Rigo Bonnin, R.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

 © Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic           http://www.acclc.cat/continguts/ivv132.pdf       140 
 
 
  
_________________________________________________________________________________________ 
 
Resum de la quarta sessió del I Curs de Benchmarking 
sobre la Gestió dels Laboratoris Clínics: “Qualitat 
analítica: seguiment” 
 
Raül Rigo Bonnin  
 
Unitat de Control de la Qualitat, Laboratori Clínic, Hospital Universitari de 
Bellvitge, L’Hospitalet 
 
_________________________________________________________________________________________ 
 
 
El dia 13 d’abril de 2011 va tenir lloc, a la seu del Collegi Oficial de Farmacèutics de Barcelona, la quarta 
sessió del I Curs de Benchmarking sobre la Gestió dels Laboratoris Clínics: “Qualitat analítica: 
seguiment” impartida per Raül Rigo Bonnin, Unitat de Control de la Qualitat, Laboratori Clínic, Hospital 
Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
In vitro veritas 2011;12:140-142 
 
 
ISSN: 1697-5421 
 
 
 
 
Actes-resums 
141             Raül Rigo Bonnin              In vitro veritas 2011;12:140-142                 
 
© Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic                http://www.acclc.cat/continguts/ivv132.pdf 
 
Introducció 
La imprecisió, el biaix i, per tant l’error de mesura 
poden variar amb el temps per l’envelliment d’un 
sistema de mesura o per variacions en les condicions 
del seu funcionament. Des d’un punt de vista 
estrictament metrològic, aquest és el motiu pel qual 
és necessari dur a terme un seguiment de la qualitat 
analítica (metrològica).  
Un altre motiu pel qual és necessari dur a terme un 
seguiment de la qualitat metrològica està relacionat 
amb aspectes semiològics. La imprecisió i el biaix 
dels sistemes de mesura de les magnituds biològiques 
poden influir sobre la interpretació clínica dels valors 
mesurats que produeixen, així, per exemple, quan les 
magnituds biològiques es mesuren amb finalitat 
diagnòstica, l'aparició de biaixos o imprecisions 
diferents als que existien en el moment  en què es 
van obtenir els valors de referència biològics, 
condueix a un increment de valors mesurats 
falsament per davall o per damunt dels límits de 
referència biològics. Per altra banda, si les magnituds 
biològiques es mesuren per al monitoratge d'una 
malaltia, una variació de la imprecisió o del biaix pot 
donar lloc que es prenguin decisions equivocades 
sobre la significació d'alguns canvis observats en els 
pacients. Per aquesta raó, mentre estiguin en ús els 
límits de referència biològics cal mantenir la 
imprecisió i el biaix existents durant el període de 
producció dels valors de referència biològics. Així 
doncs, és necessari que cada laboratori treballi 
sempre amb la imprecisió i biaix que hi havia durant 
el període de producció dels valors de referència 
biològics i que fixi quins són els valors màxims 
permesos per a aquestes característiques 
metrològiques (requisits metrològics) per a cada ús 
clínic.  
Per altra banda, un laboratori clínic genera valors 
mesurats que permeten dur a terme la prevenció, el 
diagnòstic, el pronòstic o el seguiment d’una malaltia. 
Un valor mesurat serà acceptable sempre i quan els 
errors metrològics no enfosqueixin la finalitat del seu 
ús clínic. Per aquest motiu és necessari que cada 
laboratori conegui quin és l’error de mesura i que fixi 
el seu un valor màxim permès (requisit metrològic). 
Seguiment de la qualitat analítica 
Una de les maneres en què un laboratori clínic pot 
dur a terme un seguiment de la qualitat metrològica 
dels seus sistemes de mesura és mitjançant la 
participació en programes d’avaluació externa de la 
qualitat.  Existeixen dos tipus de programes 
d’avaluació externa de la qualitat: 
• els programes de control intern de la qualitat 
interlaboratorials que permeten conèixer la 
imprecisió i el biaix i,  
• els programes d'avaluació externa de la 
qualitat pròpiament dits, anomenats 
comunament “programes 
d’intercomparació”, que permeten conèixer 
l’error de mesura. 
Programes de control intern de la qualitat 
interlaboratorials 
Es defineixen com un conjunt d’activitats de 
diversos laboratoris clínics, que comparteixen un 
mateix lot d’un material de control per al seu control 
intern de la qualitat i envien periòdicament els seus 
valors mesurats de control a l’organització que els 
subministra el material de control, destinades a 
l’obtenció d’algunes característiques metrològiques 
dels sistemes de mesura individuals i del conjunt dels 
altres laboratoris (imprecisió interdiària i biaix) (1). 
Els materials de control poden ser valorats o sense 
valorar, però el seu valor es manté durant un període 
In vitro veritas 2011;12:140-142             Raül Rigo Bonnin             142  
© Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic                http://www.acclc.cat/continguts/ivv132.pdf 
de temps llarg i són els mateixos materials que 
s'utilitzen per verificar les sèries de valors mesurats. 
A mode d’exemple, s’indiquen alguns programes de 
control intern de la qualitat interlaboratorials: 
- UNITY de BioRad Laboratories. En aquest 
programa participen laboratoris que 
mesuren, mitjançant diferents sistemes de 
mesura de diverses empreses de diagnòstic in 
vitro, magnituds bioquímiques, 
hematològiques, immunològiques i 
microbiològiques. 
- QCP (Quality Control Program) de 
Instrumentation Laboratories. En aquest 
programa participen laboratoris que 
mesuren, mitjançant diferents sistemes de 
mesura d’una mateixa empresa de diagnòstic 
in vitro, diferents magnituds 
hemostasiològiques. 
- QCS (Quality Control Service) de Roche 
Diagnostics. En aquest programa participen 
laboratoris que mesuren, mitjançant 
diferents sistemes de mesura d’una mateixa 
empresa de diagnòstic in vitro, diferents 
magnituds bioquímiques. 
Programes d'avaluació externa de la qualitat 
Es defineixen com un conjunt d’activitats de 
diversos laboratoris clínics que es realitzen de 
manera esporàdica però periòdica i que permeten 
conèixer l’error de mesura en comparar un valor 
mesurat de control amb el valor convencional 
corresponent a aquest material de control (1). Els 
materials de control presenten valors no coneguts 
pels laboratoris participants i per tant, les diferents 
magnituds biològiques es mesuren “a cegues”.    
Com exemples de programes d’avaluació externa de 
la qualitat podem destacar l’americà EQAS (External 
Quality Assurance Services) de BioRad Laboratories i 
diversos programes de l'United Kingdom National 
External Quality Assesment Service (UK-NEQAS) 
del Regne Unit, de la Fundació Pel Control de la 
Qualitat dels Laboratoris Clínics (FPCQLC) de 
Catalunya i del Referenzinstitut für Bioanalytik (RfB) 
d’Alemanya. En tots ells, participen laboratoris que 
mesuren, mitjançant diferents sistemes de mesura de 
diverses empreses de diagnòstic in vitro, magnituds 
bioquímiques, hematològiques, immunològiques i 
microbiològiques. 
Interpretació dels programes d’avaluació 
externa de la qualitat 
Un dels principals inconvenients que presenten tots 
els programes d’avaluació externa de la qualitat és 
que utilitzen diferents estadístics matemàtics per 
decidir si les esmentades característiques 
metrològiques són o no acceptables (criteris 
metrològics) sense considerar aspectes semiològics. 
Per tal de facilitar la tasca dels laboratoris clínics, 
l’Associació Catalana de Ciències de Laboratori 
Clínic (ACCLC) ha publicat dues guies (2, 3) que 
faciliten la interpretació dels diferents programes 
d’avaluació externa de la qualitat considerant 
aspectes metrològics i semiològics. 
Bibliografia 
1. Fuentes Arderiu X.  Bioquímica Clínica 
[diccionari]. Barcelona: Servei de Llengua 
Catalana de la Universitat de Barcelona, Edicions 
Universitat de Barcelona, Eumo; 1999. 
2. Associació Catalana de Ciències de Laboratori 
Clínic. Guia per al control intern de la qualitat de 
la mesura de magnituds biològiques utilitzant 
materials de control. In vitro veritas 2006;7.  
<http://www.acclc.cat/continguts/ivv088.pdf> 
(accés: 2011-07-05). 
3. Associació Catalana de Ciències de Laboratori 
Clínic. Guia per a la interpretació dels valors 
mesurats de control dels programes d’avaluació 
externa la qualitat per a les magnituds 
biològiques utilitzant materials de control. In vitro 
veritas 2011;12:91-101.    


Resum de la quarta sessió del I Curs de Benchmarking sobre la Gestió dels Laboratoris Clínics: "Qualitat analítica: seguiment"

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert