Ferrer, Ana

Revistes Catalanes amb Accés Obert

AVANCES EN PSICOANÁLISIS RELACIONAL. NUEVOS CAMPOS DE
EXPLORACIÓN PARA EL PSICOANÁLISIS
JOAN CODERCH
Madrid, Ágora Relacional, 2014, 563 pp.
Per entendre millor aquest llibre hem de tenir en compte que és el tercer d’una
trilogia que s’inicia amb La práctica de la terapia relacional (2010) i
continua amb Realidad, interacción y cambio psíquico, la práctica de la
terapia relacional II (2012). En aquests dos primers volums l’autor ens
mostrava els orígens, desenvolupament i trets fonamentals de la psicoanàlisi
relacional, tant en el seu vessant teòric com en la seva aplicació a la clínica,
posant l’èmfasi en el seu diàleg interdisciplinari, especialment amb la neuro-
fisiologia cognitiva, les ciències de la complexitat, la lingüística, la biologia,
l’antropologia, etc., en el moment actual.
Al meu entendre, el gir cap al paradigma relacional, però també la seva
trajectòria personal cap a una visió més humana de la societat, queden
àmpliament reflectits en aquesta obra: Avances en Psicoanálisis Relacional
(2014), que mostra des d’una perspectiva científica molt ben documentada els
punts més essencials de la psicoanàlisi relacional actual. Alhora l’autor, com
ja ens té acostumats, aconsegueix fer-ho amb un magnífic sentit didàctic que
resulta molt clarificador per al lector.
Coderch ens parla en aquest llibre de les relacions entre els éssers
humans, de les emocions, i de com les ciències de la complexitat cada dia
tenen més en compte aquests conceptes i estudien l’ésser humà com un ésser
essencialment social. L’autor compagina la claredat de l’exposició amb el
rigor científic, per descriure de manera precisa l’evolució del seu pensament
en aquests aspectes abans esmentats, aplicats en concret al camp de la
Psicoanàlisi Relacional.
En Avances en Psicoanálisis Relacional (2014), Joan Coderch vol
mostrar que la psicoanàlisi relacional no és una nova orientació o escola dins
del corrent general de la psicoanàlisi (estrictament freudiana, annafreudiana,
psicologia del jo, escola kleiniana, etc.), sinó que es tracta d’una altra
psicoanàlisi perquè es basa en el paradigma relacional: el que parteix del
concepte que l’ésser humà és constitucionalment relacional, des de la seva
naturalesa biològica. 
També participen en l’elaboració d’aquest llibre alguns dels seus bons
amics i companys de professió, que l’han acompanyat en la seva trajectòria
professional des que va iniciar el seu particular gir cap al paradigma
relacional, l’any 2001, amb el seu llibre La relación paciente terapeuta. Rosa
198 Revista Catalana de Psicoanàlisi, Vol. XXXI/2
XXXI-2 OK_XXXI-2.qxd  13/01/15  09:38  Página 198
Velasco - que el prologa -, Neri Daurella, Àngels Codosero, Carlos Rodríguez
Sutil i Rosario Castaño, en els seus respectius capítols aborden, des de
diferents perspectives, temes que ajuden el lector a aprofundir en el
coneixement de la psicoanàlisi relacional. 
Considero molt reconfortant que l’autor relati en el primer capítol -“Las
emociones que parecen superfluas e innecesarias. Psicoanálisis y
humanismo”- una experiència viscuda per ell, la seva esposa, el seu fill i una
néta a l’illa de Creta. L’autor ens relata de manera amena i espontània una
anècdota que va tenir lloc en un viatge a aquesta illa. Com explica l’autor, uns
habitants d’aquesta illa els van ajudar i li van fer un altre favor en permetre, a
través del seu comportament, mostrar en aquest llibre a què es refereix en
parlar de les emocions que semblen innecessàries o supèrflues, però que són
necessàries “per salvaguardar l’equilibri de l’evolutivament cada vegada més
complex cervell i de la ment que en ell s’assenta” (p. 35). 
En el seu llibre La Relación Paciente Terapeuta (2001), Coderch va
defensar que la psicoanàlisi havia de passar de ser l’estudi de la psicologia
d’una persona a la de dues persones. Actualment l’autor considera que aquest
concepte ha quedat gairebé obsolet, ja que dins del paradigma relacional, el
concepte de ‘dues persones’ és persistir en la idea de l’existència d’una
psicologia individual; és a dir, de dues psicologies individuals que entren en
relació l’una amb l’altra. Des de la perspectiva de les ciències de la
complexitat, en canvi, de què Coderch parla àmpliament en Avances en
Psicoanálisis Relacional, s’entronquen amb el paradigma relacional que ens
mostra cada vegada més que no hi ha una psicologia individual, sinó que allò
que ens sembla ser la psicologia d’una persona és la manifestació de sistemes
i subsistemes que s’interrelacionen i influeixen recíprocament, per la qual
cosa considerem que, a més de fenomenològica, la psicoanàlisi relacional és
contextual perquè, seguint la idea expressada fa molt temps per Sullivan, no
es pot comprendre una persona fora del seu context o sistema. La psicoanàlisi
relacional avui dia està centrada en la teoria de sistemes dinàmics
intersubjectius i no lineals, que ens ensenyen que pacient i analista són
sistemes que interaccionen i formen un suprasistema que és la díade analítica.
Un altre dels punts abordats per l’autor en aquest llibre que comentem és
la freqüència d’una sessió setmanal. En el capítol “Psicoanálisis Relacional
de frecuencia semanal y larga duración (PRSLD)” considera Coderch que és
un fet àmpliament estès per diferents motius - des de l’econòmic a la distància
geogràfica o als canvis de mentalitat per part del pacient - el de realitzar
tractaments amb una freqüència d’una sessió setmanal, que han resultat
igualment satisfactoris. 
Coderch remarca amb encert que la psicoanàlisi relacional es basa en la
naturalesa biològicament social, relacional i intersubjectiva de l’ésser humà i
que, donada la plasticitat del cervell i aquesta naturalesa relacional, com ja va
esmentar S. Mitchell, la ment es forma per les experiències d’interacció del
199Llibres
XXXI-2 OK_XXXI-2.qxd  13/01/15  09:38  Página 199
subjecte, amb els pares i l’entorn social. També incideix en el fet que la
psicoanàlisi relacional busca aconseguir canvis en l’inconscient de
procediment no reprimit que, com ja van assenyalar Ávila Espada i R.
Velasco, està constituït pel contingut d’experiències interpersonals:
aprenentatges, hàbits, coneixements mentals, etc., que formen la memòria
implícita no declarativa (p. 92). 
L’autor també ens parla de mentalització i aferrament, citant autors com
Allen, Fonagy i Bateman, que han dut a terme nombroses investigacions en
aquest àmbit. Per a Coderch, l’aspecte bàsic de la mentalització és el diàleg
pacient-analista, i afegeix: 
“No hi ha res màgic sobre les relacions d’aferrament i mentalització:
l’aferrament segur indueix a un clima relacional que promou
interaccions mentalitzadores; a la inversa (...) les respostes
mentalitzadores contingents promouen una regulació dels afectes que
construeixen un llaç emocional segur (...)” (p. 96).
Coderch, juntament amb Codosero, en el capítol “Puntos de unión y diálogo
entre lo implícito y lo explícito en el pensamiento psicoanalítico”, diferencien
el sistema de memòria explícita o no declarativa. Revisen les teories d’autors
com W. Bucci i Fosshage i també l’obra del grup de Boston (BCPSG).
Un altre aspecte teòric que considero molt important és el que Coderch
tracta en el capítol “Los traumatismos emocionales en la infancia y la
adolescencia y la necesidad de amor”. J. Coderch assenyala que, tot i que
Freud abandonés la teoria traumàtica i la substituís per les fantasies
inconscients, considera que no són els grans traumes puntuals, els que han de
ser més tractats, sinó “els que es deriven de situacions traumàtiques repetides
que el pacient ha patit en la infància o en l’adolescència” (p. 207). Per
Coderch es tracta de traumes acumulatius, terme que prové de R. Massud
Khan, que atribueix aquest trauma a una fallada de la mare com a escut
protector. 
En el capítol “Las ciencias de la complejidad. El psicoanálisis relacional
y la teoría de los sistemes intersubjetivos dinámicos y no lineales”, l’autor
ens parla de les tres idees que considera de gran interès per a la psicoanàlisi
relacional. Segons la primera, “les ciències ja no es poden concebre, estudiar
ni investigar de manera aïllada sinó en diàleg interdisciplinari”; la segona és
“l’abandonament de la idea que l’objectiu és reduir tot fenomen als seus
components bàsics, fins arribar al major grau de simplificació”; i la tercera,
vinculada a aquesta última, és que “el nostre món està organitzat com a
sistemes”: orgànics, polítics, ecològics, socials... (p. 238). 
En el mateix capítol, J. Coderch ens comenta la importància de l’estudi
dels sistemes dinàmics no lineals que, a partir de les aportacions teòriques
d’E. Thelen i L. Smith, han contribuït a ampliar les teories de les ciències de
200 Revista Catalana de Psicoanàlisi, Vol. XXXI/2
XXXI-2 OK_XXXI-2.qxd  13/01/15  09:38  Página 200
201Llibres
la complexitat. Cita altres autors com Orange, Atwood, Stolorow, etc., que
també han contribuït a aprofundir en l’estudi de les ciències de la complexitat
i la teoria dels sistemes intersubjectius. Coderch ens mostra, de manera molt
didàctica, les seves pròpies aportacions a aquestes teories.
Carlos Rodríguez Sutil, en el seu capítol “¿Cuál es la técnica en
Psicoanálisis Relacional?”, considera que la psicoanàlisi relacional suposa
un canvi de paradigma en passar de ser una psicologia unipersonal, és a dir,
centrada en l’individu, a una psicologia “multipersonal”, centrada en la
relació. 
Àngels Codosero ens parla dels somnis en el seu capítol “Una nueva
mirada a los sueños”. Opina que el paradigma relacional ofereix més
possibilitats per interpretar els somnis, i fa un extens recorregut per diferents
autors com Stolorow, Atwood, Kohut o Benjamin, Ogden, etc., per constatar
com ha evolucionat la interpretació i la teoria dels somnis en la psicoanàlisi
actual tenint el suport de les neurociències que, amb les seves tècniques - com
la neuroimatge o l’electroencefalograma -, han llançat noves llums sobre
l’estudi dels somnis. 
Neri Daurella, en el capítol “Mi recorrido hasta el psicoanàlisis
relacional pasando por Sandor Ferenczi”, explica des d’una perspectiva
personal i emotiva l’evolució de dos paradigmes enfrontats en la psicologia:
conductisme i psicoanàlisi. Daurella fa un ampli i ben documentat recorregut
per la història del moviment psicoanalític, i compara el procés que hem seguit
els psicoanalistes amb el procés del desenvolupament psíquic humà, tal com
ja va explicar Ferenczi (1913). 
Rosario Castaño, en el capítol “La psicoterapia como un espacio de
juego y una experiencia de intimidad”, planteja el procés terapèutic com un
procés creatiu, mostrant que, en cada sessió, pacient i terapeuta estan
interactuant contínuament en un espai en el qual es mobilitzen tres
dimensions de les configuracions relacionals bàsiques: el self, l’altre i l’espai
comú entre els dos. 
En el capítol “La búsqueda de la identidad”, J. Coderch es planteja la
identitat com un procés continu que dura tota la vida i que clarament està
vinculat amb el context en què es mou el subjecte. L’autor reconeix que el pes
de la societat és important, però que l’ésser humà té capacitat per estructurar
una identitat flexible, oberta a noves experiències i permeable a totes les
pressions. 
En el seu comentari final, “El giro humanista del psicoanálisis”,
Coderch reflexiona sobre l’avanç imparable dins del panorama psicoanalític
de la psicoanàlisi relacional.
XXXI-2 OK_XXXI-2.qxd  13/01/15  09:38  Página 201
El canvi de paradigma de què s’ha parlat en tota aquesta obra s’expressa
a través de veure en l’ésser humà el que està més enllà de les pulsions i els
instints. Es tracta de veure el que és específicament humà: la creativitat, la
simbolització, la compassió, l’altruisme, l’amor i, per sobre de tot, els
sentiments ètics. 
En resum, ens trobem davant d’un magnífic llibre que permet al lector
aprofundir o conèixer el moment teòric i clínic actual de la psicoanàlisi
relacional. Està escrit des d’una perspectiva didàctica ben estructurada i
documentada, a la qual ja ens té acostumats Joan Coderch. L’elecció dels
autors que l’acompanyen en aquest llibre ha estat un encert, ja que amb les
seves respectives aportacions teòriques i exemples clínics de diversos
pacients, fan encara més completa la visió de la psicoanàlisi relacional en la
seva vessant clínica i teòrica.
Recensió: Ana Ferrer
202 Revista Catalana de Psicoanàlisi, Vol. XXXI/2
XXXI-2 OK_XXXI-2.qxd  13/01/15  09:38  Página 202


AVANCES EN PSICOANÁLISIS RELACIONAL. NUEVOS CAMPOS DE EXPLORACIÓN PARA EL PSICOANÁLISIS - Joan Coderch

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert