Alcindor i Huelva, Mònica

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Les condicions urbanístiques d’edificació
més enllà de la imatge
Regular sobre el futur de la masia conté una gran dificultat,
ja que cal tenir en compte moltes variables en poques lleis.
Aquesta difícil feina està dipositada en alguns articles del
text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya de 2005, i
més concretament en les figures del catàleg de masies o el
PEM, en cas que el municipi en qüestió en disposi. 
No sempre la legislació aconsegueix donar resposta a totes
les qüestions rellevants per a l’evolució curosa d’aquests
edificis, o compaginar els seus preceptes a la realitat en què
es desenvolupa l’exercici de rehabilitació, i això dóna lloc
a punts d’incoherències i contradiccions. En aquest article
es pretén destacar-ne alguns i així ser conscients que encara
queda camí per recórrer.
Mitjançant un breu estudi exploratori al voltant de les con-
dicions d’edificació marcades als diferents catàlegs de
masies, es concretarà aquest objectiu de presentar el difícil
engranatge entre els preceptes de la normativa i la possibi-
litat o pertinència de portar-los a terme. 
La primera qüestió que cal abordar és el significat de tradi-
ció i modernitat. Aquesta explicació és necessària per com-
prendre com ha canviat el context on la masia va evolucio-
nar en el passat i com està obligada a fer-ho avui en dia.
«La idea de tradició fa referència directa al factor “temps”
i implica, per tant, una certa continuïtat de determinats 
elements culturals mitjançant la història» (Martí, 2001, 
p. 139). La tradició obeeix a les personalitats que reben la
seva autoritat del respecte a les tradicions, a diferència 
de la base conceptual de la modernitat, que recau en lleis
de caràcter impersonal. Però s’esdevé que «les maneres de
vida o organització social que van sorgir a Europa del vol-
tant del segle XVIII en endavant i llur influència, posterior-
ment, els han convertit en més o menys mundials» (Gid-
dens, 2011, p. 15), i per tant s’han imposat. Ara el context
on evolucionen aquests edificis, carregats de simbolismes,
es regeix per unes pautes diferents de les originals.
Originalment les masies van néixer amb límits materials
molts precisos. La construcció tradicional havia de resoldre
les seves necessitats amb els materials de què disposava
l’entorn, cosa que va donar lloc a característiques peculiars
que les ha fet diferents a cada regió. 
En canvi, amb la implantació de la modernitat el context
tecnològic mitjançant el qual es canalitzen les intervencions
està regit per noves institucions creades. És a dir, per una
interrelació de capitalisme i industrialització, substancial-
ment diferent de les condicions inicials d’execució de les
masies en termes de producció de matèries primeres i de
tècniques, a més d’altres factors que, tot i ser influents en
el tema que ens ocupa, tenen un efecte més indirecte pel
que fa als interessos d’aquest article.
Per tant, la intervenció en aquests edificis heretats, signes
d’ordres tradicionals que han desaparegut o estan en vies
de fer-ho, es troba dins d’un medi cultural que ha variat
molt, ja que la font predominant de l’organització i cons-
trucció ja no té res a veure amb el vell ordre de la societat
tradicional, sinó amb la regulació administrativa, els nego-
cis i la conveniència tècnica.
Encara que el món rural va ser un dels que van mantenir
durant un temps més prolongat les dinàmiques de construc-
ció heretades (fins ben entrat el segle XX), això no vol dir
que no sentís els efectes de la modernitat. Però a mitjan
segle XX la implantació dels mecanismes de la modernitat
es va fer evident sense cap tipus de discreció i a un ritme
accelerat. Processos homogeneïtzadors i deshumanitzadors
començaven a unificar qualsevol construcció sense impor-
tar el territori al qual estava vinculada.
Això va portar a l’exaltació dels paisatges preindustrials,
és a dir, el camp i els seus paisatges rurals. Aquests van
prendre el paper de signes identitaris encara amb més força
que fins al moment. La masia intensifica el paper d’una
realitat física que representa la institució al voltant de la
qual girava l’organització social del món rural, aquell món
que la modernitat estava esborrant (Figura 1). I per tant, en
paral·lel, també va anar creixent un sentiment de protecció
vers aquells rastres d’un passat propi i particular. Serà la
mateixa organització impersonal creada en la modernitat
l’encarregada de vetllar per la conservació de la masia i
evitar-ne la transformació accelerada i sobtada.
I aquí sorgeix una qüestió. Com assegurar la protecció 
d’aquest patrimoni? Quines variables caldria legislar per
evitar que les masies pateixin els processos globalitzadors
que s’estan imposant en altres àrees de la nostra societat?
La legislació actual regula les intervencions a les masies
156
PLECS D’HISTÒRIA LOCAL: Febrer 2015 5
13
14
16
1
2
5
8
11 
M
òn
ic
a 
A
lc
in
do
r 
i H
ue
lv
a.
 L
’e
vo
lu
ci
ó 
de
 la
 m
as
ia
MÒNICA ALCINDOR I HUELVA. Doctora arquitecta. Escola Superior Gallaecia
L’EVOLUCIÓ DE LA MASIA
6mitjançant el text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya
de 2005 (TRLUC), i més concretament les figures del catà-
leg de masies o el PEM, en cas que el municipi en qüestió
en disposi. 
L’esperit que guia l’elaboració de les condicions d’edifica-
ció dels catàlegs és l’harmonia visual i la contextualització
material, però en aquesta lluita per evitar la discordança
visual es pot arribar a oblidar o menysprear altres assump-
tes que, si bé no són fonamentals per a aquest objectiu prin-
cipal, no deixen de ser importants a l’hora d’assegurar un
envelliment digne d’aquests edificis. Alhora, les reglamen-
tacions poden no tenir en compte la viabilitat material dins
del nou ordre imposat per la modernitat. 
Així, de manera reiterada, als apartats de condicions d’edi -
ficacions dels catàlegs en vigor apareixen qüestions com
aquestes: «Les intervencions respectaran les condicions
ambientals, arquitectòniques, materials i característiques
del lloc o del seu entorn immediat» o «Les façanes seran
de pedra vista amb la textura habitual a la zona o bé arre-
bossades i pintades o estucades amb colors terres o ocres».
Per comprendre les implicacions d’aquesta frase es concre-
tarà la reflexió al voltant de la determinació de la pedra,
perquè es tracta de condicions materials que han de ser del
lloc o de l’entorn immediat. El primer que cal destacar és
que es tracta d’un concepte molt ambigu: quina pedra és la
del lloc o de l’entorn immediat? De quina pedrera ha de
sortir? Una part de la pedra amb què s’han construït aques-
tes edificacions s’extreia de pedreres properes que actual-
ment es troben tancades per inviabilitat econòmica o que
han modificat el destí de la producció per obtenir un major
rendiment econòmic, i per exemple es dediquen a la pro-
ducció de ciment o la creació de graves de trituració. Per
altra banda, l’altra font de procedència de la pedra dels
murs d’aquestes masies eren pedres dels camps de conreu,
raó de l’heterogeneïtat dels tancaments (Figura 2).
Per tant, és un clar exemple de complexitat amagada al dar-
rere d’una frase amb la intenció d’evitar una discordança
visual. La normativa es presenta ambigua en la definició de
la pedra del lloc i també aliena a la complicació que suposa
obtenir, pels circuits convencionals de distribució, pedres
d’orígens tan diferents de les que avui dia estan en circulació.
Això es pot complicar més encara si la intervenció planteja
una ampliació que exigeix més quantitat d’aquesta pedra.
Altres condicions d’edificacions que apareixen en molts
catàlegs són: «Els colors de les façanes han de ser sem-
blants als existents en el sector, amb un predomini absolut
d’un color o material sobre tots els altres», o bé «En tot cas
s’acabaran amb morter acolorit o pintures de color terrós».
La cura dels materials que caldrà aplicar es defineix princi-
M
òn
ic
a 
A
lc
in
do
r 
i H
ue
lv
a.
 L
’e
vo
lu
ci
ó 
de
 la
 m
as
ia
Figura 1: Paisatge rural de Collsacabra (Font: Oriol Roselló)
temes-2)
Figura 2: Tancament de pedra al Baix Empordà. (Font: Oriol Roselló)
palment pel valor cromàtic, mentre que la naturalesa dels
mateixos és una qüestió secundària. Es pot llegir entre línies
aquesta priorització dels aspectes visuals que afecten la imat-
ge exterior de les masies, per davant d’una preocupació per
la compatibilitat entre materials tradicionals i industrialitzats,
que pot ser font de patologies i degradació dels elements.
Un altre exemple que podem trobar als catàlegs i que refor-
ça la importància donada als aspectes visuals, en concret
als cromàtics, el subministren aquestes reglamentacions:
«Fusteria: Seran de fusta envernissada o pintada ja sigui en
el color original o bé l’adient en el moment de l’actuació.
Alternativament es podran utilitzar materials com alumini
o PVC sempre i quan sigui de color o textura neutre i inte-
grat amb els colors del conjunt edificat», o bé «Els elements
de fusteria exterior, finestres, portes, porticons, etc., seran
de fusta pintada de color fosc o tenyida i envernissada,
també de color fosc».
L’ús de fusta, alumini o PVC implica gruixos i textures
diferents i, com diu Edward T. Hall al seu llibre La dimen-
sió oculta, el seu ús en arquitectura és en gran part casual
i informal: «les textures dels edificis i els interiors rarament
s’utilitzen amb consciència i amb coneixement psicològic
o social» (1972, p. 86). I per tant, més enllà del component
visual, permetran sentir que l’edifici forma part de l’entorn
(Figura 3).
En alguns catàlegs també s’especifiquen materials que està
prohibit incloure en les intervencions. Un d’ells són les ge -
losies ceràmiques, però el fet és que tradicionalment s’han
utilitzat per facilitar l’assecatge dels productes de les acti-
vitats agropecuàries i, per tant, han contribuït a establir
punts de referència cognitius de la col·lectivitat. El propòsit
d’aquesta restricció és evitar una imatge contemporània
procedent de materials de producció industrial i no té gaire
a veure amb l’element, però en aquest cas la llei limita i
generalitza en excés.
Arribats a aquest punt de l’article, cal puntualitzar que exis-
teix una gran diversitat de catàlegs de masies en vigor, i molts
d’ells han donat respostes complexes i madures a les refle-
xions aquí plantejades. Però encara falta completar la feina.
Per concloure, en assumir el progrés com a noció central,
aquests sistemes han provocat el desmantellament de les
formes tradicionals de construcció i han creat dependències
mitjançant una tendència a envair tots els àmbits de la cons-
trucció i una aconseguida indispensabilitat. Els preceptes
de maximització de l’eficàcia de la modernitat han donat
pas amb força a una construcció estandarditzada on no hi
ha lloc per a casos particulars, com exigeix la rehabilitació
de les arquitectures locals. Això genera una contradicció
dels principis funcionals constructius del patrimoni verna-
cle, perquè la lògica contractual del rendiment respecte a
fins obliga a solucions estandarditzades i desvinculades del
territori, tant físic com cultural. Però conscient d’aquest
desancoratge, l’Administració, mitjançant l’eina de la legis-
lació, promou un reconeixement creixent de la diversitat
cultural local basat en les variables més visuals. El resultat
és un patró confús de desconeixement i reconeixement de
les lògiques culturals.
156
PLECS D’HISTÒRIA LOCAL: Febrer 2015 7
13
14
16
1
2
5
8
11 
M
òn
ic
a 
A
lc
in
do
r 
i H
ue
lv
a.
 L
’e
vo
lu
ci
ó 
de
 la
 m
as
ia
Bibliografia
J. MARTÍN, «Necesidad de la tradición, tiranía de la tradición»,
en Ángel CARRIL i Ángel B. ESPINA BARRIO, Tradición. Cien
respuestas a una pregunta, Salamanca: CCT-Diputación de Sala-
manca i Instituto de Investigaciones Antropológicas de Castilla y
León, 2001, p. 139-140. 
F. CRUCES, Símbolos en la ciudad: Lecturas de antropología
urbana, Madrid: UNED, 2010 (2ª ed.).
A. GIDDENS, Consecuencias de la modernidad, Madrid: Alianza
Editorial, 2011 (1ª ed.).
E.T. Hall, La dimensión oculta, México: Siglo XXI Editores, 1972
(1ª ed.). 
Figura 3: Exemple de fusteria tradicional. (Font: Oriol Roselló)


l'Evolució de la masia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert