Bigas, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

La participació 
dels 
consumidors 
JordiBigas 
Periodista i ecologista. Director de la 
revista ·Integral· 
Ull ciutadà sufs consumeix el que s'han de -repartir quarauta somalis. Els 
recursos de la Terra s6n insuficients p er garantir una bipotèlica, e 11ca-ra que 
força improbable, igualtat e11 el co11sum. Des de la comoditat ~fels països rics 
s'ignora aquest fet, si exceptuem part d'alguns moviments socials que 
i11teute11 explicar i convèllcer la població occid ental ~fe la necessitat ~le 
cmzviar els seus hàbils de consum. 
·Tots es pregunten: I jo què puc fer? La 
pregunta és tan senzilla com torbado-
ra: tots nosaltres podem començar 
per posar ordre a la nostra llar. Els 
consells útils per aquesta tasca es tro-
ben en el fons comú de la saviesa tra-
dicional de la humanitat.• (E.F. Schu-
macher) 
Modificar e ls estils consumistes de b po-
blació europea és un objectiu fona ment~tl 
per aconsegu ir unes societats ecològi-
cament sostenibles i r oder treure així la 
humanitat del cre ixent emrohrimcnt que 
estü motivat. en gran mesura . per l'act-
parament dels recursos consumibles. ( mé:--
del vuitanta per cent per rart del divu it 
per cent cie la població mundial). Aque:---
ta idea contra la desigualtat i e l cre ixe-
ment és ampli ament acce ptada sobre el 
paper. Els organismes internacio nalss'han 
posat d'acord en bo na part del diagnòstic 
del ma lalt, però enca r:t no s· ha pres cap 
decisió re ll ev~tnt sobre e l que c tl fer per 
guarir-lo. ( 1 ) 
En direcció contr:lria , a cas:1 nostra un es-
tudi recent mostra un:t Cataluny~t per a 
l'any 2010on Gtpdelscinc escenaris pros-
pectius inclo u un projecte per c:tmin:tr 
capa un pa ís mésequ ilihrat i sostenible. o 
sigui ecològic. (2) Encara no sabem com 
es concreta el concepte dc descnn>lupa-
ment sostenible al nostre país i ja ha estat 
corro mput. abans d 'explicar el seu abast. 
Es parla sov int de crei.\'elllenl sos/en ihleo 
desenuolupamenl soslinwllohlicbnt q ue 
si una acti\'itat és sostenible, ,·irtualment 
es potmanteni r perun temps indellnit. 
La declaració final sobre medi ambient i 
desenvolupament de l:t Cimer:t per a l:t 
Terra celebrada a Rio de_l:tneiro afirma a 
l'article deu que ·els Estats hauran de 
fomentar la sensibilització i la partici-
pació del púbüc posant la informació 
a disposició de tothom•. En la mateixa 
línea, al document E\/ ralèp,ia peraljillur 
de lett 1ida( 3J fet públic l'any pass:ll rer la 
Unió Mundial per la atura (U lC ). el 
Programa de les :1cions Unides per al 
Medi Ambient <P UJ\lAJ i e l Fons J\l un-
dial per 1:1 atura (\X!Wf) es planteja ela-
rament que els grups :-.oc: i ~tl s i els països 
més ri c~ v iuen d'una m:tnera inso:-.tcnihlc 
a causa dc la scv:1 ignor:'tncia o la seva 
dcsprcocu p:tciú, o d ·u ns incentius que 
:tf~t von.:ixen el consu misme. En aquest 
estudi s·an rma també que l 'educació(:.<., 
li n ractor important per mod ific:ti'C:>Li I~ de 
\' ida i que mo ltes r ersom."; no arriben a 
arreciar com podrien ajudar els alt re:--
modificant e ls seu comportament consu-
mista. 
Per consumisme :--·enté·n l'acte dc com-
pr:t r coses que no ncn :ssitcm per a la 
nostr:t subsistència . < 1) Perú és fúcil corn-
prend re que ~tq ucsta m:il~tlt i a soci:tl l:.-; 
difkil dc mesurar. Aquc:--t es/i/ de ¡•ida no 
és qüest ionat per les autoritats oeb pa n its 
cOJl\'CIKion:tls que, com a nüxim, p:trlen 
de la dist rihució intern:t dc l:t riquesa i el 
:-.cu rcru ni ment a esca la regio n:tl. lot obi i-
dant cb desequilibris pl:tnetari:-- i e l seu 
imp:tctc :11nhicntal. Fins i to l aquclb que 
accepten la necessitat dc .. viure amb 
senzillesa perquè d 'altres, senzilla-
ment, puguin viure .. no poden scr con-
seql.knts amb lc:-- seves idees . . -;ot mesos a 
un:t publicitat persu:tsi \':t que els incita 
com un ic:t nt e t ractcrístiq u es intrínsec.¡ u es 
mé~ c n ll :1 del producte i del '>CJYci que 
s'ofereix . En els països d'ingressos més 
elc , ·ats. no és sufi cient el nombre dc per-
sones que han incorporatmnclcls d'estal-
vi. rccuper:tn t costumscontraris:tlm ~tl ha­
ramcnt o qu<.: escullen productes men y:--
nocius a l'entorn. Entre els r:tctors q ue cie-
term inen l'adqu isició dc productes cic 
consum s·han introduï t els reclams am -
bientals ca usa nt una controvèrsia en els 
ekctcs (!lLims d 'aquest nou cst ím ul :tl con-
sum i sme. 
• 
-::._ ..... _ 
_¡ •· . 
" I :~'i. .;,l "": ..... 
·......:. ,. -:.:.~._... .. 
J" J 
Per consum1sme s'entén l'acte 
de comprar coses que no 
necessitem per a la nostra 
subs1stenc1a. Pe ro es fac11 
comprendre que aquesta 
malaltia social es dif1cil de 
mesurar 
El criteri de prevenció ha 
d'evitar la c1rculac1ó de nous 
productes d'impacte ambientat i 
tox1cotòg1c desconegut o incert. 
En un c01ehrc i nformc :1 nterior. ('i >cb or-
gan isme:;, ci ub in:;,istien a demo:;,tr:tr gr:'t-
llcamentel greu contr:t:;,t que fci~t que un 
ciu tacb suís c<>nMtlllÍs el que -.·han dc re-
parti r quar:tnta soma lis. Aquesta ck:spro-
porciú en e l con-.um dc n:cur:;,os é::-. la 
base de l'e-.tratègia per a la con-..etYació. 
-.ohretot perquè el pl:tnel.l no l:s capa<.· 
cLtdmo..'lre i un i\ ersalitz:tr el ni\ <.' li de con-
.-.um dels paï-.o-. occidental-... 
Qui pot-,et-cl protagoni-.ta <.Ltque-..t cam i 
dc comportaments!!': :-. f:tctible'Quin-. ins-
trument::-. :-. ' han dïntroduir per caminar 
cap .1 u na Cat.tlu n) a -..o-.ten i hil'? De.., de fa 
..tn) "·eh F -,¡;n-, occidental-, -,·han plantejat 
la nec<."iSitat dc reduir l:t influencia deb 
mm·iment:-. .'>Ol i a 1-, que propugnen aquests 
Gtm i-.. Tot '>cmhhl\ a indica rque la Cime-
ra per a la Terra intentaria arracona r Ics 
organitt.:tciuns o..-cologiste:;,. però el resu l-
tat final h :t e'>t:tt un:t creixent inquietud 
re-..pecte :1 l:t dimen-,ió del-; problemes 
amhient:tl-, glohab i el tri:;,t paper que 
fan e l::-. poder:;, mundial:, a l'hora d. afron-
tar-los. 
F in:;, i tot en paÏ'>O'> on eb -.eu-,go,·ern:;,són 
con-,cient-.. <.IL'I deteriorament ambit:ntal es 
t<.:nd<.:ix a negligir l'aplicaciúde I e-, norm e'> 
.,i la .,e,·a C'\ccuciocomporta una reducció 
de l:t rendibilitat d'a lguna indu::-.tria. Sense 
l'existència cl'a:-.sociacion:-. ecologistes. la 
sah'aguard a del ratrimoni comü no e:;, ga-
ranteix. com ho reflecteixen cruament le:;, 
declarac ions de l'ex-director de la Central 
d 'I ntel·ligènc:ia Americana <CIA)quan afir-
mava a la Conferència J\ lundial de l'Ener-
gia celebrada a tl ladrid l 'octubre de 1992 
que .. per al govern dels Estats Units és 
mo lt més senzill i eficaç desencadenar 
una gue rra a l'Orient Mitjà que decre-
tar mesures d'estalvi de combus ti-
bles ... 
1~ :-. ol)\'i qul' un 1110\'iment ecopacifista 
est:'tcdilkant un poder moral en la di rec-
ci{) oposada a lc:-. pr<.:tensions de mantenir 
un ordre internacional basat en les imro-
sic ions dc les ell pul es del poderocciden-
t:tl. 1:1 que no(:., tan clar e:;, fins a quan i 
a mh quin-, re ... ultat:-. podran seduiraquests 
1110\ i ments :-.oci ab la població occidenta I 
po..' t'I al que no faci co:-.tat a aquesta agressi-
, .a rolttict <..l'ohtt:nciú deb recurso::-. per 
ma nten i rel nos/ re est i I de l'ida. 
,\quest mm i ment 'e rd emergent no est:.í 
format únic11nent per col·lcct ius i orga-
nit/acion-. ecologi ... tc-.. É:;, necessari en-
tendre'! com una xarxa d'agents ambien-
tal:;, qw.: :t<.'luen en el camp professional. 
ticnt ífk i :-.oci:tl. E:-. tr:tcta :;,O\ int de pro-
po:;,tc::-. tran..,,cro.;al-, que conformen una 
nebulosa ecologista. Els mm·iments con-
sumerbtc:-. n'hauri<:n de :;,er un gran mo-
tor, malgrat que :t casa nostra enca ra no 
han conn<.'ct:tt amb un missatge conspi-
ratiu m(:::-. global. i han centrat la sc,·a ac-
tuacioen la qualitat i el preu deb produc-
te~ i -,en ei .... 
l .cs multinadonals: ll(.'J,trcs o v(.'rdcs? 
l 1na mirada -.uperficia l '>obre les o pera-
cions dc lc-, companyies multinacio nals 
demo:-.tra clarament que, de fet, aquestes 
corporacion:;, han cre:;,cut basant-se en 
estratègie'> de de.-,en\'olupament que són 
t:cològica ment insostenibles.juntamb els 
bancs de dcsem·olu pa ment i les agències 
de cooperaciú són rera un model de des-
envolupamen t que reclama el creixement 
i l 'exhauriment de recursos. Com que ja 
era molt difícil negar la seva responsabili-
tat han anunciat la '>l'\'a recom·crsió eco-
ltJgica i afi rmen ha\'er modificat la seva 
cultura corporat i,·a. Un detallat estudi de 
Greenpeace <'i) demostra que e tracta 
c.!' una opera ci() de maquillatge ,·erd. Diri-
g ide '> per una multinacional de les rela-
cion ... p(tbliques, Uurson-.\ larsteller. ,·an 
acon-;cguir ~~ la Cimera de Rio defugir 
q u:tlse\'OI t ipu'i de reglamentació de la 
SC\'a COnducta . fent r>Ctbl ic que elles ma-
teixes es dota ri en de les seves pròpies 
normes i control:-.. Però la regu lació con-
cert ada é!'> ja. de fet, un Gtmp de la demo-
cràcia particirati\'a sobre el q ual es cent r:t 
la pressió dels moviments ecologistes in-
tcrnacion~tls. 
Els acord~ de l{io de janeiro no compor-
taran cap cam·i per a les multinacionals 
excerte en l'aspecte publicitari o rnamen-
tal. Així un dels principals rroductors de 
clorolluorocarboni-. :.'atribueix el mèrit 
de ser un precursor de la defensa dc 
l'ozó. L'na comranyia petrolera afirma 
adoptar meMtre'> per frenar l'efecte hi,·er-
nacle. Cn imponant fabricant de p lagui-
cides distribueix agrotòxics o rganoclorats 
i suggereix que la seva corporació contri-
bueix a combatre la fam. És e\·ident que 
lc:;, mu ltinaciona ls, la força econòmica 
més poderosa del món. es resistiran a ac-
ceptar sistemes de control concerta ts. Per 
aquests motius. és molt important adop-
tar-losensectorson, perlase\'a receptivi-
tat. sigu in acceptats per l'Administració i 
els fabricant::-.. 
Fins a ra el moviment consumerista ha as-
sol it pocs resultats. En el camp internacio-
nal hi ha, però. antecedents en l'aplica-
ció d'algun:;, codis de conducta sectorial 
com en els aliment~ destinats als infants o 
en l'exportació d 'agrotòxics. Recentment. 
després de dos an ys de boicot a i\'estlé, 
el:-. organismes internacionals han fet cos-
tat a les denúncies resrecte a la política 
comercia I de rega lar mostres de succeda-
ni de llet materna a les mares. tot utilitzant 
els professionals de la salut com a agents 
comercia ls. Així i tot. hi ha un bon grapat 
d'experiències de com els ciutadans po-
den exercir pressió sobre les polítiques 
industrials i de consum. L'aparició cl'ac-
cion istescríticsque reclamen l'adopcióde 
codis èt ics i de personal, tot fent , ·aler la 
se\'a ,·eu a les assemblees cl'accionistes o 
les campanyes de boicot a productes, 
marques i comerços. han demostrat ser 
formes de pressió pacífiques i pràctiques. 
Ò h\ i:tnK·nt aqucstescam¡x tnycssón pos-
:-ihlc:-. en :-.ocielals demo<.T:'II iquc:-. on el 
ci ul:td:t és :-.eduït a re:-pondre -;i :1 mh el seu 
est i I dc \'ida (>s / )(I ri d'u 11 f>m!Jienta o ¡w ri 
de /(f se1 •a soluc i ó. 
En :dl res ocas ion~. son lc:- m:lleixe:-. o rg:t-
nitzacions ,·erde:-. de con~umidors les q ul.' 
:1rrihen a acords al m:trge dc !:1 \ 'o lunlal 
de lc:-. Administr:tc ions. Aqu~..'.~l é:- el c:t:-
deb a li ments i rradi:ll:- :11 Regne L !nil qu:tn. 
una' cg:t<.b perduda l:t hat:llb de la se\'a 
pro hibició legal, v :tn aconseguir q ue les 
cadenes de supermc rc tl:- acccpte.~s i n un 
acord . . -;egons el qual eb :llimems tractats 
amb radiacions com :1 conse1Y:t nts no se-
ran comercia I itz:lls. Ta rd o d 'ho r:t. les 
nostre:- :tssociacions de con~umeristes ac-
ceptaran la contemporaneïtat dc la urgèn-
cia :11nhienlal. 
A t\ngbtcrra. les ecofcministes j:t han dut 
a terme úmplies campanyes dc boicot als 
productes que duen un emb:tl :ttge inne-
cessari. com L:t mhé campanyes educ tli-
\ l'., del sobrecosl ambiental. En un altre 
terreny. el concept e de f>nHiucció 11elo ja 
rorma p:trt del d iscurs ahernalill cJ 'orga-
niLLacio ns 1:111 influe nts com G reenpeace. 
i\quc~ta contemporanl"Ïial h:t portal a I fet 
que lc:-. m:Hei:-.c-. compan) ic:-. multinac io-
n:lls incorpo rin elemems :tmhicnu l:-. :1 l:t 
.~e \' : t im:ll ge. Un bon gr:tp:tl d ':tq ue:-.te:-. 
tenen e ls seu:-. g:tbinets :tmhicntals incor-
po r:lls :1 lc:-. pla ni L':-> dL· producciú i .~obre­
tol almarkcting publicitari .. th:m-. n hem 
pos:tl uns exemple ... . ¡\quc ... tc:- camp:t-
nye ... h:tn c: IUs:ll impacte ~..·n la desorienta-
d.! dcm:t nd:t :-oci:ll loctl . 
L:t m.n~..· ix: t c.I L·nominaciú dc collSl lll liclur 
l'erri per defin ir l'ls ciul :tdans co nscient s 
que els petit:- gL':-I os creen consci(·nci:t 
mo r:tl é:- qüe:-1iona1. :lll':-. q ue reduei,en 
l 'és..,n hum:1 a un purdem:tndant de pro-
ductes. o bjectes i sen ei~ . El lema ecolo-
gi ~t . l dc l'i 11 rem ¡¡!J sen::: illes o e., con fro nl.l 
amb b realitat d 'una L'cono mi:t fo namen-
tad:t en el con:-.um i no p:t:-. \..'11 la prod uc-
ció. L'cx plot:t cié> de l:t predi:-.posició im -
pul:-. i\·a dc mo ltL'" compre:- e:-. combina 
sm inl amb un:t act itud d itb l :t i narcisi..,t:t 
marGt<.b perl:l idea que1..'11 un mó n impur 
e., pol ser un con-.um idor de produue., 
n.tturab i pur:-. . . \i". en e l ~ p:tïso-. mé:-. r ic-. 
s'ohseJYa el feno men de l ':tparició de do., 
circuits c:omerci:t ls on. :t h:tnd:t de la renda 
com :t ind icado r dl'i ni\'l'li de consu m. 
:tparcixen :lit re~ factor:-. com eb d 'c"'d u-
si\'it:ll i identil:tl. 
Prcguntar-:-.c què (•:- un producte , ·erd i si 
exi:-tc ixen produne:-clabo r:tts natura !sé.., 
mo lt saludable. É.., oh' i q ue el cotxe mé:-
ecolúgic és e I que no a rrib:t :t fa lxi ca r-~e . 
El que hom es pregu nt :t é . ., :-. i poden exi:-.-
Lir no rmes que els del! neix in . És raonable 
pens:tr que l:t suhstilllci<'> d'c lements tú-
x i e:-. i d 'alt cost :1 mhie111 :1 I és un criteri :1 pl i-
ca b le. com tamh(· que 1':1\·:tlu:tc ié> d'un 
producte no es pol l'er: tl marge de to t l'I ci-
d e o l:t neccssit:ll dïmpo-.ws :unbienl :tk 
A m0.~. el criteri de pre \ enció h:t tk\ i tar 
l:t c ircul:tció dc nous produues dïmp:tc-
tc :tmhiel1t:ll i toxicol(>gic desconegu t o 
incert . 
Preguntar-se que es un 
producte verd 1 Sl ex1s-
te1xen productes elabo-
rats naturals es moll 
saludable . El que hom es 
pregunta es Sl poden 
ex1sl1r normes que els 
def1ne1xm 
Es parla sovint de 
cre1xement sostenible o 
desenvolupament 
sostingut oblidant que si 
una activitat és sosteni· 
ble, virtualment es pot 
mantenir per un temps 
indefinit. 
Una experiència 
L'C111 ic sector on ex isteix una experiència 
de reg u b ciú conce rtada a e ts a nostra és 
el dc l'agricultura <.:cològica. que mit-
j ~t nc;ant el Con:-ell Regulador de l'Agricul-
tura Ecològica ( Cl{AE)l'n procés de trans-
formació reuneix unes sis-centes finques 
i un~t seixanten:t de centres d'elaboració. 
Aque:-t sistema escapa del model gene-
ral dc I'Adm inistraciú espanyola i catala-
n:t. dc tradició rr~tnccsa que defu ig sisle-
me:- rcgul:tdo rs amh rcprcsenLació dels 
sectors i :tssoci:tc io ns que ho m pol trobar 
Clnicament en l 'ümbit escolar. l'ümbit sa-
nitari i en alguns <.::s pa is protegi ts. però no 
en l:t polítict general que s·~tplica des dc 
I'Administraciú . 
l '~trt d'aquests consells tenen car:ktercon-
sultiu, però el CRAE inclou un sistema 
dïn~pecciú propi per vigi lar l'acompli-
ment dc lc:- normes. Un no u <.::spa i de par-
ticilx tciú és e l Consell dc Qualitat Am-
biental fo rmal per representants de la 
indCtstria. el comerç, els sindicats i les 
o rganitzacions consumeri !>tes i ecològi· 
ques. Aquest organ isme dependent del 
Departament dc 1\ ledi Ambient és destinat 
a inform<tr sobre els articles que vulguin 
adoptar l'etiquetatge ecològic cie pro-
ductes no alimentaris. la generalització 
d 'aquestssistemcs podrü obriries portes a 
mecanismes particip:llius q ue respectin 
l'autonomia de ls di fe rents agents ambien-
tals. ,\ lalgrat que es tracta de sectors amb 
una incidència econò mica l imitada poden 
aportarun:t experiència soci a I que a hores 
d 'ara C·s mo ll reduïda . Diferents sectors 
podrien :tcceptar aquests sistemes de re-
g ul:tció. Li cosmètica natural , l 'experi-
mentació animal. la\ ig il à ncia cie les nor-
mes protectores de la fauna i la tlora i , per 
q uè no. la polític t forestal , la cie residus o 
la cie sancj:tment. L'ecologisme propositiu 
troba ria un es pa i on fer va ler les seves al-
tern:ttives 
t. Dur.mtla Cim4..·r.t pt.:r a la Terra. 1()0 E' tat' ' ;m :-.i~n:ar d 
Tr~l (t ;H "<•hn.· Bitx._li vc:~it;tt. Elmarrc.k.· 199."\ nom\:·~ I 1 E~tat~"­
l'ha' l<:tl r.lli ilt:il . ·1:1 ~ lundü•, 19dc· m:11~· d<.: 199:1. 
1. lluglh.:" \.' .Jouvt.:nd - Marb Àn~cb Hoquc. Ctlttlluuya a 
1'/'"'1/z<i .10 l fJ. Enddopèdia Catalan:;, 1993. 
j . Exi..,lt...·ix..:n due!'> cdit'ic m' Ctta l ~tnc' dd l't..."'\111\ del llihr ... · 
Cuidem/li 'fhnt.llna <.:<litada pd lkp:111am<.:nttk·Mc·di Am· 
hil.· lli dt.· la Cicncr.tlitat dt·C:.ttaluny~t i una ahr:.t ¡x.·rb ~tK.:il:tat 
Cat:dana d 'libi/i ria Nallir.d d <.: k·> 1\alc:ll.,. El llihr~:c·.-t:l di>-
ponihl<.:<.:n e:ualà, t·a,t<.:ll:l i an~lè·>. Gland. Suï''"· l 'NI . 
1. N<•$111n (/('/, a .,fH.'C. Ies m<:., rr!lll•J 't trlts de le.,lltdi S<JI>rt• 
lïm¡utctc ¡mhlic.:ifllrl eu el C:OII.\'11111. u/a societat cotalatuJ. 
liNilul C;ilal:l dd Con,um. !iNit ut C:u:ili\ dt: b Don:1 i Di· 
n .. ·t.dú G~..-·nc..:i..llt.k Comen;, Interior i ~c..:rvc..:b. CL·nc..:l':.llital de 
Cai:dunya. IWl 
.:;_ h'lt"ftl<1-!,ia.\ltou/iol de la G'v11scn •ociri. Edil"i(> c:.H~1 bn:1 :1 
ç:'¡r¡·c·c d<: l:i Diputa t'i<'>dc· llart·dona. I!)H7. 
6 1:"1/iiJn, tiC' G tt't.'II{K'ttC<• .,ohre d Ullltjttillt~i<' t't!t'tlt ·. 1!'1 di~­
ji·oz <•<.old,t!,.ic.tJ de ltb empn.':lfiS lron,ua<.'hHutlcs. G rc..:t.·n p~..-·a ­
ce. Hiode.JanL'iru. IWl. 


La participació dels consumidors

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert