Reales, Lluís

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Entrevista amb Gerhard Vogel 
Enginyer i economista, expert en gestió de residus i polítiques de reciclatge 
''La legislació ha d 'obligar les empreses a recuperar els seus 
productes una vegada utilitzats pel mercat" 
Viure és generar residus, afirma Gerhard Vogel, reconegut 
expert mundial en reciclatge. Però la natura, a diferència 
del sistema econòmic artificial creat per l'home, recicla totes 
aquelles deixalles que genera. A l'entrevista següent, Vogel 
reflexiona sobre els camins que cal prendre perquè el siste-
ma socioeconòmic humà adopti una orientació ecològica i 
segueixi l'exemple dels cicles de la natura. 
Vostè defensa un sistema 
socioeconòmic que s 'inspiri en 
els cicles de la natura, on el 
reciclatge té un paper central 
Per què el model 
socioeconòmic actual és 
ignorant des d'un punt de vista 
ecològic? 
Per tant, els productes que 
fabriquem i després consumim 
són antiecològics. 
Quines mesures cal adoptar 
perquè els sistemes socials i 
econòmics siguin part del 
sistema ecològic? 
El reciclatge és una necessitat 
per a les societats amb grans 
oJvells de consum. Als països 
pobres, la gent ho recicla tot: 
és ben conegut el mercat de 
Niamey, capital de Níger, on 
artesans del residu elaboren tot 
tipus d'objectes a partir de les 
deixalles. L'orientació de les 
polítiques dels països rics serà 
definjtiva per resoldre el 
problema dels residus? 
La ign orància del nostre sistema socioeconòmic rau en el fet que la destrucció 
d'artefactes (les activitats de gestió de residus) té una consideració molt menor que la 
producció. Només cal comptar el nombre de persones vinculades a la construcció, man-
teniment, organització i consum, i comparar-lo amb el nombre de persones relacionades 
amb la gestió de residus. Els primers són infinitament més nombrosos. En canvi, si ens 
fiXem en la natura veiem que en qualsevol ecosistema el desacoblament estructural té la 
mateixa importància que l'acoblament en si . L'essència de l 'evo lució és possible gràcies 
a un constant potencial d 'àtoms i energia que permet assolir un grau d 'ordre major. 
Aquest fenomen requereix una destrucció completa dels materials existents (estructures) 
per a la reutilització dels materials bàsics en el procés evolutiu següent. 
La gran majoria de productes no són biodegradables i són nocius per al medi ambient. 
Als sistemes ecològics els productes finals estan predeterminats en moltes de les seves 
funcions: així, el procés de descomposició finalitza sovint el mateix moment de la seva 
creació. En canvi, el nostre model de creixement amb prou feines considera la retroali-
mentació d'infom1ació i materials, a diferència dels altres éssers vius. 
De fet, el nostre sistema econòmic manca de la retroalimentació energètica característi-
ca dels sistemes ecològics. L'objectiu de les polítiques econòmiques modernes ha de ser 
la implantació d'una necessària retroalimentació amb el conflicte social mínim. 
Cal reestructurar i o rientar ecològicament els processos de producció, distribució i con-
sum. Les mesures que s'haurien de prendre són: renuncia r a aquells materials que són 
incompatibles amb els sistemes ecològics (tòxics, productes no degradab les); emprar 
matèries primeres que fomentin la durabilitat, la facilitat dc reparació, la comptatibilitat, 
la reutilització i el reciclatge; la responsabilitat del residu ha de recaure sobre el fabricant, 
el qual rep altra vegada el producte un cop ha estat utilitzat pel mercat; una clara defini-
ció de la po lítica ambiental i dels tractaments estàndards a través de tecnologies netes; 
l 'ado pció d 'impostos per incentivar el tractament de residus i implantació de dipòsits 
ecològics. Totes aquestes mesures s'han d'endegar a tots els països en un temps mínim. 
Els països rics i industrialitzats tenen una responsabilitat especial per resoldre el proble-
ma dels residus i també les cri<;is mediambientals globals. No s'ha d'oblidar que els paï-
sos industrialitzats, malgrat que només representin el 15-20 % de la població de tot el 
planeta, consumeixen aproximadament el 80 % de L'energia i matèries primeres, i són 
responsables d'un 60 % dels problemes ecològics globals. Cal transmetre a la gent que 
cada un de nosa ltres ha d'acceptar la responsabilitat de les seves accions i especialment 
els productors de béns. Aquests no han de limitar la seva responsabilitat als aspectes de 
seguretat , sinó cobrir també efectes ambientals de la utilització i abocaments a partir de 
productes i residus. La legislació ha d'incorporar un retorn obligatori als fabricants dels 
seus productes una vegada rebutjats pel mercat. 
Què passa als països pobres? 
Tornem a la seva proposta 
d'una radical implantació d'un 
sistema que torni e l producte al 
fabricant i, d'aquesta manera, 
aconseguir que la gestió de 
residus influeixi en e ls 
constituen ts dels productes. 
Tota la responsabilitat és per al 
fabricant? 
Aquesta fórmula replanteja 
tots els siste mes de producció ... 
És un sistema rendible per a 
l'empresa? 
Certament, els pobres recuperen gran pa1t dels seus residus. Però s'ha de pensar global-
ment i amb la vista posada en el fu tur. Als països pobres amb prou feines hi ha residus 
urbans. No obstant això, hi ha casos que requereixen atenció. Per exemple, què passa a 
l 'antiga Alemanya de l'Est?, país que per la seva escassetat disposava de nombrosos sis-
temes de reutilització i reciclatge de materials. Des de la uni ficació, les empreses de 
l 'Oest han inundat el mercat de productes i el volum de deixalles ha augmentat entre 5 i 
10 vegades en pocs mesos. Els empleats dels serveis de recollida de deixalles estan 
desesperats. Cal evitar que aquest fenomen es repeteix i en el futur. 
El sistema que proposo suposa la responsabilitat absoluta dels fabricants sobre aquells 
béns que produeixen i , per tanr, aquests li han de ser retornats una vegada consum its pel 
mercat. Les emrrescs que fabriquen cotxes, r i les, sofàs o altres béns qualsevol han de 
preparar-se per rebre'! una vegada rebutjat. El productor és el responsable últim del resi-
d u. El triomf inevitable d'aquesta fi losofia suposa rà que els plantejaments erronis eles 
d 'un punt de vista ecològic repercutiran en l'empresa productora: el reciclatge serà con-
dició necessària per a la surervivència. I encara que sembli una idea de futur, poc im-
plantada avui, la realitat és que la legislació ambiental a països com Alemanya, Suïssa i 
Àustria ja ha rres el camí de fomentar el reciclatge. Així, el govern alemany prepara una 
llei que obligarà totes les grans empreses d'automòbils a recuperar els vehicles vells i 
usats. Àustria passa el mateix amb els fluorescents. L'objectiu úl tim és evitar que cada 
vegada retorn in menys materials en forma de residus al medi ambient i , en canvi , es rro-
mogui la seva reutilització. 
Efectivament introdueix una nova fi losofia en els procesos de fabricació . Si els tècnics de 
qualsevol empresa saben que en un determ inat temps se' ls retornarà tot o part del seu 
producte, estan obligats a r ensar el disseny i la fabricació d 'altra manera. Caldrà tenir en 
compte com separar després els diferents materials que componen un producte i buscar 
la màxima eficàcia. A més, d 'una minimització del producte o del seu envàs, la tendèn-
cia serà simpli ficar al màxim el nombre dc components. 
És una idea nova per al l liure mercat que, a més a més, actuarà com a motor d 'aquest. Un 
producte difícil de reciclar crearà dificultats a l 'empresa (què fer-nc. on guardar-lo ) i l i 
resultarà caríssim. En canvi , si és fàci lment recicla ble, el preu es reduirà i, atès el creixent 
protagonisme del factor ambiental en les decisions de compra , el producte serà més ben 
acceptat pels consumidors i més ecològic. 
En un estudi recent que hem realitzat a Àustria, el 30% dels consumidors té en compte 
les característiques mediambientals en els seus actes de compra. Així, de cada cent de-
cisions que es prenen al mercat 30 consideraran el valo r mediambienta l com el més 
impo11ant; altres 30 el tenen en compte, tot i que no com a valo r principal i la resLa són 
indiferents. Les xifres indiquen que el 60% del mercat incorpora valo rs mediambientals 
en les seves decisions de compra. I l 'empresa no pot igno rar-ho. 
Canviar e ls siste mes i la 
mosofla de la producció no es 
fa e n un d ia. Quin marge de 
te mps hi ha? 
És impossible canviar tota una fi losofia empresarial d'avui per demà. Cal plantejar-ho a 
mig termini, és a dir, a deu o quinze anys. No obstant això, Ics mesures per obrir els ca-
mins són urgents. Si no s'atorguen ll icències per emmagatzemar residus, la població, 
sempre que sàpiga que..: aquests residus existe ixen, i l 'Administració pressiona ran Ics 
empreses perquè resolgu in aquest problema. Per tant, el ca nvi del sistema pot p roduir-
se més ràpidament del que creiem. 
Conseqüències de l'economia lineal prevalent 
avui dia: variables de presa i retorn de materials 
al medi ambient IJ~"" 
PP Producció primària 
P Producció 
D Distribució 
C Consum 
T Tractament i dtsposició 
Estat actual de l'administració dels residus amb 
implantació parcial de plans de disposició de 
residus 
PP Producció primaria 
P Producció 
D Distribució 
RU Recuperació de recursos 
C Consum 
T Tractament i d isposició 
Presa de materials 
del medi ambient 
Presa de materials 
del medi ambient 
12~"" 
I 
pp p 
pp p ~ 
.... 
RU 
o 
o ~ 
~ 
L 
Consumtdor 
• 
• 
• 
• 
e 
e 
RU 
I 
T 
~ T ~ 
• 
Retorn de materials 
al medi ambient 
li'"'"' 
I 
Retorn de materials 
al medi ambient 
~ lZ"" 
I 
Característiques de la disposició de recursos 
en una economia orientada ecológicament amb 
realimentació 
Presa de materials 
del medi ambient 
... 
Quantitat ~ 
-~ pp 
-· 
À 
PP Producció primaria 
P Producció 
D Distribució 
RU Recuperació de recursos 
C Consum 
T Tractament i disposició 
COLL Retorn 
.. fl 
p ... 
.. • I 'Y 
RU 
.... 
o • 
À 
L 
COLL 
Consumidor 
~ t 
RU 
• 
• 
• 
• 
• .
. 
• 
= i 
: 
• 
• .
• 
• 
• 
In 
e 
-· 
-· 
Flux de material 
I 
T _...., 
Retorn de materials 
al medi ambient 
Quantitat 
lo i<'81slacl6 hauria d 'afavorir els ¡mxluctes 
ecològ1cs, com és el cas dels esprais que no 
perjudiquen la capa d'ozó 
La reconversió que defensa 
requereix experts i bons 
tècnics, tant dins com fora de 
l'empresa. L'estructura dels 
sistemes educatius i de 
formació està adaptada a les 
demandes socials? 
Però en la majoria dels casos, 
el mercat no ofereix 
alternatives ecològiques de 
cada producte. 
En molts països no ho està. L'avantatge que tenim a Àustria és que des de l'escola pri-
mària els mesu·es incorporen ensenyances mediambientals. Els joves tenen la informa-
ció suficient per ensenyar els seus pares, per exemple, com separar els residus domès-
tics. No obstam això, els mateixos joves tenen ordinadors personals que no són 
reciclables però no s'hi oposen. El dubte rau a saber què passarà d'aquí a quinze anys, 
quan ells siguin els principals consumidors: aleshores hauran de decidir si prefereixen 
una bicicleta o si el seu objectiu és arribar a tenir un Rolls Royce. Esperem que quan si-
guin els consumidors principals i prenguin la seva decisió ho facin sota paràmetres eco-
lògics. A l meu parer, el consumidor és el principal agent contaminant. 
En aquests casos, quan el consumidor no té alternatives, la indústria és el contaminador 
principa l. Però en el cas, per exemple, de la llet, la cervesa, o les begudes refrescants, el 
mercat ofereix envasos de plàstic, vidre reutilitzable o llaunes. L'elecció és del consumi-
dor però també són necessàries lleis que afavoreixin els productes ecològics. Si agafem 
l'exemple dels esprais, un producte de consum freqüent, veiem que, a diferència del que 
succeeix amb altres productes, el consumidor busca la comoditat. Al mercat es troben els 
esprais amb gasos CFC's, que perjud iquen la capa d'ozó, i aquells que únicament tenen 
l' ingredient, que resulten més barats per al fabricant perquè necessita molt menys ma-
terial per a l'envàs. No obstant això, la majoria del mercat -a Àustria, el 60% del mercat 
té tendències ecològiques- s'inclina pels esprais amb CFC's per la seva comoditat. En 
aquests casos, s'ha de promulgar lleis que afavoreix in els productes ecològics, ja que el 
mercat és mandrós i no sempre canvia per si mateix. 
En un sistema cconòmlc 
orientat al reciclatge, la 
distribució juga un paper 
transcendental.~es 
caracteristiques té una 
distribució orientada de forma 
ecològica? 
No obstant això, hi ha residus 
que per les seves 
característiques o perquè 
incorporen materials 
impossibles de separar, no 
poden reciclar-se. Què se'n pot 
fer? 
Però la incineració és un 
sistema contaminanL .. 
El problema dels nostres sistemes de d istribució és que estan dissenyats eles de la fàbrica 
al mercat, però no al revés. Per tant , cal introduir sistemes capaços no només de distribu ir 
en una di recció - de la fàbrica al mercat- sinó també en sentit contrari , això és retorna r 
els envasos des del mercat a la fàbrica. Per tant, cal introduir m itjans de transport aptes 
per reparti r i recuper.:tr al mateix tem ps i, sobretot, del tot higiènics. Avui tenim el co-
neixement tecno lògic per fer-ho . 
En molts casos aquests problemes es poden solucionar en els processos de fabricació . 
Sempre és millor uti litzar un sol tipus de plàst ic o el colo r blanc que facili ta la reutilitza-
ció dels materials. En tot cas, quan reciclar és impossible, queda l 'opció de la incineració 
amb aprofitament energètic. 
Tradicionalment ha estat un sistema contaminant però les noves tecno logies que tenim 
avui garanteixen la qual itat de l'aire. Precisament a la ciutat de Viena hi ha en marxa una 
experiència que consisteix en una incineradora que inco rpora un gran catalitzador que 
contro la totes les emissions a l'atmosfera. El sistema, pioner en el món , podr ia instal ·lar-
se al costat de la ca ted ral de Viena sense cap peri l l. L'energia obtinguda s'utilitza per 
generar electricitat i per alimentar el sistema de calefacció central de V iena. El sistema 
redueix enormement les em issions a l'atmosfera atès que substitueix milers d'estacions 
indiv iduals de generació d'energia . 
Emissions de les plantes d'incineració de residus amb i sense neteja de tubs de gas. 
Emissions mesurades a la Planta d'Incineració de Residus de Spittelau 
• 
• Amb neteja de Amb neteja de • . Sense neteja de • 
• • . tubs de gas 1987 tubs de gas 1987 tubs de gas .. . 
• mg/Nm3 mg/Nm3 1990 mg/Nma • • • 
• • 
• 
.
• 
. 
. . 
• 
• 
• 
• Àcid hidroclorhídric 600-1.300 1,1-6,5 0-3,3 • • 
• 
287-783 24,0-38,0 0,2-11,4 • Diòxid de sulfur • • 
• HF 2,0-5,0 0,03-0,6 sense dades . • 
• . 
Cadmi 0,2-0,35 0,003-0,01 3 sense dades • . 
• 
Mercuri 0,03-0,04 • • 
• • Pols 100-500 7,0-1 5,0 0,7-13,4 .. 
El sistema d'ecodipòsit de bateries i piles incorporades 
100 % Piles 
incorporades 
Residus de 
bateries 
Consumidor ~ ----
100-x % Piles 
incorporades 
Residus de 
bateries 
Consumidor 
Productes I Balenes 
Moneda 
Ecodtpòsit 
Dipòsit 
---· 
---· 
Dipòsit + Benefici de manipulació 
Recipient de tractament 
Residus 
Venedor ~ ----
Centre de 
reciclatge .. 
Ma¡orista 
Empresa de 
tractament/ 
rectclatge 
Terra de 
dtpòsit de 
restdus 
penllosos 
~ Importador 
I • 
• I 
•••••••• .. 
FONS 
.. recollits 
> 75% 
~ Productes/ bateries 
• 
• 
• • 
• • 
• . 
• 
• • 
• 
• .
. 
• .
. ,. 
• 
. 
• 
Ecodipòsit = Dipòsit + Benefici de manipulació + Benefici de tractament 
Tots els seus argume nts, sens 
dubte , tenen sentit ecològic. No 
obstant això, manca un punt 
clau e n to t e l procés: 
convèncer els co nsumidors 
perquè col·laborin en les 
ta..-;ques de reciclatge. Com es 
pot fer? 
Però mo ltes empreses són 
contràries als s iste mes de 
dipòs it. Per què? 
Per motivar el consumidor es necessita algun tipus d' instrument econòmic. El millo r sis-
tema és el pagament d'un dipòsit quan s'adqui reixi el producte. D'aquesta manera, el 
consumidor, en qualsevol etapa del sistema productiu , està motivat per tornar els residus 
ecològicament nocius. Les experiències realitzades a Àustria amb ampo lles reutilitzables 
mostren un percentatge dc retorn del 98 %, mentre que els reto rns basats únicament en 
la mo tivació ambienta l van del O al 70 %. 
Un sistema de dipòsits evitaria que veiéssim cotxes vells abandonats a Ics cunetes de les 
carreteres o llançats al mar. Si l'usuari sa r que l i tornaran el diròsit que va donar en ad-
quirir el vehicle. segur que no se'n desfarà. 
Moltes indústries s'or osen als si teme de diròsir rerquè consideren que disminueix el 
consum. Sostenen que el comprador tendeix a interca nviar només un dipòsit i , per tant, 
es frenen les vendes i , consegüentment, el desenvolupament econòmic. És una idea 
equivocada perquè c:.:b ciutadans, amb el sistema actual, paguen el cost del tractament 
dels residus, que està incorporat al preu final del producte. Però la realitat és que si 
s'incentiva el reciclatge, haurà de pagar-se menys pel tractament de residus i el producte 
pot baixar dc preu. D'aquesta manera, resta un excedent per al consum 
Uuís Reales 


Entrevista amb Gerhard Vogel.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert