Fruit d’una sensació d’abandonament històric per part de l’Estat, el poder autonòmic gallec i la societat civil han fixat les seves prioritats en construir quilòmetres de carreteres i reclamar al poder central connexions amb Castella. Un cop fetes les autovies cap a Madrid i en marxa el tren d’alta velocitat, es fa més palès que mai que Galícia té importants problemes de comunicacions a nivell intern. La dispersió de competències i objectius entre l’Estat, la Xunta i les autoritats locals han provocat una manca d’estratègia global que llasta el sistema d’infraestructures gallec i el fa poc sostenible. Tot just els últims anys es comencen a aplicar polítiques amb visió de país, encara incipients, i l’opinió pública comença a reclamar més i millor cohesió territorial a través de la xarxa ferroviària i el transport públic
