Casals Font, E.

Soler Cases, A.

Sánchez Díaz, A.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

 © Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic          http://www.acclc.cat/continguts/ivv161.pdf          184 
 
 
  
__________________________________________________________________________________________ 
Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic 
Secció de Cribatge Prenatal d’Aneuploïdies1 
 
Diagnòstic prenatal d’anomalies cromosòmiques 
  
 Preparat per:  
Aurora Sánchez Díaz, Anna Soler Casas, Elena Casals Font  
Servei de Bioquímica i Genètica Molecular (Centre de Diagnòstic Biomèdic),  
Hospital Clínic, Barcelona 
_________________________________________________________________________________________ 
 
Introducció 
El diagnòstic prenatal citogenètic es va iniciar a partir 
del fet reconegut que les anomalies cromosòmiques 
són una causa important de morbilitat i mortalitat 
fetal (1). L’amniocentesi i la biòpsia corial són els 
procediments més emprats arreu, però tot i 
l’experiència acumulada, són procediments invasius 
que comporten un risc de pèrdua fetal, actualment 
avaluat entre un 0,5 i un 1 % (2). Aquest fet suposa 
que el diagnòstic prenatal no té una aplicació 
universal, sinó que cal establir uns criteris de selecció 
de les gestants amb més risc d’anomalia, per tal que 
el balanç benefici/risc sigui favorable.  
El diagnòstic prenatal citogenètic a Catalunya es va 
normalitzar l’any 1998 amb la Instrucció 01/98 del 
Servei Català de la Salut (d'ara endavant SCS) 
«Implantació del diagnòstic prenatal d’anomalies 
congènites a Catalunya» (3), que facilitava l’accés al 
cribratge del segon trimestre a totes les dones 
gestants residents a Catalunya, i la realització del 
cariotip fetal a les gestants seleccionades mitjançant 
l’amniocentesi. Deu anys més tard el mateix SCS va 
implantar el cribratge del primer trimestre (4), amb la 
qual cosa el cariotip fetal es podia tenir molt abans a 
partir de la biòpsia corial. 
 
 
_____________________________________________ 
1 
Membres de la Secció de Cribatge Prenatal 
d’Aneuploïdies durant la preparació d’aquest document: 
M. Alsina Donadeu, A. Alumà Trullas, C. Aulesa 
Martínez, E. Casals Font (presidenta), D. Cabrero Olivan, 
A. Esquerda Serrano, I. Llovet Lombarte, E. Martínez 
Verdera, J. Minchinela Girona, J. Mora Brugués, R. 
Navarro Badal, C. Peña, N. Serrat Orús.  
_____________________________________________ 
In vitro veritas 2013;14:184-186 
 
 
ISSN: 1697-5421 
 
   
 
Recomanació 
185                                Sánchez Díaz et al. In vitro veritas 2013;14:184-186 
 
 
© Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic         http://www.acclc.cat/continguts/ivv161.pdf 
 
El cariotip convencional és l’eina bàsica del 
diagnòstic citogenètic prenatal:  dóna informació de 
tots els cromosomes, és a dir de tot el genoma, amb 
capacitat de detecció tant de desequilibris superiors a 
5 Mb com de reorganitzacions equilibrades. 
Actualment es disposa de mètodes de citogenètica 
molecular, basats en les micromatrius (microarrays en 
anglès), que tenen una capacitat de detecció de 
desequilibris molt superior al cariotip (< 1 Mb) però 
que no permeten detectar reorganitzacions 
equilibrades ni poliploïdies. D’altra banda, atès que el 
diagnòstic citogenètic clàssic comporta un temps 
d’espera dels resultats, s’han desenvolupat mètodes 
ràpids de les anomalies cromosòmiques més 
freqüents, el més estès dels quals és la reacció en 
cadena per la polimerasa quantitativa fluorescent o 
QF-PCR (acrònim de l'anglès quantitative fluorescence 
polymerase chain reaction). En relació amb el cariotip, 
n’avança un resultat parcial (diagnòstic de les 
trisomies 21, 18, 13 i les aneuploïdies sexuals), que 
s’obté en un o dos dies.  
Darrerament s’estan desenvolupant mètodes no 
invasius pel diagnòstic de les aneuploïdies més 
freqüents, mitjançant l’estudi del DNA fetal lliure 
circulant en la sang materna. De moment té una 
capacitat de detecció de la trisomia 21 del 98 %, amb 
un 0,5 % de falsos positius (5), i per tant és un 
mètode de cribratge que necessita la comprovació 
dels resultats patològics mitjançant un procediment 
invasiu. 
A fi d’optimitzar els recursos en el context actual  de 
la sanitat pública, s’hauria de plantejar una estratègia 
de diagnòstic prenatal citogenètic que permeti el més 
ampli poder diagnòstic amb el menor risc de pèrdua 
fetal i amb un cost raonable. 
Recomanacions 
Tenint en compte les consideracions esmentades 
anteriorment, es proposa la següent estratègia: 
1. Distribució de les gestants en un dels dos grups: 
població de risc (gestants amb indicació directa 
de procediment invasiu per risc elevat) o població 
general. 
2. Cribratge universal, preferentment del primer 
trimestre, al grup de població general. 
 En els casos positius (risc >= 1/250): es 
recomana dur a terme un procediment 
invasiu (biòpsia corial/amniocentesi). 
o Si es realitza una biòpsia corial: es 
recomana dur a terme un cariotip del 
cultiu curt de vellositats (o QF-PCR) 2  
més un cariotip del cultiu llarg. 
o Si es realitza una amniocentesi: es 
recomana dur a terme un QF-PCR  més 
un cariotip. 
3. Gestants de risc elevat per una aneuploïdia 
anterior. 
 Es recomana optar per fer un cribratge previ 
o passar directament a un procediment 
invasiu. 
o Si es realitza una biòpsia corial: es 
recomana dur a terme un cariotip del 
cultiu curt de vellositats (o QF-PCR) 2  
més un cariotip del cultiu llarg. 
_____________________________________________ 
2 El cultiu curt dóna informació exclusivament fetal de tots 
els cromosomes (alteracions numèriques i estructurals). 
En cas de no disposar de la tècnica de cultiu curt, es pot 
obtenir una informació parcial del cariotip (aneuploïdies 
clàssiques) mitjançant QF-PCR. 
_____________________________________________ 
 
186         Sánchez Díaz et al. In vitro veritas 2013;14:184-186    
 
© Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic         http://www.acclc.cat/continguts/ivv161.pdf 
o Si es realitza una amniocentesi: es 
recomana dur a terme un QF-PCR  més 
un cariotip. 
4. Gestants de risc elevat per una reorganització 
cromosòmica equilibrada en el progenitor. 
 Es recomana dur a terme directament un 
procediment invasiu. 
o Si es realitza una biòpsia corial: es 
recomana dur a terme un cariotip del 
cultiu curt de vellositats (o QF-PCR) 2  
més un cariotip del cultiu llarg. 
o Si es realitza una amniocentesi: es 
recomana dur a terme un QF-PCR  més 
un cariotip. 
 En cas de translocació robertsoniana amb 
implicació del cromosoma 21 es podria plantejar 
un diagnòstic no invasiu en la sang materna. 
5. Gestants de risc elevat per detecció ecogràfica 
de malformacions fetals. 
 Es recomana dur a terme directament a un 
procediment invasiu (biòpsia corial, 
amniocentesi o cordocentesi). 
 Es recomana realitzar una QF-PCR per 
detectar les aneuploïdies més freqüents i 
mantenir un cultiu de reserva. 
o En cas positiu, estudiar el cariotip per 
descartar les reorganitzacions 
cromosòmiques. 
o En cas negatiu, realitzar un estudi per 
micromatriu. Si el resultat de la 
micromatriu és anòmal, és important 
realitzar el cariotip (o hibridació in situ 
fluorescent, FISH, acrònim de l'anglès 
fluorescence in situ hybridization) per esbrinar 
el mecanisme implicat i establir el risc de 
recurrència. 
Recomanació addicional 
És imprescindible el consell genètic abans i després 
de qualsevol procediment. 
Reflexió final 
Quant al diagnòstic no invasiu en la sang materna, el 
fet que tingui un cost elevat i que encara no es pugui 
considerar totalment diagnòstic fa impossible 
actualment la seva aplicació universal. En un futur 
podria substituir l’actual cribratge. 
Bibliografia 
1. Hook EB. Chromosome abnormalities: prevalence, 
risk and recurrence. A: Brock DJH, Rodeck CH, 
Ferguson-Smith MA, dirs. Prenatal Diagnosis and 
Screening. Edimburg: Churchill Livingstone, 1992. p. 
351-92. 
 
2. Borrell A, Fortuny A, Lazaro L, Costa D, Seres A, 
Pappa S, Soler A. First-trimester transcervical 
chorionic villus sampling by biopsy forceps versus 
mid-trimester amniocentesis: a randomized 
controlled trial project. Prenat Diagn 1999;19:1138-
42. 
3. Servei Català de la Salut. Instrucció 01/98. 
Implantació del diagnòstic prenatal d’anomalies 
congènites a Catalunya. 
4. Servei Català de la Salut. Instrucció 07/2008. 
Programa de diagnòstic prenatal d’anomalies 
congènites a Catalunya.                                                                                                                       
<http://www20.gencat.cat/docs/canalsalut/Home
%20Canal%20Salut/Professionals/Temes_de_salut/
Salut_maternoinfantil/normativa/instruccio_07-
2008.pdf>(accés: 2013-09-26). 
5. Morain S, Greene MF, Mello MM. A new era in 
noninvasive prenatal testing. N Engl J Med 
2013;369:499-501. 
 


Diagnòstic prenatal d'anomalies cromosòmiques

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert