Grau i Pujol, Josep M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Tag   1r quadrimestre 2015   [ 23 ]Tag   1r quadrimestre 2015   [ 22 ] 
A molts artistes els agrada viure aïllats de la gran ciutat, envoltats de natura i a indrets tranquils. A Fa-rena, terme municipal de 
Mont-ral, hi té el seu taller el Maties 
Solé Maseras. Nascut a Montblanc el 
1934, aquest artista, restaurador i mu-
seòleg ens obre les portes del seu taller 
per parlar-nos de la seva obra i la seva 
trajectòria. 
L’art ja li ve de família. El seu pare 
era mestre d’obres de Montblanc i la 
seva mare provenia d’una nissaga de 
músics. Els seus inicis van ser a l’Escola 
Municipal de dibuix de la vila ducal i 
quan tenia 15 anys va marxar a Barce-
lona per ingressar a l’Escola Superior de 
Belles Arts. Allí va coincidir, entre altres, 
amb l’escultor Josep Maria Subirachs. 
A la ciutat comtal estudia les disciplines 
del gravat i la ceràmica. Paral·lelament, 
també fa algunes assignatures d’arqui-
tectura. 
El 1953 rep el primer premi de di-
buix de la I Biennal d’Art de Montblanc 
i un any després se li atorga el premi 
d’escultura a l’Exposició de Joves Artis-
tes celebrada a Barcelona. El 1956 fa 
la seva primera exposició individual a 
Montblanc. El 1958 viatja a París, on 
torna posteriorment, per impregnar-se 
dels pintors impressionistes i dels clàs-
sics. Aquell mateix any també visita 
diverses ciutats alemanyes i centra la 
seva atenció en la restauració de les ca-
tedrals destruïdes pels bombardejos de 
la segona Guerra Mundial. Maties Solé 
continua treballant intensament i fent ex-
posicions. El 1978 és nomenat membre 
de la Reial Acadèmia Catalana de Be-
lles Arts de Sant Jordi. 
La seva obra és molt extensa i ara fa 
pocs anys, el 2008, va decidir fer una 
mostra retrospectiva de les seves crea-
cions. Els gravats, dibuixos, pintures 
i escultures es van poder veure primer 
a l’església de Sant Francesc de Mont-
blanc i després al Palau de la Diputació 
de Tarragona. 
Entre les seves passions, a part de 
l’art, hi ha la restauració de patrimoni 
i la museologia. Així, ha treballat en 
la restauració dels monestirs de Poblet, 
Santes Creus, Vallbona de les Monges i 
Sant Pere de Roda; en les actuacions re-
alitzades a diferents recintes històrics de 
la ciutat de Tarragona i als monuments 
del conjunt de Montblanc com ara les 
esglésies, edificis civils i militars o, espe-
cialment, en la recuperació de la mura-
lla medieval. 
Els vincles de Maties Solé amb la 
seva vila natal són extensos sent direc-
tor durant més de cinquanta anys del 
Museu Arxiu montblanquí. Igualment, 
ha col·laborat en la creació d’algunes 
seccions del Museu Frederic Marès, Mu-
seu Molins de la Vila, Museu del Vidre 
de Vimbodí i del Centre d’Interpretació 
d’Art Rupestre. Una altra de les seves 
passions és l’arqueologia i la difusió i 
recerca científica sent autor de diver-
sos llibres i nombrosos articles. Per tota 
aquesta immensa trajectòria, l’any 2008 
la Fundació Jaume I de Barcelona el va 
nomenar Fill Predilecte. Un any després, 
l’Ajuntament de Montblanc li va lliurar la 
mateixa distinció. 
Tot justa ara, el Maties és amb 
nosaltres per abordar tots els as-
pectes d’una vida, la seva, dedica-
da a les seves passions i centrada 
en l’art. Per començar, explica’ns 
com veus als artistes actuals, l’art 
avui en dia?
Com en altres disciplines, només cal 
que els artistes d’aquí mirin més a l’es-
tranger perquè s’ha de tenir una bona 
base d’academicisme. La formació del 
professorat és bàsica i es necessita més 
dedicació i més esforç. A altres països 
tenen la tècnica però aquí tenim l’enginy 
i la creativitat. Per això han sorgit autèn-
tics genis.
D’on treus la inspiració?
De la natura, de les formes orgà-
niques i de les hores de treball. De la 
constància.
En algunes escultures hem obser-
vat el reciclatge de materials…
Ho aprofito tot. Quan vaig a Sarral, 
al taller del ferrer Josep Maria Freixes, 
a vegades hi ha pagesos que em donen 
peces sobrants d’arreus per a mi perquè 
saben que em seran d’utilitat. I ho agra-
eixo.
Al llarg de la vida has estat poli-
facètic, com un artista del renai-
xement. Avui en dia, en canvi, no 
és habitual exercir aquest ventall 
d’opcions artístiques. Perquè?
Jo sempre he fet el que he volgut, el 
que em sortia de dins. És així quan un 
és realment feliç, dóna el màxim de si 
mateix i fa la feina ben feta.
Cultura ENTREViSTA
MATiES SOLÉ MASERAS
Artista, restaurador i museòleg
Escultura “La Roca de les Àligues” (2009), a la casa de 
l’artista a Farena
Tag   1r quadrimestre 2015   [ 23 ]Tag   1r quadrimestre 2015   [ 22 ] 
Cultura
com veus la mercantilització de les 
obres d’art?
Un, ha d’adquirir una peça per gau-
dir d’ella, perquè li agrada i no pas com 
a inversió.
En arquitectura quin seria el teu 
ideal?
Construir una casa que es pogués 
moure segons convingui i seguint la llum 
del sol. No és pas tan complicat. Amb 
uns rails és factible i alguns ja ho han 
fet.
Quina és la teva opinió de l’obra 
de Subirachs a la Sagrada Famí-
lia?
Penso que l’escultura està integrada 
plenament en l’arquitectura i que si An-
toni Gaudí visqués, de ben segur que li 
agradaria el resultat.
Quin concepte en tens de la res-
tauració?
S’ha de diferenciar la part original 
de la restaurada però amb cura. Hem 
de tenir present que en l’actualitat no 
disposem dels mateixos materials que 
abans, com per exemple la calç viva 
per a fer l’argamassa, i que també és 
útil reutilitzar les pedres que es troben al 
monument a intervenir.
Aquí voldria recordar la figura d’Ale-
xandre Ferrant Vázquez, arquitecte i 
conservador de monuments del Servei 
de Defensa del Patrimoni de Catalunya 
i Llevant, a qui vaig conèixer arran de 
la restauració de les muralles medievals 
de Poblet —als anys cinquanta— i amb 
qui després hi vaig mantenir una intensa 
relació professional. Gràcies a ell, als 
anys seixanta se’m va nomenar delegat 
de Patrimoni a Montblanc.
Quin paper han de tenir els mu-
seus en la societat?
Sobretot de difusió i en especial a 
les escoles. Els museus han d’interpretar 
el passat i mostrar l’art però malaurada-
ment alguns són només simples magat-
zems i la funcionarització dels tècnics 
no és bona. Potser s’haurien de recon-
vertir en fundacions, convocant premis 
o beques, fins i tot oferint la possibilitat 
d’exposar als més joves a més de publi-
car catàlegs i estudis.
Després de tants anys de treball, 
quines inquietuds tens actual-
ment?
Darrerament m’he dedicat més a l’es-
cultura, combino la pedra amb el metall 
i altres materials. Per això compto amb 
l’ajuda del ferrer de Sarral. 
Encara em demanen projectes i pas-
so més temps amb els meus tres néts 
aquí a Farena on fem cabanes de pedra 
i juguem al bosc. Últimament he treballat 
en les ampliacions de les Cooperatives 
Agrícoles de Sarral i de Pira.
Quina faceta, que no hagis desen-
volupat, t’hagués agradat dur a 
terme? 
La música perquè que m’agrada i 
tinc molts parents, per la branca Mase-
ras, que han estat reconeguts músics.
Dels teus tres fills, fruit del matri-
moni el 1967 amb la Josepa Pons 
Pons —farmacèutica de Tarrago-
na— algun ha continuat la vena 
artística de la família?
Sí, el Ferran que és joier a Tarragona 
ciutat.
Josep m. grAu i puJol
Modelats en paper de MANOLO RIPOLLÉS
Organitzen:
gENER-MARç 2015ExpoSIcIoNS DEL coAATT
MANOLO RiPOLLÉS: 
LA JOiA DE cREAR
Manolo és amorós amb 
les formes i auster amb els 
colors. Harmonitza cadas-
cuna de les accions que du 
a terme creant peces singu-
lars. Fuig de la tendència i 
de qualsevol isme, però les 
seves obres tenen la pàtina, 
l’empremta de milers d’anys 
d’art i a l’hora són contem-
porànies.
Desembolica històries i 
les conta de nou teixint-les 
amb la matèria més exòtica 
i humil que hom pugui tro-
bar, i això fa que l’objecte 
esdevingui extraordinari.
Cadascuna de les seves 
propostes tenen la certesa 
del seu discurs, la certesa 
de la seva intenció. La seva 
veritat. Res a amagar.
Apassionat dels relats, 
de l’art, de la vida... Ma-
nolo es Mediterrani i Delta, 
terra rogenca i pedres rodo-
nes, fang i canyes, sorra i 
salabror, ferralla endreça-
da, blau i blavet, el record 
i la poesia.
I la felicitat de crear 
cada dia l’obra a la seva 
mida.
pilAr lAnAu
Inauguració: Dijous, 29 de gener · 19 h


Maties Solé Maseras. Artista, restaurador i museòleg

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert