Arnau i Prades, Assumpció

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ESGLÉSIES D'ABSIS TRAPEZOIDAL 
DE L'ALTA GARROTXA 
Assumpció Arnau i Prades 
47 
NOTA PRELIMINAR 
Les esglésies que en aquest treball es tracten, han estat considerades 
alguna vegada (1) com a pre-romàniques, però a nosaltres ara ens sembla 
que l'obra (en general poca i mal conservada) que ens resta en l'actualitat, és 
ja romànica del Xli, si bé per les característiques de les seves plantes, segu-
rament es podria afirmar que van ésser aixecades sobre fonaments pre-exis-
tents. 
Si no fos així, seria -probablement- massa casual, que en aquesta zona 
de l'Alta Garrotxa s'hi haguessin aixecat aquest nombre d'esglésies amb una 
planta no usual en el romànic. 
Per això és evident que sense unes investigacions serioses no es pot 
assegurar res contundent. 
QUALIFICACIÓ 
Segons Barral (2) el més adient és definir l'art de l'Alta Edat Mitjana a 
Catalunya amb el nom de pre-romànic, ja que la situació en què es desen_vo-
lupa l'art mossàrab i l'art carolingi no és la que es dona en els segles IX i Xal 
nostre país. Així mateix Barral cita que Palol ha demostrat també, que és 
incorrecta la qualificació de visigòtic, ja que era un art àulic que es desenvo-
lupava entorn de la cort toledana, bàsicament. 
Així doncs, és més encertada la denominació de pre-romànic, que 
suposa una evolució de l'art paleocristià, el qual anirà incorporant les dife-
rents descobertes tècniques, i els canvis religiosos i polítics, fins a desembo-
car en el romànic. 
Aquest període artístic ha estat poc estudiat, perquè tradicionalment.els 
estudis sobre l'art de les diferents èpoques, anava a remolc dels estudis his-
'tòrics. Aquets, fins dates recents, no s'havien preocupat d'estudiar aquest 
període, de manera que tampoc no se n'havia estudiat l'art. Per tant, cal con-
eluir que fins que no hi ha hagut una preocUpació històrica rigorosa per 
aquests segles, això mateix ha passat amb l'art. La història -i conseqüenment 
49 
l'art- d'aquets anys es qualificava de «transició», «Segles obscurS>>, «inicis 
de ... ''• és a dir amb tot un reguitzell de qualificatius negatius que servien per 
tapar-ne el desconeixement. 
A Catalunya el primer historiador de l'art que se'n preocupà, va ser Puig 
i Cadafalch en l'edició de la seva «Arquitectura romànica a Catalunya>>, 
començada a publicar l'any 1934. 
En canvi, quant a la denominació del període artístic que es correspon 
cronològicament amb l'Alta Edat Mitjana, segons el Dr. E. Junyent, en el llibre 
L'Arquitectura religiosa a Catalunya abans del Romànic (3), el mot pre-romà-
nic no hi és adient. Tal com diu el prologuista, inicialment sí que hi estava 
d'acord, però després d'algunes reflexions va concloure que el mot «era 
purament negatiu i equivalent a anterior al romànic. Ara bé, la gent té tendèn-
cia a enquibir sota aquesta etiqueta un estil arquitectònic propi i peculiar com 
si es tractés d'una manifestació creativa nova dels segles IX iX.>> 
Per altra banda creu que des del punt de vista constructiu es continua 
amb l'estil que s'havia consolidad des de la baixa romanitat, amb poques 
modificacions. 
MARC HISTÒRIC 
Ha estat extraordinàriament important per la historiografia del moment 
que ens ocupa, la publicació dels treballs de P. Bonnassie (4) fa uns pocs 
anys. Segons aquest autor, tot i que no es pot parlar d'una Catalunya visigò-
tica, sinó' més aviat de províncies tardo-romanes, la Tarraconense tindrà un 
cert paper en els últims anys del regnat visigot a la península. Devant l'en-
trada musulmana, aquesta zona s'organitzarà tard, i així AI-Samh ja havia 
passat aquesta zona dels Pirineus el 720. 
Tot i amb això resten un seguit d'indrets al marge de la invasió, que al 
mateix temps també havien quedat marginats anteriorment amb altres ocu-
pacions. Aquests indrets són el Pallars, La Ribagorça, l'Urgell... 
Pel que fa a la zona ocupada pels musulmans, la població pacta amb l'in-
vasor, el qualli respecta la religió, de manera que els canvis no seran sensi-
bles. 
Còrdova, seu del poder musulmà, qveda lluny d'aquestes contrades de . 
manera que l'any 752 Pipí el Breu iniciarà la reconquesta de l'a Septimània; 
l'any 785 Girona cau a mans de Carlemany, i el801 Lluís el Piadós s'apodera 
de Barcelona. 
5.0 
Aquest territori comprès entre les Corberes, el Pirineu, el Llobregat i el 
Cardoner, i Mig Segre i Tremp, s'organitza en comtats i «pagi» -un dels quals · 
era Besalú-, amb una estructura pre-feudal. 
~I segle X es consolida el sistema hereditari, i de retruc el procés d'inde-
pendència i l'estructuració del país. 
En tot aquest procés és de gran importància el paper de l'església, que 
va enviar Prelats a Roma per aconseguir la independència episcopal. 
Pel que fa a la població, es coneix que era molt densa al Pirineu i pre-Piri-
neu, amb emigracions cap a la plana i la costa. Les contruccions religioses 
eren petites, perquè les comunitats també ho eren si bé nombroses. 
És remarcable el paper que jugaran els monestirs en la difusió de noves 
tècniques de conreu com a motor de l'economia. Són del. s. Xels d'Amer, 
Ripoll, Besalú, St.Joan de les Abadesses, Camprodon, St. Pere de Rodes ... 
ELEMENTS DE CLASSIFICACIÓ 
Per a classificar un monument o qualsevol obra d'art, cal tenir en compte 
sobretot dos aspectes: Al un de cronològic, i B/ l'altre de tipològic. 
Al- En el cas de les esglésies pre-romàniques, l'aspecte cronològic ve donat 
per les actes de consagració, element que és desconegut fins ara per les 
esglésies que estudiarem més endavant. 
B/- En quant a la tipologia són multiples els elements a considerar. 
Segons Junyent, en una sistematització encarà vàlida avui, l'edifici reli-
giós del Xha de tenir les següents característiques: 
- obrat amb pedra, amb reforços als angles 
- nau rectangular, de major amplada que la del santuari (o capçalera) el qual 
és de planta quadrada o trapezial 
- coberta de volta al santuari i de fusta a la nau 
- l'encaix nau/santuari es fa amb arc de triomf 
-les parets són fetes amb pedruscall (això es percep a S. Andreu del Torn) 
Després de citar aquestes característiques, cal detallar-ne expressa-
ment d'altres: 
-capçaleres: el tipus més corrent és en forma rectangular irregular (trapezi). 
A vegades no té fonaments i s'aixeca directament sobre la roca. 
- naus I transeptes: el més corrent és l'existència d'una sola nau. Pel que fa 
al transepte; s'hi troben dues solucions: la primera és més aviat rara, consi-
teix en un transepte de braços desarrollats en planta; la sego~a. inclou el 
transepte en l'amplada de la nau, si bé sobresurt en alçada, i és mes corrent. 
51 
-cobertes: només s'utilitzava la volta de pedra a l'absis, i la nau es cobria 
amb encavallades de fusta. 
-portes i finestres: en general només hi ha una sola porta meridional. Quant 
a les finestres, són petites, poc nqmbroses i orientades al sud. 
Maians: Interior de la cort, que vista en planta té forma trapezoïdal, amb grans carreus. 
ESGLÉSIES ESTUDIADES 
Hem fet l'estudi de les esglésies de Sant Feliu de Monars, Sant Corneli 
de la Muga o de Ribelles i de l'església del castell de Bestracà o Sant Julià de 
Bestracà. 
Hem visitat també els entorns de Maians, ja que segons Montsalvatje <5>, 
el977 el comte-bisbe Miró, en fa donació a Sant Vicenç de Besalú, de l'esglé-
sia de la qual en parla com a Sant Miquel de Mitjà, suposant que ~ra la traduc-
ció de Mediano <6>. ' 
I hem vist, com es pot observar en el material gràfic, que davant mateix 
de l'entrada principal de la pairalia, s'hi aixeca una cort-galliner, mig enderro-
52 
cat, en el qual hi veiem uns grans carreus, cosa no gens freqüent en una 
dependència d'aquesta mena. I aquets carreus formen una mena de trapezi. 
Mirant entre l'herba i la malesa de l'entorn hi veiem igualment restes que 
escavant el lloc ens podrien donar la planta d'una església, però que ara seria 
aventurada qualsevol afirmació. També hem observat en la cabanya a 
ponent de la masia una pedra que fa de carreu, que era sens dubte la que 
rematava una finestra romànica. 
Mona:rs: Capçilera de l'església amb un arc lleugerament ultrapassat i uns graons que condueixen 
al presbiteri més elevat, que potser podria ser degut a la litúrgia visigòtica. 
53 
SANT FELIU DE MONARS 
És la més ben conservada de totes. Encara conserva la coberta, que és 
de canó apuntada en la nau i en forma de lleugera ferradura a l'absis. En ell 
també s'hi veu una finestra tapiada. · 
El material de construcció és diferent per l'absis -pedruscall- que per les 
naus -carreus irregulars i de mides diferents~. Al mur de migdia s'hi obre la 
porta. 
Malgrat que, com hem dit, al principi és la més ben conservada, està 
exteriorment coberta d'heures i argelagues, que sens dubte la malmeten pro-
gressivament 
El campanar és d'espadanya amb dos arcs. 
Notícies bibliogràfiques: la notícia més reculada que se'n té és de 1064, en 
una donació feta per Arsendis al monestir de Sant Pere de Camprodon, d'un 
alou situat a la parròquia de Beget, el qual tenia per límits «a orient el camí 
de Sant Feliu de Monars, (7l. 
Monars: Detall del material de construcció de l'absis, amb el pedruscall que es comenta en el tre-
ball . 
54 
SANT CORNELl DE LA MUGA 
La conservació és deficient, si bé en aquest cas l'absis és conserva 
«força bé». En canvi la nau es troba amb la coberta ensorrada i constitueix un 
munt de runes q1,1e ha aixecat el nivell del primitiu sol del t~mple . La coberta 
de la capçalera és de canó apuntada. 
S'aprecia la diversitat en el material de construcció, sobretot en el mur de 
l'absis, on hi predomina el pedruscall. En general però, la pedra que s'utilitza 
és petita -tret del carreus del angels-, i irregular. 
Hi ha una estreta finestra a l'absis. La coberta vetem que és d'una cons-
trucció molt tardana dins el romànic. 
~ant Corneli: Vista de l'església des del sud, amb un gros forat a-l'absis. Cal notar el diferent mate-
na! de construcció entre la capçalera i la nau. . · 
55 
Notícies bibliogràfiques: la notícia més antiga, és de fet indirecta, i data de 
1297. La dónaMontsalvatge en el Vol. Xli de la CoHecció Diplomàtica del 
Comtat de Besalú (pàg. 241, 242) 
SANT JULIÀ DE BESTRACÀ 
L'estat de conservació és llastimós. Només es conserva part dels murs, \ 
arribant a uns tres metres en la part més conservada. S'hi aprecia una capça-
lera trapezoïdal d'amplària reduïda, i una obertura a migdia. La nau està feta 
amb carreus força regulars, de diferents mides, més aviat petits. L'absis està 
fet amb pedres més grosses i bastes. Observant les restes actuals ens fa 
pensar que es tracta d'una construcció de la dotzena centúria, potser aixe-
cada sobre una altra d'anterior, com. es pot deduir per les notícies que en 
tenim, de manera que n'aprofités els fonaments, i per tant explicaria la forma 
de la 'planta. 
Sant Julià de Bestracà: L'interior de l'església des dels peus. També es veu la diferència dels mate-
nais de construcció. 
56 
Notícies bibliogràfiques: segurament que la . primera notícia d'aquesta 
església la dóna el testament del comte-bisbe Miró, de l'any 979, el qual en 
va fer cessió al monestir de Sant Llorenç de Bagà. Cal però remarcar, que 
aquesta capella esmentada, no pot ser la mateixa que avui mig resta, sinó el 
seu precedent, ja que en la descripció ja hem vist que si bé la planta respon 
a una tipologia pre-romànica, no així l'obra (B) 
Segons Barral (9) «no hi ha cap raó arqueològica per considerar-lo -l'ab-
sis- anterior a aquesta -la nau-, que és ben romànica» . 
CONCLUSIONS 
Si comparem les tres esglésies de les quals en queden més o meriys res-
tes, i que per tant s'ha pogut aixecar la seva planta, veiem: 
-que les seves dimensions són reduïdes i oscil ·len entre els nou 
metres de llargada, per tres amb vint-i-cinc d'amplada a Sant Corneli 
-la més petita-, i els dotze metres i mig per tres i mig de Sant Feliu de 
Monars. 
-que les obertures són escases, tret de Sant Feliu. 
-que cap de les tres plantes presenta simetria axial, i en canvi presen-
ten un esbiaixement més o menys apreciable segons els casos (el 
més evident és el de Sant Corneli, i el més lleuger el de Sant Feliu, si 
bé el de Bestracà és quasi inapreciable, però podria explicar-se a 
causa de la topografia) 
-a Sant Feliu, la més ben conservada, apareix un arc ultrapassat a 
l'arc triomfal. 
Aleshores devant tot això, el que cal és esbrinar a quina època pertan-
yen, i això és un greu problema ja que de dades certes no n'hi ha, al menys 
pel que fa a les construccions inicials, les plantes de les quals podrien haver-
se respectat en la posterior construcció de l'obra que era es conserva. 
Si fem cas del material de construcció predominant, veurem que és de 
carreus grans i imperfectes, però treballat amb una certa cura, de tot plegat 
se'n dedueix una cronologia del Xli o posterior (recordem que a Sant Feliu i 
a Sant Corneli ja hi apareix l'arc i la volta apuntada). 
- Ara bé, à causa de la seva planta, creiem que cal plantejar-se si no estan 
aixecades sobre esglésies anteriors, tot i que en el romànic es troben per 
aquestes contrades esglésies de capçalera carrada (el grup de La Vall del 
Bac). 
57 
Ja hem citat a l'inici del present treball que en el S. X es construeixen una 
sèrie de monestirs importants pels voltants d'aquesta zona (St. Pere de Cam-
prodon, St. Pere i Sta. Maria de Besalú, Ripoll), i ja abans·, en el IX tenim el 
de Banyoles, d'Albanyà, de St. Martí de les Escau les, Sta. Maria de Ridaura, 
i d'altres un pèl més allunyats. 
Tots ells varen conèixer moments esplendorosos en elX, i com diu Mn. 
Junyent en el llibre anteriorment citat, varen crear «una espessa xarxa de 
cel·les i esglésioles edificades en els seus predis». 
Així doncs, si ens decantem per aquesta possibilitat, és per que en algun 
cas -Bestracà- es coneix una dada de consagració d'una església del S. Xl; 
en d'altres -Monars- es veu un arc que no és de mig punt, de manera que ens 
fa remuntar a construccions anteriors, de les quals se n'hagués pogut conser-
var algun element, com podrien ser la planta, la capçalera, ... 
A més a més, les hem comparades amb d'altres plantes d'esglésies 
acceptadament pre-romàniques, i veiem punts de semblança, sobretot en 
l'esbiaixement de les capçaleres (Sta. Cecília de Cos -Vallespir-, St. Martí de 
Masarac -Alt Empordà-, St. Martí de Vallmala -Alt Empordà-, .St. Julià de 
Boada -Baix Empordà-, St. Cristòfol de Cabrils -Maresme-, entre altres (10l. 
De tota manera pensem que fins que no es pugui netejar bé l'església i 
fer-se excavacions seria molt compromès fer qualsevol afirmació massa con-
tundent sobre la seva datació. 
Assumpció Arnau i Prades 
58 
NOTES: 
1 - Sala Canadell, R. i Puigdevall Diur'né, N. «El romànic de l'alta Garrotxa» Caixa 
d'Estalvis Provincial de Girona, p. 38. 
2- Barral Altet, X. «L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX- x, Ed. 62. Barcelona, 
1981 . 
3- Eduard Junyent «L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic» Curial 
Edicions catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1983. 
4 - Pierre Bonnassie «Catalunya mil anys enrera». Ed. 62. Barcelona 1979. 
5- Montsalvatje Fos sas, F. «Nomenclator histórico de las iglesias parroquia/es y rura-
les; santuarios"y capi/las de ta provincia y diócesis de Gerona». Tom. XVIII, pag. 252. 
lmprenta Bonet. 
6- Sàla Canadell, R. i Puigdevall Diumé, N. «El romànic de l'alta Garrotxa». Caixa 
d'Estalvis Pròvincial. 
7 - Sala-Puigdevall. Op. cit. pàg. 88. 
8- Sala-Puigdevall. «Bestracà». Ed. El Bassegoda, Olot, 1983. 
9- Barral Altet X. Op. cit. , pàg. 278. 
10- Badia i Homs, J. «L'arquitecturamedievaldei'Empordà». Tom. 1, pàg. 266i 275. 
Església de Sant Corneli de la Muga 
59 
Secc16 Transversal 
Església de Sant Julià de Bestracà 
Església de Sant Feliu de Monars 
60 


Esglésies d'absis trapezoidal de l'alta Garrotxa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert