Garcia-Portugués, Esther

Revistes Catalanes amb Accés Obert

R
E
V
IEW
S
137
MBLECAT
Revista de l’Associació Catalana
d’Estudis d’Emblemàtica. Art i Societat
N ú m .  4 ,  2 0 1 5    I S S N  2 0 1 4 - 5 6 7 5
E
Andreu Vilasís i l’esmalt català a 
nivell internacional
Esther Garcia-Portugués
Universitat de Barcelona – Associació 
Catalana de Crítics d’Art (ACCA)
estgar@gmail.com
L’esmaltador barceloní Andreu Vilasís 
ha dedicat gran part de la seva vida, per 
no dir tota, a restablir i situar aquesta 
tècnica entre les arts, tant les aplicades 
com les denominades Belles Arts. Es 
pot assegurar que avui dia l’esmalt ha 
recuperat l’esplendidesa i la valoració 
dels períodes en què aquest ofici gaudí 
a Catalunya de gran apreciació. Format 
a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis 
Artístics, l’ Escola Massana, al Cercle 
Sant Lluc i al Cercle Maillol, aviat se 
sentí compromès per contribuir en 
activitats pedagògiques com a professor i 
director de Llotja que compatibilitzà amb 
aportacions artístiques a exposicions 
col·lectives en Biennals Internacionals i 
Certàmens i també com a membre de 
Jurats Internacionals més a l’estranger 
que al seu propi país. Són nombrosos 
els seus estudis sobre l’esmalt 
publicats en revistes i llibres, com 
el nombre de premis que ha assolit. 
De fet, l’esmalt, des del seu vessant 
creatiu fins a la tècnica emprada, junt 
a la tasca pedagògica, configuren la 
trajectòria artística de Vilasís amb 
més de seixanta anys de dedicació.
Des de que a inicis del segle XX 
Mariano Andreu recuperà de l’oblit 
l’ofici d’esmaltar, més enllà de la 
pintura esmaltada miniada, el nombre 
d’esmaltadors catalans ha augmentat amb 
uns resultats que els situen en un context 
internacional, destacant especialment 
el paper dedicat tan a la docència com 
a l’activitat artística d’Andreu Vilasís.
A principis del segle XX, Mariano 
Andreu s’endinsa en aquesta tècnica 
artística atret per l’esmalt d’Alexandre 
Fisher (1864-1936), possiblement induït 
pel seu amic Alexandre de Riquer 
(1856-1920), obtenint unes peces que 
a voltes alguns titllaren d’imperfectes, 
sense valorar tot el procés seguit com a 
indagador d’una tècnica oblidada. En són 
un bon exemple les paraules de Joaquim 
Folch i Torres quan considerava molt 
meritosos els intents d’Andreu de deixar 
a l’imprevist del foc els resultats (Gaseta 
de les Arts, any IV, núm. 4, 1/6/1927). 
Avui es pot afirmar, sense cap dubte, que 
s’ha aconseguit un alt nivell de perfecció. 
Cal recordar el risc que comporta el 
procés d’elaboració que en molts casos 
depèn de les petites partícules de pols 
que es troben a l’ambient i, sobretot, 
del grau de temperatura a que se sotmet 
l’esmalt, malmetent en els pitjor dels 
casos tot el treball o bé transformant-
lo, tot i haver tingut molta cura en no 
barrejar i embrutar els colors (fig. 1 i 2).
Andreu Vilasís ha creat escola, amb un 
bon nombre de deixebles que han seguit 
el seu mestratge i compartit alguns dels 
seus èxits, primer com a professor i 
Review: Andreu Vilasís i l’esmalt català a nivell internacional
Esther Garcia-Portugués
138
alguns llocs especialitzats en l’esmalt 
i on més s’ha valorat la publicació.
 
La carrera de Vilasís està marcada per un 
anar i venir de la miniatura al mural, de 
l’informalisme al figuratiu, on la figura 
femenina o la parella definirà la temàtica 
principal de tota la seva trajectòria 
artística. Per l’artista aquesta predilecció 
temàtica és considerada com l’essència 
més íntima dels seus valors. Sempre s’ha 
mostrat com un esmaltador transgressor 
i alhora renovador, posant-se fites com 
a reptes i sortint de les praxis marcades 
per les escoles i acadèmies. Valentia que 
fou guardonada en diferents Biennals 
Internacionals a Llemotges i convidat 
a formar part del Jurat d’aquestes des 
del 1982. La seva inquietud curiosa 
per provar noves tècniques l’endinsa 
després com a director de l’Escola de 
Llotja (1989), col·laborant i participant 
en exposicions i intercanvis culturals. A 
través del Centre d’Informació i difusió 
de l’Art d’Esmaltar (CIDAE), del qual 
és el president, s’ha dedicat a dignificar 
l’esmalt, art que sovint ha quedat relegat 
a un segon terme davant la pintura i 
l’escultura. La revista L’ESMALT de 
CIDAE compleix amb el paper de difondre 
aquesta especialitat artística. Compta 
amb una antiguitat de més de vint-i-cinc 
anys i el seu primer número es remunta al 
mes de novembre de l’any 1988 amb una 
periodicitat quadrimestral que es manté. 
El seu abast te un àmbit internacional, 
arriba al continent asiàtic, a Tokyo com 
a capital més allunyada, i per descomptat 
a biblioteques i museus europeus com 
la de Llemotges i el Louvre, per citar 
Fig. 1 i 2 Andreu Vilasís, Penjoll (1984), esmalt miniat i disseny del muntatge en or, exemple de les col·leccions i de la 
seva col·laboració amb prestigiosos joiers. © Fons Andreu Vilasís.
R
E
V
IEW
S
139
MBLECAT
Revista de l’Associació Catalana
d’Estudis d’Emblemàtica. Art i Societat
N ú m .  4 ,  2 0 1 5    I S S N  2 0 1 4 - 5 6 7 5
E
Miscel·lània (1989) per la multinacional 
americana Ferro-Enamel a Cleveland 
(USA) de 106x106 centímetres (fig.3). 
Una altra de les tasques a destacar com 
a emprenedor és el seu interès per 
recuperar el patrimoni de l’esmalt català. 
Aquest fou un dels motius pels quals 
es va posar en contacte amb Mariano 
Andreu l’any 1968, artista del que quedà 
admirat i sorprès al descobrir l’obra 
de grans dimensions intitulada L’Orb 
(1911-1914) que es conserva al Museu 
de Mataró. Més tard a la mort d’Andreu 
contactà amb el seu hereu per poder 
adquirir els estris de treball i algun esmalt 
per un Museu de les Arts decoratives que 
volia posar en marxa a Barcelona (carta 
d’Andreu Vilasís a Josep Maria Andreu 
Marfà datada el 19/7/1984). Tot i que 
no va ser possible a la Ciutat Comtal, el 
seu somni es realitzà a Salou, gràcies a 
la cessió de l’ajuntament d’un espai a la 
Torre Vella on inaugurà el Museu de l’Art 
de l’Esmalt Contemporani, l’any 1989. 
En aquest Museu, cedides en dipòsit 
per Oriol Bohigues, llavors regidor de 
l’ajuntament de Barcelona, s’exposà el 
tríptic Sensus (1910) de Mariano Andreu 
(fig. 4) junt a l’obra d’Alexander Fisher, 
peça fonamental per entendre l’interès 
per l’esmalt a l’inici del segle XX a 
Catalunya. Dues peces rescatades dels 
fons del Museu de les Arts Decoratives 
a Pedralbes, que anteriorment havien 
estat emmagatzemades a les golfes del 
Palau de la Virreina. Anys després, el 
Museu de Salou retornà les dues obres a 
l’antic Museu de les Arts Decoratives de 
en la grisalla, l’esmalt blanquinós que 
produeix la il·lusió òptica tridimensional, 
aconseguint veladures i la diafanitat del 
blanc dels antics. Així arribà a la grisalla 
d’òpal per degradació de les tonalitats, 
mostrant un subtil baix relleu i les 
irisacions canviants segons la incidència 
de la llum. Aquesta nova grisalla va 
atreure especialistes de diferents 
continents, sent especialment valorada 
pels japonesos. També representà la seva 
consolidació en el llenguatge artístic, 
que ja havia assolit en la sèrie d’ Els 
amants dels anys setanta, caracteritzada 
per un refinament sensual suggerent.
El seu procés de creació pot requerir 
fàcilment divuit cuites al forn, abans de 
deixar la peça per una altra jornada de 
treball. Per tant, recollim les paraules 
de Vilasís preses de Paul Valéry: «Una 
feina mai no és enllestida, simplement 
s’abandona», fent ressò del grau de 
perfecció que vol assolir i que mai 
considera suficient. Un treball infatigable 
per afinar amb la por de retocar massa 
creant una nova obra. Recomanem la 
lectura de les jornades de treball de 
Vilasís en el capítol titulat «La creació», 
transcrites per Núria López-Ribalta 
Andreu Vilasís o l’art de l’esmalt (1991).
Així, l’esmaltador arribà als anys vuitanta 
amb un treball depurat amb textures i 
oxidacions que combina amb la grisalla 
d’òpal. En aquest anar i venir de la 
miniatura al gran format Vilasís realitzà 
el Fris de tres metres i mig per la Casa 
Derbi (1988) a Mollet i el mural Spanish 
Review: Andreu Vilasís i l’esmalt català a nivell internacional
Esther Garcia-Portugués
140
Fig. 3. Andreu Vilasis, Spanish Miscel·lània (1989), mural de vint-i-dues peces d’esmalt, 106x106 cm., Ferro-
Enamel a Cleveland (USA). © Arxiu fotogràfic Andreu Vilasís.
R
E
V
IEW
S
141
MBLECAT
Revista de l’Associació Catalana
d’Estudis d’Emblemàtica. Art i Societat
N ú m .  4 ,  2 0 1 5    I S S N  2 0 1 4 - 5 6 7 5
E
Fig. 4. Mariano Andreu, Sensus (1910), esmalt presentat en un tríptic, 47x50x8,5 cm. obert. Museu del Disseny 
de Barcelona (MADB 135.254). © E. García Portugués  (AFEGP 1911,73). 
Review: Andreu Vilasís i l’esmalt català a nivell internacional
Esther Garcia-Portugués
142
master class sobre grisalla d’òpal als 
membres de la Japan Enamelling Artist 
Association de Tokyo i Kyoto. També 
Vilasís fou requerit sovint i en diverses 
ocasions per realitzar master class a 
l’Enamels-Guild-West de Himmerod 
(Alemanya), així com a altres escoles 
especialitzades en l’esmalt a Caracas 
(Veneçuela) i Buenos Aires (Argentina).
Al X aniversari de les Biennals de 
Llemotges va ser convidat per representar 
l’esmalt del nostre país. Mostrà una sèrie 
intitulada Revivals, on Vilasís posà èmfasi 
en valorar la tècnica i la importància 
d’aquesta davant la incorporació i barreja 
d’altres arts amb l’esmalt que estaven 
desvirtuant la praxis i l’ofici. 
Un any més tard, el 1991, a través de 
CIDAE s’organitzà al Centre Permanent 
d’Artesania de la Generalitat de Barcelona 
una exposició intitulada L’art de l’esmalt 
al Japó avui, en la que participaren cent 
vint esmaltadors japonesos. Aquest 
mateix any  fou convidat a representar 
l’Estat en el Congrés Internacional 
d’Esmalt que se celebrà al Museu 
de les Arts Decoratives de Moscou, 
institució que sol·licità dues de les 
seves obres que donà per la col·lecció 
del Museu. S’ha d’assenyalar que el 
Museu Municipal de Llemotges també 
adquirí algunes peces per enriquir el 
fons d’esmalt contemporani.
A la primavera de l’any següent es 
traslladava de nou a Tokyo per impartir 
master class a la municipalitat de Musashino 
Pedralbes i actualment Sensus s’exhibeix 
al recent inaugurat Museu del Disseny 
de Barcelona (14/12/2014), mentre que 
l’altre esmalt forma part del fons d’aquest 
Museu a l’espera d’ésser exposada. 
La correspondència de Vilasís amb la 
família de Mariano Andreu també fa 
testimoni de la seva participació a la 
Biennal de l’Art de l’Esmalt de Llemotges 
(França) com a membre d’un jurat 
internacional (1984), una col·laboració 
que com abans hem esmentat inicià el 
1982 i repetí en diverses ocasions. Ha 
estat convidat en diverses ocasions a 
Tokyo com a artista, exposant la seva 
obra, però sobretot com a docent per 
ensenyar aquesta tècnica. Intercanvis 
culturals que s’intensificaren l’any 1989 
quan s’organitzà la Setmana Cultural 
Japonesa a l’Escola de Llotja, que 
consistí en una exposició i demostracions 
pràctiques en les quals van participar 
artistes japonesos, sent especialment 
remarcables les intervencions dels 
Mestres cal·lígrafs. Aquest mateix any 
Andreu Vilasís concorria en l’exposició 
sobre l’esmalt al Ginza Show Room de 
Tokyo. Esdeveniment que li permetrà 
establir unes molt bones relacions 
d’intercanvi. També significà el seu 
retorn a l’obra miniada, front als grans 
murals que fins llavors havia realitzat, 
abans esmentats. Destacà per una 
tendència decorativista però sòbria, 
en la qual abunden els blancs nacrats i 
els grisos, pellons sense estridències, i 
les grisalles de veladura suau. Durant 
aquesta estada asiàtica va impartir unes 
R
E
V
IEW
S
143
MBLECAT
Revista de l’Associació Catalana
d’Estudis d’Emblemàtica. Art i Societat
N ú m .  4 ,  2 0 1 5    I S S N  2 0 1 4 - 5 6 7 5
E
i a la Universitat de Ueno. En el mes de 
juliol anava a les Escoles municipals de 
l’ADAC (París) per fer un practicum de 
reciclatge als professors d’esmalt. 
Paral·lelament, l’any 1985, després 
d’una trajectòria com a esmaltador 
amb exposicions i la seva presència en 
congressos arreu del país i a França, 
Vilasís posava en marxa la I Biennal El 
Món de l’Esmalt a la Torre Vella (Salou) i 
a la III Biennal, tres anys més tard, assolia 
la categoria d’Internacional en el mateix 
espai, però ara ja convertit en Museu de 
l’Art de l’Esmalt Contemporani. L’acte 
comptà amb la presència del President de 
les Biennals de Llemotges, com a membre 
més destacat, a més d’altres personalitats, 
testimoni del prestigi assolit i de la 
consolidació del seu treball en donar a 
conèixer l’esmalt català.
A més d’aquests mèrits és obligat donar a 
conèixer la col·laboració que ha establert 
amb empreses rellotgeres suïsses, sent 
sol·licitat els seus esmalts miniats per 
les firmes Vacheron&Constantin, Patek 
Philippe (fig.5) i Breguet (fig 6 i 7), entre 
d’altres per realitzar esmalts únics destinats 
a clients que volen models exclusius. 
També ha contribuït a la formació del 
personal d’aquestes rellotgeres en la 
tècnica de l’esmalt en diferents stages 
en el seu estudi taller. Justament, Patek 
Philippe a Ginebra fundà un Museu amb 
més de vuit mil peces, fent un recorregut 
històric per les creacions rellotgeres 
que es remunten a més de quatre-cents 
seixanta anys d’antiguitat (fig.8). A les 
Fig.5. Andreu Vilasís, Dones (2014), tres esmalts miniats 
en la línia dels que ha realitzat per la firma PATEK 
PHILIPPE (Ginebra ). © Fons Andreu Vilasís.
Fig.6 Andreu Vilasís, Sol i lluna (2015), disseny per l’esmalt 
miniat per la firma BREGUET. © Fons Andreu Vilasís.  
Fig.7 Andreu Vilasís, Parella (2015), disseny per l’esmalt 
miniat per la firma BREGUET. © Fons Andreu Vilasís. 
 
Review: Andreu Vilasís i l’esmalt català a nivell internacional
Esther Garcia-Portugués
144
avançat el segle XIX. El ric repertori 
propietat de Patek Philippe arriba al nostre 
segle amb la col·laboració d’artistes com 
Andreu Vilasís i la mataronina Teresa 
Marc contínuament sol·licitats pel seu 
exquisit treball. Un exemple, tot i que 
reduït, però prou representatiu de la 
riquesa de l’esmalt miniat en la Història 
de l’Art es pot contemplar al Museu del 
Disseny de Barcelona. 
Per finalitzar, els amants de l’art català 
es congratulen al comprovar com 
l’obra d’Andreu Vilasís i de Mariano 
Andreu comparteixen una mateixa 
vitrina en el recent inaugurat Museu del 
Disseny de Barcelona, fent honor a una 
tècnica artística més valorada a nivell 
internacional que al nostre país.
sales disposa de diversos espais destinats 
a exhibir rellotges decorats amb esmalts 
miniats que reprodueixen obres de 
pintors famosos i de diferents escoles 
pictòriques de successius segles a Europa 
amb temes que, en gran part, provenen 
de la literatura, de la vida social i dels 
descobriments científics d’exploracions 
al nou món. Curiosament quan Europa 
després de la revolució francesa havia 
perdut interès per aquesta tècnica, a 
Ginebra es produïa un extraordinari 
ressorgiment que continuà fins ben 
Fig.8 Mestre d’Habsburg, Esmalts del rellotge de 
butxaca (s.XVIII), basat en les decoracions de 
l’Hôtel Séguier (París). Il·lustració catàleg Patek 
Philippe Museum (2013:49).


Andreu Vilasís i l'esmalt català a nivell internacional

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert