Redacció,

Revistes Catalanes amb Accés Obert

L’entrevista
Tag   1r quadrimestre 2015   [ 5 ]Tag   1r quadrimestre 2015   [ 4 ] 
com veu l’estat de les infraestruc-
tures actuals al camp de Tarrago-
na? Quins Projectes marcaran el 
futur de la ciutat de Tarragona?
El Camp de Tarragona és un territo-
ri trinxat pel pas de les infraestructures 
generals incomplertes o mal articulades 
entre elles. El ferrocarril n’és un clar 
exemple. L’estació de l’AVE a Perafort no 
connecta amb Tarragona amb la qualitat 
necessària i el Tramcamp no té data. 
Sóc dels que opina que la mobilitat 
de qualitat de les persones, especial-
ment en un país petit com Catalunya, 
és el veritable motor de creixement, i 
que hem de ser capaços de connectar, 
amb recorreguts de menys d’una hora, 
centre ciutat amb centre ciutat. El futur 
d’aquesta mobilitat és i serà el servei 
de viatgers per ferrocarril. L’AVE és un 
servei de llarg recorregut molt útil, però 
aquell que cohesiona i beneficia al més 
alt nombre de ciutadans i al territori és 
el servei Avant Regional.
En aquest sentit, el tercer fil suposa-
rà un endarreriment en l’alliberació de 
la Façana Marítima però, per contra, 
ha de significar l’oportunitat d’aconse-
guir que els trens Avant que ara con-
necten Figueres, Girona i Barcelona ar-
ribin fins a Tarragona tenint en compte 
que l’estació de l’AVE està allunyada 
de la ciutat.
Una altra oportunitat del tercer fil per 
a la nostra ciutat seria la reubicació de 
l’estació davant el carrer del Mar, amb 
la qual cosa recuperaríem finalment la 
part baixa de Tarragona i la connectarí-
em amb la resta de la ciutat. Per tot ple-
Josep Fèlix Ballesteros
Alcalde de Tarragona
EL cAMP DE TARRAGONA: 
realitat i mancances actuals
L’estabilitat i la qualitat de vida de les ciu-tats depèn, cada cop més, dels avenços en enginyeria i la infraestructura pública. La urbanització massiva dels anys previs a l’actual crisi econòmica, contrasta amb 
un moment en que es fan necessàries eines de creixe-
ment territorials amb pocs recursos i l’impuls de grans 
obres pendents que garantirien la subsistència dels 
municipis per la millora que els suposaria en les seves 
connexions viàries i ferroviàries. 
Un territori ordenat pot seguir creixent amb unes 
ciutats renovades i en plena evolució. Aquests són els 
reptes assumibles que cal plantejar des del realisme 
econòmic i financer. Les infraestructures intel·ligents 
han de conviure amb els espais regenerats, cosir els 
nuclis per evitar perdre mobilitat, garantir la convivèn-
cia i dotar-la de noves eines. 
El Camp de Tarragona té, històricament, una llarga 
llista de reivindicacions i obres pendents. Aquest és, en 
part, un territori trinxat per les infraestructures mal con-
nectades i amb un creixement alentit pel retard en les 
execucions de les obres que depenen de les diferents 
administracions. Les trames urbanes es ressolen amb 
els Plans d’Ordenació Urbanístics Municipals però, 
com es garanteix el futur creixement exterior si la xar-
xa ferroviària és pobre i la trama viària és escassa? 
Com cal solucionar el llistat de greuges històrics del 
Camp?
El Corredor del Mediterrani, el Tercer Fil, la línia de 
l’AVE, les obres de l’autovia A-27 o la connectivitat de 
l’aeroport de Reus són algunes de les obres pendents 
i més reivindicades actualment pels principals ajunta-
ments. La revista TAG ha volgut conèixer de primera 
mà quines són les mancances a tres poblacions molt 
importants on hi ha demandes històriques encara ir-
resoltes. 
Els alcaldes de Tarragona (Josep Fèlix Ballesteros), 
Reus (Carles Pellicer) i Montblanc (Josep Andreu), par-
len a continuació del creixement dels seus municipis, 
de la rehabilitació com a eina de manteniment de l’en-
tramat urbà, d’aquelles infraestructures que necessiten 
i del dibuix que fan, de cara al futur, els seus plans 
d’ordenació. Territori i projectes, les ciutats i la seva 
configuració.
L’entrevista
Tag   1r quadrimestre 2015   [ 5 ]Tag   1r quadrimestre 2015   [ 4 ] 
gat, el tercer fil és una oportunitat que 
no podem deixar escapar.
D’altra banda hi ha infraestructures 
com la implantació de xarxes que perme-
tin una ciutat intel·ligent, Smart City, i que 
s’inicien amb els Jocs 2017. Això també 
ens ajudarà a assolir una ciutat amb mi-
llors serveis, ben gestionada i saludable.
Quin és l’estat urbanístic de Tarra-
gona i quina ciutat s’imagina en el 
futur? com ha de créixer i quant?
El nostre punt de partida és que te-
nim una ciutat dispersa i no connectada, 
per a la qual tenim una sèrie d’objectius 
urbanístics com són la consolidació de 
l’estructura urbana del centre (Eixample 
i Part Baixa), Ponent i barris del nord 
de la ciutat i el Serrallo; la regeneració 
i rehabilitació del Casc Antic, la Part 
Baixa de la ciutat i els assentaments 
d’habitatges dels diferents barris que ho 
requereixen; el creixement urbanístic, en 
extensió, per la zona de llevant; millorar 
la seguretat en front a riscos naturals i 
els derivats de la indústria; i la millora 
de les comunicacions i connexions entre 
els diferents assentaments urbans.
A més, tenim un POUM on es pro-
posa l’ordenació i es dibuixen les in-
fraestructures actuals i les futures —pro-
gramades a llarg o a curt termini— ja 
siguin d’àmbit autonòmic o estatal. I 
cal recordar que, en el mapa geogrà-
fic de Catalunya, Tarragona és un punt 
estratègic de connexió entre el nord i 
sud d’Europa, degut a la concentració 
d’infraestructures de connexió i de ser-
veis d’àmbit supramunicipals, les quals 
s’interconnecten entre sí dins del nostre 
terme. Això, unit al nostre potencial de 
creixement, tant de població com econò-
mic, ens situa com una de les ciutats de 
major referent competitiu del país.
M’agradaria pensar en la imatge 
d’una ciutat que hagués assolit els objec-
tius establerts en el POUM. Tarragona té 
pràcticament consolidada les seves zo-
nes urbanes del centre i ara hem d’ac-
tuar puntualment per reforçar les conne-
xions entre el centre i les altres parts del 
territori. Hem d’anar cosint tot aquest 
teixit urbà. D’altra banda, els Jocs del 
2017 poden suposar el rellançament 
exterior de la ciutat i poden aportar un 
gran benefici urbanístic i comunicatiu. 
Finalment, s’han d’acabar de resoldre 
els temes pendents de la mobilitat inter-
na i la connexió de la ciutat amb la resta 
del territori i la millora de l’accessibilitat 
a l’estació del Camp de Tarragona, al 
port i a l’aeroport. Tenim la previsió, te-
nim els mitjans i som altament optimistes 
amb el futur de Tarragona.
El creixement actual passa per una 
evolució interna, per retrobar els 
barris o zones de la ciutat histò-
rica. Quins plans de regeneració 
urbana i de rehabilitació tenen 
pensats a Tarragona? Moltes ciu-
tats tenen plans per incentivar la 
rehabilitació o per ajudar a conèi-
xer l’estat dels seus edificis recol-
zant la inspecció Tècnica d’Edificis.
Els objectius de l’Ajuntament en 
quant al creixement urbanístic estan in-
closos en el POUM. Pel que fa a aquells 
de regeneració i rehabilitació tant de 
la trama urbana consolidada com la 
no consolidada, venen reflectits en els 
PAU, PMU i PE. A més, per a cada zona 
del municipi hem previst actuacions de 
reforma i regeneració de la seva tra-
ma edificatòria, per a l’ordenació dels 
espais lliures d’edificació dels seus vol-
tants, dotació d’equipaments, subminis-
trament dels serveis i concreció de la 
seva trama viària.
En el cas del nucli antic, està prevista 
per al 2015 la redacció d’un pla espe-
cial per englobar i tractar detalladament 
la problemàtica plantejada en aquest 
conjunt declarat Bé Cultural d’Interès 
Nacional, de les restes arqueològiques 
Patrimoni de la Humanitat i de l’immo-
biliari que per antiguitat, característi-
ques constructives i estat de conservació 
requereixen un estudi exhaustiu i una 
actuació acurada. Per això, des de la 
conselleria de Territori s’ha cregut opor-
tú establir un conveni entre les diferents 
parts que tenen competència en la trami-
tació de les ITE.
Quina opinió i posicionament tenen 
des de l’Ajuntament de Tarragona 
sobre els col·legis professionals, i 
especialment el que representa als 
aparelladors, arquitectes tècnics i 
enginyers d’edificació, del suport 
i assessorament que realitzen els 
tècnics que intervenen en la seva 
ciutat?
Des de l’Ajuntament comptem amb 
ells per desenvolupar projectes pendents 
en matèria d’infraestructures i que són 
imprescindibles, com els Jocs del 2017. 
Ara l’empresa pública Gisa ha obert el 
concurs per al Palau d’Esports amb la 
participació de dos equips professionals 
de Tarragona. I en el futur esperem tenir 
respostes semblants dels aparelladors, 
arquitectes tècnics i enginyers, pel que 
farà als altres lots, i també en un aspecte 
per al qual són un col·lectiu especialment 
important i rellevant per a la qualitat de 
vida dels ciutadans com és l’actuació 
massiva en rehabilitació d’edificis. •••
L’entrevista
Tag   1r quadrimestre 2015   [ 7 ]Tag   1r quadrimestre 2015   [ 6 ] 
com veu l’estat de les infraestruc-
tures actuals al camp de Tarrago-
na? Quins Projectes marcaran el 
futur de la ciutat de Reus?
Cal tenir la visió local i la territorial. 
Des de el punt de vista més local, les 
infraestructures viàries amb les rondes 
—la T-11 cap a Falset i la C-14 cap a 
Montblanc— donen estructura suficient 
a les exigències actuals tot i que no es-
tan, ni molt menys, resolts. 
Des de el punt de vista més territori-
al, el corredor d’infraestructures gene-
rals (entre Reus Tarragona i paral·lel al 
mar) necessiten de certes infraestructu-
res com ara el ferrocarril amb el cor-
redor mediterrani, l’AP-7 i la A-7 pel 
trànsit de vehicles a motor i tot això 
complementat amb les principals línies 
energètiques —elèctriques— i el mini-
transvasament. El potencial de la zona 
és evident i més si hi afegim la connecti-
vitat al port i a l’aeroport. 
Crec que és necessari que compar-
tim aquesta visió territorial tot el territori, 
sense excepcions.
Si parlem de projectes de futur, 
aquests passen per la creació dels eixos 
cívics de penetració a la ciutat (passe-
jos i avingudes) a partir de les xarxes 
viàries existents com les autovies de Tar-
ragona i de Bellisens o les carreteres de 
Salou, Cambrils o Montblanc.
Se’ns fa urgent tenir definit el Tercer 
Fil, el baixador de Bellisens, la remodela-
ció de l’Estació i la del Sud de l’Aeroport. 
I també el corredor d’infraestructures al 
voltant de la circumval·lació de la C-14.
Quin és l’estat urbanístic del seu 
municipi i quina ciutat s’imagina 
en el futur? com ha de créixer i 
quant?
En l’actualitat és vigent el Pla Gene-
ral d’Ordenació Urbanística de l’Any 
1999 amb tot un reguitzell de modifica-
cions puntuals d’un marcat perfil expan-
sionista de la ciutat envers el territori.
Aquesta tendència a ocupar nou ter-
ritori, i que sovint implica la menysva-
loració de la ciutat ja existent, sobretot 
del casc antic i consolidat, correspon a 
un urbanisme ja en franca depreciació. 
Per sort, el nostre cas és el d’una 
ciutat compacta sense gaires perifèries i 
que facilita la cohesió entre les parts de 
la mateixa. Aquestes tipologies de ciu-
tats poc atractives fins fa uns anys són 
ara un model a seguir. És per això que 
estem redactant un nou POUM amb crei-
xements moderats i sense sobrepassar 
en el residencial les previsions existents 
en aquells espais on aquesta compacitat 
ens aporti millor cohesió social. El futur 
document també ha de proposar eines 
per tenir molt en compte la rehabilitació, 
la remodelació i la renovació ja que 
aquestes han de prevaler per davant 
de les noves implantacions residencials 
menys viables i sobretot menys sosteni-
bles a nivell econòmic i mediambiental. 
 
El creixement actual passa per una 
evolució interna, per retrobar els 
barris o zones de la ciutat històri-
ca. Quins plans de regeneració ur-
bana i de rehabilitació tenen pen-
sats a Reus? Moltes ciutats tenen 
plans per incentivar la rehabilita-
ció o per ajudar a conèixer l’estat 
dels seus edificis recolzant la ins-
pecció Tècnica d’Edificis.
Com comentava abans, estem apos-
tant per la transformació i adaptació 
de la ciutat consolidada (sol urbà) per 
davant de nous creixements residenci-
als en la perifèria (sol urbanitzable). He 
de remarcar, i ho puntualitzo, la gran 
dificultat que representaria aplicar els 
mateixos criteris de contenció del sol als 
polígons d’activitat econòmica encara 
que és obvi que abans d’ocupar nou sol 
en activitat econòmica caldrà activar i 
omplir els ja existents. Això ho aconse-
guirem fomentant la renovació dels po-
lígons consolidats i garantint l’ocupació 
d’aquells que ja s’han executat però en-
cara estan buits.
Actualment tenim plans pendents de 
la llei de Barris que no activarem fins el 
2017 per falta de finançament nostre i 
de la Generalitat. Al nucli antic hi ha re-
conegudes fins a divuit àrees d’actuació 
que els propers anys haurem d’anar de-
senvolupant des de l’àmbit públic però 
també en col·laboració amb el sector 
privat.
El pla de l’habitatge ens ha fet una 
radiografia bastant actualitzada de la 
situació del nostre parc d’habitatges i 
per tant tenim detectades les bosses més 
importants d’habitatges amb diferents 
graus de deficiències a corregir. Entre 
elles, ja fa tres anys que recomanem 
que es faci la Inspecció Tècnica d’Edi-
ficis d’acord amb les converses mantin-
gudes amb el col·legi d’aparelladors i 
arquitectes tècnics.   
Quina opinió i posicionament te-
nen des de l’Ajuntament de Reus 
sobre els col·legis professionals, i 
especialment el que representa als 
aparelladors, arquitectes tècnics i 
enginyers d’edificació, del suport 
i assessorament que realitzen els 
tècnics que intervenen en la seva 
ciutat?
Sé que les relacions amb els col·legis 
professionals i gremis del sector son pe-
riòdiques i fluides i que els tècnics de la 
casa els donen suport i tenen un excel-
lent tracte amb els professionals que ho 
requereixen. •••
carles Pellicer
Alcalde de Reus
L’entrevista
Tag   1r quadrimestre 2015   [ 7 ]Tag   1r quadrimestre 2015   [ 6 ] 
com veu l’estat de les infraestruc-
tures actuals al camp de Tarrago-
na? Quins projectes marcaran el 
futur de Montblanc?
Les infraestructures a la nostra de-
marcació deixen molt a desitjar. A nivell 
global, el fet de no realitzar totalment 
l’autovia A-27 és un gran problema. Per 
a nosaltres és precís i necessari tenir 
l’autovia de Montblanc a Tarragona tota 
completa amb el túnel del Coll de Lilla. 
Si aquesta autovia no es desenvolupa en 
la seva totalitat, el trànsit, i especialment 
el pesat, se seguirà desviant per l’estret 
de La Riba. 
A nivell ferroviari el retard constant 
de la posada en marxa del tram Vande-
llós-Vilaseca-La Secuita en doble via és 
la carència més gran del Corredor Me-
diterrani. Parlem d’un tram de 59 quilo-
metres que es va començar a construir 
als túnels de Vandellós l’any 2000 i que 
encara no s’ha posat en funcionament. I 
en canvi, veiem que l’estructura radial de 
l’AVE ha avançat milers de quilometres. 
Crec, sincerament, que és una maniobra 
real per impedir o per minimitzar la re-
lació entre catalans i valencians perquè 
sinó, no s’expliquen aquests constants 
retards per part del govern del PP avui i 
del PSOE abans. No hem d’oblidar que 
tant l’A-27 com el corredor ferroviari 
són competència absoluta del govern de 
l’Estat. Hi ha altres mancances com ara 
la carretera de Montblanc a Santa Colo-
ma i s’ha d’acabar l’eix de Tàrrega però 
reitero que el més essencial és l’A-27 i el 
corredor ferroviari
Quin és l’estat urbanístic de Mont-
blanc i quin municipi s’imagina 
en el futur? com ha de créixer i 
quant?
Crec que a Montblanc hem sabut 
tenir molta cura del nucli antic i l’hem 
preservat procurant ressaltar i posar en 
valor el gran patrimoni arquitectònic 
d’aquesta zona. I ho dic amb aquesta 
contundència perquè no és obra pas 
d’aquest alcalde. És una constant que 
ve de molt enrere iniciada pel senyor 
Abelló quan es va fer la declaració de 
Patrimoni Històric l’any 1947, seguit del 
senyor Gomis que va ser el restaurador 
de gran part de la muralla i l’Hospital, 
i continuant per l’Andreu Mayayo que 
va confeccionar el PERICH i va actuar 
en diversos trams de la muralla. I així 
podria anomenar fins a set alcaldes més 
perquè tots ells, amb més o menys inten-
sitat però sempre amb continuïtat, han 
tirat endavant la restauració del nucli 
antic. I hi ha un denominador comú: la 
cura sobre el Montblanc Medieval del 
qui fou director del Museu i restaurador 
municipal, Maties Solé.
La ciutat del futur passa per acabar 
la restauració del nucli antic, la continu-
ació de l’eixample nou i la ordenació 
del teixit industrial. I sí, hem de créixer 
però amb qualitat. Créixer per créixer, 
com aquests últims anys previs a la cri-
si, no ens porta a enlloc. Podem estar 
com ara, i no passa res, o créixer pau-
sadament i de manera ordenada impo-
sant-nos amb cura els nostres mínims i 
els nostres màxims. Això li dic com a 
alcalde de la capital de comarca que és 
l’única població que ha guanyat habi-
tants en un segle però també sent cons-
cient que no hem de créixer a costa dels 
altres pobles de la Conca. Pensi que 
aquesta comarca ha perdut 9.000 habi-
tants d’ençà dels temps de la fil·loxera.
El creixement actual passa per una 
evolució interna, per retrobar els 
barris o zones de la ciutat histò-
rica. Quins plans de regeneració 
urbana i de rehabilitació tenen 
pensats a Montblanc? Moltes ciu-
tats tenen plans per incentivar la 
rehabilitació o per ajudar a conèi-
xer l’estat dels seus edificis recol-
zant la inspecció Tècnica d’Edificis.
Hem acabat la Llei de Barris que s’ha 
centrat en el nucli antic però encara no 
hem finalitzat altres parts del municipi 
com ara tota la zona del Pont Vell i el riu 
Francolí. Tenim encara molta feina amb 
la rehabilitació de les muralles però ara 
també es hora de fixar més atenció en 
acabar la pavimentació dels carrers de 
l’eixample i especialment el carrer Se-
nan. Una altra tasca pendent i important 
és la reposició dels primers barris sor-
gits als anys 60 com el de Sant Maties. 
Adequar i acabar d’enjardinar totes les 
entrades de la Vila Ducal també és a la 
nostra llista de prioritats. Si tenim aques-
ta vocació de municipi turístic, haurem 
de fer un esforç més gran en enjardina-
ment i mobiliari urbà. I no hem d’oblidar 
mai l’estat dels carrers secundaris del 
nucli antic per evitar que aquests es que-
din buits. Rehabilitar les cases d’aquests 
carrers és molt important.
Quina opinió i posicionament tenen 
des de l’Ajuntament de Montblanc 
sobre els col·legis professionals, i 
especialment el que representa als 
aparelladors, arquitectes tècnics i 
enginyers d’edificació, del suport 
i assessorament que realitzen els 
tècnics que intervenen en la seva 
ciutat?
Estic convençut que tenim excel·lents 
professionals aparelladors, arquitectes 
tècnics i enginyers d’edificació a la nos-
tra vila i molt especialment en la vessant 
de la restauració i l’urbanisme.
Estem molt contents de la tasca dels 
nostres professionals i considerem que 
els col·legis professionals són peces 
claus per a la disciplina i el correcte 
desenvolupament urbanístic i arquitectò-
nic. •••
Josep Andreu i Domingo
Alcalde de Montblanc


El Camp de Tarragona: realitat i mancances actuals

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert