Rodríguez Rojas, David

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Campsentelles, 13  - 85Un falconer a les muntanyes de Sant Fost
Un falconer 
a les muntanyes 
de Sant Fost
 Campsentelles, 13
2010
Centre d’Estudis Santfostencs 
Amics de Cabanyes
David Rodríguez Rojas
Des de fa ja alguns anys, con-
cretament cinc, realitzo la pràctica 
de la falconeria a les muntanyes del 
Maresme, al Parc de la Serralada 
de Marina. Com a veí de Sant Fost 
de Campsentelles, estic familiarizat 
amb la fauna que hi ha al parc, espe-
cialment amb les aus rapinyaires.
Gairebé cada dia camino des 
de la part del seminari fins als Nou 
Pins, o en ocasions arribant a la Tor-
re del vigilant, fent la volta a tota la 
muntanya. és a les primeres hores 
del matí, només en companyia de 
la meva àliga Harris, la venus, quan 
més gaudeixo de la natura. Durant 
la caminada que realitzo els ma-
tins d’hivern, puc sentir la calma i 
tranquil·litat del que m’envolta. 
La meva experiència personal és 
que no ens fixem prou en la natura 
que tenim a prop, passant per alt 
petits detalls que ens envolten i 
dels quals ens podem enriquir. 
DAvID RODRíGUEz ROJAS86 - Campsentelles, 13 Campsentelles, 13  - 87Un falconer a les muntanyes de Sant Fost
L’àguila és el meus ulls i la meva guia en les altures, fa que em fixi en 
allò que a primera vista és imperceptible per a l’ull humà.
Sense anar més lluny, l’altre dia vaig poder observar algunes rapinyai-
res autòctones com és l’aligot comú. L’au estava descansant i prenent 
el primer bany de sol del dia al pal de telefònica, al costat del Seminari, 
mentre es pentinava les plomes de la cua i de les ales posant-se la quera-
tina per impermeabilitzar-se. 
Tanmateix, passejant pels camins del parc, a l’altre vessant de la mun-
tanya que dóna a Tiana i Badalona, he pogut observar el xoriguer comú 
diverses vegades. No em deixa de sorprendre la manera tan peculiar que 
té de caçar, bategant les ales enèrgicament fins al punt d’aconseguir un 
control únic, com si estigués levitant, tot esperant que la presa tingui un 
petit descuit i la pugui capturar. 
Aquells que tenim el privilegi de gaudir de la bellesa i la força de les 
rapinyaries estareu d’acord amb mi del difícil que és expressar el que sen-
tim quan les fem volar, quan passa pel costat a tan sols quatre centímetres 
del terra, tocant amb la punta de l’ala la nostra cama i posant-se en un 
arbre, el més alt normalment, davant nostre esperant que la tornem a 
avançar o tan sols esperant que aixequem el puny per poder-la gratificar 
amb una picada de carn. 
Més poètics o menys, aquests paràgrafs només són part del que visc 
diàriament amb la meva au. Jo només parlo d’un parc en concret i d’una 
au en concret, però no ens podem oblidar de la quantitat de boscos i parcs 
naturals que tenim a Catalunya i de la quantitat de fauna que els habi-
DAvID RODRíGUEz ROJAS86 - Campsentelles, 13 Campsentelles, 13  - 87Un falconer a les muntanyes de Sant Fost
L’àguila és el meus ulls i la meva guia en les altures, fa que em fixi en 
allò que a primera vista és imperceptible per a l’ull humà.
Sense anar més lluny, l’altre dia vaig poder observar algunes rapinyai-
res autòctones com és l’aligot comú. L’au estava descansant i prenent 
el primer bany de sol del dia al pal de telefònica, al costat del Seminari, 
mentre es pentinava les plomes de la cua i de les ales posant-se la quera-
tina per impermeabilitzar-se. 
Tanmateix, passejant pels camins del parc, a l’altre vessant de la mun-
tanya que dóna a Tiana i Badalona, he pogut observar el xoriguer comú 
diverses vegades. No em deixa de sorprendre la manera tan peculiar que 
té de caçar, bategant les ales enèrgicament fins al punt d’aconseguir un 
control únic, com si estigués levitant, tot esperant que la presa tingui un 
petit descuit i la pugui capturar. 
Aquells que tenim el privilegi de gaudir de la bellesa i la força de les 
rapinyaries estareu d’acord amb mi del difícil que és expressar el que sen-
tim quan les fem volar, quan passa pel costat a tan sols quatre centímetres 
del terra, tocant amb la punta de l’ala la nostra cama i posant-se en un 
arbre, el més alt normalment, davant nostre esperant que la tornem a 
avançar o tan sols esperant que aixequem el puny per poder-la gratificar 
amb una picada de carn. 
Més poètics o menys, aquests paràgrafs només són part del que visc 
diàriament amb la meva au. Jo només parlo d’un parc en concret i d’una 
au en concret, però no ens podem oblidar de la quantitat de boscos i parcs 
naturals que tenim a Catalunya i de la quantitat de fauna que els habi-
DAvID RODRíGUEz ROJAS88 - Campsentelles, 13 
ta, entre la quals estan les aus de rapinya, l’àliga perdiguera, l’àguila 
marcenca, l’astor, l’esparver vulgar, el falcó pelegrí, el gamarús...
Cal conscienciar-nos i conscienciar la resta dels passejants del bosc 
de les conseqüències futures que pot comportar no vetllar per la nostra 
natura. Tot i els esforços que realitzen les diverses associacions*1 pro-
mediambient i pro-fauna per mantenir i preservar allò que ens queda i 
millorar el que encara perdura, nosaltres hem de ser éssers actius. 
Cal respectar i cuidar la natura a la qual pertanyem com a éssers vius, 
per tal de poder gaudir-ne sempre que vulguem, perquè és el nostre dret 
però també el nostre deure i la nostra responsabilitat cap al futur.
* L’any passat durant el mes de juny, al municipi de Montcada i Reixac, a l’ermita de Reixac, 
l’Associació per la Conservació de l’Entorn i la Recerca (ACER) va introduir-hi tres òlibes. 
Tot i que les òlibes no es localitzen perquè s’han allunyat de la zona on es van criar, l’ACER, 
confia en tornar-les a localitzar el proper febrer durant l’època de zel. Aquesta mateixa As-
sociació també té previst realitzar un cens de totes les rapinyaires que podem trobar al parc. 
Font de l’article: vilaweb (www.vilaweb.cat).
Campsentelles, 13
NOTÍCIES
DEL CES-AMICS DE
CABANYES


Un falconer a les muntanyes de Sant Fost

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert