Fernández Hermana, Luis Ángel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

I 
Entrevista amb René Schoonbrodt 
, ociò leg de la Unitat del Medi Ambient Urbà de la Direcció Geneml Xl de la Comissió de 
les Comunitats Europees ( medi ambient, seguretat nuclear i protecció civil ). Integrant 
de l"equip redactor d<.:l Llibre cerd sobre el medi ambient urbà dc la CE. 
La ciutat es converteix en un garatge. 
"La majoria de les ciutats europees harl deixat de créixer i, a 
l'igual que un individu a la maduresa, han començat a 
reflexionar sobre la eva finalitat i les seves opcions de futur." 
(De la in troducció del Llibre verd). 
René choonbrodt un dels màxims exp erts enropeus en 
urbanisme incan abiCJ llzliLador per la millora del medi 
ambient de la set•a ciutat. Brussel·le . e:;.çposcJ les sel'es idees 
sobre cOm haurie11 de reestructurar- ·eels nuclis urbans p er 
afrontar els probleme., que planteja un medi ambient cada 
vegada més degradat en ciutats esquinçades &ntre 11 n ric 
passat i un incertfi l tur. 
Pe r què ha estat necessari un 
Llibre verd sobre el medi 
ambient urbà a Europa? 
Quines són les idees centrals 
de l llibre des del punt de vista 
de la definició d'una política 
urbana? 
Primer, perquè tenim un problema urbà. Un problema que, en el fons, no és més que un 
senyal d 'alarma sobre una crisi més pro funda que ens obliga rà :1 qüestionar-nos els ac-
tuals models d"organització i de desenvolupament urbà. En segon lloc, perquè aquesta 
problemàtica no pot abordar-se amb un enfocament sectorial. El Llibre verd ha estat 
l 'intent d'universalitzar les respostes, de buscar les opcio ns socials i econòmiques que 
ataquin l'arrel cie la degradació ambiental a les ciutats. El Llibre verd es va elaborar des-
prés de mantenir nombroses i exhaustives consultes amb responsables de la gestió ur-
bana, experts, tècnics, pro fessors universita ris, científi cs, funcionaris i representants 
d 'organitzacioncs ciutadanes. A la fase preparatòria, se celebren conferències interna-
cionals sobre zones industrials abandonades, peri fèria urbana. qualitat del medi ambiem 
i contaminació urbana al Nord i al Sud d'Europa . És un procés que no culmina amb la 
publicació del llibre, sinó que prossegueix mitjançant la promoció d 'estudis i investiga-
cions. 
El Llibre L'erd és un document o fi cial que fou acceptat per la Comunitat fa dos anys . 
Aquest treball es vertebra sobre clos punts. En primer lloc, la po lítica de la planificació 
urbana ha de formar pan d 'una esfera política més àmpl ia, la po lítica mediambiental. 
Aquesta planificació, per tant, ha d'estar amarada d'un esperit preventiu que ens perme-
ti preveure l'evolució de la ciuta t i abo rdar la seva problemàt ica d 'una manera integral. 
Dit això, se'ns comencen a acudir les preguntes . Què és una bona qualitat eles del punt 
dc vista del med i ambient? Està clar que parlem de la seva configuració, de la seva es-
tructura, no dc qüestions aïllades, com Ics zones verdes o els carrers de vianants, per més 
importants que siguin. El ll ibre descriu què ha passat amb la planificació urbana a Euro-
pa en Ics liltimes dècades. La primera conclusió que en t raiem és que hem creat una 
creixent segregació. Segregació de les activitats i dels ciutadans. Aquest ha estat un pro-
cés lent, però segur, abonat - legitima t- pel funcio nalisme. Aquesta és una pràctica 
condemnable, un camí que hem d 'abandonar. 
El monocultiu de la planificació estimula un model de ciutat exacerbat pel màx im Lis del 
trànsit rodat, incentiva la utilització del cotxe, crea contaminació, congestió, accidents, 
destrucció de vida humana, deteriorament de la qualitat de l'aire i contaminació sònica. 
En poques paraules, la ciutat s·està convettinr en un garatge. Si volem resumir amb una 
imatge la ciu tat en què vivim, el primer que ens ve a la ment és la de cotxes pertot arreu, 
rodant o aparcats en qualsevol lloc. 
Si busquem el model de la bona ciuta t resulta que to rnem als valors tradicionals en què 
les funcions estaven barrejades, tot apareix ia més integrat, hi havia una densitat més 
gran, una p roximitat més gran, allò que els anglesos descriuen amb el neologisme 
compaclicital. Per això, per gestionar el medi ambient urb3 de forma eficaç necessitem 
una estratègia basada en una visió general del sistema urbà amb preses de decisions 
integrades en àrees dau i no com un catàleg d'accions disperses que contribueixen a la 
tendència vers la segregació. 
M'imagino que el simple 
esment de més densitat deu 
posar els pèls de punta a les 
autoritats locals d'algunes 
ciutats, com ara Barcelo na, 
Sevllla, Nàpols, etc. 
És allò que els planificadors 
urbans han anomenat des de fa 
temps els pols de 
desenvolupament. 
Efectivament, però veig que només esmenta ciutats del sud d 'Europa. És cert que hi ha 
diferències entre les ciutats del ord i les del Sud. Però quan hom examina amb detall 
els problemes, es perfilen els trets comuns dels processos de deteriorament del medi 
ambient urbà. Quan la gent abandonà el centre de les ciutats, fugint dels sorol ls, de la 
contaminació , de les aglomeracions, es va produir la corresponent expansió dels subur-
bis, però a costa d 'un empobriment de la vida allà i al mateix centre de la ciutat perquè 
aquesta darrera va perdre densitat. A la perifè ria hi ha absència de vida social, parquedat 
cultural, monotonia visual, el temps es malgasta en trajectes entre el domicili i la feina. I 
els suburbis avui ja no creixen. La ci utat, per contra, ofereix densitat i varietat , una 
combinació eficaç de funcions socials i econòmiques que estalvia temps i energia, una 
oportunitat de restaurar la valuosa arquitectura heretada del passat. Hem de comprendre 
que la ciutat és una via de dinamització de la vida cu ltural, social, po lítica , econòmica i 
científica d 'Europa. I per això es requereix que existeixi una certa densitat, una aglo-
meració d'interessos indispensables per impulsar aquesta dinàmica. A més, la comuni-
cació urbana gener.~ la creativitat científi ca. organitzativa, social i intel·lectual que cons-
titueix un dels motors del desenvolupament postindustrial. i busquem els enemics 
d'aquesta fom de creat ivitat, els trobem ràpidament: tenim, per una banda, el creixement 
suburbà indiferenciat en zones gairebé rurals que aïllen l'individu. I , per l 'altra, una po-
lítica que preconitza una ocupacio altrament especialitzada en els terrenys urbans, i que 
crea enclavaments funcionals i ghettos socials on les persones només es troben amb els 
seus iguals. 
Sí, però el desenvolupament ha de produir-se on ja hi ha alguna cosa. Per això, certes 
ciutats estan interconnectades i es pot rastrejar nítidament els Ouxos que les uneixen, 
alhora que detectar les que estan fora del c irc u il. L'inversor busca els serveis que rendi-
bilitzin la seva inversió i que la projectin. Si avui observem la interconnexió entre les ciu-
tats més vitals d 'Europa veiem que es repeteix la integració que es produïa a l 'Edat Mit-
jana: l'eix Londres, Amsterdam, ciutats alemanyes. A la Mediterrània passa si fa no fa el 
mateix en ciutats que va n des de les italianes i franceses fins a Barcelona. Enmig, queda 
París amb una vasta zona d 'influència. Totes aquestes ciutats pateixen problemes sem-
blants. Com més s'hi inverteix, més es destrueix la configuració de la mateixa ciutat i 
emergeixen els trets que la internacionalitzen, és a dir, que no es distingeixen les unes 
de les altres. La ciutat es converteix en una màquina, pero no serveix per viure i la gent 
en fuig. 
Fora d'aquestes regions hi ha ciutats que pateixen la geografia de la trad ició: no tenen 
tants diners, els seus recursos són escassos, però els problemes són els mateixos perquè 
el seu model de desenvolupament no ha aprofundit per descobrir tendències alternati-
ves, sinó que es mira en el mira ll de les ciutats més representatives. 
Davant d 'aquest quadre, crec que necessitem un idioma comú per trobar respostes co-
munes a problem es que ens són comuns. Les ci utats no poden competir en el mateix peu 
d 'igualtat. La ciutat petita diu : vingui i compri 'm. L'inversor, més poderós, imposa les 
condicions perquè aquella es deix i comp rar. Diu on vol invertir, en quines condicions, 
quins serveis exigeix, en quin entorn. En una paraula, buida la vida al voltant seu. Aquest 
és un procés d'empobriment que ha d 'aturar-se i pensem que el Llibre verd és el primer 
pas d'aquesta orientació . 
En una ocasió va dir que e l 
Llibre verd exposava, e n 
s íntesi, dues idees. Quina és la 
segona? 
La democràcia urbana és un 
objecte llunyà o vostè veu els 
signes d'un procés imminent? 
La necessitat de canviar la política mediambiental urbana de la CE, de les auto ritats esta-
tals, regio nals i locals. Ho il-lustraré amb un exemple . Quan parlem de contaminació , de 
soro ll , etc., parlem de controlar e ls focus contaminants. Però aquests s'estan multipl icant 
constantment i el control de la fo nt és obvi que no és suficient. És una política de posar 
pegats que reprodueix e ls problemes com els bolets a l bosc humit. La política de control 
no ha d 'estar enfocada vers el problema en qüestió , s inó vers e l ciutadà. I això significa 
donar un cop de timó a la manera de fer les coses que hem fet servir fins ara. Com? In-
crementant la democràcia urbana. El ciutadà ha d 'estar perfectament info rmat sobre e l 
que succeeix a la ciutat perquè pugui actuar i pressio nar les autoritats. Això és impor-
tantíssim. Ja sé que això pot sonar a somni , a utopia. Però a les ciutats del no rd d'Europa 
hi ha moltíssimes orga nitzacio ns ciutadanes que actuen i interaccionen amb la seva 
ciutat, q ue fabriquen per si mate ixes e l te ixit que perfila els trets més re llevants de 
l'entorn urbà. 
Fa uns anys, per exemple , a la meva ciutat, les decisio ns més importants e re n secre tes: 
l'atorgament dels permisos de construcció. Resulta que aquests permisos són e ls que 
decideixen què és e l que hi haurà i a o n. Per tant, afecten tota la configuració de l'ento rn 
urbà. Però nosaltres no en sabem res. Es va haver de llu itar mo lt per canviar aquest estat 
de coses. A la fi ho vam aconseguir. Avui és obligatori info rmar sobre la concessió de les 
ll icències d'edificació, es posen e ls info rmes a disposicio del ciutadà, es celebren au-
diències públiques en les quals e l ciutadà pot exposar e ls seus motius per oposar-s'hi i, 
si cal , s'organitza per aconseguir e ls seus objectius. No es tracta de la cogestió. Simple-
ment es tracta de consultar e l ciutadà abans de prendre una decisió transcendent que ens 
afectarà a tots. És una forma de participar en el model de ciutat que volem i de definir-lo. 
Ara s'ha acabat e l secret, la ciutat és més oberta i, pe r descomptat, hem après a assumir 
responsabilitats que abans deixàvem a mans exclusivament dels gestors urbans. I així 
e ns ha anat. 
Si tenim e n compte l'elaboració del Llibre verd , el procés ja va ser prou democràtic. Es 
van fer consultes als dotze Estats. La impressió general va ser de suport i, per descomptat, 
no van fa ltar les crítiques, sobretot a la qüestió de la densitat de què parlàvem abans. Els 
espanyols es mostraren molt escèptics sobre la viabilitat d 'aquest concepte. A més a més, 
les preocupacions eren diferents al Nord - la qualitat de l'aire- que al Sud -el soroll . 
Per altra banda , tenim el temor de bana litzar la ciutat, cosa que ja han fet les regles de la 
planificació urbana. Així ens trobem amb els defensors a ultrança dels senyals d'ide ntitat 
locals . Jo també estic d'acord amb aquesta defensa, sempre que s'admeti que e l Merce-
des Benz apa rcat a la via pública, e l mercat a l carrer, l'a rquitectura internacional, etc. són 
poderosos marte lls que anihilen els senyals d'identitat, tant li fa que pa rlem de Sevilla 
com d 'Amsterdam. Són qüestions que ens igualen fins i tot per sobre dels nostres trets 
peculiars locals. 
Ara emprendrem un estudi mo lt interessant, que recull el nucli central de la nostra pro-
posta: la ciutat diversa. La recerca de la proximitat: l'habitatge prop de la fe ina. Una ciutat 
capaç de combinar en el mateix edifici les oficines, l'habitatge i els serveis. Això planteja 
tota mena de problemes per a la gestió. Pe rò ja en tenim alguns exemples pràctics: Oslo, 
el port vell de l qual ha estat renovat i hi conviuen les o ficines, les cases per viure, e l co-
merç, els centres culturals. És encara un lloc estrany per a la resta d 'Europa. A l'inversor 
no li agrada compartir e l seu espai amb e l pobre, vol que la seva oficina ocupi un espai 
privilegiat i que no el mo lestin amb els problemes típics dels llogaters. Però tenim tota la 
tecno logia i la capacitat imaginativa per aconseguir-ho. 
Aquest procés es pot estimular 
des de la DG-XI, quan, segons 
ha dit vos tè mateix, 
la diversitat de factors que 
e ntren en joc supera la 
fronte ra d'una oficina d 'afers 
mediambie ntals? 
Per mo lta gent, parlar dels 
problemes de la ciutat és parlar 
essencialment dels pro blemes 
de la circ ulació. 
Tant en l 'elaboració del llibre, con en les activ itats que estem portant a terme amb les 
autoritats locals i nacionals, disposem de la col ·laboració de les altres d ireccions gene-
ra ls de la CE. La III està dedicada a la indústria, és a dir, està relacionada amb el transport 
públic i privat i les seves corresponent infrastructures. La Vens assessora en qüestions 
relacionades amb la pobresa: on e localitza? Actualment, al centre de les ciutats que ha 
estat abandonat gradualment per la població més dinàmica. A més. també abasta la qües-
tió de l'habitatge, un dels punts més febles de la planificació urbana. LaX es refereix al 
patrimoni, a la conservació. a la identitat cultural de les ciutats. La XII tracta sobre la in-
vestigació a mig i llarg termini , de la qual cosa depèn el furur de les ciutats: 
l'emplaçament i l'ús de la tecnologia de punta. La XV1 té a veure amb el desenvolupa-
ment regional , les grans infrastructures que determinen la funcionalitat de la ciutat. Ac-
tualment, estan desenvolupant una sèrie de projectes que, en el cas d'Espanya, corres-
ponen a València i Guaclix. Finalment, la XXITT cobreix les activitats de les petites i 
mitjanes indústries (PIMES), les quals. gairebé per definició, es troben dins de les ciutats 
i cal buscar la compatibilitat entre el seu marc de funcionament i el dels ciutadans. Com 
veu, abordem la problemàtica urbana des d'una pcrspecti\'a multidisciplinària. Però rot 
el nostre treball depèn , en última instància, de les mateixes demandes que emanen de 
les au toritats locals. Són aquestes les que han d'insistir perquè Ja comissió estudiï i resol-
gu i els problemes. 
Té raó, cada vegada es dedica més atenció a la qüestió del trànsit. És un horror i un error. 
perquè tendim a focalitzar en aquest punt els ma ls ... i les solucions. Però els problemes 
del medi ambient urbà cal pensa r-los i abordar- los globalment. ï no. tornem a la políti-
ca de posar pegats. Per exemple, la típica proposta de multiplicar les zones de vianants. 
Crec que això seria una equi vocació monumental. Si es dóna el monopoli al v ianant 
s'atempta contra la vida a la ciutat. Ca l enfocar les solucions te nint en compte la flexib i-
litat de la ciu tat. El que seria erroni és donar prioritat a un sistema sobre un altre. Si pen-
sem l 'habitatge des d'una perspectiva integrada, diversa i combinada, aleshores, la ne-
cessitat del cotxe no ran sols es reduirà, sinó que desapareixerà. El cotxe existeix perquè 
hem creat ciutats en què resulta imprescindible. L1 gent no sap - ni pot- v iure d 'una 
altra manera perquè el centre de treball està llunyíssim, el d'aprovisionament d'a l iments 
físics i espirituab, també. Això és un desastre. 
La qüestió, doncs, no rau a eliminar els cotxes per decret. Cal respectar la complexitat de 
b c iutat, cal reduir la demanda de tr:lnsit no com a competència amb el vianant, sinó com 
a modificació de l 'estructura dc la ciutat. S'ha de ser mòbil sense el cotxe. La ciutat està 
avui molt fragmentada: aquí visc, allà treballo. allí em dive11eixo. més enllà compro. Per 
tant. necessito mobilitar. No é una qüestió de gestionar millor el trànsit, com se'ns vol 
fer creure, sinó dc repensar la ciutat com un espa i dc funcions compactes d iverses. 
On són les llavors d'aquesta 
ciutat que vostè proposa? Es 
tracta d'un somni agradable o 
ja ha vist els gèrmens d'aquesta 
proposta en alguna banda? 
Com def"tniria la ciutat diversa? 
estem pcnsanL en la frontera . Fa deu anys no hauríem pogut sostenir aquesta conversa. 
Ni entre nosaltres dos ni amb els gesLOrs urbans. Avui sí. Per això crec que el primer can-
vi és el cultural. En segon lloc, tenim un pelit estudi sobre la ciutat sense cotxes. o és 
mo lt pro fund, però sí prou evocador. El concepte té una audiència tremenda. L"any que 
ve sc celebrarà un col·loqui sobre aquest Lema a Amsterdam . Fa cinc anys hauria estat 
impensable. Jo crec que la ciutat del cotxe és mona. Abans ningü no qüestiona va el cot-
xe. ara tot el món està ansiós per trobar-hi una solució. 
Llavors no és només un somni agradable. Almenys no el d 'una sola persona. Som molts 
els qu i somiem en la matei xa longitud d'ona. A més. pensi que la doctrina funcionalista 
nasqué després de la primera guerra mundial i es va difondre com una plaga després de 
Ja segona. o demanem que es canviï d ' idea en un dia . Es tracta d'un procés lent 
dc maduració, dc reflexió, d 'estudi i elaboració de propostes. S'ha de pensa r la ciutat di-
versa i desenvolupar models i les corresponents pautes de conducta. j o no utilitzo cot-
xc, ni ningü de la meva família, eles dc fa quinze anys. I no ens ha passat res. Continuem 
fruint de la ciutat com qualsevo l. O sigui que el canvi és a les nostres ments. 
És la coexistència de la diferència en el mateix lloc. Mirem on mi rem , a la ciutat hi ha 
complexitat i el funciona l isme intenta trencar- lo. enterrar- lo. Doncs no . hem dc respec-
ta r-lo. En cada decisió que prenem ca l incorporar la nova idea de la ciutat i la seva com-
plexitat. Sobre això , per so rt, no cal teo rit zar gaire perquè la gent ho com prèn de segui-
da. Necessitem més complexit at i més proximitat, sobretot si som pobres. Els rics 
solucionen els problemes d'a ltres maneres. Necessitem tant la ciutat que fins i tot quan 
ens n'anem al camp ens l'enduem a sobre i volem que la segona residència tingui tots els 
avantatges ( i els problemes) que té la ciutat. Hi ha gent que creu que perquè v iu en una 
zona verda aïllada de la ciutat viu millo r. Jo és cert. Invariablement ha de sortir a buscar 
la satisl'acció de les seves apetències físiques, culturals, econòm iques i espirituals. I com 
no ho pot aconseguir pels voltants dc casa seva, aleshores trenca amb l 'homogeneïtat i 
se'n va cap a les p arts dc la ciutat on hi ha agregació i com plexitat. A ixò és el que hem 
d'integrar: la densitat, la complexitat i la solidaritat. Són els tres pilars bàsics per millo rar 
el med i urbà i aconseguir una ciutat realment habitable i plena de vida 


Entrevista amb René Schoonbrodt

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert