Portugal és un estat totalment centralista en la presa de decisions sobre les infraestructures. Només els arxipèlags de Madeira i les Açores, amb una certa autonomia, tenen marge de maniobra. L’Estat decideix gairebé sol sobre carreteres, línies ferroviàries, ports i aeroports, i ho fa sota el mandat constitucional de fomentar la cohesió territorial i nacional. És un cas poc freqüent a Europa. Tot i això, la centralització no significa consens. L’autor afirma que la manca d’interlocutors institucionals a les regions fa que altres actors, com el sector privat organitzat o la societat civil, tinguin capacitat d’influència en la planificació estatal
