Fernández Hermana, Luis Ángel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

••••••••••••••••••••••••••••••••••• 
Actualitat 
Conferència de 
Rio de Janeiro 
•••• •• •• 
Pel juny de 1992 se celebrarà a Rio de j a-
neiro la Conferència dc Ics Nacions Uni-
des per al Medi Ambient i el Desenvolu-
pament (UNCED). Vint anys després de la 
primera , que tingué lloc a Estocolm, tots 
els països del món es reuneixen en 
aquesta ocasió per afrontar la greu crisi 
ambiental que pateix el planeta : la su-
perpoblació, l 'extrema pobresa en la ma-
joria dels països, l'esgotament de recursos 
natu rals, l 'al t preu que ens costa 
extreure'ls i utilitzar- los i la contaminació 
com a producte de les emissions de dife-
rents tipus de gasos. 
A la reunió de Riu s' intentarà acordar un 
tractat sobre clima i els seus clos primers 
protocols, un sobre l 'ús dels boscos i un 
altre sobre la protecció de la biodiversi tat 
de les e ·pècies. Malgrat el poc temps que 
falta per la que alguns anomenen la ci -
mera del clima, les negociacions del trac-
tat, com les d'ambdós protocols, es tro-
ben encara força endarrerides. 
Un dels obstacles més grans és la di-
ferència de cri teris que encara impera 
entre els països industrial itzats i els països 
en vies de desenvolupament. 
Aquests darrers reclamen l 'adaptació de 
mesures que considerin les seves aspira-
cions per aconseguir un desenvolupa-
ment sostingut. Per a això, defensen que 
qualsevol acord global sobre la protecció 
del medi ambient ha d'estar basat en dos 
puntals bàsics: per una part un fons -el 
fons per al clim~ que serveixi per su-
fragar els previsibles costos més elevats 
de !"adopció de mètodes de producció 
agrícola i industrial mediambientals nets. 
Per l'altra, establir acords operatius sobre 
la transferència de tecnologia en condi-
cions avantatjoses eles dels països indus-
tria l itzats als països en vies de desenvo-
lupament de manera que la protecció del 
medi ambient no es converteix i en un 
gravamen més a la ja feixuga cà rrega del 
deute extern. 
Les acions Unides han format d iversos 
grups que presentaran propostes als de-
legats de Rio de j aneiro. El primer grup de 
treball presentarà informació sobre els 
boscos, l 'a tmosfera, l 'energia, la desertit-
zació, la d iversitat b io lògica i les biotec-
nologies. A ningú no se li escapa que la 
qüestió energètica serà la pedra fona-
••••••••••••••••••••••••••••••••••• 
mental al voltant dc la qua l s'organitzarà 
qualsevol acord significatiu sobre la pro-
tecció del medi ambient. A Ics reunions 
cclcbraclcs fins ara les parau les dau 
-màgiques- han cstat efic iència ener-
gètica i cstalv i energètic. Això significa el 
desenvolupament dc noves tecno logies 
que rcdueix in sensiblement les emissio ns 
d 'anhídrid ca rbònic i, alho ra , permetin 
estendre en el temps els recursos energè-
tics ex istents, com també la recerca dc 
mètodes rendibles d'explotació cr encr-
gics n:novahles i menys contaminants. 
En això, com en e ls altres temes, la possi-
bilitat d 'un acord d epèn dels mecanismes 
de tr:tnsfc rència cic tecno logia que 
s'arbitrin entre el o rd i e l Sud. Hespccte 
d'això, Ics posicions apareixen encara 
atrin xerades en e ls respectius camps: dc 
fet. no existe ixen estructures polítiques i 
cconòmiqucs a esca la interna cional que 
permetin entreveure com es podria fer un 
transvasament d·aquest tipus en nom de 
consideracions mediambientals e 
L.A.F.H. 


Actualitat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert