Saguer Hom, Enric

Revistes Catalanes amb Accés Obert

La pràctica de la història oral ha experimentat, en els darrers
anys, un creixent interès tant en àmbits universitaris com –i
potser encara més– en àmbits extraacadèmics. Les activitats
al voltant de la història oral organitzades per la Coordinado-
ra de Centres d’Estudis de Parla Catalana, el nombrós públic
assistent a la recent presentació de la guia Eines per a 
treballs d’història oral o la relativa freqüència amb què apa-
reix la història oral a les pàgines de Plecs en són manifesta-
cions prou visibles. Tot i que els temes de la guerra, la
repressió i l’exili tenen un pes evident en l’agenda de tre-
ball, el ventall d’àmbits en els quals s’està investigant és
molt ampli, com també ho són les perspectives disci-
plinàries de partida i els usos de la mateixa font oral. Un 
d’aquests àmbits on la pràctica de la història oral fa molts
anys que fructifica és el de la història rural. Les ratlles que
segueixen pretenen posar de relleu el potencial i l’interès
que han tingut i encara poden tenir les fonts orals per a la re-
cerca en aquest camp. 
A l’hora de fer recerca, els historiadors som un col·lectiu
força pragmàtic. Estem acostumats a barallar-nos amb fonts
documentals que sovint són escasses, són incompletes, han
estat generades amb objectius ben diferents als nostres pro-
pòsits de recerca, tenen biaixos socials importants o, simple-
ment, responen a uns objectius clarament interessats. És per
això que els testimonis orals, tot i els seus problemes, han
constituït, des d’Heròdot, una altra de les fonts de la histò-
ria. Com diu Marc Bloch a l’Apologia de la història, «les
fonts narratives […], és a dir, els relats deliberadament diri-
gits a la informació dels lectors, mai no han deixat de pres-
tar un ajut preciós a l’investigador».
No deixa de ser significatiu que, almenys dins l’àmbit de la
història rural, un dels primers historiadors que van fer espai
a les fonts orals fos precisament Marc Bloch. En els apunts
que es conserven d’un curs que va donar a Fontenay el 1938
sobre «Com escriure la història d’un poble», Bloch va in-
cloure l’enquesta oral dins la llista de mitjans d’investigació
per utilitzar, i la va incloure al costat i en el mateix nivell
que l’observació directa, el material cartogràfic, la docu-
mentació escrita i les restes arqueològiques. Segons aquests
apunts, i en un moment en què encara no existia el concepte
d’història oral, Bloch ja parlava de la necessitat de fer «en-
questes ràpides» sobre el passat proper i, concretament, es
referia a quatre enquestes que havia portat a terme una co-
missió del Centre de Síntesi de París. Aquestes enquestes
orals tenien totes un contingut limitat i centrat en qüestions
precises de la tecnologia i les formes de vida agrícoles. Con-
cretament, abordaven la forma de fer garbes i agabellar-les,
les fargues, l’alimentació popular i els mitjans de locomoció
i transport.
Aquesta breu llista d’enquestes franceses ja apunta un dels
principals punts d’interès que tenen els mètodes orals: apor-
tar informació sobre aspectes poc documentats a través d’al-
tres fonts. En alguns casos, la manca de documentació
escrita pot ser només temporal, fruit de les limitacions d’ac-
cés imposades per la legislació. Però en altres casos l’entre-
vista oral pot permetre cobrir aspectes i problemes que
temes-1)
2
ENRIC SAGUER HOM. Coordinador del projecte «Els masovers de la regió de Girona, 1930-2000»
UNA PERSPECTIVA DES DE LA HISTÒRIA RURAL
L’ATRACTIU DELS MÈTODES ORALS 
Masover de Crespià llaurant amb eugues. Font: Col·lecció familiar de Joan Bus
difícilment mai podran ser abordats a través de fonts escri-
tes. En aquesta cerca d’informació oral per cobrir les man-
cances documentals, òbviament hi hagut qüestions més
privilegiades que altres. La mateixa relació de Marc Bloch
apunta força bé quina ha estat la línia de prioritats dins la in-
vestigació sobre el passat del món rural: els procediments
tècnics preindustrials i les formes de vida de la població han
estat dels àmbits que major atenció han rebut i, en aquest
punt, els historiadors han sumat els seus esforços als de
molts etnòlegs, com Violant i Simorra o Carreras i Artau.
Certament, el ventall de qüestions no s’ha esgotat aquí; les
fonts orals han servit també per a recerques que van des de
la toponímia fins a les actituds polítiques dels grups pagesos
o els usos medicinals de les plantes, entre altres. Però han
persistit buits importants. Hi ha qüestions amb prou relle-
vància historiogràfica que podrien haver-se enriquit subs-
129
PLECS D’HISTÒRIA LOCAL: Abril 2008 3
1
2
5
8
9
10
12
tancialment si s’haguessin abordat amb fonts orals. A tall
d’exemple, n’esmentarem dues.
La primera es refereix al problema la mercantilització de les
economies pageses, del seu grau d’integració al mercat.
Aquest ha estat un tema central en moltes discussions histo-
riogràfiques. Podem remetre’ns a l’obra de Lenin sobre el
capitalisme agrari a Rússia, on –amb independència de l’en-
cert de la diagnosi– s’utilitza aquest criteri per valorar el
grau de desenvolupament del capitalisme en el món rural, o
als debats sobre la industrialització espanyola, on el consum
de la població pagesa constitueix un punt important en la
discussió. Tanmateix, hi ha molt pocs treballs orals que ha-
gin recollit de forma sistemàtica què compraven i què ve-
nien el diferents tipus de famílies rurals i com va anar
evolucionant la seva relació amb els mercats. Una excepció
remarcable és l’interessant estudi sobre les trementinaires
de la vall de la Vansa i Tuixén publicat recentment per l’an-
tropòleg Joan Frigolé, on es mostra amb sensibilitat his-
tòrica una peculiar forma d’integració de certes famílies
pageses d’alta muntanya a uns circuits mercantils d’abast
regional. La manca de recerca oral sobre les pautes de rela-
ció dels pagesos amb els mercats és particularment lamenta-
ble en un país com el nostre, on no tenim cap equivalent als
pressupostos familiars elaborats per l’escola de Le Play. 
Una altra qüestió historiogràficament rellevant però que
també ha generat pocs estudis d’història oral és la relació
entre propietaris i treballadors (ja siguin parcers, arrendata-
ris o jornalers). Els conflictes i les relacions de classe són
aspectes centrals, però només puntualment han estat abor-
dats amb fonts orals. I quan s’ha fet, s’han orientat més cap
a l’activitat sindical o la lluita política oberta que al funcio-
nament diari d’aquestes relacions o a les formes menys visi-
bles de resistència quotidiana a les quals s’ha referit James
C. Scott. Sobre aquests aspectes la investigació oral pot
aportar pistes importants. A través dels contractes públics i
privats tenim ben documentat el marc normatiu que regula-
va les relacions entre propietaris i masovers. Però fins a quin
punt es complia la lletra dels contractes? El contrast amb
testimonis orals ens permet pensar que, almenys en la sego-
na meitat del segle XX, la relació entre propietari i masover
era molt més flexible i complexa del que diuen els contrac-
tes escrits. Un altre aspecte en què les fonts orals poden fer
avançar el nostre coneixement és el relatiu a les normes con-
suetudinàries, només parcialment recopilades per etnògrafs
i tractadistes del dret civil. De ben segur que, amb els canvis
experimentats pel sector agrari en els darrers dos segles, el
costum va evolucionar cap a significats nous que, amb la
documentació escrita, no són fàcils de deduir, com tampoc
quets
temes-1)
4
no són fàcils de deduir els conflictes que probablement van
anar associats a aquesta evolució. 
Cal afegir, tanmateix, que tot i el potencial aparent de les
fonts orals per abordar la conflictivitat, el clientelisme, la
subordinació i tot aquest tipus de qüestions, el resultat no
sempre és satisfactori. Els conflictes de baixa intensitat, els
que no generen enfrontaments oberts per la via judicial o
sindical, sovint són difícils de treure a la llum amb suficient
claredat. La primera resposta dels propietaris rendistes i
també dels masovers de la regió de Girona, quan se’ls ha
preguntat obertament sobre els conflictes mutus, no s’ha
allunyat gaire del mite pairalista d’un món harmònic, i no-
més quan l’entrevistador ha insistit s’han fet explícits alguns
casos de conflicte que generalment han estat considerats
com aïllats. Els testimonis opten per minimitzar els conflic-
tes i probablement per autocensurar-se. Només amb una en-
trevista ben plantejada poden aflorar aquestes qüestions. 
Hem dit que la possibilitat de documentar aspectes poc vi-
sibles o simplement invisibles a través de la documentació
escrita és un dels atractius de la història oral. Cal afegir-hi
que, a més, pot permetre corregir els biaixos socials i de
gènere que imposa la documentació escrita. Com és ben
sabut, les fonts escrites tendeixen a referir-se als grups 
socials hegemònics més que als grups subalterns, de la ma-
teixa manera que les dones apareixen amb menor freqüèn-
cia que els homes i quan ho fan el biaix social encara és
més marcat. Tenim molts arxius referits a famílies rurals
amb un patrimoni més o menys ampli, mentre que a penes
disposem d’arxius generats per famílies masoveres o jor-
naleres. Quelcom similar passa amb els protocols nota-
rials, on la presència d’un individu o d’una família està
molt relacionada amb el volum del seu patrimoni. L’interès
de les fonts orals també rau, per tant, en l’oportunitat que
ofereixen per pal·liar aquests biaixos. De fet, un dels im-
pulsos originals de la història oral com a disciplina, espe-
cialment a Europa, va ser la voluntat d’esmenar els biaixos
socials i, a més, de fer-ho amb certa radicalitat. Durant
molt temps la història oral va ser considerada un instru-
ment per fer una «història des de baix» o per escriure la
història d’aquells que no han tingut veu en la història. I tot
i que avui no es limiti a aquests col·lectius, no podem obli-
dar el valor correctiu que pot tenir sobre unes fonts escri-
tes socialment esbiaixades.
Hi ha altres raons per les quals la història oral pot ser d’inte-
rès per als historiadors rurals. Molts autors han destacat que
permet trobar nous punts de vista, que permet introduir l’ac-
ció dels individus en els marcs estructurals, o que permet in-
troduir la percepció subjectiva de l’experiència viscuda en
el relat històric. El mètode oral permet interrogar directa-
ment els testimonis sobre el perquè de determinades opcions
o decisions. Un exemple: els contractes gironins de masove-
ria des de principis del segle XX van tendir a passar de la
parceria a l’arrendament monetari. Aquest és un canvi 
important perquè modifica les regles bàsiques de la masove-
ria, però és difícil d’interpretar a través de la documentació
escrita, entre altres motius perquè generalment no va ser tant
una decisió dels propietaris com dels masovers. A través
d’entrevistes orals no només es pot confirmar la preferència
dels masovers per l’arrendament, sinó que també es pot pre-
guntar pels motius d’aquesta preferència o, si es vol, per la
seva racionalitat econòmica.
Les fonts orals són atractives perquè poden cobrir-nos
buits, perquè permeten esmenar alguns biaixos socials i de
gènere inherents a les fonts escrites, i perquè permeten re-
collir la percepció i la racionalitat subjectiva dels testimo-
nis. Però també ens obren múltiples interrogants sobre la
seva fiabilitat i representativitat, sobre la fal·libilitat de 
la memòria, sobre la influència del present en la generació
del record, sobre la intencionalitat del testimoni… La his-
tòria oral és un instrument complex que planteja proble-
mes importants als seus practicants. Hom arriba a les fonts
orals atret per les seves potencialitats i aviat topa amb els
seus paranys. Les dificultats del mètode, tanmateix, no 
n’han d’anul·lar l’impuls inicial. Utilitzades amb rigor i
amb precaució les fonts orals poden continuar sent d’utili-
tat per millorar la nostra comprensió sobre el funcio-
nament i l’evolució del passat. Per això, a més de ser cons-
cients dels límits, potser també és bo no limitar la recerca
només a les fonts orals.
Personal domèstic femení del mas Coll. Font: Arxiu Municipal de
Roses, col·lecció família Coll, núm. reg. 6107


L'atractiu dels mètodes orals

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert