Junyent i Rodríguez, Cristina

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Jove científic Recull d’opinions ciutadanes: deliberació sobre el magatzem de residus nuclears[ ] 
es conferències de consens europees són 
reunions que inclouen els ciutadans en 
l’avaluació de la ciència i la tecnologia, i 
els donen l’oportunitat d’avaluar un de-
terminat desenvolupament científic o tecnològic 
i d’aportar les seves experiències. Les més de-
senvolupades s’han fet a Dinamarca, d’on vam 
prendre el model.
En una conferència de consens, els temes 
que es trien pel tractament tenen pertinència 
social actual i contenen assumptes que com-
porten actituds públiques confuses, tot i que és 
important delimitar un sol tema de treball. Un 
cop decidit, s’obre una convocatòria per formar 
una taula de ciutadans disposats a participar-hi. 
Per això, se sol enviar invitacions a mil ciuta-
dans majors d’edat seleccionats a l’atzar. Un cop 
tancada la convocatòria, entre les respostes se’n 
selecciona un nombre que es consideri oportú (a 
Dinamarca, solen ser catorze), i es vigila que hi 
hagi diversitat d’edat, sexe, educació, lloc de tre-
ball i lloc de residència. I també posicions ober-
tament divergents.
Les conferències duren dos caps de setma-
na. En el primer, els ciutadans reben una sessió 
informativa minuciosa sobre el tema, de ma-
nera que puguin fer preguntes qualificades als 
experts. Prèviament, hom els ha demanat qui-
nes són les seves inquietuds relacionades amb 
el tema triat i les seves implicacions. Segons les 
qüestions suscitades, es tria una taula d’experts, 
en la qual participen els ciutadans. La primera 
sessió informativa vol donar resposta a les in-
quietuds. I la taula de ciutadans, amb l’ajut d’un 
Una societat democràtica complexa va més enllà del que és 
una democràcia formal. Permet als ciutadans de participar en 
les decisions col·lectives i prendre part en els debats polítics, 
econòmics i administratius, amb l’objectiu de transformar el 
medi on viuen i tenir un cert control sobre els òrgans de govern 
que la regeixen. Aquest poder ha d’arribar al camp científic i 
tecnològic, perquè, en les decisions que cal prendre, hi han 
d’intervenir, a més de científics, advocats i filòsofs, també 
ciutadans.
equip mediador, elabora el primer esborrany del 
document final per a la discussió. Els experts te-
nen l’oportunitat d’aclarir malentesos i corregir 
errors objectius del document, però no poden 
influir en les actituds.
En la segona sessió, una segona taula de ci-
entífics dóna resposta a les qüestions que en-
cara inquieten la taula de ciutadans. El docu-
ment va madurant; finalment, el tercer i darrer 
dia, la taula de ciutadans presenta el document 
al públic i a la premsa. Aquest document final de 
la taula de ciutadans, juntament amb l’escrit de 
les contribucions dels experts, són lliurats com 
un informe als diputats.
A Dinamarca, les conferències de consens 
han originat un debat públic sobre tecnologia, i 
els polítics s’han assabentat de les actituds, les 
esperances i les preocupacions del públic. A ve-
gades, han generat un debat polític que ha origi-
nat una nova regulació, com va ser en el cas de 
la prohibició de l’ús de l’examen genètic abans 
de contractar una persona per a una feina o de 
contractar una assegurança.
LA SOCIETAT CATALANA DE BIOLOGIA 
COM A MITJANCERA
La Societat Catalana de Biologia (SCB), filial 
de l’Institut d’Estudis Catalans, vol fer de me-
diadora entre els científics i el públic. Per això, 
va participar en la declaració sobre els perills 
de tabac, amb el Col·legi Oficial de Metges de 
Barcelona, la Fundació Alsina Bofill i la Reial 
Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i 
Balears. També ha participat en estudis sobre el 
tracte amb animals d’experimentació.
Ara bé, especialment a partir de la celebra-
ció del norantè aniversari, el 2002, i sobretot a 
través de la Secció de Biologia i Societat, hem 
volgut estudiar per què alguns punts de la cièn-
cia i la tecnologia no arriben bé a la societat, o 
ho fan de manera confusa. Per això vam dedicar 
les jornades anuals de la Secció de Biologia i So-
cietat (Jornades de Santa Llúcia) a reflexionar 
entre professionals de la comunicació científica. 
Així, el 2008 vam reflexionar sobre la co-
municació dels organismes modificats genètica-
ment i, el 2009, sobre la informació de l’ús pre-
ventiu de vacunes i del canvi climàtic; tots ells 
temes sensibles 
entre la ciutadania i que gene-
ren posicions confrontades. En ambdues sessi-
ons vam comptar amb l’equip d’ARC Mediació 
Ambiental que, professionalment, va dirigir les 
sessions per fer-les més eficients i va elaborar 
un document final amb les idees més fortes. Els 
Cristina Junyent
Directora de la Fundació Ciència en Societat i coordinadora 
de la Secció de Biologia i Societat de la Societat Catalana de 
Biologia (IEC)
Escrit per
L
Omnis Cellula 25 43 Desembre 2010Omnis Cellula 25 42 Desembre 2010
Recull d’opinions ciutadanes: deliberació sobre el magatzem de residus nuclears[ ] Calaix de sastre
Omnis Cellula 24 45 Juliol 2010
documents, un cop revisats pels participants, 
són a l’abast general al web de les dues instituci-
ons organitzadores.
TRANSFORMACIÓ EN CONFERÈNCIA 
DELIBERATIVA
Per al 2010, tres institucions —la SCB, la Funda-
ció Privada Ciència en Societat i ARC Mediació 
Ambiental— vam voler ser més ambiciosos. Si 
volem que la SCB tingui un paper de mediado-
ra entre la ciutadania i la comunitat científica, 
també ha de participar en el debat ciutadà. I per 
això vam aconseguir la col·laboració de la Di-
recció General de Participació Ciutadana de la 
Generalitat de Catalunya.
El tema triat va ser un de candent en la so-
cietat catalana: la construcció del magatzem 
temporal centralitzat (MTC) de residus nucle-
ars. Vam excloure de la base de la conferència el 
debat sobre el model energètic, que, lògicament, 
és subjacent a la problemàtica que es va abordar. 
També vam organitzar una conferència delibe-
rativa per conèixer les opinions de la ciutadania 
a Catalunya.
Per això ens vam basar en el model danès 
de participació ciutadana, i vam adaptar-ne la 
metodologia al que vam creure que era més es-
caient al nostre entorn. Vam pensar d’organitzar 
dues sessions de tarda: una d’informativa i una 
de deliberativa. Així, vam convocar una taula de 
ciutadans, i dues taules d’experts, una per cada 
sessió. A la taula de ciutadans hi va haver més 
participants del que solen tenir les conferènci-
es daneses, però vam descartar la participació 
de públic aliè a la taula. També va ser menor el 
nombre d’experts: en van venir quatre cada jor-
nada.
Tot i saber que el Parlament de Catalunya ja 
havia fet una declaració en contra de la instal-
lació de l’MTC, a la qual s’havien afegit diver-
sos ajuntaments, sabíem que entre la ciutadania 
encara hi ha debat. Volíem copsar-ne les opini-
ons diverses i recollir els arguments de totes les 
parts per tenir una fotografia del que pensa la 
ciutadania. Per això en vam dir conferència de-
liberativa. 
Per formar la taula de ciutadans, la con-
vocatòria es va fer arribar per mitjà de correu 
electrònic a municipis de les zones afectades 
de Catalunya, municipis que formen part de 
l’Associació de Municipis en Àrees de Centrals 
Nuclears, entitats adherides a la Coordinadora 
Anticementiri Nuclear de Catalunya, entitats 
i col·lectius que s’han pronunciat a favor i en 
contra de l’MTC, associacions i federacions veï-
nals dels àmbits de Tarragona i de les Terres de 
l’Ebre, entitats ecologistes, associacions veïnals 
i col·lectius socials dels municipis de les zones 
afectades, professionals de l’àmbit universitari, 
de la recerca i l’ensenyament relacionats amb la 
SCB i membres de l’Associació Catalana de Co-
municació Científica.
LES JORNADES
En la sessió informativa, que va tenir lloc el 
14 de setembre, quatre especialistes de camps 
relacionats amb el tractament i el transport de 
residus radioactius, la salut i l’epidemiologia, 
el control ambiental de les radiacions i els as-
pectes econòmics i financers de la gestió dels 
residus i de l’impacte territorial, van aportar els 
continguts bàsics que van servir per preparar la 
sessió de debat posterior.
En aquesta primera sessió, es van recollir les 
preguntes i inquietuds dels participants i es va 
elaborar una bateria de qüestions a tractar en el 
que va ser, pròpiament, la conferència delibera-
tiva, el 7 d’octubre. La segona taula de ponents 
va donar resposta, bàsicament, a qüestions de 
percepció, seguretat i finançament.
A partir de la informació recollida durant la 
primera jornada, el recull de les inquietuds de 
la taula de ciutadans i les respostes dels experts 
en la segona sessió, hem elaborat un document 
que, un cop revisat pels participants, ha estat 
lliurat al Consell Assessor del Parlament per a 
la Ciència i la Tecnologia, perquè arribi al Par-
lament de Catalunya. Aquest document es tro-
ba a disposició pública a Internet (http://www.
cienciaensocietat.org), i també la gravació de 
les sessions, les ponències i tots els documents 
generats en aquesta primera conferència delibe-
rativa.
Participants de la taula de ciutadans, com 
també de les dues taules d’experts, van manifes-
tar la satisfacció per haver pogut participar en 
una sessió en la qual havien manifestat les seves 
inquietuds, i tenien la certesa que arribaria a la 
classe política dirigent.
Cal encara un esforç més gran, amb volun-
tat pública unitària, perquè la nostra societat 
adquireixi el coneixement científic requerit per 
participar en decisions que l’afecten. Deia Indro 
Montanelli que la formació d’una opinió públi-
ca és la condició fonamental del funcionament 
d’una democràcia. Hauria de funcionar també 
amb la ciència. I
Les inquietuds de la taula de ciutadans
La bateria d’inquietuds i de preguntes del públic pel 
que fa a la instal·lació d’un MTC es presenten a con-
tinuació.
Sobre seguretat i riscos d’un MTC
Amb relació a la instal·lació de l’MTC
Quins són els riscos d’un MTC? Són més segurs que 
altres sistemes d’emmagatzematge (sistemes actuals, 
piscines a les centrals nuclears, magatzems tempo-
rals individualitzats [ATI]) i per què? Els possibles 
emplaçaments escollits són els que tenen un risc geo-
lògic o hidrològic menor? Quines mesures en garan-
tiran la seguretat?
Atès que el combustible irradiat al nucli dels reactors 
conté plutoni 239 (Pu-239), amb un període de semi-
desintegració superior als 21.000 anys, com es pensa 
garantir la seguretat del combustible irradiat durant 
deu períodes de semidesintegració i com es pensa 
anul·lar el risc de proliferació associat a la recupera-
ció del plutoni per fer bombes atòmiques?
Amb relació al transport de residus fins a l’MTC
Quines conseqüències pot tenir per a la salut pública 
el transport de residus? Quin és el risc d’accident du-
rant el transport?
 Amb relació als sistemes d’informació sobre la seva 
seguretat
Quins són els sistemes d’informació previstos sobre 
la seguretat dels MTC (comparativament amb ter-
ritoris amb més radiació natural)? Les mesures de 
seguretat són públiques? Què signifiquen els termes 
percepció del risc i tolerància?
Amb relació a la població del voltant
Quins són els resultats de l’anàlisi de les mostres 
d’aliments i del sòl de les xarxes de vigilància? Hi ha 
mesuradors de radiació (de baix cost) a escala par-
ticular?
Sobre el finançament del magatzem nuclear
 Amb relació a l’impacte econòmic
Quins avantatges i dèficits econòmics comporta 
aquesta instal·lació? Quin és l’impacte econòmic sen-
se tenir en compte el parc tecnològic?
Quins són els beneficis i els costos socials relacionats 
amb l’MTC, el centre de recerca i el possible parc em-
presarial? La ubicació a Ascó del centre tecnològic 
associat al MTC es pot supeditar a una bona acollida 
per la comunitat local i a la fluïdesa de l’activitat do-
cent i d’investigació de les universitats i la indústria 
localitzada a les grans ciutats?
Com es reparteixen els beneficis econòmics que com-
porten? Els avantatges es poden veure afectats per 
una situació de crisi econòmica?
Amb relació al finançament
Quina és la inversió total per a la construcció d’un 
MTC? Quins són els responsables del finançament 
en la gestió dels residus d’alta activitat (RAA) a llarg 
termini? Com es pot garantir el finançament de 
l’MTC, com també dels centres d’investigació i tec-
nològics associats?
Amb relació als costos 
L’MTC pot tenir una repercussió negativa sobre al-
tres sectors econòmics, com ara el turisme o l’agri-
cultura? Els costos econòmics de l’energia nuclear 
n’ajornen el pagament a generacions futures?
La compensació per la instal·lació d’un MTC o d’una 
central nuclear és justa? Amb compensació desapa-
reix la por?
Amb relació als llocs de treball que comporten
Quins són els llocs de treball d’alta qualificació asso-
ciats a la instal·lació d’un MTC?
Omnis Cellula 25 44 Desembre 2010


Recull d'opinions ciutadanes: deliberació sobre el magatzem de residus nuclears

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert