Not, Fabrice

Hemeroteca Cientifica Catalana

Omnis Cellula 19 9 Desembre 2008Encara ens queden moltes coses per descobrir sobre la distribució geogràfica de les espècies descrites d’algues mari-nes microscòpiques, així com de la seva contribució a la biomassa clorofíl·lica. I es tracta de dades molt importants per comprendre la diversitat i l’ecologia i per aconseguir un càlcul real del grau de can-vis d’un ecosistema. Per assolir aquests objectius s’ha desenvolupat i aplicat un enfocament que permet identificar i quantificar simultàniament el tàxon de les diferents comunitats picoeucariotes mediambientals, així com estudiar-ne la distribució a tots els oceans.En primer lloc es va adaptar una tèc-nica de biologia molecular, la hibridit-zació fluorescent in situ que, juntament amb la tècnica d’amplificació de senyal (TSA-FISH), va permetre quantificar un determinat tàxon picoeucariòtic a través de sondes oligonucleòtides provinents de mostres oceàniques normals. Atesa la quantitat limitada de sondes dispo-nibles, es van desenvolupar una sèrie de marcadors específics per als diver-sos nivells taxonòmics (ordres, gèneres i espècies) d’algues de la família de les prasinofícies (algues verdes microscò-piques). Amb totes aquestes eines es va investigar la distribució de les comuni-tats picoeucariotes, específicament de les prasinofícies, en zones marines que mostraven determinades propietats fi-sicoquímiques, com els mars de l’Àrtic, l’oceà Índic i el canal de la Mànega.Es va demostrar que les picoeuca-riotes que pertanyien a la classe de les prasinofícies i, específicament, l’espècie Micromonas pusilla, dominaven les co-munitats properes a les costes. Així, per exemple, tenien una presència més gran en les costes de Roscoff (canal de la Mà-nega, França) durant tot l’any, i als mars de l’Àrtic (davant les costes de Spitzber-gen) durant els mesos d’estiu en què es va fer l’estudi.  Per contra, a les aigües oligotròfiques (amb una concentració de nutrients baixa) es van observar comuni-tats picoeucariotes estratificades segons la profunditat de la columna d’aigua. En les aigües properes a la superfície s’ob-servava un predomini de primnesiòfits (algues brunes microscòpiques) i en les aigües més profundes hi havia més abun-dància de prasinofícies. Malgrat que ac-tualment tenim un coneixement més adequat de les comunitats picoeucario-tes en aigües costeres, és fàcil adonar-se que l’enfocament quantitatiu que es va utilitzar no va servir per revelar els grups taxonòmics dominants a mar obert.Finalment, gràcies a l’estudi biogeo-gràfic de les espècies picoeucariotes co-negudes, es va descobrir un nou llinatge d’organismes que vam anomenar pico-bilifites (la denominació es refereix a la mida d’aquests organismes i a determi-nats pigments que mostren). Els picobi-lifites formen un nou grup d’organismes eucariòtics amb una distribució global, ja que la seva signatura genètica s’ob-serva des dels pols als tròpics, i es tracta d’una nova manera d’entendre la vida eucariòtica a la terra. I© Fabrice NotLA IMPORTÀNCIA DEL FITOPLÀNCTONAproximadament la meitat de l’oxigen del nostre planeta es genera a través del fitoplàncton (algues marines microscòpiques), que es troba a la base de pràcticament totes les cadenes alimentàries oceàniques. Dins del fitoplàncton, les cèl·lules picoeucariotes (< 3 µm) contribueixen significativament a la biomassa i a la produc·ció primària dels oceans. Estudis genètics recents de mostres mediambientals han demostrat que aquestes cèl·lules comprenen organismes molt diversos de tots els tipus de llinatges algals coneguts. Això no obstant, malgrat la seva gran importància per a l’ecosistema, només se n’han descrit unes seixanta espècies.Fabrice NotStation Biologique de Roscoffi Evolution du Plancton etPaleOceans (França)Traduït de l'anglès per Linguacom SLAlgues picoeucariotes marcades en vermell en una son-da fluorescent específica. El blau representa la tinció amb DAPI d’àcids nucleics.

Catalan

La Importància del fitoplàncton

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Omnis Cellula 19 9 Desembre 2008
Encara ens queden moltes coses per 
descobrir sobre la distribució geogràfica 
de les espècies descrites d’algues mari-
nes microscòpiques, així com de la seva 
contribució a la biomassa clorofíl·lica. I 
es tracta de dades molt importants per 
comprendre la diversitat i l’ecologia i per 
aconseguir un càlcul real del grau de can-
vis d’un ecosistema. Per assolir aquests 
objectius s’ha desenvolupat i aplicat 
un enfocament que permet identificar i 
quantificar simultàniament el tàxon de 
les diferents comunitats picoeucariotes 
mediambientals, així com estudiar-ne la 
distribució a tots els oceans.
En primer lloc es va adaptar una tèc-
nica de biologia molecular, la hibridit-
zació fluorescent in situ que, juntament 
amb la tècnica d’amplificació de senyal 
(TSA-FISH), va permetre quantificar un 
determinat tàxon picoeucariòtic a través 
de sondes oligonucleòtides provinents 
de mostres oceàniques normals. Atesa 
la quantitat limitada de sondes dispo-
nibles, es van desenvolupar una sèrie 
de marcadors específics per als diver-
sos nivells taxonòmics (ordres, gèneres 
i espècies) d’algues de la família de les 
prasinofícies (algues verdes microscò-
piques). Amb totes aquestes eines es va 
investigar la distribució de les comuni-
tats picoeucariotes, específicament de 
les prasinofícies, en zones marines que 
mostraven determinades propietats fi-
sicoquímiques, com els mars de l’Àrtic, 
l’oceà Índic i el canal de la Mànega.
Es va demostrar que les picoeuca-
riotes que pertanyien a la classe de les 
prasinofícies i, específicament, l’espècie 
Micromonas pusilla, dominaven les co-
munitats properes a les costes. Així, per 
exemple, tenien una presència més gran 
en les costes de Roscoff (canal de la Mà-
nega, França) durant tot l’any, i als mars 
de l’Àrtic (davant les costes de Spitzber-
gen) durant els mesos d’estiu en què es 
va fer l’estudi.  Per contra, a les aigües 
oligotròfiques (amb una concentració de 
nutrients baixa) es van observar comuni-
tats picoeucariotes estratificades segons 
la profunditat de la columna d’aigua. En 
les aigües properes a la superfície s’ob-
servava un predomini de primnesiòfits 
(algues brunes microscòpiques) i en les 
aigües més profundes hi havia més abun-
dància de prasinofícies. Malgrat que ac-
tualment tenim un coneixement més 
adequat de les comunitats picoeucario-
tes en aigües costeres, és fàcil adonar-se 
que l’enfocament quantitatiu que es va 
utilitzar no va servir per revelar els grups 
taxonòmics dominants a mar obert.
Finalment, gràcies a l’estudi biogeo-
gràfic de les espècies picoeucariotes co-
negudes, es va descobrir un nou llinatge 
d’organismes que vam anomenar pico-
bilifites (la denominació es refereix a la 
mida d’aquests organismes i a determi-
nats pigments que mostren). Els picobi-
lifites formen un nou grup d’organismes 
eucariòtics amb una distribució global, 
ja que la seva signatura genètica s’ob-
serva des dels pols als tròpics, i es tracta 
d’una nova manera d’entendre la vida 
eucariòtica a la terra. I
©
 Fa
br
ice
 N
ot
LA IMPORTÀNCIA 
DEL FITOPLÀNCTON
Aproximadament la meitat de l’oxigen del nostre planeta es genera a través del fitoplàncton (algues marines 
microscòpiques), que es troba a la base de pràcticament totes les cadenes alimentàries oceàniques. Dins del 
fitoplàncton, les cèl·lules picoeucariotes (< 3 µm) contribueixen significativament a la biomassa i a la produc·
ció primària dels oceans. Estudis genètics recents de mostres mediambientals han demostrat que aquestes 
cèl·lules comprenen organismes molt diversos de tots els tipus de llinatges algals coneguts. Això no obstant, 
malgrat la seva gran importància per a l’ecosistema, només se n’han descrit unes seixanta espècies.
Fabrice Not
Station Biologique de Roscoff
i Evolution du Plancton et
PaleOceans (França)
Traduït de l'anglès per Linguacom SL
Algues picoeucariotes marcades en vermell en una son-
da fluorescent específica. El blau representa la tinció 
amb DAPI d’àcids nucleics.


La Importància del fitoplàncton

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert