Castiñeiras Lacambra, MJ.

Fuentes Arderiu, X.

Jardí Baiges, A.

Martínez Casademont, M.

Miró Balagué, J.

Pastor Ferrer, C.

Trujillo Isern, G.

Vilanova Navarro, A.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

 © Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic           http://www.acclc.cat/continguts/ivv119.pdf            64 
 
 
  
__________________________________________________________________________________________ 
Consideracions tècniques sobre els laboratoris clínics 
públics de Catalunya 
 
Xavier Fuentes Arderiu1, Maria José Castiñeiras Lacambra1, Anna 
Jardí Baiges2, Mariano Martínez Casademont3, Jaume Miró Balagué4, 
Maria Cruz Pastor Ferrer5, Glòria Trujillo Isern6, Àngels Vilanova 
Navarro7 
 
1Laboratori Clínic, Hospital de Bellvige, L’Hospitalet de Llobregat  
2Laboratori Clínic de les Terres de l’Ebre, Hospital Verge de la Cinta, Tortosa 
3Laboratoris Clínics, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona  
4Laboratori Clínic, Hospital de Viladecans, Viladecans  
5Servei de Bioquímica, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona  
6Servei de Microbiologia, Hospital de Sant Joan de Deu, Manresa 
7Laboratori Clínic, Hospital Universitari Joan XXIII, Tarragona  
_________________________________________________________________________________________ 
 
Introducció 
Amb la publicació l'any 1995 del Decret 76/1995 (1) 
es va fer un pas endavant per a la millora dels 
laboratoris clínics catalans. Fa tres anys aquest decret 
va ser revisat i se'n va preparar un de nou que inclou 
els avenços científics i tecnològics que s'han produït 
en el camp de les ciències de laboratori clínic; aquest 
nou decret, però, està pendent de ser publicat. 
D'altra banda, en els darrers vint anys, diverses 
organitzacions catalanes, públiques o no, han 
col·laborat d'una manera o una altra en el 
desenvolupament i millora dels laboratoris clínics. 
D'aquestes organitzacions cal destacar l'extingit 
Programa Especial de Laboratoris Clínics (PELAC), 
el Programa de Control de la Qualitat dels 
Laboratoris Clínics (PCQLC; ara convertit en una 
fundació) i el Consell Assessor sobre Laboratoris 
Clínics, tots tres dependents de la Direcció General 
de Recursos Sanitaris del Departament de Salut de la 
Generalitat de Catalunya, la Societat Catalana de 
In vitro veritas 2010; 11:64-67 
 
 
ISSN: 1697-5421 
 
   
 
Reflexió-opinió 
65                                                        Fuentes et al.                    In vitro veritas 2010; 11:64-67  
 
 
© Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic                http://www.acclc.cat/continguts/ivv119.pdf 
 
Bioquímica Clínica, la Societat Catalana 
d'Hematologia i Hemoteràpia, la Societat Catalana 
d'Immunologia i Societat Catalana de Malalties 
Infeccioses i Microbiologia Clínica, totes quatre 
pertanyents a la Fundació Acadèmia de Ciències 
Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, i 
l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori 
Clínic. 
En aquest article, diversos professionals de les 
ciències de laboratori clínic presenten una sèrie de 
consideracions tècniques que poden ser útils per 
millorar la xarxa de laboratoris clínics públics de 
Catalunya. En aquest article, es considera laboratori 
clínic públic qualsevol laboratori clínic l'activitat 
principal del qual estigui finançat pel Departament de 
Salut, ja sigui a través del Servei Català de la Salut o a 
través de l'Institut Català de la Salut, amb 
independència de qui en sigui el propietari. 
Nombre i distribució territorial 
El Departament de Salut de la Generalitat de 
Catalunya, en el seu document Acreditació de centres 
d'atenció hospitalària aguda a Catalunya (2), exposa els 
estàndards essencials que ha de complir un hospital 
per poder-se acreditar. 
Aquests estàndards indiquen que l'hospital ha de 
disposar d'un laboratori clínic que compleixi uns 
requisits determinats. D'altra banda, l'experiència 
acumulada durant molts anys demostra que la recerca 
clínica realitzada als hospitals públics, així com la 
docència impartida, necessiten el suport i les 
iniciatives cientificotecnològiques dels seus 
laboratoris clínics. Per tot això, cada hospital públic 
ha de tenir el seu laboratori clínic, per la qual cosa el 
nombre mínim de laboratoris clínics públics i la seva 
distribució territorial han de ser el mateix que el 
nombre d'hospitals públics. Quan per raons 
d'eficiència fos aconsellable, els laboratoris clínics 
públics d'assistència primària haurien d'integrar-se als 
laboratoris dels hospitals públics. 
Horari de funcionament 
Els laboratoris clínics públics ubicats en els hospitals 
públics, han de funcionar permanentment per 
atendre les anàlisis urgents i, per raons 
d'aprofitament dels recursos, han de funcionar de 
matí i tarda per atendre les anàlisis programades, tant 
hospitalàries com d'assistència primària. En el cas 
dels laboratoris clínics públics no hospitalaris, el seu 
horari de funcionament ha de ser l'adequat per 
satisfer les necessitats de la població atesa. 
Organització tècnica 
Cadascun dels laboratoris clínics públics ha d'estar 
organitzat d'acord a les seves característiques 
assistencials, docents i de recerca i desenvolupament, 
sempre i quan la seva organització no dificulti 
l'harmonització entre tots ells. Els laboratoris clínics 
públics no han d'estar necessàriament estructurats 
d'acord a les especialitats sanitàries dels seus 
facultatius especialistes; és a dir, els facultatius 
especialistes dels laboratoris clínics públics no s'han 
d'agrupar necessàriament en serveis segons les seves 
especialitats. 
Model directiu 
Cada laboratori hauria de ser regit per un equip de 
direcció propi que podria formar part d'una 
estructura més general. En tots els nivells, en general, 
s'hauria de practicar la direcció per consens. 
Política qualitològica 
In vitro veritas 2010; 11:64-67                    Fuentes et al.                                 66    
 
© Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic                http://www.acclc.cat/continguts/ivv119.pdf 
Cadascun dels laboratoris clínics públics haurien 
d'aconseguir l'acreditació d'acord amb la norma ISO 
15189:2007. L'obtenció de l'acreditació segons 
aquesta norma significa que el laboratori clínic, a més 
de tenir una organització similar a l'aconseguida amb 
la certificació segons la norma ISO 9001, compleix 
uns requisits que garanteixen un alt nivell de qualitat 
en l'execució i interpretació de les anàlisis per a les 
que se li ha concedit l'acreditació esmentada. 
Catàleg de serveis 
L'elaboració del catàleg de serveis de cadascun dels 
laboratoris clínics públics s'hauria de fer seguint 
criteris epidemiològics, qualitològics, econòmics, 
mèdics i, fins i tot, de prestigi institucional, 
continguts en l'article Criteris per establir el contingut dels 
catàlegs de serveis dels laboratoris clínics hospitalaris (3). 
Subcontractació de serveis 
El conjunt de laboratoris clínics públics té prou 
recursos perquè no calgui recórrer gaire bé mai a 
altres laboratoris clínics per a la subcontractació 
d'anàlisis. Per això, els laboratoris clínics públics 
només haurien de subcontractar l'examen d'algunes 
propietats biològiques entre ells, tal com es deriva de 
l'article citat al punt anterior. Això no obstant, els 
laboratoris clínics públics podrien subcontractar el 
calibratge i el manteniment de certs instruments a 
alguna de les empreses especialitzades que s'hi 
dediquen. 
Política de modulació de la demanda 
Els laboratoris clínics públics haurien de tenir una 
política comuna de modulació de la demanda basada 
en la utilitat mèdica internacionalment reconeguda de 
cadascuna de les anàlisis. Per a aquesta finalitat es pot 
utilitzar, entre d'altres, l'opuscle Indicacions dels exàmens 
in vitro de les propietats biològiques (4). 
Obtenció de mostres 
L'obtenció de mostres clíniques, a més de fer-se als 
centres on es troba el laboratori clínic, es pot fer en 
mòduls adequats per a aquesta finalitat distribuïts per 
tot el territori en nombre suficient per facilitar als 
pacients les extraccions de sang i el lliurament 
d'altres mostres. Aquests mòduls han d'estar regits 
pel document Requisits que han de complir els mòduls 
d'obtenció de mostres, així com la seva conservació i transport 
posterior al laboratori (5). 
Docència 
Des de la creació de les especialitats sanitàries la 
docència és, realment o potencialment, una de les 
activitats importants dels laboratoris clínics dels 
hospitals públics. 
Per tant, els facultatius especialistes dels laboratoris 
clínics públics haurien d'impartir docència als 
facultatius residents, als estudiants universitaris de 
pregrau i postgrau dels ensenyaments que sigui 
pertinent, i als estudiants de tècnic superior en 
laboratori de diagnòstic clínic. Però també, haurien 
de col·laborar en la formació de residents d'altres 
especialitats sanitàries i en la formació contínua de 
tota mena de facultatius especialistes. 
Recerca i desenvolupament 
Els laboratoris clínics són uns elements 
indispensables per a la recerca clínica, i per això, 
entre d'altres raons, la seva presència en els hospitals 
públics és fonamental. Els facultatius especialistes 
dels laboratoris clínics públics ho han demostrat amb 
la seva producció científica. 
67                                                        Fuentes et al.                    In vitro veritas 2010; 11:64-67  
 
 
© Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic                http://www.acclc.cat/continguts/ivv119.pdf 
 
Els laboratoris clínics públics haurien de potenciar la 
seva activitat de recerca i desenvolupament en 
ciències de laboratori clínic i en altres àrees de les 
ciències de la salut, i haurien de fomentar la 
col·laboració en projectes de recerca clínica, en 
assaigs clínics, en projectes de la indústria del 
diagnòstic in vitro i en projectes dels centres de 
recerca. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bibliografia 
1. Generalitat de Catalunya. Decret 76/1995, de 7 de 
març, pel qual s'estableixen el procediment específic 
d'autorització administrativa dels laboratoris clínics i 
les normes reguladores de les activitats que s'hi 
realitzen. Diari Oficial de la Generalitat 1995;(2031): 
2555-7. 
 
2. Departament de Salut (Generalitat de Catalunya). 
Acreditació de centres d'atenció hospitalària aguda a 
Catalunya. 
<http://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/essenci
als2005.pdf>  i 
<http://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/noesse
ncials2005.pdf>  
3. Castiñeiras Lacambra MJ, Fuentes Arderiu X, 
Martínez Casademont M, Miró Balagué J, Pastor 
Ferrer MC, Vilanova Navarro A, et al. Criteris per 
establir el contingut dels catàlegs de prestacions dels 
laboratoris clínics hospitalaris. In vitro veritas 
2006;7: <http://www.acclc.cat>  
4. Programa d'Harmonització del Laboratoris Clínics 
de l'ICS. Indicacions dels exàmens in vitro de les 
propietats biològiques. [Preparat per: M. Dastis 
Arias, J.l. Cid Espuny, C. Sarvise Buil, J. Valero 
Politi].Barcelona:ACCLC; 2008. 
5. Consell Assessor sobre Laboratoris Clínics (Direcció 
General de Recursos Sanitaris). Requisits que han de 
complir els mòduls d'obtenció de mostres, així com 
la seva conservació i transport posterior al laboratori. 
Barcelona: Departament de Sanitat; 2001 
<http://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/modul
centre.pdf>  


Consideracions tècniques sobre els laboratoris clínics públics de Catalunya

Consideracions tècniques sobre els laboratoris clínics públics de Catalunya

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert