Fuentes Arderiu, X.

Jardí Baiges, A.

Martínez Casademont, M.

Miró Balagué, J.

Pastor Ferrer, C.

Pérez Remón, B.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Guia per a la verificació dels sistemes de mesura 
de magnituds biològiques per a l'acreditació 
segons la norma ISO 15189 
 
 
Jaume Miró Balagué 
Xavier Fuentes Arderiu 
Anna Jardi Baiges 
Mariano Martínez Casademont 
Cruz Pastor Ferrer 
Begoña Pérez Remón 
Pilar Planells Torres 
Àngels Vilanova Navarro 
 
Comissió d'Harmonització. Unitat de Negoci Corporatiu de Suport al Diagnòstic 
i al Tractament.  
Institut Català de la Salut. Barcelona.  
 
 
Introducció 
 
La norma ISO 15189 (1) estableix que el laboratori clínic només podrà emprar 
procediments validats, de manera que les validacions siguin tan exhaustives 
com calgui per tal que es garanteixin les necessitats de cada cas. 
5.5.1 El laboratori ha d'utilitzar procediments analítics, inclosos els 
emprats per prendre mostres, que compleixin les necessitats dels 
usuaris dels serveis del laboratori i siguin apropiats per a les anàlisis a 
realitzar. Els procediments preferits són aquells que s'han publicat en 
manuals de prestigi reconegut, en textos o publicacions avaluats per 
homòlegs, o en directrius internacionals, nacionals o regionals. Si 
s'utilitzen procediments propis, han d'estar validats de forma apropiada 
per a la utilització prevista i totalment documentats. 
 
5.5.2 [...] Els mètodes i procediments seleccionats han de ser avaluats i 
cal comprovar que donin resultats satisfactoris abans de ser emprats per 
a exàmens mèdics [...].  
 
5.5.3 [...] Cada nova versió dels equips de reactius que incorporen 
canvis importants dels reactius o del procediment d'ús, han de ser 
verificats per comprovar la seva funcionalitat i idoneïtat per a la utilització 
prevista [...] 
 
D'altra banda, també estableix que el laboratori és responsable que els 
equipaments siguin els apropiats per a la funció que tenen encomanada. Dintre 
del concepte d'equipament s'hi inclou els sistemes de mesura i altres 
analitzadors, materials de referència, reactius i d'altres materials fungibles. 
 
5.3.2 Cal veure que l'equipament (des de la seva instal·lació i 
periòdicament) és capaç d'assolir les prestacions requerides i ha de 
complir les especificacions rellevants per a les anàlisis que haurà 
d'efectuar. 
 
Quan els sistemes són subministrats íntegrament per la indústria cal tenir en 
compte que aquests productes estan sotmesos a la directiva 98/79 de la 
Comissió Europea sobre els productes sanitaris per al diagnòstic in vitro, que 
estableix que els fabricants han de validar els sistemes de mesura que 
fabriquen i subministren amb la marca "CE" (2). Aquest aspecte és clau a l'hora 
d'establir les obligacions del laboratori clínic per garantir mitjançant proves 
objectives que un sistema de mesura satisfà els requisits especificats (3). Això 
no obstant, en el procés de transport o instal·lació és poden produir desviacions 
respecte de les condicions en què el fabricant va fer la validació del sistema de 
mesura. 
 
En aquest document es presenta una proposta sobre què ha de fer el laboratori 
clínic per verificar que les característiques metrològiques prèviament validades 
dels sistemes de mesura de magnituds biològiques es mantenen. L'abast del 
document es circumscriu als sistemes de mesura de magnituds amb resultats 
pertanyents a l'escala racional, o sigui quantitatius. 
 
 
Vocabulari (4) 
 
procediment de mesura: descripció detallada d'una mesura d'acord amb un o 
més principis de mesura i a un mètode de mesura determinat, basat en un 
model de mesura i que inclou tots els càlculs necessaris per obtenir un resultat 
de mesura 
 
EXEMPLE: Un document que conté unes instruccions de treball per 
mesurar la concentració de leucòcits en la sang.  
 
sistema de mesura: conjunt d'un o diversos instruments de mesura i sovint 
d'altres dispositius, incloent-hi, si cal, reactius o altres subministraments, 
ajuntats i adaptats per proporcionar informacions destinades a l'obtenció de 
valors de magnituds mesurats dintre d'uns intervals especificats, per a 
magnituds especificades 
 
NOTA 1: Els analitzadors emprats en el laboratori clínic per mesurar una 
o més magnituds biològiques són sistemes de mesura. 
 
NOTA 2: Per usar un sistema de mesura cal un procediment de mesura 
apropiat. 
 
NOTA 3: Alguns sistemes de mesura poden utilitzar-se amb diversos 
procediments de mesura. 
 
validació: verificació què els requisits especificats són adequats per un 
determinat ús 
 
EXEMPLE: Un procediment de mesura utilitzat normalment per mesurar 
la concentració de massa de proteïna en l'orina pot ser validat per fer la 
mesura de la concentració de massa d'aquest component en el líquid 
cefaloraquidi. 
 
verificació: provisió de proves objectives que una determinada entitat satisfà 
uns requisits especificats 
 
NOTA 1: L'entitat pot ser un procés, un procediment de mesura, un 
material, un compost o un sistema de mesura. 
 
NOTA 2: Els requisits especificats poden ser les especificacions d'un 
fabricant. 
 
Requisits que ha de complir el fabricant 
 
La utilització d'un sistema de mesura determinat ha de comportar un procés 
previ en què els procediments de mesura de cadascuna de les magnituds que 
s'hi mesurin hagin estat efectuats i s'hagi constatat que els resultats s'ajusten 
als requisits establerts amb caràcter obligatori, per disposicions legals, o bé que 
són recomanacions de les organitzacions científiques nacionals o 
internacionals (5). En el cas que no hi hagi requisits objectius per poder-s'hi 
acollir el propi laboratori els haurà d'establir. Quan un sistema de mesura 
presenta la marca "CE" el fabricant ha tingut cura d'aquestes accions i ha de fer 
constar el grau de compliment d'aquests requisits en la informació associada al 
producte, com ara prospectes, manuals o webs.  
 
 
Comprovacions que ha de fer el laboratori 
 
El laboratori clínic que incorpora un sistema de mesura ha de revisar la 
documentació aportada pel fabricant i veure que s'ajusta a les seves 
necessitats.  
 
EXEMPLE: Una empresa fabrica un analitzador i els reactius, material 
fungible i calibradors necessaris per mesurar la concentració de 
colesterol en el sèrum o el plasma. En la seva documentació tècnica 
s'especifica que la imprecisió intraserial és igual o inferior a 1,5 %, que la 
imprecisió interserial és igual o inferior al 2,5 % i que l'error sistemàtic és 
igual o inferior al 1,2 %. Com que, segons els requisits de l'organització 
alemanya Bundesärztekammer adoptats per l'Associació Catalana de 
Ciències de Laboratori Clínic, per a la mesura del colesterol en sèrum 
la imprecisió interdiària màxima admissible és del 3 % i l'error sistemàtic 
màxim admissible és del 3 %, el laboratori farà constar en el 
procediment o instrucció de treball que el sistema és adequat als 
requisits establerts. 
 
Malgrat que el fabricant ha d'haver validat els sistemes de mesura que 
subministra, el laboratori clínic que els incorpori haurà de comprovar que 
funcionen satisfactòriament un cop instal·lats. Si el fabricant s'encarrega de la 
posada en funcionament d'un sistema de mesura, haurà de comprovar i lliurar 
un certificat conforme el sistema compleix amb els requisits especificats i que, 
per tant, no hi ha hagut cap desperfecte en el procés de transport i muntatge. 
 
Si la instal·lació corre a càrrec del propi laboratori, és aquest qui haurà de fer 
les comprovacions amb els seus propis recursos i registrar-ho de manera 
intel·ligible, verificant que el sistema de mesura funciona satisfactòriament en 
les condicions particulars, preanalítiques i ambientals, mitjançant l'estimació de 
la imprecisió intraserial i de l'error sistemàtic. Cal tenir en compte que un 
sistema de mesura inclou un instrument de mesura així com reactius i material 
auxiliar. Així, doncs, aquest procés s'ha d'efectuar per a cadascuna de les 
magnituds que el laboratori mesuri amb un analitzador.  
 
Com que no s'han trobat recomanacions de referència en les que es puguin 
basar la manera com s'ha de fer aquest procés de verificació, la Comissió 
d'Harmonització de la Unitat de Negoci Corporatiu de Suport al Diagnòstic i al 
Tractament de l'Institut Català de la Salut ha proposat els criteris que es 
descriuen a continuació, basats en el judici professional consensuat dels seus 
membres. 
 
Per a l'estudi de la imprecisió intraserial s'utilitzarà una mostra de sèrum o 
plasma amb valors dins dels intervals de referència fisiològic corresponents, o 
propers als seus límits. El procés de verificació consistirà en una sèrie de com 
a mínim deu mesures de les magnituds biològiques de què es tracti. El sistema 
de mesura es considerarà verificat quan el coeficient de variació sigui inferior o 
igual al coeficient de variació intraserial que el fabricant declari en la seva 
documentació tècnica, multiplicat per 1,2. 
 
EXEMPLE: En la documentació tècnica de l'exemple anterior 
s'especifica que la imprecisió intraserial és igual o inferior al 1,5 %.  
Per poder verificar que un cop instal·lat el sistema compleix les 
característiques estipulades pel fabricant s'efectuen una sèrie de 
mesures del sèrum d'un pacient que no presenta cap tipus de dislipèmia, 
obtenint els resultats següents (mmol/L): 
 
4.28 4,26 4.12 4,29 4.3 4,35 4.21 4,21 4.19 4,18 
 
Mitjana 4,24 mmol/L 
Desviació stàndard 0,069 mmol/L 
Coeficient de variació 1,6 % 
 
Atès que la imprecisió intraserial considerada admissible és 1,5 % x 1,2 
= 1,8 % i que s'ha obtingut un valor de 1,6 %, s'accepta que el sistema 
manté el valor declarat pel fabricant per a la imprecisió intraserial.  
 
L'error sistemàtic s'estimarà a partir de tres resultats de mesura, obtinguts en 
tres sèries de mesura diferents, d'un material de control amb valors inclosos o 
molt propers a l'interval de referència fisiològic. La diferència entre la mitjana 
dels resultats de les tres mesures i el valor declarat, dividit pel valor declarat, 
representa l'error sistemàtic relatiu. Per tal que aquest error sistemàtic relatiu es 
consideri acceptable caldrà que sigui inferior o igual a l'error sistemàtic relatiu 
(a concentracions fisiològiques) que el fabricant declara en la seva 
documentació tècnica, multiplicat per 1,2. 
 
EXEMPLE: En la documentació tècnica de l'exemple anterior 
s'especifica que l'error sistemàtic admissible ha de ser igual o inferior a 
1,3 %.  
 
Per poder verificar que un cop instal·lat el sistema de mesura manté el 
valor sistemàtic relatiu declarat pel fabricant s'efectuen una sèrie de 
mesures en un material de control amb un valor declarat pel fabricant 
per al mateix sistema de mesura igual a 4,11 mmol/L. Efectuades tres 
mesures en tres sèries diferents s'obtenen els resultats següents 
(mmol/L):  
 
4.28 4,26 4.12 
 
Mitjana 4,22 mmol/L 
Error sistemàtic 0,11 mmol/L 
Error relatiu 2,6 % 
 
Atès que l'error sistemàtic relatiu admissible és 1,3 % x 1,2 = 1,6 % i que 
en el procés de verificació s'ha obtingut un valor de 2,6 % es conclou 
que el sistema no manté el valor declarat pel fabricant per a l'error 
sistemàtic a concentracions fisiològiques. Caldrà, doncs, revisar el 
sistema de mesura per corregir la desviació.  
 
Tot i que s'accepta l'ús d'un sistema de mesura amb finalitats assistencials si 
s'ha superat la verificació de la imprecisió intraserial i l'error sistemàtic, quan 
s'hagin efectuat més de 20 sèries de mesures caldrà fer una estimació de la 
imprecisió interserial, valorant-la en funció de la imprecisió interserial declarada 
pel fabricant, multiplicada per 1,2. 
EXEMPLE: En la documentació tècnica de l'exemple anterior 
s'especifica que la imprecisió interserial és igual o inferior al 2,5 %. Per 
poder verificar que un cop instal·lat el sistema compleix les 
característiques estipulades pel fabricant es recullen els resultats del 
control durant vint dies consecutius, obtenint-se els valors següents 
(mmol/L):  
 
4.26 4,12 4.29 4,44 4.35 4,21 4.21 4,22 4.18 
4.24 4,03 4.31 4,06 4.20 4,21 4.21 4,40 4.03 
 
Mitjana 4,21 mmol/L 
Desviació stàndard 0,11 mmol/L 
Coeficient de variació 2,6 % 
 
Atès que la imprecisió interserial admissible és 2,5 % x 1,2 = 3,0 % i que 
s'ha obtingut un valor de 2,6 %, s'accepta que el sistema manté el valor 
declarat pel fabricant per a la imprecisió interserial a concentracions 
fisiològiques i per tant pot seguir en funcionament.  
 
Les característiques metrològiques dels sistemes de mesura han de ser 
facilitades pels fabricants. Si no estan informades en la documentació que 
distribueixen als clients, o que es pot obtenir de la seva web, el laboratori ha de 
demanar-la explícitament i el fabricant els l'ha de lliurar, atès que la directiva 
europea exigeix que el fabricant disposi d'aquestes dades. 
 
 
Referències 
1. International Organization for Standardization. Medical laboratories  
particular requirements for quality and competence. ISO 15189. Geneva: 
ISO; 2007. 
2. European Parliament, Council of European Union. Directive 98/79 of the 
European Parliament and of the Council of 27 October 1998 on in vitro 
diagnostic medical devices. Official Journal of European Communities 
1998;(7.12.98):L331/1-L331/37. [Versió espanyola a < 
http://www.ffii.nova.es/puntoinfomcyt/Directivas.asp?Directiva=98/79/CE
>]. 
3. European Diagnostics Manufacturers Association. Laboratory 
accreditation. EDMA Position paper. 2007-10-12. 
<http://www.edmaivd.be/fileadmin/upl_documents/Position_Papers/Accr
ediation_Position_Paper_FINAL.pdf>.  
4. International Bureau of Weights and Measures, International 
Electrotechnical Commission, International Laboratory Accreditation 
Cooperation, International Organization for Standardization, International 
Organization of Legal Metrology, International Federation of Clinical 
Chemistry and Laboratory Medicine, International Union of Pure and 
Applied Chemistry, International Union of Pure and Applied Physics. 
International vocabulary of metrology – Basic and general concepts and 
associated terms (VIM). ISO/IEC Guide 99:2007. ISO: Ginebra; 2008. 
5. Haeckel R. Verification, validation and evaluation of analytical 
procedures in laboratory medicine. Clin Chem Lab Med 2004;42:111-2.  
 
 
 
 
Citació recomanada per a aquest document:  
 
Miró Balagué J, Fuentes Arderiu X, Jardi Baiges A, Martínez Casademont M, Pastor Ferrer C, 
Pérez Remón, et al. Guia per a la verificació dels sistemes de mesura de magnituds 
biològiques per a l'acreditació segons la norma ISO 15189. In vitro veritas, 2009;10, art. 
113:<www.acclc.cat/> 


Guia per a la verificació dels sistemes de mesura de magnituds biològiques per a l'acreditació segons la norma ISO 15189

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert