vostès 
han abandonat aquest tipus de 
cooperació amb altres grups. 
Quan vaig obrir The Body Shop el 1976 la meva preocup<Jció més gran era que els 
compres em quadressin. L'ünic que vaig fer estava basat en les simples regles de 
l 'economia domèstica. perquè no tenia diners i només necessitava grans dosis de semit 
comü. La m:1nca de diners crea la necessitat de no malgastar, és una menta litat típica de 
postguerra que jo havia viscut molt a casa. Per tant, reomplir , reciclar i reutilitzar tots els 
envasos dels productes que venia, ja fossin locions, xampüs o cremes per a la pell, era el 
més assenyat, l'únic sensat en aquelles circumstàncies. Reciclàvem perquè no teníem 
una aiira opció. Aquest va ser el model de conducta que vaig ado ptar eles del co-
mençament obligada per necessitats econòmiques, i és el que crec que hauríem d'estar 
fen! tots avui . Com és lògic, quan fa disset anys va m començara reomplir envasos, ningü 
ens entenia, perquè el negoci de la cosmètica es basa en la presentació, en l 'envàs. Per 
altra banda, les idees sobre el medi ambient eren molt incipients. Es d iscutia sobretot els 
efectes d'alguns pesticides, potser més pel que deien alguns llibres que per l'acció dc 
cap moviment de defensa del medi ambient, que pràcticament no existien als anys 
seixanta i setanta. 
í. no va ser una cosa que es p roduís de cop. Va ser un procés lent que va sorgir dc di-
verses formes. Per una banda, teníem un recurs que ens permetia arribar a molta gent, 
que era Thc Body Shop. una botiga amb una personal itat física ddinida i que oferia un 
tipus de cosmètica sense promeses miraculoses. Com més botigues obríem, més gent 
entrava o passava davantdelsseusaparadors. Alguns grups que coneixien la nostra sen-
sibilit:lt, com Greenpeace o Amics de la Terra, ens van proposar que promocionéssim 
iniciatives, no productes. I ens va agradar la idea. Sempre ens ha agradat la noció que 
l'educació es convertís en un aspecte int<.:gra l del teu crcixcmenl, que existís una forma 
d'educació püblica . Durant clos anys vam treballar amb Greenpeace. amb cridaners car-
tells als aparadors i amb fullets i demandes als mostradors perquè els clients s'adherissin 
a canvis en la legislació o donessin el seu suport a certes iniciatives. El treball amb 
aquests grups ens va fer més forts perquè no hi ha manera que et llancis a una campa-
nya d'educació püblica sense que t'ecluq~tis tu. Has d'escriure pamflets, dissenya r els 
pòsters, elaborar els missatges. Tot plegat t'a fecta. Van ser cinc anys cl'aprenenlatge i 
d'elevar la consciència a la companyia, en què vam comprendre el caràcter de les pre-
ocupacions i Ics necessitats globals. 
Sí. .. però no. El que va passar és que ens vam adonar que érem més ràpids i més atrevits 
que molts grups mediambientals. Per tant, decidírem fer les coses pel nostre compte. 
Vam iniciar campanyes sobre altres qüestions util itzant la informació subministrada pels 
grups mediambientals i demanàvem a la gent que s'hi afegís. No a nosaltres, perquè no 
hi havia res a què unir-se a The Body Shop. Tomés volíem que la gent canviés les l leis o 
retraguessin al govern o governs les seves polítiques d 'agressió mediambiental. 
Si observem l'evo lució de la 
seva companyia des de 1976, 
on situaria vostè e l punt de 
ruptura, el mome nt en què 
definitiv ament sorgeix la 
decisió d'incorporar a les 
pràctiques industrials un fort 
compone nt social? 
Ara to tes les companyies tenen 
un departament de medi 
ambient i una declarada 
preocupació per aquestes 
qüestions: n 'hi ha de grans i 
pode roses, com DuPont, 
Imperial Chem.icallndustries 
(I CI), de públiques i de 
privades. Quina és la 
diferè ncia entre The Body 
Shop i aquestes empreses? 
Diria vostè que aquesta és una 
diferè ncia substancial e ntre 
The Body Shop i les 
corporacio ns indus trials del 
seu secto r? 
Com l i he d it abans. això sempre va estar present, d 'una manera o altra. Però si ca lgués 
escoll ir una data assenyalaria l 'abril de 1984, quan la companyia es començà a cotitza r 
en Borsa. Fins aleshores teníem un gir de negocis que no arribava als dos-cents milions 
dc ressctes, tot i que <.:ls nostres beneficis nets amh prou feines superaven els cinc mi-
lions. Tot d'una, gràcies a la cotització, aquell dia The 13ody Shopelevà el seu va lora mil 
cinc-cents milions de r essctes i , com em va dir algú que era al meu costat mentre jo ob-
servava perplexa l 'alça constant del preu de les accions: ·Anita, posseeixes dos-cents 
setanta milio ns de pessetes.• En un tres i no res teníem a les nostres mans els símbols 
de la riquesa i la cobdícia. érem rics, posseïem una com panyia pròspera. el món ens veia 
com l'epítom de l'èxit. Tot això va tenir un efecte contrari en nosa ltres: jo, el meu marit i 
els qu i formàvem aleshores The Body Shop . Vam decidir que a més de ser una com-
panyia d 'èx it, a més dc tenir la rendibilitat com a criteri empresa rial , el nostre principa l 
objectiu, a part dc ser rendibles. era ser una veu per al canvi social i la consciència me-
diambiental. Era una qüestió de responsabilitat amb nosa ltres mateixos. de fidelitat al 
nostre passat. \'am establ ir aleshores un departament de medi ambient perquè super-
visés le.o; nostres pràctiques in du trials i audités com fèiem les coses. El procés d'educació 
és mo lt lent i amb prou feines el perceps quan s'està produint. Però ara, quan es miren els 
últims set o vuit anys t'adones del que s'ha fet i et sorprèn una mica la velocitat amb què 
s'han produït t:ls canvis. I encara continuen agafant velocitat. La culminació d 'aquest 
procés és per descomptat el paper central que avui realitza el departament de medi am-
bient a la companyia, que pràcticament la controla. Si decideix que alguna cosa no es pot 
fer perquè és moralment equivocada, doncs no es fa. encara que tots els aspecte co-
mercials beneeix in la iniciativa. 
El nostre departament, la no~u-a po lítica mediambiental es basa en l'acció, no en la re-
tòrica. Tot el que decid im ho fem de cara al públic. Tot desastre o tora contaminació que 
hügim causar ha estat immediatament auditat i els resultats. favorables o no, posats a 
disposició del públic. La filosofia mediambiental parteix d'un punt de vista ètic del que no 
s'escapa cap racó de la companyia. A nosaltres en~ embla que les em preses que vostè 
esmenta sempre estan protegint la part mt:s vulnerable de la seva política industrial : evitar 
desastres perquè ~i no els costarà molts diners. És més que res gestió de risco . lo altres 
pensem que cal ser honestos r el que fa alt eu impacte sobre el medi ambient i fer partícip 
el públ ic d 'això. És una ho na rrüctica de negocis. Als darrers anys, cadascuna de les nos-
tr<..:s decisions en aquest sentit ha estat oberta a inspecció i aquest és un hàb it que altres 
companyies di fíc ilment suportarien. Si lt:s empreses de cosmètics diguessin quanta 
energia consumeixen i es comprometessin a certs límits això obligaria les altres del ram 
de la química, petroq uímica, etc., a fer el mateix; tindria un fort impacte moral el fet de 
com partiraquella informació i aquests hàbits amb el públic. 
o només això. L'altra ürca en què som totalment d iferents és en el fet que la gest ió 
mediambiental és endèmica en tots els as rectes dc l'empresa, eles dc la manufactura a la 
distribució o a la forma dc muntar les botigues i donar servei a través d'aquestes. És un 
procés d 'educació contínua de tots nosalt res. Una vegada que et converteixes en un 
empleat de The Body Shop no te'n pots escara r, forma part del teu treball, de la forma 
com s'avalua personalment la teva và lua. I no veig res semblant en altres company ies. 
í:s fàcil tenir un departament de qualsevol cosa, fins i tot d'idiotes. l'important és què fa 
aquest departament , la seva innuència a l'emrresa i com es tradueix la seva actuació en 
Vostè ha esmen tat la seva 
his tòria personal a l'hora 
d 'explicar el contorn actual de 
Th e Body Shop . A quins 
aspectes es re fe ria? 
Vostè , com estem veient, no ha 
amagat mai les seves opinions. 
Permeti'm que cedeixi a la 
temptació de les teories 
conspiratòries: mai no ha 
tingut problemes amb les 
grans corpo racions , o no tem 
que to t d'una succeeixi alguna 
cosa inesperada que tiri per 
terra el castell? 
el p roducte final. Crec que poques empreses amb una vocació redescoberta de defensa 
del medi ambient resistirien una anàl isi des d'aquest punt de vista. 
Als anys seixanta jo era una activista. i com tot activista que vaig conèixer en el moviment 
antinuclea r o en la defensa dels drets humans. no em dedicava només a aquel ls temes. 
Eren només el paraigua sota el qual ens aixoplugàvem però que cobria un ampli ventall 
d'interessos i preocupacions. Passa el mateix amb aquesta companyia. Tenim dos grans 
paraigües on actuem amb criteris polítics, agosa radament polítics. Un és l'educació pú-
bl ica de les qüestions que ens preocupen del món que ens envolta i l'a ltre els drets hu-
mans. El que nosaltres fem per promoure els d rets humans va molt més enllà del que 
qualsevol altra companyia estaria disposada amb mesures pr:ktiques, publici tat ocam-
panyes. Crec que l'educació és un procés constant d'adqu isició i lliurament a través de 
cadascuna dc les coses que fem i de la seva projecció en el món. El l984, érem vistos com 
el símbo l dc l'èx it, una companyia rica en expansió, la premsa financera cm va qua li ficar 
amb l 'a rquetip d 'una de les filles de Thatcher. f només parlaven dels diners. no de res-
ponsabilitat. Quan passes un temps a la City no pots menys que horroritzar-te del llen-
guatge que s'escolta. Tothom parla dc diners. de guanys i com aconseguir- los. sense 
importar- li gens si és a costa de boscos tropicals, comunitats indígenes o abusos de tota 
mena. Aquesta gent no fa cap connexió. no l'importa res. Com més t'eduques, més 
comprens que els greus problemes del nostre tem ps tenen causes cla rament defin ides: 
les grans corporacions i els seus productes. 1osa ltres prenem una altra ruta. En lloc 
d'utilitzar els diners per envoltar-nos dels emblemes de l'èxit i el poder --vestits luxosos, 
grans cotxes, mansions principesques, est ils dc vida exòtics--, decidírem utilitzar-los en 
coses que ens preocupen, que ens interessen. En primer lloc, i sobretot, per gestionar 
cada n.:gada millor la nostra pròpia casa. 
Les cent companyic~ transn~1ciona ls més poderoses del món controlen el vuitanta per 
cent del comen; mundial. o podem enganyar-nos, aquest és el poder rea l del món. Dit 
això. nosa ltres no hem tingut ca p problema perquè no som cap amenaça econòm ica, tan 
sols som un bon exemple del que no han dc fer. La qüestió és: si nosaltres, que no tenim 
ni una fracció del seu poder, podem fer-ho, què els atura a ells per fer-ho també? De 
vegades ens atribueixen que la nostra postura té com a finalitat vendre més per guanyar 
més diners. És un argument tan simpl ista que ni tan sols paga la pena rebatreï, però. en 
definitiva, qualsevol pot comprovar que ens costa molt més la nostra política actual--en 
diners, en energies personals, en tot--, que una bona campanya de publicitat amb la qual 
possihlemente aconseguiríem més si el que pretenguéssim fos tan sols incrementar les 
vendes i els beneficis. És així de senzill. L'únic lloc on sí que tenim problemes amb les 
companyies transnaciona ls és a Alemanya, on la poderosa indústria cosmètica s'ba aliat 
per portar endava nt tàctiques exclusionistes i no ens permet posa r cap tipus de de cia ra-
ció a les nostres etiquetes contra els assajos amb anima ls o a favor de les campanyes so-
cials en les quals estem embarcats. Diuen que és un avantatge comercial , i ho diuen fins 
i tot quan defensem els d rets humans i distribuïm informació als nostres clients. Què 
deuen entendre per avantatge comercial? Ens ca usa un munt dc problemes, no aporta ni 
un penic a la caixa i encara ens diuen que és un avantatge comercia l. I són les mateixes 
companyies que després et diuen que ut ilitzen productes lliures de gasos que afecten la 
ca pa d 'ozó. 
Abans ha dit que el 
departament de medi ambient 
pràcticament controlava la 
companyia. Quant és 
pràcticame111? 
Segons alguns, vostè és una de 
les pioneres del producte 
ecològic, en l'essència del qual, 
tanmateix, encara semblen 
predominar alguns trets eteris. 
Però hi ha un doble joc entre el 
que ven i el que compra. 
Aquest darrer també decideix 
quin producte vol i en quina 
quantitat. 
osaltres paguem constantment el preu pel que prediquem. Quan es transmet la passió 
pel ca nvi o per una forma diferent de portar els negocis, la gent et pren la paraula i 
t'exigeix que la com pleix is. Li explicaré amb un exemple d'una cosa que ens ha passat 
aquesta setmana . osaltres estem desenvolupant una línia de productes que són tints 
vegetals per als cabells. Com que és una pólvora que ha de mantenir-se tota lment seca, 
va m preparar uns envasos revestits d'alumin i . L'equip d 'a11 ens va d issenya r un paquet 
preciós, amb gràfics mo lt atractius. Però aleshores ,.a inte1venirel departament de medi 
ambient i va rebutjar l'envàs perquè, un cop fet ~ervir, no se'n podia fer res, tret de 
llançar-lo a les escombraries. Nova quedar altre remei que tornara començar de nou per 
buscar una solució millor. 
El producte ecològic? Però. què dimon is és el producte ecològic? Francament, no se 
m'acut res c;obre això. Diguem com a primer punt que '>i un està en el món dels negocis 
no pot ser el millor amic del medi ambient perquè la te,·a (mica raó de se rés produir cada 
,·egada més. I un dels nostres problemes é~ precisament que cada vegada produïm més 
coses. El que hem decidit a la nostra companyia és no formar part d'aquest llenguatge de 
marketing de coses verdes, simplement perquè és tot mentida. ogensmenys, ens sen-
tim totalment responsables de mantenir neta la nostra casa i de tenir cu ra dels nostres 
residus. Això significa adqu irir ingred ients de recursos sostenibles i minimitzar els resi-
dus al màxim. Creiem que aquests són els objectius que tota companyia hauria cie per-
seguir. Ens sentiríem mo lt avergonyits de declarar: Oh, som molt conscients del medi 
ambient i ens preocupa mo lt!, mentre produïm uns altres do~-cents milions de tones de 
xampú ... Si ens preocupa treballar amb els millors criteris i la més estricta disciplina del 
món respecte al medi ambient. el que és vertaderament seriós és encaminar-nos vers una 
econom ia que produeixi menys, és a dir, produir béns i serveis socialment responsables. 
El món no necessita un altre raspall elèct ric que a més faci pessigolles al paladar. I si 
pensem fabricar productes que no són qüestió de \'ida o mort, com ara un xampú. ho 
hem de fer amb ingredients que serveixin per donar suport i sostenir. per exemple, un 
grup indígena o una comunitat als països en vies de desenvolupament. Productes que 
tinguin valors culturals afegits: aquest objectiu és el que em permet justifica r el fet d 'obrir 
més botigues de The Body Shop. 
Per descomptat, i aquest és un aspecte crucial. .J o crec que la major conspiració del si-
lenci cie la nostra societat és la del consumidor, que encara no percep els poders que 
posseeix. El consumidor és indiferent perquè socialment la seva capacitat espiritual es 
mesura pel que posseeix, pels béns físics que l'envolten. No pel que pensa. pel que fa. 
És a dir, la roba que portes, el que condueixes. com et veuen, és el camí a la fel icitat. 
Aque~t és el missatge que ,.e dels mitjans de comunicació. dc la publicitat i. evidentment. 
de les empre~es que produeixen aquests productes i incentiven aquest tipus de món. 
Això ha de ca nviar, perquè ens estem emponant el.s recursos a la tomba. Però crec fer-
mament que hi ha un gran esperit de regeneració entre la gent que pensa que aquestes 
coses no són precisament les que els fan més fel ic;os. 
Poder del consumidor. Però la 
capacitat del sistema 
econòmic per cooptar aquest 
poder i absorbir-lo de nou sota 
altres formes comercials és 
formidable. Avui ja tenim el 
producte ecològic 
precisament com a resposta a 
una major preocupació 
mediambiental. Fins a quin 
punt el control del 
consumidor pot canviar 
realment les coses? 
Molt més del que ens imaginem. Em sembla que algunes de les tendències, que avui ens 
semblen eternes, canv iaran. La gent. el consumidor, arribarà un moment que com-
prendrà el que està succeint i voldrà menys coses, el qual farà impossible sostenir 
l'actual oferta de béns i , per altra banda. propiciarà el retorn de mol tes fo rmes 
d 'artesania , molts oficis perduts. j o això ho veig a casa meva. Tinc dues fi lles, una dc 
v int-i-tres anys i una de vint-i-un. Aquesta última, que ha estat activ ista del med i ambient 
des que tenia setze anys, amb prou feines s'ha comprat dos panta lons en la seva \'ida 
adulta. To compra mai sense haver fet la eva pròpia investigació sobre el fabricant. La 
meva filla gran està més inclinada per la moda, però ara diu que no vol com pra r eti-
quetes ni marques, que vol com prar coses que rea lment li ag rad in. r quan s'assabenta 
que hi ha companyies, per més famoses que siguin, que fan servir nens al sud-est asiàtic 
en les cadenes de producció o que destrossen els boscos, simplement no els compra els 
seus productes i diu als seus amics que tampoc no ho facin. Em sembla extraord inari, 
perquè a la seva edat no se m'hauria acudit mai. És una conducta sorprenent . però és 
una arma poderossíssima en mans dels consumidors. que encara no han posat el dit :11 
gallet 
L.A.F.H. 


Entrevista amb Anita Roddick

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert