Al llarg dels darrers anys hem assistit a una progressiva pèrdua de diversitat cultural, però també és veritat que la realitat contemporània ens mostra una exuberant i prolífica manifestació d’identitats territorials de tota mena, precisament en uns moments de màxima integració mundial en tots els sentits. Retornar a la política a través del retorn al lloc implica lluitar per aconseguir una nova cultura sòcioambiental de l’ordenació territorial, que doni prioritat a la cohesió social, a la gestió prudent dels recursos naturals, a un tractament nou i imaginatiu del paisatge i a una nova forma de govern i de gestió del territori basada en el diàleg
