A l’empara dels seus estudis sobre les relacions entre Eros, la ferida i la vulnerabilitat, així com el seu paper en l’autoconstrucció individual i col·lectiva, l’autora procedeix a l’anàlisi de la configuració de la memòria col·lectiva americana després dels atemptats de l’11-S, qüestionant-ne no només la forma sinó també el contingut, a la vegada que proposa un nou paradigma de formació de les identitats i memòries col·lectives
