André i Gabían, Avel·lí

Revistes Catalanes amb Accés Obert

263 
PA
RA
TG
E 2
0 
· 2
1 •
 R
ES
SE
N
YE
S
àmbit una edició crítica documental com aquesta 
publicada en una editorial tan especialitzada, i als 
segons perquè l’estudi oscil·la entre els diplomataris 
pur, usualment publicat per la Fundació Noguera 
amb estudis paleograﬁ codiplomàtics, i les obres a 
què ens té acostumats José Enrique Ruiz-Domènec. 
Nogensmenys, hom creu que tot i les mancances que 
presenta l’edició documental en quant a continguts 
(estudi aleogràﬁ c i diplomàtic, cronològic i índex 
toponomàstic); l’estudi introductori i la publicació 
en general era necessària i vital per l’historiogràﬁ a 
catalana.
Irene Brugués i Massot
_____________ 
J.J. CORTÉS I GARCÍA, El castell de Canals. Una 
família al servei dels Comtes de Barcelona, a 
Cicle de conferències “Trets de la història a casa”, 
Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat., 
ANC, al dia 25 d’octubre de 2007.
El membre i president de Valldaurex, Juanjo Cortés 
i García, va participar en el cicle de conferències 
Trets de la història a casa, organitzat pels Amics de 
la Unesco Valldoreix-Sant Cugat a l’Arxiu Nacional 
de Catalunya. La temàtica de la conferència fou un 
dels seus interessos de recerca: la família dels Canals 
i el seu castell, embrió del que seria el municipi 
de Canals que fou agregat el 1846 per Sant Cugat 
del Vallès. Al llarg de l’hora i mitja que durà l’acte, 
Cortés resseguí la vida de la família dels Canals, 
les seves estratègies familiars i el seu rol politico-
militar a partir de la documentació estudiada i 
de les excavacions arqueològiques efectuades al 
jaciment. Esdevenint d’aquesta manera un estudi 
multidisciplinar, que ens aporta la importància de 
la construcció del castell de Canals, que esdevingué 
un enclau estratègic al costat dels castells del Papiol 
o Rubí per a defensar el pla de Barcelona. 
D’altra banda, Cortés emfatitzar la necessitat 
d’actuar ràpidament sobre les restes del castell, 
que en aquests moments pateix una degradació 
progressiva, i més des de l’esfondrament d’una 
part de la paret l’any 2004. Aﬁ rmà però, que les 
primeres actuacions de consolidació de les restes 
tindrien lloc a ﬁ nals de 2007 o a inicis de 2008. 
Tot i això, l’exposició del conferenciant no exhaurí 
tots els coneixements d’aquesta important família 
catalana a l’edat mitjana, tal com digué l’autor, 
car l’estudi encara està plenament obert i encara 
manquen moltes hores de feina per a ﬁ nir aquest 
magne estudi que donarà més coneixements sobre 
el passat de Canals i Valldoreix. 
Pol Meseguer i Bell
_____________
Recepció del Sr. J.M. Sans i Travé a la Reial 
Acadèmia de Doctors de Barcelona
El proppassat 12 de febrer tingué lloc, a la seu de 
la Reial Acadèmia de Doctors de Barcelona, l’acte 
solemne de recepció de l’acadèmic numerari electe, 
Excm. Sr. Josep Maria Sans i Travé, actual Director 
de l’Arxiu Nacional de Catalunya (on s’aixopluga 
la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, 
Sigil·lograﬁ a, Vexil·lologia i Nobiliària) i membre 
del consell assessor de la revista Paratge.
En representació de la nostra Societat hi assistiren, 
prèviament invitats pel Sr. Sans i Travé, els cinc 
membres de la Junta de govern següents: Sr. Cortés, 
president, Sr. Rovira, vicepresident, Sr. André, 
Secretari, Sr. de Perlines, tresorer i Sr. Serra, vocal 
de relacions institucionals. 
Amb una gran assistència que omplia de gom a gom 
la sumptuosa Sala d’Actes de l’Acadèmia, començà 
l’acte introduint protocol·làriament el nou acadèmic 
dins la Sala. La secretària de l’Acadèmia procedí a la 
lectura de les disposicions oﬁ cials de convocatòria i 
resolució del concurs d’accés a la plaça d’acadèmic 
de referència i el degà president donà pas al discurs 
d’ingrés del Sr. Sans i Travé titulat: Guillem de 
Guimerà, frare de l’hospital, President de la Generalitat 
i gran prior de Catalunya (Ciutadilla, segona dècada del 
segle XIV - Barberà, 19 de Juliol de 1396), on descriu 
“la ﬁ gura polièdrica de Guimerà” (dirigent important, 
eclesiàstic i militar, poliorceta, administrador al 
capdavant de la més alta magistratura catalana, etc.).
264 
Pronuncià el discurs de contestació l’acadèmic de 
número, Excm. Sr. José E. Ruiz Domènec, catedràtic 
d’Història Medieval de la Universitat Autònoma de 
Barcelona, membre de la Real Acadèmia de Bones 
Lletres de Barcelona i membre també del consell 
assessor de la nostra revista Paratge, en el qual posà 
de relleu l’encert de destacar la ﬁ gura de Guimerà 
dins d’aquell “calamitós segle XIV”.
Després dels discursos, el degà president declarà 
la recepció del Sr. Sans i Travé com a acadèmic de 
número i li lliurà les credencials i insígnies de tal 
categoria. 
L’acte, ﬁ nalment, tingué una conclusió vibrant 
i emotiva amb el cant del “Gaudeamus, igitur”, 
entonat pel grup coral, que havia anat subratllant 
amb la seva polifonia diversos moments de la 
celebració, i seguit pel conjunt dels assistents.
Posteriorment, durant l’aperitiu ofert als assistents, 
els nostres cinc representants tingueren ocasió de 
departir breument amb el nou acadèmic i de deixar 
constància fotogràﬁ ca d’aquell moment. 
Avel·lí André i Gabían
_____________
Las Formas del Documento. Una Mirada a la 
Diplomática Castellana/Les Formes del Document. 
Una Mirada a la Diplomàtica Castellana
(Facultat de Filosoﬁ a i Lletres de la Universitat 
Autònoma de Barcelona, 23, 24 i 25 d’abril de 2007).
Dins el marc de les activitats que, regularment, 
organitza el Seminari de Paleograﬁ a, Codicologia 
i Diplomàtica de la Universitat Autònoma de 
Barcelona, adreçades de manera generalitzada a 
historiadors, arxivers, bibliotecaris i estudiants 
universitaris, enguany aquest seminari ha ofert un 
cicle de conferències centrades en el camp de la 
diplomàtica a Castella, fent un recorregut des de 
ﬁ nals del segle VII ﬁ ns Època Moderna. 
El cicle de xerrades va anar a càrrec d’alguns dels seus 
millors especialistes: la Professora María Luisa Pardo, 
Catedràtica de Ciències i Tècniques Historiogràﬁ ques 
de la Universidad de Sevilla; la Professora Pilar Ostos, 
Catedrática de Ciències i Tècniques Historiogràﬁ ques 
de la Universitat de Sevilla, ambdúes membres 
de la Comissió Internacional de Diplomàtica; i la 
Professora Carmen del Camino, professora titular de 
Ciències i Tècniques Historiogràﬁ ques a l’Universitat 
de Sevilla i membre del bureau d’APICES. Aquestes 
conferències es varen complementar amb una xerrada 
a càrrec del professor titular de la UNED de Madrid, 
José Miguel López. 
L’eix vertebrador del cicle de conferències va ser la 
documentació generada per la Cancelleria Reial. 
L’estudi de la seva estètica com a document oﬁ cial i 
els elements de validació. 
Tota la documentació generada per la Cancelleria 
estava regulada de manera oﬁ cial pel rei, establint 
una estructura determinada per a cada tipologia. 
Al ﬁ nal del document hi apareixia un element que 
distingia la Cancelleria castellano-lleonesa, el Rodado 
(1158, creació del primer Privilegi Rodat). Aquest 
signe manuscrit, igual com el segell metàl·lic de la 
cancelleria, donà validesa perpètua al contingut del 
document. L’orígen d’aquesta pràctiqua la trobem 
al segle XI, en la documentació oﬁ cial expedida 
pel Papa Lleó IX (1048-1054), la Rota. A partir 
d’aquest segle, la cancelleria pontiﬁ cia es torna 
molt inﬂ uent sobre la tipologia documental que 
es genera en aquell moment a les cancelleries dels 
diferents regnes cristians. La utilització del Signe 
Rodado, esdevidrà habitual entre els bisbes gallecs, 
al Regne de Portugal (en procès d’independència) i 
a Catalunya (per inﬂ uència directa de Roma). 
Poc a poc, els documents de les diverses cancelleries 
reials, van introduint nous elements identiﬁ catius 
del territori i alhora reﬂ ex del poder reial. Un clar 
exemple d’aquesta creixent complexitat és el del rei 
Alfons X. En els últim anys del seu regnat, utilitza 
una creu per dividir els signes de dos lleons i dos 
castells per representar els seus territoris de manera 
“equitativa”. Es tractava d’un signe d’identitat. 
Un altre element per estudiar aquesta tipologia 
documental, és el procès de redacció i elaboració 


Recepció del Sr. J.M. Sans i Travé a la Reial Acadèmia de Doctors de Barcelona

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert