Puigvert i Solà, Joaquim M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

i cerquem al diccionari la definició de biogra-
fia s’hi pot llegir: «història de la vida d’algun
personatge, escollit generalment en virtut de
la seva activitat o del seu ressò públic». Certa-
ment, la biografia és un gènere amb una llarga
tradició al darrere, amb arrels en el món clàs-
sic. Des del primer Renaixement s’emprà per enaltir les vi-
des dels homes més destacats. Vasari, per posar un exemple
ben notori, va contribuir amb la seva obra Les vides dels més
excelsos arquitectes,
pintors i escultors al
culte als artistes, tas-
ca que seria continua-
da més endavant pel
romanticisme. Entre
els historiadors de la
segona meitat del se-
gle XX, però, la bio-
grafia no ha gaudit de
gaire bona premsa, ja
sigui perquè sovint
no s’ha distanciat del
to apologètic i hagio-
gràfic o per raons 
historiogràfiques que
venien de més lluny. 
Als inicis del segle
passat, E. Durkheim
llançava un clar des-
afiament als historia-
dors en afirmar que
«la història només pot ser una ciència a condició d’alçar-se
per damunt d’allò individual». La resposta a aquest repte in-
tel·lectual arribaria durant el període d’entreguerres de la
mà de l’escola historiogràfica dels Annales, que maldaria,
amb brillantor literària i agressivitat rupturista, per trencar
amb la vella història biogràfica, política i factual arrelada en
el segle anterior. La història social i econòmica desplaçaria
la història política i la biografia, tal com va dir François
Dosse (L’histoire en miettes. Des Annales a la nouvelle his-
toire), descendiria inexorablement, mentre guanyaven ter-
reny els mètodes quantitatius. Aquesta tendència a la baixa
dels estudis biogràfics continuaria amb la historiografia
marxista més estructuralista però començaria a capgirar-se
amb la microhistòria de factura italiana, que començà a
adoptar mètodes i tècniques d’investigació més propers 
a l’antropologia, en la
mesura que aquesta dis-
ciplina, tal com ha reco-
negut Giovanni Levi,
havia fet un ús tradicio-
nalment més enèrgic
d’investigacions inten-
sives apetita escala. El
mètode biogràfic, depu-
rat de qualsevol remi-
niscència apologètica i
aplicat amb rigor, ha
permès en els darrers
anys renovar la història
del moviment obrer, 
de la immigració, de 
les dones i dels page-
sos (propietaris o maso-
vers), entre molts altres
col·lectius socials; en
aquests casos no es trac-
ta de biografies singu-
lars, sinó de biografies col·lectives posades al servei de la
història social. Amb tot, diguem-ho clar, aquest nou ús de la
biografia poca cosa té a veure amb el vell gènere biogràfic
del qual parlàvem a l’inici d’aquestes ratlles, de la mateixa
manera que la microhistòria no està pas emparentada
intel·lectualment amb la vella història local. 
(D’HISTÒRIA LOCAL
127
PLECS)
2007 NOVEMBRE 1
Directors: Ramon Arnabat, 
Josep Santesmases
Compaginació: Natàlia Báscones
Disseny: Canseixanta
Tria de novetats: Pineda Vaquer
CONTINGUTS
EDITORIAL: La biografia revisada… 1
2
5
8
9
10
12
TEMES 1: La col·lecció de…
TEMES 2: Històries de vida
RESSENYA
TRIA DE NOVETATS
PATRIMONI: Eines per a treballs…
NOTICIARI
SU
P
LE
M
EN
T 
G
R
AT
U
ÏT
 D
E 
LA
 R
EV
IS
TA
 L
’A
VE
N
Ç
 n
úm
. 3
29
JOAQUIM M. PUIGVERT I SOLÀ. Universitat de Girona
LA BIOGRAFIA REVISADA
S
¨
Persones anònimes, probablement en una tarda festiva de finals d’estiu de
principis del segle XX. )


La biografia revisada

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert