Robles Montesinos, Javier

Medievalia

Revistes Catalanes amb Accés Obert

rcgnat de R. Berenguer 1 i la revolia deis
mutanls feudals, la qual -no ho oblidem-
segons I'autor francés tingué la seva
principal senya d'identitat en la
privatització de la fiscalitat i justicia
comtals. De fet, quan els titulare venen o
donen els castelts termenats inclouen
sempre la fórmula "cum primiciis et
decimis earum termines", prou explicila.
A mes, dins de cada castrum, es detecta
des deis inicis una superposició de
jurisdiccions mitjancant la correcta
interpretado d'un inslrument juridic
aparegut a la documentado catalana a
linals del s. IX i que, durant tot el s. X fa
referencia univocament al dominium
senyorial: l'alou. C. Batel ha verifica! la
hipótesi plantejada per R. Marti a meitat
deis vuitania amb la qual el mite del "pelit
pagés aloer" s'esfondrava. Reccntment,
l'any 1997, el mateix autor ha publicat un
estudi exhaustiu, que no fa mes que
confirmar la hipótesi de treball ja
esmentada, on se'ns presenta nitidameni
]'existencia al llarg del segle X d'un
"regim alodial" nascut de la privatització
del beneficium carolingi a fináis deis s.
¡X.
C. Batet entén l'alou com a "unitat
territorial al voltant de la qual, i en el
marc del castell termenat, s'organitza el
domini de la térra en aquest territori"
(p.64). És a dir, els castells termenats es
subdivideixen jurisdiccionalmeni en
a!ous, que poden pertányer sense cap
problema a senyors que no tinguin res a
quals es perceben censos que, óbviament,
recauen sobre els pagesos que hi treballen
la térra. L' alodium, dones, és el pie
domini sobre la térra -de fet sobre els
pagesos que la treballen-, i no la plena
propielat, com demostren les mencions de
"proprietas" en terres i vinyes que son
venudes dins l'alou per particuíars.
Veicm, dones, com els suposats "pagesos
aloers" que s'aventuraven a "repoblar" les
terres conquerides no ho son tais. L'aloer
és el senyor i, forcosament, ho ha de ser
d'una poblado anterior sobre la qual, i de
manera violenta, ha estés el seu domini.
l,a aprisio, dones, no és mes que la
cohartada jurídica exhibida per aquests
quan algú -de fet els "allres" senyors, les
institucions eclesiástiques- intentava
discutir els drets sobre un lloc determina!
(pp. 68-9).
Treballs com els de Carolina Batet
teñen el mérit d'optar per noves linees de
recerca que, com hem vist, donen fruits -
potser amargs per alguns- perd, sens
dubte, estimulants per a la majoria. Cree
que el millor servei que podem retre a
l'estudi de la Historia és compartir els
resultáis de les diferents proposles
historiográfiques. no des de
l'eclecticisme que promouen els defensors
de la mort de les ideologies, sino des d'un
esperit crftic on honesiedat i rigor passin
per sobre de camarilles i servilismes.
VicenqRuiz
BISSON, Thotnas N. (ed.)
Cultures of Power; Lordship, Status, and Process in Twelfth-Century
Europe
Philadelphia: UniversityofPennsylvania Press, 1995. X+347 p.
En els darrers anys s'ha produll un procés
de renovado en el camp de la historia
política, tant peí que fa a la metodología
:om a les temátiques d'esludi, que ha
p b e á a e aport on d
les altres ciéncies socials, singularment la
sodologia, 1'antropología política, la
mes
980
Wim P. Blockmans evoques la necessitat
d'una redefinició de l'estudi de la historia
política {"La nouvelle histoire politique",
a L'histoire el ses méthodes (Actes du
Colloque Franco-Néerlandais,
Amsterdam 1980). Lille: Presses
Universitaires de Lille 1981 p 109 P l )
és el de la historia del poder fin al punt
d'arribar a identificar exclu ivament
l'análisi del polític amb la hi tona del
poder.
Respecte d aixó aquesta concepció ha
perinés l'extensió del polític a alió
cultural, entes en el sentit antropológic del
terme com un element me\ de la praan.a
1995. de Culture of Power un treball
coh lectiu de tretze as aig que recull en
anglés, la major part de le ponéncies
presentades a un cicle de conferencies de
carácter multídi ciplinan orginitzat peí
memores de! comité d estudia medicvals
de la Universitat de Harvard fCambndge
Massachusetts) que tingué lloc de I I a!
4 de maig de 1991 amb el títol gen ene de
"Poder i Societat al egle XII (1050
1225)", El volum ha e tal coordinat peí
director d'aquest Líele el profes or
Thomas N. Bi son ben conegut a
Catalunya per le seves aportación a la
historiografía catalana obre m titucions
poliliques i fi calitat en el penode
compres entre mitjan egle XII i els
primers anys del segle XIII es ent cabdal
la seva obra Fiscal Accounts of Catatonía
under the Earty Counts-Kings, ¡I5I-I2I3
(Berkcley-Los Angeles: University of
California Press 1984)
Aig ne de les conferencies
de en I pade en la eunió de treball no
m ha e a el ca de la intervenció de
5 II J F Id ng q e a parlar de h cal
Manag men n F-ngl nd (1070-1170) o
1 a d Kenne h Pennington, que \d
Proccss and the Power of Ihc Princc",
entre d'altres. Abséncies d'aquesta
publicado que cal lamentar peí seu
suposat interés i valor intrinsec.
Contráriament. el treball del Prof. Charles
Duggan titulal "Papal Judges Delégate
and the Making of <New Law» in the
Twelfth Century" ha estat escrit ex
pot dtr-se, per tant, que el lector no té a
l'abast la tolalitat de les ¡ntervencions que
reilment es van desenvolupar a la reunió,
tot i I'important esforc de l'organització
de substituir-les per d'altres que
compartien una mateixa preocupació amb
el programa dissenyat per aquesta reunió.
El volum s'obre amb unes breus
pagine introductores del propi Th. N.
Bisson, Introduction (p.i-8), que pretcnen
promoure l'estudi del poder en el egle
XII "com a subjecle historie", quan van
esdevenir-se les prtmeres "formes
protoestatáis" de poder; des d'un ampli
ventall de perspectives (institucionals
polítiques, socials i culturáis). D'altra
banda, es destaquen molt succintament els
aspectes mes importams deis trebalK
iplegats en aquest I libre.
A continuado, un primer bloc de
ponéncies tracta el tema de la nobleKi
{Élites Oíd and New, p. 9-85), on s'aborda
["actual debat sobre el problema de la
relació entre la cavalleria i la noble a tant
i nivel i conceptual com social
especialmcnt els treballs de Ben|amm
Arnold i Dominique Barthélemy.
Theodore Evergates {Western
Maryland College), a Nobles and Knights
¡n Tweljih Century Europe (p. 11-35),
qüestiona el carácter general itzador det
'model dinástic" de l'estructura familiar
bas at en la primogenítura, que no
contempla prou les excepcions a la norma
ocial i infravalora la diversitat d'actitudi
de les families nobles del segle XII, com
Medievalía 14, 1998 51
segmentado familiar i la circulado deis
filis menors de la germana. L'article de
Benjamin Amold (Reading University,
Engl.), Instruments of Power: The Profile
and Profession of ministeriales within
Germán Anstocratic Society, ¡050-1125
(p. 36-55). descriu l'ascens social deis
ministeriales alemanys -idenlificats amb
una "cavalleria professional"- entre 1050 i
1225, des d'una cond i ció jurídica no ¡liure
amb n ancions administralives i
mililars, a una "aristocracia de servei" o
Dienstade!, grácies a l'exercici militar de
les armes. Peí contrari, Dominique
Barthélemy {Université de Paris XH-Val
de Marne) a Casíles, Barons, and
a a o the Vendómois and
Nelghboring Regions m the Eleventh and
Twelfth Ceniunes (p-56-68), planteja
critiq la
"mutacionista" de G. Duby sobre
origens de la cavalleria (militia) com
grup social en els segles X i XI
MScc se va fusió amb els
membres de Taita aristocracia (nobiiitas)
al llarg del final del segle XII i el primer
tere del segle XIII, argumentan!,
mitjancant Pexemple, en aquesl cas, de
I'aparen t oposició entre barons i
varvassors preseni a la documentado, la
inexistencia d'una diferenciació
jerárquica entre ambdós grups, que
forma ven una mate i xa clase social al
segle XI, i presentan! un model allernaliu
de la seva evolució histórica. Georges
Duby (Collége de France), en la seva
ponencia Women and Power (p. 69-85),
1 ráela de determinar el grau de
participado de les dominae (dames i
vídues nobles) en el poder politic en el
nord de Franca entre 1050 i 1235. a partir
deis escrits deis moralistes i de la
literatura genealógica. L'análisi está
el de due
perspectives: l'esfera pública i I'esfera
privada, destacan! l'exclusió de les dones
del poder politic, només eren simples
transmissores i/o administradores de la
polestas, i la seva actuació i govern en
l'espai doméstic.
Un segon bloc de ponéncies (Strategy.
Means, Process. p. 87-199) es centra en la
utilització política del drel i deis
ceremoials reíais.
Stephen D. While (Emory
University), a Proposing ¡he Ordeal and
Avoiding il: Strategy and Power in
Western French Litigation. 1050-1110 (p.
89-123), analitza les diverses estratégies
politiques que s'amagaven darrera de la
proposta d'ús del judici per ordalia en la
resolució de conilictes privats entre laics i
monestirs a fináis de! segle XI. D"aquesta
manera presenta la decisió personal del
recurs a l'ordalia bilateral com un mitjá
efectiu per tractar de pressionar l'allra
parí a evitar-la, i aixi poder treure un
profit táctic en el transcurs d"un plet. Un
panorama diferent l'ofereix Geoffrey
Koziol (University of California at
Berkeley), qui a Engíand, France, and the
Problem of Sacraiity in Tweifth-Century
Ritual (p. 124-148) constata, d'una banda,
la cominuliat deis rituals polltics de
sacralització monárquica litúrgico-
cclesiástica durant el segle XII, malgrat
els intents de desacra I ització del poder
reial endegats per la reforma gregoriana, i,
de l'altra, l'aparicíó de nous elements de
sacralització regia amb la incorporado
d'elements religiosos (la taumatúrgia) i
l'apropiació de referencies cavalleresques
(l'ús d'esperons en les ceremonies de
coronado reial i la subordinació
d'aquestes cerimonies a la ce le bracio de
torneigs i cerimonies d'armar cavallers).
A la segona pan de l'article, contrasta el
diferent desenvolupament deis rituals i les
técñiques retoriques en les monarquies
anglesa i francesa al segle XII: les
diverses tendencies se cu 1 a r¡ izad o res de
1 autorital política en la monarquía
52 Medievalia 14, 199S
normanda amb el predomini de la
concepcíó de la sacralitat de la reialesa i
la caracterització ético-moral de la
monarquía angcvina. La contríbucíó de
R.C. Van Caencgem (Université de
Gand). Law and Power in Twelfth
Cenlury Fianders (p. 149-171), estudia
les estretes relacions exislents entre dret i
poder en el context historie de la greu
cris i política successória esdevinguda al
cornial de Mandes els anys 1127-28 amb
l'assassinat de l'infant comte Caries el
Bo. centrant-se en la relació dialéctica
establerta entre societat i organització
política. Destaca básicament tres aspectes:
a) la contradicció enire la subjecció feudal
i la independencia política en la figura del
comte de Flandes, inmers en la pirámide
feudal com a vassall del reí de Franca; b)
la virtual desaparició de la servitud en
Handes amb el desenvolupamem de
l'autonomia urbana; c) la subsiitució del
vell sistema d'ordalies peí5 judias amb
tribunals i un rtou sistema d'indagació: la
ueriíos scabinorum. Per últim, l'aportació
de Charles Duggan (University of
London), Papal Judges Delégale and ihe
Making oflhe «New Law»in Ihe Twelfth
Cenlury (p. 172-199). ressalta la
importancia del paper jugat pels jutges
papáis delegats en la difusió i
consolidado del dret canónic medieval en
tot l'Occident caiólic durant la segona
meitat del segle XII a través de la práctica
judicial quotidiana
L'últim bloc de ponéncies {Culture
of Power, p. 201- 328) versa sobre Jes
diverses estratégies di tur ive entorn del
poder, lextuals (literatura, llenguatge
exégesi bíblica) i iconográfiques, en tant
que mostren clarament uns objectiu
polkics molt concret
En Sacred Sanctions for Lordshp (p.
203-230), John Van Engen (University of
Notre Dame) s'ha central en 1 imlisi
semantico-histórica de J t^ ulucío dtl
diferenis significats i connotacions que va
rebre el concepte de domini (senyorial) o
dominium en les diverses reflexions i
debats eclesiológics de ti pus conceptual
deis autors eclesiástics deis segles XI i
XII, per tal de donar nom i legüimar
ideológícament, amb referéncies
teológiques reinierpretades, les noves
siluacions de poder polílic i económic que
s'estaven desenvolupant. A continuado,
John W. Williams (University of
Pittsburgh), a León: The Iconographv o/a
Capital (p, 231-258), ratifica la tesi de la
penetrado de l'art románic en la zona
castellatiolleonesa a partir de ]'es treta
relació amb Cluny duranl el regnat de
Fernando I i proposa la hipótesi del
carácter programátic de la producció
artística de ¡'época de Fernando I, com a
expressió del poder regí, al voltant de la
idea "imperial" de la capiialitat I leonesa,
la construcció dinástica del panteó reíal en
l'església palatina de Sanf Isidor i
d"algunes obres miniades i d'orfebreria
patrocinades peí mate i x monarca. La
ponencia de Laura Kendrick (Rutgers
University), Jongleur as Propagandist:
The Ecclesiasiical Politics of Marcabru's
Poetry (P- 259-286), analitza la dimensió
propagandística d"alguns poemes lírics en
Mengua vernacla atributts a Marcabrú i la
seva relació amb la divulgado de les
stiqu refon
:nyoimoralitat sexual de la conduct;
condemna de l'adulteri, mitjanci
d'ir Icgitimitat i amenaces de mala
publicitat. En una perspectiva relacionada
amb aquesta, a Courtliness and Social
Change (p. 287-309), C. Stephen aeger
(University of Washington) realitza un
rigorós esforf hermenéutic, molt
uggerent des del punt de vi ta
metodológic. central en l'analisi de I u
alternatiu, el de la cavalleria. en un
contení de transido d'una socielai
guerrera a una societat corlesana, al segle
XII. La tesi central reposa sobre la
convicció de l'existéncia d'una relació
entre text i acció, que es manifesia en una
mlmesi de comportaments socials en qué
la societat imita la literatura. Finalment,
Philippe Buc (Stanford University). a
«Principes gentium dominantur eorumn
Princely Power Between Legilimacy and
Illegitimicy in Twelfth-Cenlury Exegesis
(p. 310-328). examina les diferents
posicions deis exégetes bíblics del segic
XII de! nord de Franca sobre la qüestió
del poder politic en relació ais lemes de la
justificació de la dominatio, la disputa de
poders entre regnum i sacerdotium, i les
relacions de poder entre el prínccp i els
seus súbdits, posanl en relleu la
interpretació igualitarista i
antimonárquica de Pere el Cantor i el seu
cercle, oposada al principi jerárquic
propugna! per l'exégcsi mendicant del
segle XIII.
Unes conclusions fináis (p, 329-331)
redactades per l'editor del presenl volum,
el maieix Thomas N. Bisson, insisteixen
en la necessitat d'aprofundir en el
coneixement de la naturalesa i la práctica
del poder polílic en totes les seves
dimensions, des de diferents disciplines i
ámbils temátics.
Aquest lübre, com pot apreciar-se, és
el resultat d'un recorregut heterogeni,
pero certamen! unitari. Els textos que
componen aquest ¡libre tracten qtlestions
tan diverses com la legitimitat del poder,
el suport ideológic, l'imaginari politic o el
canvi social, entre d'altres. Tanmateix,
recíprocatnent. el nexe teóric comú
existen! en els treballs compiMats es
presenta, d'una manera mes o menys
difusa, sota la perspectiva de la Teoria de
l'Acció Social: una historia centrada en
l'acció intencional deis seus agents, de
mareat carácter social. Definida així. la
noció de l'acció ha permés obrir un vast
camp nou a la recerca amb la
multiplicado deis objectes particulars,
l'estudi deis quals ha esdevingut aleshores
adient: el rerafons ideológic de les
diverses formes de poder, els cañáis de
difusió de les doctrines poI ¡tiques i les
justificacions deis actors polítics. En
d'altres paraules. es tractaria, dones,
d'una aproximado cultural a alió polítie
i/o social.
En definitiva, els diversos treballs
aplegats en aquest volum donen una bona
idea de l'ampli marc d'análisi temátic
desenvolupat per la historiografía recent
en aquest camp de recerca, des de
diferents ámbits del coneixement. Cal
esperar que la seva publicació serveixi
d'estimul per a incentivar futures
investigacions semblants, especialment en
el context espanyo!. En aquest sentit, i
enmig d'un panorama forca ensopit,
caldria destacar la tasca de reno vació deis
estudis d'hislória política realitzada, amb
moli de mérit. peí prof. José Manuel
Nieto Soria i el seu equip d'investigació
en l'ámbit de la monarquía castellana
baixmcdieval, que ha estat un pas
endavan! molt important i necessari.
Javier Robles Montesinos
CABAÑERO SUBIZA, Bernabé
Los Castillos Catalanes del siglo X. Circunstancias históricas y
cuestiones arquitectónicas.
Zaragoza: Institución (Fernando el Católico», 1996. 356 p.


BISSON, Thomas N. (ed.) Cultures of Power; Lordship, Status, and Process in Twelfth-Century Europe Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 1995.

BISSON, Thomas N. (ed.) Cultures of Power; Lordship, Status, and Process in Twelfth-Century Europe Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 1995.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert