de Solà Morales, J. Mª

Revistes Catalanes amb Accés Obert

UNES PARAULES INTRODUCTÒRIES 
3 
S'obre aquest volum dels «Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot 
i Comarca» amb una sentida dedicatòria alP. Nolasc del Molar, President 
Honorari que fou de l'Entitat. Cordial homenatge, malauradament a títol pòs-
tum. 
El fet d'haver estat nomenat el P. Nolasc President Honorari obeeix, no 
tant a la circumstància de la seva absència física d'Olot en constituir-se de 
nou el Patronat, com, òbviament, a la consideració d'uns mèrits contrets amb 
anterioritat. Però, els seus mereixements són d'un abast tan ampli que fins i 
tot el Consistori Municipal acorda, el1970, de declar-lo Fill Adoptiu de la Ciu-
tat. 
No és aquest el lloc d'intentar una semblança bibliogràfica del P. Nolasc 
Rebull; pàgines endins trobarà el lector la notícia precisa i justa de la seva 
personalitat, sota les signatures de la Prof. Webster i del P. Vidal. Aquí vol-
dríem només subratllar alguna de les aportacions al patrimoni cultural d'Olot 
d'entre la seva producció literària i d'investigació històrica. 
S'hà dit que havent nascut el P. Nolasc en una comarca pobra, de secà, 
la vinguda a Olot (inicialment de jove, per cursar el trienni de filosofia) atesa 
la seva fina sensibilitat per la natura, devia sentir-se impressionat davant del 
contrast amb la terra nadiua. 
Quelcom d'aquest impacte ens el revela ell mateix en els seus escrits. Així 
ens dirà: «Qui ve, posem per cas, de terres tarragonines,coin ara ·el Priorat, 
no triga a sentir la superioritat de la comarca .olotina». I ••amb una de les fonts 
olotines, com les Tries, viuria ben venturosament el Priorat». («Descobriment 
d'Olot» en «Hores olotines». 
Després d'un altre esporàdic retorn a la nostra ciutat com a professor 
dels estudis caputxins, no serà, però, més que amb posterioritat a la guerra 
civil que romandrà d'una manera que ell esperava fóra definitiva, a aquesta 
-també per ell- segona pàtria; una permanència de trenta-quatre anys, suma-
ment fecunda, tant en l'àmbit de les belles lletres com en el científic. 
Cada vegada se sentirà més lligat' a Olot, i mentre cultiva la relació social, 
es ·lliura apassionadament. a la recerca històrica en els nostres arxius i a la 
creació literària. Col-labora en els dos setmanaris locals i és un dels puntals 
més ferms de la prestigiosa revista «Pyre~e». , portaveu de l'anterior «Patro-
nat d'Estudis Històrics Olotins». 
Una formació humanística, particularment destacada en el camp filolò-
gic (que li permetrà, per exemple, de fer la traducció directa del grec de 
l' «Himne acatist a la Mare de Déu» o «Batracòmiomàquia») proporcionarà al 
5 
P. Nolasc un sòlid suport als seus estudis. L'etapa olotina del religiós és pot-
ser la més prolífica, malgrat no disposar en el clos garrotxí de gaires ele-
ments de consulta. 
No sabríem estar-nos de citar, mal que sigui simplem·ent a títol indicatiu, 
algunes de les obres de més empenta d'entre les referides concretament a la 
nostra comarca. Podríem recordar aquella monografia sobrè «La formació 
de la Universitat d'Olot» (que va merèixer el premi «Guerau de Liost» o «El 
procés d'un bruixot», d'un fabu lós èxit (procés incoat a la Vall d'Hostoles en 
ple s. XVII), o el text i aprofundit estudi de «Una poesia religiosa del segle 
Xlii» (descobertes fetes a l'Arxiu Històric de Protocols d'Olot, notaria de Santa 
Pau) . Altres treballs interessants, tal vegada no tan elaborats, podrí en ser les 
«consuetes» de Santa Àgata i de Sant Eudald, o l'aplec de cançons nadalen-
ques procedents del Santuari dels Arcs de Santa Pau; i de menys ambició el 
llibret sobre la capella de la Mare de Déu d'Esperança. L'amplitud temàtica de 
les seves publicacions pot comprovar-se a través de la bibliografia que 
s'acompanya. 
El poeta, que era el P. Nolasc -un enamorat de Virgili- es trobaria a les 
terres olotines en el seu medi natural, i, en belles pàgines, enllaçant el senti-
ment amb l'erudició, ens deixaria entreveure les seves emocions: «Hores olo-
tines», «Noves hores olotines», «Evocació sentimental», «Manat de brins» ... 
El P. Nolasc del Molar amb alguns membres de l'u Institut d'Estudis Catalans» al pati de l'Hospici 
d'Olot (Arxius i museu arqueològic) . 1957. · 
Les arrels que el P. Nolasc havia posat en aquesta terra devien ser molt 
fondes després de tants d'anys. Per això és comprensible el trauma que li 
produí el trasllat a Barcelona. Però, els lligams amb Olot no restaven tren-
cats. Tornarà a la nostra ciutat com a conferenciant (1977) i, en la seva 
absència, sortirien de la impremta: olotina algunes de les obres que havia dei-
xat enllestides, com la referent a «La Mare de Déu d'Esperança a La Canya", 
el citat .poema heoico-còmic «Batracomiomàquia", o la magnífica edició crí-
tica de la «Llegenda àuria, de Voràgine. Més encara, en tant que li ho permeti 
la darrera malaltia, trametrà la seva estimable col·laboració als «Annals» del 
Patronat (1977}. 
El P. Ramon Vidal ha tingut la gentilesa de fer-nos arribar una poesía 
inèdita del P. Nolasc, molt interessant i en certa manera intrigant. Es troba en 
l'original de «Manat de brins". (1962) i no hi fou publicada. És un «Adéu, a 
Olot, anticipat, potser pressentit, o millor, en frase del mateix P. Vidal, «Un 
adéu paulatí a la seva estimada comarca adoptiva; una espècie de quotidie 
morior horacià»: 
«Adéu el cor us diu d'un temps ençà 
muntanyes, valls, arbredes i verdor, 
i prats on peixen bous, i, en ta remor, 
oh riu dels bells recolzes, Fluvià! 
- Adéu, ermita a El Corb, en lloc ombriu, 
i font que hi rages a bell doll, tan fresca! 
Adéu a tot el que el meu cor engrescat 
Caigut el cor, adéu ma ploma us diu., 
I amb aquest comiat, que si un dia fou anticipat ara és definitiu, clourem 
aquestes ratlles de presentació d'un nou i senzill homenatge que el "Patronat 
d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, vol retre a l'enyorat P. Nolasc, comple-
ment del que, amb l'estreta col·laboració de I'Exm. Ajuntament, oficialment se 
li tributà en solemne sessió necrològica, i del qual recollim i ens honorem en 
publicar les dues documentadas conferències que encapçalen els treballs 
del present volum. 
J. M8 de Solà-Morales 
President del Patronat 
7 


Unes paraules introductòries

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert