Esteva i Cruañas, Lluís

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LLUÍS ESTEVA i CRUANAS
(Dades per a una biografia)
Recopilació a cura d'ELENA ESTEVA
25-1-1906. Neix a Sant Feliu de Guíxols. És el segon fill del matrimoni 
format per Joan Esteva i Agnès Cruanas. Es batejat el 28 del mateix mes.
Fa els primers estudis al col.legi Vidal d'on és mestre el seu pare. Allà 
coneix el que més endavant seria el seu bon amic en Joan Torrent i 
Fàbregas.
1921-22. Es el temps que juga d'extrem en el prim er equip de l'Ateneu 
Deportiu Guíxols. En aquesta temporada es proclamen campions de 
Catalunya de 2a Categoria després d'haver aconseguit també el preuat títol 
en el Campionat provincial de Girona.
1924-25. Es secretari de l'entitat "Amics de la Sardana".
1925. Obté el títol de Batxiller i "Maestro de Primera Ensenanza" i 
marxa a Cartagena a fer el Servei Militar, que per marina i en aquell temps, 
durava tres anys, durant els quals — aclaria ell irònicament—  va disfrutar 
de dos permisos.
1928. De tornada de Cartagena fa oposicions al magisteri nacional.
Estius de 1930-31. Assisteix a l'Escola d'Estiu de la Generalitat, d'on 
eren professors P. Fabra, P. Vila, S. Maluquer, A. Galí, C. Costal, S. Pla, 
A. Martorell, N. Masó, germans Xirau Palau,... Pau Vila li proposà fer un 
treball sobre Sant Feliu, que li presentà el novembre de 1930 i que va 
merèixer els elogis tant de P. Vila com del professor M. Santaló.
8-II-1931. Va destinat com a mestre nacional a M oreira-Fonsagrada 
(Lugo), on exercirà durant tres anys.
7
2 RECOPILACIÓ A CURA D'ELENA ESTEVA
Ben aviat és nomenat president de la "Asociación de Maestros de 
Escuelas Nacionales" del partit de Fonsagrada.
2-X-1934. M estre nacional de Begur. Poc després coneixerà al Dr. 
Lluís Pericot, amb qui mantindrà una gran amistat i un profund respecte. 
Serà ell qui l'introduirà en el món de l'arqueologia i l'animarà a publicar 
treballs.
20-IX-1935. El Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya 
concedeix a l'escola de nois de Begur un lot de llibres per a la seva 
biblioteca escolar. Altres lots foren regalats per "Misiones Pedagógicas" 
i pels senyors Ventosa y Ayats. Aquests lots seran l'inici d'una amplia 
biblioteca que lentament i amb gran esforç s'anirà consolidant.
Aquest mateix any, assumirà la presidència de l'Associació de Mestres 
d'Escoles Nacionals del partit de la Bisbal. Durant la seva presidència es 
presentà una important esmena al reglament de la Federació de Mestres 
Nacionals de Catalunya, a la reunió que tenia lloc a M anresa quan esclatà 
la guerra civil. Es pretenia democratitzar la Federació que es guiava per 
normes anacròniques.
8 al 27-1-1936. Obté una beca per assistir al quart curset de perfeccio­
nament que tingué lloc a l'Escola Normal de la Generalitat de Catalunya. 
Al front de l'escola hi deixà el seu bon amic i parent, Narcís Masferrer.
Maig 1936. Es movilitzat per l'Exèrcit Republicà i incorporat a files. 
Quatre mesos més tard és destinat a La Garriga, al Grup de Transmissions 
n° 2. Seguirà amb l'exèrcit republicà fins el camp de refugiats d’Argelers 
(Vallespir), d'on sortirà el 8-11-1939. Confiant en les proclames del G. 
Franco, es decideix a tornar, passant per Irún, però aviat es va trobar reclòs 
al camp de concentració de Santona on fou retingut per espai de 2 mesos 
i 23 dies. Finalment, depurat, castigat i vençuts no pocs tràmits burocràtics, 
pogué tornar a la seva escola de Begur.
2-XII-1939. S'uneix en matrimoni amb Elena M assaguer i Barnier. 
D 'aquesta unió en naixeran dos fills: Elena i Francesc.
1939-49. Aquests 10 anys de mestre nacional de Begur, tot hi la "taca" 
de republicà, van ser prou interessants.
Va m erèixer un vot de gràcies de la "Junta Local de Educación 
Primaria" de Begur el 15-VII-41, un altre de l'Inspector Mn. D orcael 12- 
V-43 i una beca de la Inspecció per assistir a la VII "Semana de Misiones 
Pedagógicas" celebrada del 21 al 28-V-1944.
Va organitzar un intercanvi epistolar entre els nois de la seva escola i 
els d'altres escoles de diferents localitats.
Feu exàmens públics i exposicions per mostrar el treball de l'escola i 
obtenir, al mateix temps, aportacions de l'Ajuntament, de la "Cooperativa 
Bagurense", de la Diputació de Girona i de particulars per reorganitzar la

4 RECOPILACIÓ A CURA D'ELENA ESTEVA
biblioteca escolar. També l'Institut "San José de Calasanz" els va concedir 
dos lots de llibres.
Amb els nois de l'escola i a proposta del Dr. Pericot, inicia el seu camí 
en el món de l'arqueologia. L'agost de 1943 i el gener de 1945 excaven al 
castell de Begur i el setembre de 1947, al dolmen de Torrent.
M unta amb els alumnes de l'escola una estació pluviomètrica primer, 
meteorològica després, que obtindrà, el febrer del 1945, el premi de la "Red 
Climatològica" concedit pel "Ministerio del Aire".
Hi haurà també intents fallats com el d'editar una publicació escolar, 
"Forja" que per tres vegades no obtingué els permisos pertinents, i el 
d'organitzar una exposició-homenatge als Drs. Arruga i Pericot que no es 
va poder dur a terme per considerar, les autoritats locals del moment, que 
podia ser discriminatòria. Estava tan avançada l'organització que inclús 
existien ja  els àlbums d'adhesions.
23-V II-1949. Per concurs de trasllat, passa a ser mestre nacional a Sant 
Feliu de Guíxols. El Dr. Pericot li demana que vulgui estudiar els dòlmens 
de la zona i amb un grup d'amics entre els que trobem als germans Auladell, 
F. Castelló, J. Lladó, E. Massós, R. Pla, entre altres, tots ells bons 
excursionistes, comencen les recerques arqueològiques. Els primers fruits 
no es faran esperar.
Abril 1952. Reposició del menhir de la M urtra (Romanyà de la Selva).
El mateix any s'excava el Fortim que supervisa, delegat pel responsable 
dels treballs, en Miquel Oliva i Prat, un altre entranyable i bon amic seu.
Maig 1953. Reposició de la llosa de coberta del dolmen Mas Bousa- 
renys (Santa Cristina d'Aro). L'excavació i restauració es farà el 1957.
També aquest any excava el Forn del Vidre de Bell-lloc i fa coneixença 
del professor Sprockhoff, de la universitat de Kiel que, aprofitant un 
viatge, visita els monuments megalítics de les Gavarres.
Abril 1954. Primera col·locació de la porta de la Cova d'en Daina 
(Romanyà de la Selva). La seva excavació i restauració es farà el gener de
1956.
1952-1957. Les activitats abans esmentades, no li faran pas perdre de 
vista l'escola i bona prova en donen els elogiosos informes que Mn. Dorca, 
inspector d'ensenyament, li farà el 12-XII-52 i el 28-V-57.
20-V -1955. Es nom enat D elegat L ocal del Servei N acional 
d'Excavacions Arqueològiques.
El mateix any és nomenat també Conservador del M useu Municipal de 
Sant Feliu de Guíxols.
Estiu 1956. Ja fa dos anys que coneix Agustí Calvet (Gaziel) però serà 
aquest any quan iniciaran una bona amistat, feta de llargues xerrades durant 
l'estiu i d'una regular correspondència durant la resta de l'any.
10
1. Amb els primers alumnes de Begur.
2. Una sortida arqueològica.
3. Amb el seu mestre, el Dr. Pericot.
4. Mestres dels Estudis Nous després d’un bon di­
nar a Romanyà.
5. Passeig matinal amb Gaziel i J. Girona.
6. Una festa amb la Redacció d'«Ancora».
7. Mestre i alumnes del curs 1963-64 a la porta de 
l'escola, avui «Gaziel».
6 RECOPILACIÓ A CURA D'ELENA ESTEVA
1957. Publica el seu primer treball llarg. "Prehistòria de la comarca 
guixolense I" dins els "Anales del Instituto de Estudiós Gerundenses" p. 
163-263. El Dr. Pericot l'ha animat a escriure i Gaziel li ha revisat el text.
Serà també més o menys per aquestes dates que es refermerà la seva 
amistat amb altres estudiosos com F. Riuró de Girona; el Dr. Corominas 
de Banyoles; en Pere Caner de Calonge o Mr. Arnal de Montpellier.
Maig 1958. Reposició del menhir del Puig ses Forques (Calonge).
Obté el prim er premi en el certamen literari del museu "Cau de la Costa 
Brava" de Palamós amb el treball "Menhires de la comarca comprendida 
entre Sant Feliu de Guíxols, Palamós y Romanà de la Selva". Lema: "Las 
Gabarras".
Novembre 1959. Segon premi en el "Concurso Literario-pedagógico 
sobre los Sitios de Gerona". El títol del treball era "Dios, Patria y Rey" i 
el lema: "Heroísmo sublime". El prim er premi fou per a Josep M a Ministral 
i Masià.
1960. Es fa la prim era restauració de l’església pre-romànica de Bell- 
lloc amb M iquel Oliva i Joan Sanz.
Coneix el Dr. Glyn Daniel, eminent arqueòleg de la Universitat de 
Cambridge i l’acompanya quan ve a visitar la nostra zona dolmènica.
Restauració del monestir de Sant Feliu de Guíxols. Es farà en diferentes 
etapes. La darrera, per ara, ha estat la de 1975.
Pels volts d'aquesta data, un nou grup d'amics s'incorporen a les tasques 
de recerca. Entre altres hi trobem J. Escortell, els germans Nèstor i Joan 
Sanchiz i J. Reyner.
13-IX-1962. Arriben a Sant Feliu els participants al "X Congreso 
Internacional de Arte de la Alta Edad Media" per visitar el monestir. Les 
converses mantingudes amb els congressistes, especialment amb el Dr. 
Joan Ainaud, van permetre reconèixer les restes d'un baptisteri a la base de 
la Torra del Fum.
Març 1963. Soci d'Honor del Casal Guixolenc de Barcelona, "com a 
reconeixença per la importantíssima labor realitzada... com a Delegat del 
S.N. d'Excavacions Arqueològiques a Sant Feliu de Guíxols".
24 al 26-1V -1965. Presentació de la ponència "Arquitectura megalítica 
gerundense" en el marc dels actes celebrats, en el XXV Aniversari de la 
Delegació de Barcelona del Consell Superior d'Investigacions Científi­
ques (CSIC). Entre els ponents hi trobem personalitats com els Drs. 
Pericot, Beltran, Maluquer, Oliva, Serra Ràfols, Tarradell, Ainaud, Badia 
Margarit,...).
1966-1975. Col·laboracions assídues a "La Vanguardia Espanola". 
Fins el 1970 foren tan freqüents que li proposaren nomenar-lo correspon­
sal, càrrec que mai no va acceptar.
12
LLUÍS ESTEVA i CRUANAS (Dades per a una bibliografia) 7
17 al 21-X-1965. Assisteix al "IX Congreso Arqueològico Nacional" 
celebrat a Valladolid i organitzat pel Dr. Pere de Palol, amb qui sempre va 
tenir una bona amistat.
6-V -1966. Dimissió irrevocable del càrrec de Conservador del M useu 
M unicipal per discrepàncies amb la direcció del mateix.
20-1-1967. Jubilació voluntària de mestre nacional. Els companys li 
regalaren un diccionari català-castellà-català que utilitzà sempre.
El mateix any assisteix al "X Congreso Nacional de Arqueologia" 
celebrat a Maó.
1968. Pronuncia una conferència sobre "El dolmen de Puig Arnol" dins 
la "I Asamblea de Estudiós sobre el Condado de Besalú".
Amb Badia i Recasens de Palafrugell excaven el Cementiri dels Moros 
de Torrent.
D'aquesta data fins a 1972, de forma personal i intensa, realitzà 
campanyes en defensa del paisatge i dels espais d'ús públic a banda i banda 
de la badia de Sant Feliu (sobre els projectes inicials per a la construcció 
del Club Nàutic i dels blocs d'apartaments per part del promotor Turispania 
S.A., al peu de la muntanya de Sant Elm).
1969. Estudi d'un forn íbero-romà, de ceràmica, a S'Agaró (s. III-IV 
d.C.).
Assisteix al "VIII Congreso Internacional de Arqueologia Cristiana" 
que té lloc a Tarragona.
Es nomenat Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Bones 
Lletres de Barcelona.
1971. Col·labora en el quart Centenari de la batalla de Lepant amb la 
publicació de diversos escrits sobre la participació guixolenca.
Excava la Font del Roure d'Espolla.
Assisteix al "XII Congreso Nacional de Arqueologia" celebrat a Jaén.
1972. Excava els dòlmens d'Agullana.
Aquest mateix any pronuncia tres conferències sobre la cultura mega- 
lítica gironina, una en el cicle que organitza el Centre d'Estudis Comarcals 
de Banyoles i que inicia el Dr. Pericot i dues a l'Aula M agna de la Casa de 
Cultura de Girona.
L'any següent en pronunciarà una altra sobre els sepulcres megalítics 
de les Gavarres als locals del C.E. M ontclar de Sant Feliu de Guíxols.
1973. Tot preparant el treball sobre Antoni Ferrer, entra en contacte 
amb el grup de personalitats italianes estudiosos de Manzoni. Un d'ells, 
M onsenyor Giovanni Ferrofino, aprofitant un viatge a Montserrat, vingué 
a Sant Feliu per partlar i conèixer més dades sobre el que fou Gran 
Canceller de Milà.
13
8 RECOPILACIÓ A CURA D’ELENA ESTEVA
1974. Excava els dòlmens de Campmany, Cantallops, la Jonquera i 
Darnius.
25-1-1974. Es nomenat Director del M useu i encarregat de l'Arxiu 
M unicipal.
El mateix any, trobem una breu biografia a la Gran Enciclopèdia 
Catalana amb el nom equivocat: Esteve (p. 143, 2n.), en lloc d'Esteva.
1975. Dóna per acabat, provisionalment, un treball d'investigació 
històrica sobre l'escut d'armes de la ciutat, sobre el qual continuarà 
treballant fins a la publicació definitiva, el novembre de 1982.
3-V-1975. Conferència al C.E. M ontclar sobre aquest tema "L'Escut 
d'armes de Sant Feliu de Guíxols".
1976. S 'encarrega d 'organitzar la XX A ssem blea Intercom arcal 
d'Estudiosos que es celebra els dies 23 i 24 d'octubre a Sant Feliu de 
Guíxols. Es durant aquestes dates que s'inaugura el M useu Municipal 
remodelat.
19-1-1977. Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de 
Belles arts de Sant Jordi de Barcelona.
12-11-1978. Presentació del prim er volum de Publicacions del Museu 
Municipal. Incloïa els treballs presentats a la XX Assemblea Intercomarcal 
d'Estudiosos.
1979. Nota sobre l'excavació i estudi dels dòlmens de l'Alt Empordà 
(Espolla, Darnius, Agullana, Cantallops, La Jonquera) abans de la seva 
publicació dins el "Corpus de sepulcres megalítics. Espana" n° 9.
20-XII-1980. Presentació del segon volum del M useu Municipal.
2-V-1981. President de l'Institut d'Estudis del Baix Empordà. La
institució neixia amb la única finalitat de publicar treballs d'investigació 
sobre temes del Baix Empordà i el 3 d'abril del 1982 es presentava ja  el 
prim er volum. Formaven la primera Junta Directiva J. Badia, P. Caner, M. 
Darnaculleta, J. Escortell, Ll. Pallí, N. Sanchiz i J. Cama.
1982. Defensa de la descoberta — per Joan Sanchiz—  de la necròpolis 
d'Ullastret contra la campanya periodística de tergiversació informativa.
Presentació del llibre "L'Escut d'Armes de Sant Feliu de Guíxols" tema 
sobre el qual feia més de 10 anys que hi treballava i sobre el que es va basà 
la Reial Acadèmia de la Història i l'Institut d'Estudis Catalans per aprovar 
l'escut actual de la ciutat.
1984. Diploma de Reconeixement de M èrits del departament de 
Cultura de la Generalitat de Catalunya. (Diari Oficial de la Generalitat de 
Catalunya n° 460 del 10-VIII-1984). També l'Institut d'Estudis del Baix 
Empordà mereix el reconeixement al seu treball i rep el nomenament 
d'Entitat Col·laboradora del Patrimoni Cultural de la Generalitat.
Desembre 1984. Participa en l'acte d'homenatge que la vila de Calonge 
tributà a l'historiador local, Pere Caner, tot fent la seva Glossa.
14
41. Inauguració del Museu de St. Feliu. 
Entre els assistents, els Drs. Ainaud i 
Palol amb les respectives esposes.
2. El governador civil i el president de 
la Diputació de Girona en el moment 
de lliurar-li el premi pel seu treball so­
bre «Los Sitios de Gerona».
3. Un dinar d'arqueòlegs. Podem veu­
re-hi els Drs. Pericot i Oliva i els Srs. 
Josep Ma Corominas i Pere Caner.
4. Maig de 1969 a Elne amb els Drs. 
Maluquer i Ripoll.
10 RECOPILACIÓ A CURA D'ELENA ESTEVA i MASSAGUER
4-VII-1985. Deixa voluntàriament d'encarregar-se de l'Arxiu M unici­
pal.
26-1-1986. En motiu de complir 80 anys, la ciutat de Sant Feliu de 
Guíxols li tributa un sentit homenatge. A l'acte acadèmic, el Dr. Joan 
Ainaud de Lasarte diserta sobre el mèrit dels investigadors en història local 
i comarcal; se li concedeix una medalla-record, i es dóna el seu nom a una 
plaça. De tots aquests actes se'n feu ressó ampliament el setmanari 
"Àncora", (30-1-1986) i la "Revista de Girona", (març-abril 1986). "El 
Punt Diari" "Los Sitios de Girona" li feren entrevistes.
13-IV-1986. També amb motiu dels seus 80 anys, el poble de Begur i 
els seus ex-alumnes li oferiren un simpàtic homenatge.
Novembre 1986. Gràcies a un informe elaborat conjuntament amb 
Lluís Pallí, l'ajuntament recuperà per a Sant Feliu, la cala dels Canyerets. 
Se'n feren ressó "El Punt Diari", (25-XI); "Los Sitios", (28-XI) i "Àncora", 
(4-XII).
13-11-1987. Es nomenat Corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans.
17-X I-1986 i 16-V -1987. Amb la Junta del Museu fan la defensa, entre 
d'altres, dels pòrtics de la Plaça que finalment es mantenen en la nova 
construcció i del fragment de muralla que encara es conservava en les cases 
que hi ha entre la plaça coberta i el Passeig del M ar i que serà totalment 
enderrocada.
17-11-1988. Presenta la renúncia com a Director del M useu Municipal.
A partir d'aquesta data i ja  lliure de tota obligació, dedicarà tots els seus 
esforços a treballar en el termenal de Sant Feliu de Guíxols, que prepara 
en col·laboració amb Lluís Pallí. Una prim era part es presenta el 23-11- 
1991 i l'acollida és extraordinària. Entre les moltes felicitacions rebudes, 
sobresurt pel seu entusiasme, la del secretari general de la Societat 
d'onomàstica, el Sr. Enric Moreu-Rey. També en el Butlletí de desembre 
de 1992 d'aquesta societat se'n fa una extensa cita que acaba amb aquesta 
frase "és un treball exemplar i de la més alta erudició".
27-IV-1991. Aixecament de la Pedra Ramera, menhir de Santa Cristina 
d'Aro que havia donat a conèixer conjuntament amb Lluís Pallí.
9-IV-1992. "El Punt" li dedica la secció "El personatge".
28-1-1994. Entrevista i article que X. Colomer-Ribot li dedica a "La 
Proa".
Cal tenir present també que entre l’abril de 1982 i desembre de 1993 ha 
tingut cura dels 12 volums que l’Institut d'Estudis del Baix Empordà ha 
publicat i presentat.
16-IX -1994. M or després d’una malaltia de quasi cinc anys, treballant 
i fent projectes fins el darrer moment i quan tenia pràcticament enllestit 
"Els llocs de la Vall d'Aro, Gissalis i el monestir guixolenc, 881-1199", la 
nineta dels seus ulls, treball en col·laboració amb Lluís Pallí.
16
1. A les excavacions de Panissars amb 
Josep Ma Nolla i Isabel Rodà.
2. Quatre guixolencs: Gandol, Esteva, 
Escortell i Pallí, ací citats per ordre 
d'edat.
3. Presentació del volum 10 de l'I. d’E. 
del B. E. a la biblioteca de Begur.
4. Davant la porta Ferrada, acompanyat 
dels seus nets Marc i Ferran.
5. Quan va complir 80 anys va rebre 
l'homenatge de la seva ciutat. Ací el 
veiem amb J. Vicente, Ll. Palahí i J. 
López de Lerma moments abans de 
descobrir la placa que dóna el seu nom 
a una plaça.
12 RECOPILACIÓ A CURA D'ELENA ESTEVA i MASSAGUER
De la seva mort se'n feren ressó: "E lPuntD iari" (17-IX), "Àncora", (22- 
IX), "Proa" (23-IX), "El Carrilet" (octubre), "Revista de Girona" (novem­
bre -desembre), "Es Padrís Llarg" (desembre), "Butlletí de l’Arxiu i Museu 
d'Història de la ciutat (desembre)...
Aquest llibre, el fet que el poble de Begur l'hagi anomenat "fill adoptiu" 
i les jornades que l’Àrea de Cultura i Patromini de l'Ajuntament de Sant 
Feliu organitza pels propers dies 6 i 7 d'octubre, són el reconeixement a una 
llarga vida dedicada al magisteri, i a l'estudi i defensa del patrimoni històric 
i cultural.
18


Recopilació a cura d'Elena Esteva

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert