L’article analitza quina ha estat l’evolució del dret eclesiàstic europeu al llarg del procés d’unificació i incideix en una lectura prospectiva dels esdeveniments per tal de proposar una possible visió del futur de la llibertat religiosa a Europa. L’autor considera probable que el tractament de les confessions religioses no tan sols s’equipari al de les organitzacions filosòfiques més o menys sinó que acabin rebent el mateix tractament que els ens sense finalitat de lucre. I acaba amb un missatge esperançador: mai com ara tants sectors de la població han gaudit d’uns espais tan amplis de llibertat. La llibertat ja no és una cosa reservada a determinades elits socials i econòmiques
