Xargay i Oliva, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

L’últim quart del segle XIX s’organitzaren jocs florals arreu
de Catalunya. Arreu? No ben bé. En un poble d’irreducti-
bles empordanesos surotapers, només un diari castellà, de
filiació possibilista, havia intentat endegar un Certamen
Literario el 1894, que fou un fracàs considerable (dels 20
premis oferts, 9 foren declarats deserts per no haver-s’hi
presentat ningú). El passat pagès del poble deixava pas a
una indústria surotapera que va amarar d’europeisme els
seus empresaris. El representant més conspicu d’aquesta
elit burgesa va ser Joan Vergés i Barris, definit per Josep Pla
com «el palafrugellenc de més expressivitat, més cultivat i
de més graciosa versatilitat que potser ha existit, poeta,
industrial, propietari, bona persona, catalanista…». Pla n’és
un admirador rotund. I amb raó.
Els empresaris palafrugellencs només havien aixecat el cap
per veure on hi podia haver negoci, com correspon. Joan
Vergés va aixecar el cap per enriquir es -
piritualment el seu poble. Era cunyat de
Trinitat Monegal, a través del qual va
conèixer Lluís Via i Emili Tintorer, de la
revista Joventut. Si hem de creure Josep
Pla, fou un dels mecenes més generosos de
la revista, a més de convidar-ne els promo-
tors a estiuejar i a barquejar per tot el lito-
ral, i a beure champagne als sopars que
feien al Suís. Aquesta variant bohèmia no
excloïa una capacitat organitzativa notable
i un compromís insubornable envers el seu
poble. Mentre els vells empresaris fede -
ralistes editaven periòdics que vetllaven
pels seus interessos comercials, Joan Ver -
gés, amb la col·laboració de membres del
nou Centre Català (com Joan de Linares i
Delhom, la seva mà dreta i parent de
lluny), promou l’edició del periòdic La
Crònica i la revista satírica La Bugadera,
que defensen sobretot un ideal catalanista
de tendència progressista, que encaixa
molt bé amb els plantejaments de Joventut.
La seva participació en el jurat dels Jocs
Florals de Girona el posa en contacte amb
Joan Maragall. Aquestes diverses relacions i interessos aca-
ben convergint en la Festa de la Bellesa del 1905, que posa
Palafrugell a la primera pàgina de la cultura catalana del
moment. I ho fa pels premis que s’hi atorguen, pels autors
premiats, pel debat que suscita, pel rebuig implícit als jocs
florals tradicionals. És evident, però, que a més d’un mece-
nes persistent i generós, calia la predisposició d’altra gent. I
també hi era.
El juliol de 1903 Marià de Linares proposa des de les pàgi-
nes de La Crònica uns Jocs Florals de l’Empordà; ja n’ha
parlat amb el seu germà Joan, «entusiasta per tot lo de la
terra», i amb empresaris i lletraferits de la comarca. No en
va sortir res de concret. Un any després un grup de bisba-
lencs i palafrugellencs organitzen una paròdia de jocs flo-
rals, el «Certamen literari humorístich organisat per quatre
gaths dels frares de la Bisbal», que cal veure més com una
broma bonhomiosa que no pas com un
atac frontal a la tradició jocfloralesca:
molts participants havien donat su port
als Primers Jocs Florals de l’Escut
Emporità de la Bisbal. Serà la figura de
Maragall, segurament, qui acabarà fent
possible la realització de la Festa de la
Bellesa. Maragall així ho confessa en
carta a Carles Rahola el 26 de desem-
bre de 1904: «M’enamora la idea de la
Festa de Palafrugell». El 19 de gener
de 1905 La Crònica parla d’un projecte
de jocs florals (s’empra aquest terme)
per la Festa Major de Santa Margarida.
En el número següent del mateix periò-
dic (20-1-1905) es publica la carta fun-
dacional de la Festa de la Bellesa, sig-
nada pels representats de la Secció de
Belles Arts del Centre Català, Josep
Miquel, Joan de Linares i Josep Ferrer.
«Convençuts de que res influeix en
tan ta manera a enlairar l’esperit del po -
ble, educant-lo i fent granar en els cors
sentiments grans d’honradesa i de vir-
tut, com la fruïció de la Bellesa en ses
157
PLECS D’HISTÒRIA LOCAL: Abril 2015 5
13
14
16
1
2
5
8
11 
Xa
vi
er
 X
ar
ga
y 
i O
liv
a.
 L
a 
Fe
st
a 
de
 la
 B
el
le
sa
 d
e 
P
al
af
ru
ge
ll
 (1
90
5)
XAVIER XARGAY I OLIVA. Llicenciat en filologia i professor
LA FESTA DE LA BELLESA DE PALAFRUGELL
(1905)
Joan Vergés i Barris (1873-1914),
empresari surer, mecenes i poeta.
6més altes manifestacions», presenten el projecte, adjunten
una fulla de subscripció i demanen als artistes que hi parti-
cipin. I utilitzen un argument absolutament trencador:
«Avui, aquestes festes, que amb el nom de Jocs Florals tot
sovint se celebren en diferents pobles de la nostra Pàtria, per
la poca vàlua de les composicions que s’hi envien moltes no
són pas ni de molt lo que haurien d’ésser, i les causes prin-
cipals, a nostre entendre, són, la poca llibertat
que es deixa a l’artista subjectant-lo al desen-
rotllo d’un tema determinat, i el poc valor
intrínsec dels premis que s’ofereixen. Aixís
doncs, nosaltres, a fi d’evitar el perill de que
enlloc de la Festa de la Bellesa féssim la festa
de la vulgaritat, hem decidit deixar en els
artistes en complerta llibertat referent als
temes, i que els premis sigan en diners». Di -
ners en metàl·lic! En concret: 500 pessetes a
la millor composició en vers, 500 pessetes al
millor treball literari en prosa, 400 pesse tes a
la millor sardana llarga per a cobla i 400 pes-
setes al millor aplec de cançons originals.
Una fortuna absoluta, però, a més, una presa
de posició en el debat que des del final de
1904 es vivia a Barcelona. Des de les pàgines
d’El Poble Català, Pous i Pagès defensava la
necessitat que els artistes es poguessin gua -
nyar el sou amb el seu art; s’hi mostraren a
favor Manuel de Montoliu, Emili Tintorer,
Josep Carner i d’altres. La decisió de la Festa
de la Bellesa va ser elogiada repetidament des
de les publicacions de la capital.
El jurat literari es va fer públic el 9 de febrer:
n’era president Joan Maragall i l’acompanyaven com a
vocals Joan Vergés i Joaquim Ruyra, que al final fou substi-
tuït per Jaume Massó i Torrents. Formaven el jurat musical
Felip Pedrell, president; Lluís Millet, i Marià Vinyes, secre-
tari. La Crònica endegà una subscripció popular que en dues
setmanes va recollir 1740 pessetes. Va aixecar acta de la
Festa el secretari de la Secció Organitzadora, Joan de Li -
nares. Joan Maragall, que hi havia d’assistir i llegir el seu
discurs, diu en carta a Carles Rahola (20-7-1905): «Veu-li
aquí que ara no podré a anar a Palafrugell: la vinguda d’un
nou fill se m’està anunciant per un dia d’aquests i vull ésser
a casa». Es refereix al seu novè fill, Guillem. Tampoc no hi
va assistir el guanyador del premi de poesia, Gabriel Alomar.
Josep Pla explica que les deliberacions del jurat literari «tin-
gueren lloc al domicili del poeta, carrer Alfons XII, a Sant
Gervasi». Marian Vinyas, que és qui informa Josep Pla, afir-
ma que Maragall va exposar «per primera vegada, en aquella
deliberació, les seves idees sobre la poesia», la seva teoria
sobre la paraula viva. En aquestes deliberacions es van opo-
sar dues propostes: Les cabelleres de Gabriel Alomar (pre-
sentada amb el pseudònim Callimachus) i El primer fill, del
senyor Palahí, de Sant Feliu de Guíxols. Per Maragall,
segons Pla, l’obra guanyadora «és una
obra perfecta, d’una correcció insupe-
rable, d’una construcció magnífica.
Aquests versos, però, no tenen res a
veure amb la poesia: són una pura
declamació, un laboriós treball artístic
fet en fred, desproveït de tota emoció,
situat al marge de tot sentiment, sense
batec cordial, una cosa perfecta, mar-
mòria i gebrada». És a dir, una mostra
exemplar del parnassianisme tan allu-
nyat de la seva concepció poètica. 
En el discurs com a secretari, Joan
Vergés destaca, a més d’El primer fill,
el poema Morblond i Sorbeyla. Del
finalista, que havia defensat el mestre
Maragall, Vergés en diu que «repre-
senta la veritable, la gran poesia. Una
emoció sincera l’engendra en el cor
humà i en brolla dolçament sense es -
forç amb una espontaneïtat encisa -
dora». És a dir, un digne exemple de
poesia viva. «Per desgràcia, aquesta
composició decau a voltes i conté for-
ces incorreccions», amb la qual cosa
se salvava amb elegància la posició de Maragall. 
Pel que fa a la prosa, en canvi, va ser Maragall qui imposà
el seu criteri, i no podia ser d’altra manera perquè els seus
valors ètics, estètics, morals i religiosos l’inclinaven més
cap a L’home bo, de Pous i Pagès, que no pas cap a Josafat,
de Prudenci Bertrana. El favorit de Vergés era l’obra de
Ber trana, com es pot veure en el seu discurs; davant el to
neutre amb què parla de l’obra de Pous i Pagès, diu de
Josafat: «és una concepció grandiosa, magistralment desen-
rotllada. Son realisme casi brutal a voltes, apareix com
ennoblit, com dignificat per la fantasia del artista qu’ens
afalaga l’esperit de un encís irresistible. El drama intern,
violent, intensíssim, la poderosa lluita qu’es revolca per 
l’ànima petita d’aquell cos gegant, d’en Josafat, el campa-
ner salvatge, brutal, luxuriós i fanàtic; l’esclat de ses pas-Xa
vi
er
 X
ar
ga
y 
i O
liv
a.
 L
a 
Fe
st
a 
de
 la
 B
el
le
sa
 d
e 
P
al
af
ru
ge
ll
 (1
90
5)
temes-2)
Joan Maragall presidí el jurat
literari de la Festa de la Bellesa.
sions que’s desborden en la plenitud de sa bestialitat, topant
violentment contra sa consciència rudimentària, endurida
de supersticions i fanatisme, tot això ens ho presenta l’autor
viu, palpitant, immens, amb un vigor, amb una força, amb
un relleu que meravella. En les escenes de seducció en que
apareix com el símbol de la temptació carnal, la meretriu
impúdica i fastigosa, el cuadro esdevé llotós i repugnant a
força de detalls infectes qu’enterboleixen i profanen la
puresa de l’obra d’art. Mes malgrat això i fins en aquets
moments, el drama punyent que batega en l’interior 
d’aquell home, les violentes convulsions de son esperit
aturmentat, qu’es transparenten en ses accions i en ses pa -
raules, ens suggestionen tant fortament, ens emocionen tant
fondament, que’ns produeixen la noble fruïció de l’art i
redimeixen l’obra». Vergés va salvar la seva posició pagant
l’edició de Josafat a la impremta Joanola i Ribes de
Palafrugell el 1906.
Passades les tres de la tarda del 22 de juliol de 1905 (darrer
dia de la Festa Major), van entrar al saló teatre del Centre
Fraternal els membres dels dos jurats, la reina de la festa,
Josepa Ventós de Massó, i les dames d’honor, Mercè Vergés,
Caterina Linares, Carme Carbó, Caterina Vidal i Carme
Fina. Joan Casas i Arxer va llegir el discurs de Joan Mara -
gall. En essència, deia que la bellesa immortal es concreta en
la bellesa d’una dona, que ens ajuda a entendre l’ànima de la
natura i que un espai paradigmàtic de la natura és l’Em -
pordà. En acabat, fou Joan Vergés qui llegí la memòria del
jurat literari on afirmava amb contundència que hi havia
hagut moltes composicions «sense relleu, anodines, model
perfecte del gènero floralesc degenerat». En el seu discurs,
Felip Pedrell relacionà la Bellesa amb el Déu cristià i des-
prés de fer públics els premis musicals, Eulària Lambert,
acompanyada al piano pel seu germà, va cantar les cançons
guanyadora i finalista. Va cloure l’acte un discurs d’agra-
ïment de Massó i Torrents.
D’aquesta festa en van sortir un llibre i l’edició de Josafat,
i també la revista Empòrium, on van publicar habitualment
els modernistes de Girona, amb Bertrana al capdavant, i on
es poden llegir articles que defensen una mediterraneïtat
prenoucentista. Però, sobretot, va néixer a Palafrugell la
consciència que la cultura ajuda a definir l’ànima del poble,
l’enriqueix en la mateixa mesura que la indústria surera, o
que el contacte amb l’estranger. Va néixer la consciència
que la cultura, la catalanitat, la modernitat i la indústria ana-
ven agafades de la mà. I era així com esdevindrien irre -
ductibles. 
157
PLECS D’HISTÒRIA LOCAL: Abril 2015 7
13
14
16
1
2
5
8
11 
Xa
vi
er
 X
ar
ga
y 
i O
liv
a.
 L
a 
Fe
st
a 
de
 la
 B
el
le
sa
 d
e 
P
al
af
ru
ge
ll
 (1
90
5)
Bibliografia
Festa de la Bellesa, Palafrugell: Imp. Joanola i Ribes, 1905.
Joan Lluís MARFANY, Història de la literatura catalana, vol. VII.
Josep PLA, Joan Maragall. Un assaig, dins Tres biografies (OC, 10).
Josep PLA, Història de la revista «Joventut» dins Prosperitat i
rauxa de Catalunya (OC, 32)
Xavier XARGAY, Escriptors a Palafrugell o ruta planera per les
seves obres, vides i miracles, de 1880 a 1936, 1999. Quaderns de
Palafrugell, núm. 7. 
Josafat, de P. Bertrana, no guanyà, però fou editada
a Palafrugell el 1906 a càrrec de Vergés.


La festa de la bellesa de Palafrugell (1905)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert