Giné, Jaume

Revistes Catalanes amb Accés Obert

12
La irrupció i la integració de la Xina com un
nou actor protagonista en l’escenari polític i
econòmic internacional és un dels fets més desta-
cables del començament del segle XXI. Des que el
1978 Deng Xiaoping va posar en marxa la seva
política de reformes, modernització i obertura a
l’exterior, aquest país ha dut a terme de forma gra-
dual i pragmàtica una transformació espectacular
en el seu objectiu de passar d’una economia plani-
ficada a una economia de mercat socialista. En
efecte, la política exterior de la Xina es caracteritza
per la prudència i està dirigida a afavorir la moder-
nització, el desenvolupament econòmic i la inte-
gració del país al concert internacional, condició
necessària per assolir l’estatus de gran potència,
tant des del punt de vista econòmic i tecnològic
com polític i militar. El que fascina del procés de
reformes xinès és la dimensió del país i els mi-
lions de persones que el protagonitzen.
A uns centenars de metres d’on reposa la des-
pulla de Mao Zedong, fundador de la República
Popular de la Xina, els gairebé 3.000 diputats de
l’Assemblea Popular Nacional van confirmar, el
passat 14 de març, la modificació de la constitució
xinesa de 1992 per tal d’incloure-hi referències
específiques a la protecció de la propietat privada i
a la protecció dels drets humans. Aquest pas, més
enllà del seu caràcter programàtic, té un compo-
nent polític significatiu, ja que envia a la comuni-
tat internacional en general, i a la comunitat eco-
nòmica en particular, un missatge que pretén
reafirmar la via –que vol ser irreversible– cap a l’e-
conomia de mercat en funció dels acords adoptats
al XVI Congrés del Partit Comunista Xinès (PCX)
celebrat el novembre de 2002. Ara aquest procés
és guiat pel president Hu JinTao, que representa
l’anomenada Quarta Generació de dirigents, que,
amb el suport dels sectors més progressistes del
PCX i de les noves classes empresarials, professio-
nals i emprenedores de la societat xinesa, consti-
tueixen els principals agents del procés actual de
modernització del país.
La Xina està contínuament present als mitjans
de comunicació (la celebració dels Jocs Olímpics
de Pequín 2008 i de l’Expo de Xangai 2010, la
construcció de grans infraestructures, la irrupció
en la carrera espacial) i, sobretot, als mitjans d’in-
formació econòmica: el món econòmic i empresa-
rial se sent molt atret per un país que s’ha incorpo-
rat a l’OMC, que té un mercat potencial de més de
mil tres-cents milions de persones i una economia
que, l’any 2003, va créixer un 9,1%. Això no obs-
tant, el model de reforma i creixement xinès, ar-
ran d’algunes dificultats sorgides –com la Síndro-
me Respiratòria Aguda Greu (SRAG, SARS en
anglès)–, provoca moltes preguntes sobre la soste-
nibilitat del creixement econòmic, el sanejament
del sistema financer, la necessitat d’una protecció
efectiva dels drets polítics, econòmics i socials,
etcètera.
Un altre tema que també suscita interès és
analitzar el pes que la Xina desitja tenir en la polí-
tica internacional, i especialment veure com evo-
lucionen les seves relacions amb els EUA, Europa,
l’Índia i el Japó. Aquesta article no pretén respon-
dre tots els interrogants plantejats, però sí apuntar
algunes consideracions que ens acostin a un dels
principals reptes que està assumint el govern
mirador global
La prudent tornada xinesa
Jaume Giné i Daví
IDEES 21 - 2004
revista IDEES 21 OK  9/6/04  11:27  Página 12
xinès: practicar una política exterior prudent en
un escenari internacional de conflictivitat creixent
arran dels esdeveniments de l’11 de setembre de
2001 i la posterior intervenció nord-americana a
l’Iraq.
A fi i efecte de comprendre correctament l’ac-
tual procés de reformes en el qual està immers el
país, cal partir d’una premissa: la Xina ha estat
històricament una gran potència econòmica i cul-
tural, i desitja sortir d’una llarga etapa de retard i
frustracions en les seves relacions amb Occident.
La Xina desitja recuperar el lloc que considera que
li correspon en el concert de les nacions i, en el
termini de dues dècades, vol tornar a ser una gran
potència econòmica i comercial amb gran pes
polític en la comunitat internacional. Els xinesos
volen modernitzar-se i aprenen ràpidament d’Oc-
cident. La seva hipersensibilitat nacionalista els
porta a la convicció que una cosa és modernitzar-
se i una altra ben diferent occidentalitzar-se: volen
obrir-se als avenços tecnològics d’Occident sense
renunciar a les arrels i tradicions que, tot i ser
complexes, han conformat la diversitat de pobles
que componen la Xina actual.
CONVENIÈNCIES
Les relacions bilaterals entre els EUA i la Xina
han estat sempre complexes. Aquesta veu amb
suspicàcia les recents tendències unilateralistes
dels EUA, però ha buscat una certa entesa en l’àm-
bit polític i una cooperació en matèria econòmica i
comercial. En l’àmbit polític, la Xina necessita
comptar amb els EUA per reconduir al seu favor la
qüestió de Taiwan de la mateixa manera que els
EUA esperen una posició més clara de Pequín en
relació amb el règim de Corea del Nord. Les acti-
tuds prudents del govern xinès de cara als EUA en
els conflictes de l’Afganistan i l’Iraq demostren
clarament la mútua conveniència d’evitar con-
frontacions. Tampoc els EUA es plantegen qües-
tionar en el fons la posició xinesa sobre Taiwan.
Des del punt de vista econòmic, les relacions tam-
bé són complexes i mediatitzades per la forta rela-
ció comercial que existeix entre ambdós països.
Els EUA són el segon soci comercial de la Xina,
país on moltes grans empreses nord-americanes
–com ara la General Motors– estan deslocalitzant
part de la seva producció, tant per conquerir
aquest immens mercat com per reexportar els
seus productes cap als EUA i Europa. Això no obs-
tant, altres empreses com Intel, que ja ha desloca-
litzat una tercera part de les seves fàbriques, han
anunciat que ara venia el torn dels laboratoris.
D’altra banda, els EUA se senten incòmodes
davant la posició xinesa de mantenir el iuan amb
un valor fix respecte del dòlar, la qual cosa reforça
més la capacitat exportadora xinesa i l’increment
del dèficit dels EUA, el qual és finançat en part per
compres de bons del tresor americà per part del
Banc Central de la Xina. Aquests temes estan pre-
sents en la campanya presidencial als EUA i són
impulsats per determinats lobbies nord-americans
amb posicions molt diverses sobre el problema
d’un procés de deslocalització que ja ha provocat
la pèrdua de més de dos milions de llocs de treball
en la indústria manufacturera americana.
Recentment, la Torre Eiffel de París va ser
il·luminada amb llums vermells per rebre el presi-
dent Hu Jintao i és que França, així com Espanya i
altres països de la UE, desitgen mantenir-hi unes
relacions positives i fructíferes, pensant també en
les potencialitats econòmiques i comercials del
mercat xinès. Tanmateix, hi ha diversos temes
pendents de resoldre en les relacions entre la Xina
i la UE des que l’endemà dels esdeveniments de
Tian’anmen, el juny de 1989, la UE va acordar,
com a sanció, l’embargament sobre les vendes
d’armes a la Xina. Aquest tema va ser tractat du-
rant la VI Cimera Europa-Xina que es va celebrar a
Pequín el 30 d’octubre de 2003, sense que s’arri-
bés a cap acord per manca de consens. Però des-
prés de la intervenció del president Hu Jintao a
l’Assemblea Nacional de França el proppassat 27
de gener, durant la qual va manifestar el desig de
la Xina d’avançar en la reforma democràtica i en el
respecte als drets humans, el govern francès ha
pres definitivament part a favor de la Xina. Tot i
13
Mirador global
revista IDEES 21 OK  9/6/04  11:27  Página 13
que els EUA segueixen oposant-se que la UE arri-
bi, de moment, a un consens sobre la suspensió
de l’embargament, hi ha una voluntat d’entesa
entre la UE i la Xina. Aquest país no deixa de ser el
seu tercer soci comercial i un dels principals bene-
ficiaris de l’ajuda al desenvolupament de la UE.
El primer viatge oficial de Hu Jintao després
de ser elegit president de la Xina va ser la seva visi-
ta a Rússia el maig de 2003, on va entrevistar-se
amb Putin per renovar l’acord d’amistat i coopera-
ció que aquest i Jiang Zemin havien signat el
2001. Un tema important per a ambdós països és
la seva col·laboració a l’Àsia Central, un punt geo-
estratègic delicat arran de la intervenció nord-
americana a l’Afganistan i l’Iraq en el marc de la
lluita antiterrorista a nivell internacional. Els EUA
han instal·lat bases a l’Àsia Central i al Pakistan,
en una zona fronterera amb la Xina i Rússia.
Aquests països –conjuntament amb el Kazakhs-
tan, el Kirguizistan, el Tadjikistan i l’Uzbekistan–
constitueixen el «Grup de Xangai», una organitza-
ció preocupada per la seguretat i la cooperació
econòmica en una zona on els EUA estan incre-
mentant la seva presència militar. Altres temes
d’interès comú són la cooperació econòmica a
Sibèria i el nou paper que les Nacions Unides han
de tornar a exercir en la reconstrucció de l’Iraq,
per la qual cosa busquen la convergència amb la
posició de determinats països de la UE.
Finalment, altres possibles zones d’interès per
a la Xina són l’Àfrica i l’Amèrica Llatina, que cons-
titueixen àrees de possible interès estratègic, per
la seva expansió comercial i l’accés a l’energia que
el gegant asiàtic necessita per al seu desenvolupa-
ment.
LA LOCOMOTORA ASIÀTICA
Europa hauria de seguir amb especial atenció
alguns moviments que s’estan produint a l’Àsia,
com ara la normalització de les relacions bilaterals
entre la Xina i l’Índia per reforçar i complementar
la seva cooperació econòmica i comercial. Les con-
seqüències geoestratègiques d’una aliança entre
els dos països més poblats del planeta poden ser
importants. Una mostra de les potencialitats d’a-
questa aliança ja es va poder veure durant l’última
reunió ministerial de l’OMC, celebrada a Cancún
el setembre de 2003: l’emergència de l’anomenat
G23, un grup de països liderats per la Xina, l’Índia
i el Brasil, que pretén coordinar les posicions dels
països en vies de desenvolupament. D’altra banda,
la voluntat del Japó i de Corea del Sud de cooperar
amb la Xina està provocant una reorganització i
una potenciació del mercat interasiàtic.
Si l’exportació asiàtica cap als EUA i Europa ha
estat durant les dues darreres dècades el motor del
desenvolupament econòmic de Corea i del Japó (i
també d’altres països asiàtics emergents), última-
ment s’estan produint canvis en l’escaquer econò-
mic mundial: el comerç interasiàtic progressa
dues vegades més ràpid que el comerç amb Occi-
dent. Cada vegada més, el moviment de conteni-
dors procedents de ports asiàtics ja no es dirigeix
cap als EUA o Europa sinó cap a d’altres ports asià-
tics. Les exportacions japoneses, coreanes i austra-
lianes a la Xina ja superen les que es dirigeixen als
EUA. 
L’acostament entre la Xina i l’Índia és, sens
dubte, una bona notícia. Amb un terç de la pobla-
ció mundial, ambdós països tenen una frontera
comuna de 3.500 km que antigament havia estat
objecte de disputes i que ara s’obre per deixar pas
al comerç. Si es camina en la via de la integració
econòmica interasiàtica tothom hi surt guanyant,
fins i tot el Japó, la sortida actual de la crisi del qual
s’explica en part per l’augment de les seves expor-
tacions vers la Xina, així com pels beneficis que
estan generant les seves inversions en el mercat
xinès. L’acceleració d’aquest procés de potenciació
del comerç interasiàtic es deu principalment a les
pròpies empreses, com exemplifiquen els casos de
la multinacional japonesa Nissan i la sud-coreana
Samsung.
La Xina està duent a terme des de fa vint-i-cinc
anys un creixement econòmic important i l’any
2002 es va convertir en el quart exportador i sisè
importador mundial. S’està convertint en una no-
14
mirador global
revista IDEES 21 OK  9/6/04  11:27  Página 14
va locomotora del comerç mundial, especialment
a l’Àsia, però encara no és una potència econòmi-
ca, perquè només representa el 6% del comerç
mundial i el seu PIB equival al 4% del PIB mun-
dial. Encara no es pot comparar amb els principals
països desenvolupats com els EUA, la UE o el
Japó. Però les potencialitats de la Xina són im-
menses i ja hem comprovat que és la principal
beneficiària del fenomen mundial de deslocalitza-
ció de centres de producció, que afecta no només
els països desenvolupats sinó també altres països
en vies de desenvolupament. La Xina és actual-
ment un país en transició cap a una economia de
mercat, però el ritme i l’escala són tan ràpids i
espectaculars que es pot convertir en una gran
potència econòmica en qüestió de dues dècades.
La Xina també camina cap a la democràcia
política tot i que existeixen interrogants sobre qui-
na serà l’evolució última del PCX que, de mo-
ment, ha prioritzat el desenvolupament econòmic
del país. El partit s’està renovant, però no s’albira
que pugui existir, a mitjà termini, un sistema mul-
tipartidista. En aquest sentit, el que passi a Hong
Kong i l’evolució del problema de Taiwan poden
ser determinants.
El 15 d’octubre de 2003, la Xina es va convertir
en el tercer país, després de l’antiga Unió Soviètica
(1961) i dels Estats Units (1962), a enviar un home
a l’espai. Coincidint amb el 25è aniversari de l’ini-
ci dels processos de modernització iniciats per
Deng Xiaoping després de la mort de Mao, la Xina
també llança el missatge que aspira a ser molt més
que la fàbrica del món, i que demana pas en l’àm-
bit científic, tecnològic i de defensa. La celebració
dels Jocs Olímpics de 2008 a Pequín i de l’Expo
Mundial de Xangai el 2010, constituiran a finals
d’aquesta dècada dos esdeveniments que consoli-
daran la vocació de la societat xinesa de tenir un
clar protagonisme internacional. La Xina, que du-
rant segles es va veure a si mateixa com el centre
del món, desitja recuperar una posició central en
aquest segle XXI que acabem de començar.
15
mirador global
Jaume Giné i Daví, expert en cooperació internacional, és secretari general de Casa Asia, Barcelona.
Traducció del castellà de Marc Leprêtre.
revista IDEES 21 OK  9/6/04  11:27  Página 15


La prudent tornada xinesa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert