Boadas i Raset, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

patrimoni)8 (res
CRDI
ADREÇA: Placeta Institut Vell, 1
17004 Girona
CONTACTAR: www.ajuntament.gi/crdi Telèfon 972 228 281
Girona, 1910 ca. Fotografia: Ajuntament de Girona. CRDI (A.T.V., ed.)
JORNADES IMATGE 
I RECERCA
D’ençà de l’any 1990, i amb una periodicitat biennal, el Cen-
tre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajun-
tament de Girona i l’Associació d’Arxivers de Catalunya
(AAC) convoquen les Jornades Imatge i Recerca per tal de
debatre els diferents aspectes vinculats amb la gestió, la con-
servació, el tractament i la difusió del patrimoni fotogràfic i
audiovisual.
A les portes de la celebració de la desena convocatòria, el
balanç, ni que fos exclusivament acumulatiu, del que han
aportat les Jornades en l’intent de posar en valor el patrimo-
ni en imatge és força espectacular: 51 ponències, 14 expe-
riències, 95 comunicacions i 54 contribucions al fòrum-tri-
buna obert a partir de 1988. En total, s’ha fet l’edició
impresa de gairebé 2.400 pàgines consultables també en la
seva integritat al web del CRDI (www.ajuntament.gi/crdi).
Des de l’inici, les Jornades es van plantejar com un punt de
trobada per tal de fomentar la reunió d’especialistes i inves-
tigadors d’arreu de l’Estat. Calia que l’immens patrimoni
fotogràfic i audiovisual, que a començament de la dècada
dels noranta del segle passat presentava encara unes greus
mancances d’atenció i protecció, rebés els tractaments ade-
quats que permetessin garantir-ne en primer lloc la conser-
vació, segonament la descripció i, en darrer terme, la posa-
da en disposició per tal que fos conegut i utilitzat pel conjunt
de la ciutadania. 
Partint d’aquestes premisses, les Jornades han centrat el seu
contingut en tots els diferents aspectes que conflueixen en
l’organització i el tractament d’aquesta documentació: con-
servació i avaluació del material fotogràfic, gestió de drets
d’autor i propietat intel·lectual, possibilitats d’explotació del
contingut iconogràfic, descripció i tractament documental,
evolució dels procediments i, de manera especialment pre-
sent a partir de 1996, anàlisi i tractament del que suposava
la incontenible irrupció del fenomen digital.
L’anàlisi del recorregut realitzat des del 1990 creiem que
permet ser raonablement optimistes pel que fa a l’actual
situació del patrimoni fotogràfic i audiovisual de Catalunya.
S’ha avançat de manera clara en la percepció que aquest és
un patrimoni d’una importància cabdal, estratègica, per 
tal de recompondre el passat i el present del nostre país i 
s’hi estan dedicant, tot i que caldria incrementar-los, recur-
sos econòmics i humans per garantir-ne la conservació i
divulgació.
Més que mai, doncs, ha arribat el moment no només de fer
història de la fotografia, sinó història amb la fotografia.
JOAN BOADAS I RASET. Arxiver Municipal 
de Girona i director del CRDI
maqueta_PLECS_126 jm2.qxd  18/06/2007  9:11  PÆgina 8
126
PLECS D’HISTÒRIA LOCAL: Juliol/Agost 2007 9
1
2
6
8
9
10
12
Matinals
Quaderns d’Història Local
núm. 3
Arxiu Municipal de Malgrat
de Mar, 2007, 81 p.
L’Arxiu Municipal de Malgrat organitza des de 1999
uns cicles de conferències col·loqui que es coneixen
amb el nom de Matinals d’història i que s’estructuren
en temporades, d’octubre a març, al llarg de quatre o
cinc diumenges al matí. Darrere d’aquesta “marca” hi
ha la voluntat de contribuir a augmentar i a difondre el
coneixement de la realitat històrica local des d’una
perspectiva no localista. 
Ens vam autoimposar des del principi l’edició d’un
dossier que repartim abans de cada conferència i que
recull documents, articles i altres materials relacionats
amb el tema tractat. Després publiquem la conferència
en una modesta revista recopilatòria. Quant a la temàti-
ca, procurem estar atents a allò que percebem en la
societat. Defugim les modes però no renunciem a apro-
fitar determinades conjuntures. La qüestió clau és
poder disposar d’una persona competent capaç de dir
alguna cosa nova, capaç d’aportar aires nous. De les 28
conferències col·loqui celebrades fins avui (abril de
2007), sense menystenir-ne cap, en recordem algunes
com la de Josep M. Pons i Guri (titulada «Vilanova de
Palafolls “alias Malgrat”: la gran desconeguda»), o
aquella altra d’Oriol Casassas («Jacint Verdaguer i Ra-
mon Turró: tan lluny i tan a prop»), o la visita guiada al
castell de Palafolls, o la magnífica conferència de Joan
Bosch sobre l’església de Malgrat, o la darrera de 
Joan Villarroya titulada «L’ús de la història: mentides i
mitges veritats sobre la República i la Guerra Civil».
Al llarg d’aquests anys hem editat divuit dossiers i
també tres revistes (que us podeu descarregar gratuïta-
ment a www.ajmalgrat.cat). En destaquem tres aspec-
tes: la programació estable agrupada per temporades,
l’absoluta llibertat amb què ens hem mogut, i la solvèn-
cia dels conferenciants i el material de suport que ofe-
rim en la majoria de conferències. 
El nostre públic majoritari ja té una certa edat, però
hem de ser capaços de continuar arribant a col·lectius
diversos. Aquest és un dels nostres grans reptes.
JOSEP M. CROSAS
Xavier TORNAFOCH
Del caciquisme a
la democràcia.
Política i eleccions
a Vic (1900-1931)
Vic: Eumo Editorial, 2007,
206 p., 25 €.
Des del poder local mai no hi ha hagut gaire interès a
donar a conèixer l’evolució política de cada muni-
cipi. Desafiant la boira baixa que planava sobre la
història política a Vic, el llibre de Xavier Tornafoch
n’aclareix amb una nitidesa exemplar l’evolució polí-
tica del primer terç del segle XX. Una etapa confusa
i pendent d’estudi a Vic, que comprèn uns anys força
descuidats per la història local, però també per la his-
toriografia catalana.
Aquest llibre, però, té interès més enllà de Vic. Ens
mostra com a escala local la política funcionava amb
unes dinàmiques pròpies, que sovint no coincideixen
amb la interpretació general, construïda a partir de la
història de Barcelona. En les primeres dècades del
XX es va produir a tot Catalunya la transició d’una
vella manera de fer política a una de nova, d’una polí-
tica controlada per notables a una nova manera 
d’entendre la vida pública amb la participació de les
masses. En aquest context de canvi i en un marc con-
servador i clerical, Vic va tenir una via pròpia de
modernització política. El desenvolupament polític
va passar per convertir el catalanisme conservador en
la força hegemònica a la ciutat i mantenir debilitades
les opcions d’esquerres. És un model de modernitza-
ció diferent al d’altres ciutats catalanes més indus-
trials, però que, tot i no coincidir plenament amb l’es-
tereotip dominant, no deixa de ser també un procés
de modernització. Llibres com el de Tornafoch com-
pleten i precisen la història de l’evolució política a
Catalunya.
L’autor té la condició d’historiador i polític local en
actiu, no professional en cap de les dues facetes. No
viu de la història ni tampoc de la política, però la soli-
desa argumental del llibre, fonamentada en una recer-
ca profunda i detallada, és la culminació d’un treball
d’anys dedicats a l’estudi de la història política de la
ciutat de Vic, que va presentar com a tesi doctoral.
JOSEP CASANOVAS I PRAT
essenyes
maqueta_PLECS_126 jm2.qxd  18/06/2007  9:11  PÆgina 9
trianovetats)10 DE
Jordi POMÉS
L’agricultura i
els sindicats
pagesos de
Malgrat
Malgrat de Mar:
Ajuntament de Malgrat
de Mar
2007. 295 p., 22 €.
A partir de mitjan segle XIX, l’agricultura malgratenca pateix una important
transformació, en què passa dels tradicionals camps de secà als cultius de
regadiu. Aquest canvi va acompanyat d’una progressiva organització social i
cooperativa dels pagesos de Malgrat de Mar, que culminarà amb la creació
del Sindicat Agrícola l’any 1908. La monografia estudia aquesta evolu-
ció agrícola i es complementa amb un CD amb un reportatge sobre el pla del
Grau i un altre sobre el fesol del ganxet.
DD.AA.
La recuperació
d’un mite
autòcton. 
El bisbe Caixal i el
seu entorn històric.
Juneda: Editorial Fonoll
i Centre d’Estudis
Locals del Vilosell, 2006.
82 p., 15 €.
Aportacions de la commemoració del segon centenari del naixement del
bisbe de la Seu d’Urgell Josep Caixal i Estradé (1803-1879), celebrada 
el 2003 al Vilosell, el seu poble natal. Caixal és una figura destacada de
l’Església catalana del segle XIX: defensor del pensament catòlic conserva-
dor, compromès amb el carlisme, senador per la província de Tarragona i
actiu participant al Concili Vaticà I. De la seva obra cal esmentar la construc-
ció del seminari de la Seu d’Urgell, la fundació de l’editorial Llibreria
Religiosa, l’aprovació de la Nova Reforma d’Andorra i la tasca assistencial
durant l’epidèmia del còlera.
S. MATA DE LA
CRUZ i J. PARÍS
FORTUNY
Els Bonifàs,
una nissaga
d’escultors
Valls: Institut d’Estudis
Vallencs, 2006. 470 p.,
23,40 €.
Els Bonifàs van ser una nissaga d’escultors que, des de Valls, van treballar
per tot Catalunya entre els segles XVII i XIX, especialitzant-se sobretot en 
la talla de fusta i en els retaules. Aquesta monografia estudia diferents
aspectes relacionats amb la nissaga vallenca, amb biografies detallades de
cadascun dels escultors de la família, de la qual estudia la genealogia.
També estableix el catàleg de les seves obres, especialment les realitza-
des pels germans Lluís i Francesc Bonifàs i Massó. És d’especial interès el
cos d’imatges recuperades de l’arxiu fotogràfic de Cèsar Martinell.
J. SOLEY I SALA
(SILA); E. VILÀS
GALINDO; J.
RICART (ed.)
Les cròniques
d’en Sila
Santa Perpètua de
Mogoda: Centre de
Recerques i Estudis
Mogoda, 2006. 158 p.
Recull de diferents textos de Joan Soley i Sala (Santa Perpètua de Mogoda,
1900-1990), conegut amb el sobrenom de Sila. Podem destacar-ne una crò-
nica de Santa Perpètua de Mogoda entre el 1900 i el 1986, així com un altre
text descriptiu dels treballs agrícoles que es duien a terme des del 1900 a
Santa Perpètua, a les terres de regadiu, al secà i a les vinyes. També hi
podem trobar, entre altres articles memorialístics, un petit dietari de les
darreries de la Guerra Civil i uns articles sobre el cant coral emmarcat en el
moviment claverià i la Societat Coral Aurora Perpetuense.
IBIX; Annals del
Centre d’Estudis
Comarcals del
Ripollès, 
2004-05.
Ripoll: Centre d’Estudis
Comarcals del Ripollès i
Institut Ramon
Muntaner, 2006. 329 p.,
25 €.
Aportacions al IV Col·loqui d’Estudis Transpirinencs, que es va celebrar a
Núria del 30 de setembre al 2 d’octubre de 2005. Sota la convocatòria genè-
rica de La memòria de la muntanya, hi podem trobar vint estudis sobre els
Pirineus, que s’articulaven en tres àmbits: el patrimoni cultural i natural, el
desenvolupament pirinenc i les estratègies presents i futures. El resultat
són treballs tan diversos com ara una anàlisi demogràfica de la població
pallaresa de Dorve, un article sobre les capitulacions municipals d’Esterri
d’Àneu durant l’època moderna o bé una aproximació a l’Andorra del segle
XIX a través de la literatura de viatges de l’època, entre altres.
maqueta_PLECS_126 jm2.qxd  18/06/2007  9:11  PÆgina 10
1
2
6
8
9
10
12
Antoni GAVALDÀ
El naixement del
nou sindicalisme
d’ordeno y mando
Anys quaranta a Valls
i comarca.
Tarragona: Edicions El
Mèdol; Centre d’Estudis
Alcoverencs; Centre
d’Estudis del Gaià, 2006.
271 p., 14 €
El volum estableix l’estructura general del sindicalisme a l’Estat i a la pro-
víncia de Tarragona, per després fixar la situació de l’Alt Camp. Amb docu-
mentació de la Falange que se salvà de la crema, es repassa el poder del cap
local de la Falange –un autèntic virrei– en un procés manipulador i feixista
de posar i treure persones de càrrecs locals, en un entramat demostratiu de
qui exercia el poder. També s’estudien els avatars de les organitzacions sin-
dicals agràries de les hermandades a la comarca i a Valls, i els tretze gre-
mis de la indústria i el comerç, cosa que permet concretar ja el perfil dels
primers vividors professionals.
R. ARNABAT; 
B. MORENO 
El Penedès
durant la segona
meitat del segle
XVIII
Vilafranca del Penedès:
Institut d’Estudis
Penedesencs, 2006. 
147 p., 10 €
Després d’una introducció sobre l’economia i la societat del Penedès vuit-
centista, en aquesta publicació es transcriuen dos documents inèdits que
donen molta informació d’aquella època. En primer lloc, hi trobem un infor-
me de l’alcalde major de Vilafranca del Penedès, en el qual descriu diferents
aspectes de la població al segle XVIII, com ara els conreus o les infraestruc-
tures. Per últim, també hi veiem les respostes que van trametre alguns
pobles del Penedès al Questionario de Zamora.
J. ESTIVILL
Els anys de la II
República a
Constantí 
(1931-1936)
Constantí: Ajuntament de
Constantí, 2007. 118 p.
En commemoració del setanta-cinquè aniversari de la proclamació de la
Segona República, l’Ajuntament de Constantí publica aquesta monogra-
fia que reconstrueix la vida municipal i quotidiana d’aquest municipi del
Tarragonès en època republicana. Seguint un ordre cronològic, es van repas-
sant fets com ara les eleccions municipals de 1931 o els Fets d’Octubre, a
més d’altres qüestions com la sanitat pública o la vida cultural del poble, tot
reproduint diversa documentació que es troba a l’Arxiu Històric Municipal de
Constantí.
J. SANTESMASES 
El temps del
rector Vicenç
Morer. Vilarodona
a finals de l’Antic
Règim
Vilarodona: Centre
d’Estudis del Gaià, 2007,
181 p., 15 €
La fi de l’Antic Règim a Vila-rodona va estar marcada per la personalitat con-
flictiva de Vicenç Morer, rector des del 1798 fins a la seva mort el 1830.
L’abundant documentació que va generar ha permès veure l’entramat de
relacions amb els feligresos, les polèmiques majordomes, les autoritats
locals, els religiosos servites i les autoritats eclesiàstiques del bisbat de
Barcelona. La seva actuació durant el terç de segle que va regir la parròquia
de Vila-rodona va encaminar la idiosincràsia local cap a paràmetres poc dis-
tingits per la seva religiositat, amb una tendència de majories liberals. 
J.R. VINAIXA
Tortosa en la
Guerra dels Set
Anys 
(1833-1840)
Valls: Cossetània
Edicions, 2006. 342 p.,
18,50 €
Aquesta monografia, guardonada amb la X Beca Pepita Martí de Duran que
convoca la Fundació Privada Duran-Martí de Tortosa, estudia diferents
aspectes del desenvolupament i de les repercussions de la Primera Guerra
Carlista a la capital del Baix Ebre. Així doncs, s’analitzen des dels orígens
del carlisme a Tortosa a l’inici de la guerra fins a l’administració de la ciutat
i del territori durant aquest llarg conflicte, passant per altres qüestions
importants com ara el sistema defensiu de la ciutat.
126
PLECS D’HISTÒRIA LOCAL: Juliol/Agost 2007 11
maqueta_PLECS_126 jm2.qxd  18/06/2007  9:11  PÆgina 11


Jornades imatge i recerca

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert