Revistes Catalanes amb Accés Obert

CRÒNICA 
La protecció a la premsa 
El nostre consoci Lluís Duran i Ventosa ha publicat 
en un petit volum cinc dels decrets que va promulgar 
des de la Conselleria de Cultura de la Generalitat sota 
el títol eLes essències del catalanisme i l'acció de 
govern :o. Entre aquests cinc decrets hi ha el que dis-
posa la creació de dos premis per a treballs periodís-
tics, decret que va precedit d'aquest comentari : 
•L'obra periodística no té evidentment la durada del llibre, 
com a publicació del pensament. En té, amb tot, com la 
lliçó, i com en el cas d'aquesta, la seva eficàcia deriva de la 
persistència. La formidable ràpida divulgació de tota mena 
d'idees que caracteritza els temps moderns no hauria estat 
possible sense la premsa periòdica, causa de tant de bo i de 
tant de dolent. 
Però la premsa, arma universal, no deixa també de tenir 
les seves característiques nacionals, regionals i àdhuc locals. 
Tot periòdic és fruit d'un ambient i crea un ambient. El 
caracteritza el sòl on arrela i el fruit que dóna. La premsa 
dels grans pobles del món és reflex de l'esperit de cada un 
d'ells, que no solament apareix en el llenguatge, sinó en la 
forma d'expressió, en l'apreciació dels problemes i en la 
manera de divulgar les noves i les idees. 
378 ANNALS DEl, PERIODISME CATAI.À 
Una branca més de la literatura, la premsa catalana havia 
d'ésser estimulada pel fet d'ésser catalana, d'emprar la 
nostra llengua. Però en proposar-se la Generalitat l'estímul 
al periodisme de Catalunya i preocupar-se del seu millora· 
ment, no ha pogut deixar de tenir present que les anteriors 
consideracions tenen força, no solament per Ja premsa que 
a Catalunya apareix: en català, sinó que en tenen també per 
aquella que ben sovint expressa un pensament intensament 
català encara que, per diverses raons, ho faci emprant la 
llengua castellana. 
Cal només tenir prou fe en l'eficàcia de l'admirable ins· 
trument d'expressió que la nostra llengua representa per 
creure que podem aixecar-nos per damunt dels termes d'una 
competència lingüística. I per això en voler estimular la 
literatura periodística a Catalunya, vaig entendre que essent 
tan important com és l'ús de la llengua catalana en la nostra 
premsa, calia considerar que ja no era indispensable per a 
la premsa en català un monopoli del favor oficial, i que en 
canvi, des del Govern, era bo atendre la manifestació perio-
dística del pensament català qualsevol que fos el llenguatge 
amb què sigui presentat al públic. 
No és el mateix el cas de la literatura, en general, que el 
cas específic de la literatura periodística. Hauria estat im-
procedent, i fins diríem il·lògic, que la Generalitat de Cata-
lunya, en crear els premis, ja establerts d'uns anys a aques 
ta banda, a la novel·la, a la poesia i a l'obra dramàtica, 
hagués establert una duplicitat de recompenses, oferint pre· 
mis a les obres millors d'aquells gèneres literaris, escrites 
en castellà a Catalunya, ni més ni menys que a les escrites 
en català. En la realitat, no existeix ni novel·la ni poesia ni 
literatura dramàtica catalanes en castellà. Si hom produeix 
obres d'aquesta mena és que ja és castellà, encara que vis· 
qui a Catalunya, i la seva producció entra de ple en l'esfera 
de la literatura castellana. Però en la literatura periodística 
no és així, p~rquè malgrat el gran desenvolupament de la 
ANNALS OEL PERIOOISME CATALÀ 379 
premsa catalana en aquests darrers anys, encara les dues 
terceres parts dels diaris que es publiquen a Barcelona són 
escrits en castellà, i segurament que sense circumscriu-
re'ns a la premsa diària, sinó a tota la premsa periòdica en 
general, deu ésser anàloga Ja proporció de la que en el con-
junt de Catalunya apareix en català i en castellà. 
Però hi hagué una raó de major pes encara per a decidir-
me a estendre l'estímul de la Generalitat a la premsa escrita 
en llengua castellana. I és que en el propòsit de premi a la 
millor labor periodística, jo no pensava solament en la for-
ma, sinó en el contingut. Important com és el llenguatge, ho 
és tant com ell el pensament. I hi ha una realitat innegable, 
i és que en la història ja gloriosa del periodisme català, no 
es pot oblidar que la premsa de Catalunya ha estat sovint 
eloqüent i patriòtic exponent del pensament del nostre poble, 
encara que emprés un altre llenguatge. I ha d'ésser més 
patriòtic agrair-li i estimular-li aquesta labor que no pas 
expressar-li un oblit o menyspreu per la sola qüestió de Ja 
forma. 
No és solament el record dels periodistes més il·lustres de 
Catalunya que, escrivint i tot en castellà, en altres temps 
exposaven sovint el pensament del nostre poble tan valent-
ment com després ho hagin pogut fer els periodistes catala-
nistes. Si visquessin un Mafié i Flaquer, un Josep Ixart, un 
ARTICLE 34 DE LA CONSTITUCIÓ DE LA REPÚBLICA ESPANYOLA 
«Toda persona tieoe derecho a emitir libremeote sus ideas 
y opioiooes, valiéndose de cualquier modo de difusión, sin 
sujetarse a la previa censura. En ningún caso podra reco-
gerse la edición de libros y periódícos síno en virtud de 
mandamíento de juez competente. No podra decretarse la 
suspensíón de ningún periódico sino por sentencia firme.» 
380 ;\NNAJ,S DEL P&IUODISME CJ\TM,À 
Joan Maragall, un Ezequiel Boixet, un Roca i Roca, un 
Miquel dels Sants Oliver, i tnnts i tants d'altres, negar-los 
el dret de rebre un premi al periodisme català constituiria 
avui una veritable injustícia. Però, a més, ¿és que fins i tot 
avui no hi ha molts bons periodistes que, per les raons per· 
sonats que siguin, o bé escriuen sempre en diaris que es 
publiquen en castellà, o alternen en publicacions periòdi-
ques escrites en l'una i en l'altra llengua? 
En aquest cas, equivocant-me o no, jo entenc que l'estímul 
de la Generalitat ha de visar, principalment. la perfecció 
periodística, i en el treball de premsa no és allò més essen-
cial la contextura de forma, sinó un aplec de qualitats de 
conjunt que són les que donen al treball periodístic Ja seva 
valor i la seva eficàcia. La valor d'un article, d'una informa-
ció, d'un treball qualsevol aparegut en un periòdic, no deri-
va solament de la correcció literària i de l'expressió idiomà-
tica sinó de l'originalitat de la concepció, de la justesa del 
que en ell s'hi digui, de l'oportunitat en la publicació, i pot-
ser més que de res, de l'art del periodista a interpretar un 
pensament col·lectiu que el públic íntimament potser igno-
rava; aquell art de dir, ben dit, allò que el lector es creu 
descobrir el que ja pensava. Tot això té tant de valor en 
català com en castellà. 
Donar una preeminència exclusiva al periodisme escrit 
en català, m'hauria semblat un proteccionisme exagerat 
i a més innecessari. En el moment actual, jo no crec que la 
llengua catalana necessiti la creació a favor seu de privile-
gis i monopolis. Fóra una manifestació d'encongiment actuar 
en forma reveladora d'una por de competència. La premsa 
catalana i la castellana de Catalunya són prou fortes amb-
dues perquè puguin lluitar noblement. I l'actuació del Poder 
públic; davant d'un fet reat, ha d'ésser en el sentit de posar-
se serenament per damunt de tot. Tot això sense comptar 
que l'Estatut de Catalunya, en virtut de les disposicions del 
qual actua la Generalitat, Estatut que no és d'aquest ni 
Karl Ullmann, deg¡, dels periodistes aust ríacs, que ha esta t darrerament 
a Catalunya; JoaquiJU ViJ¡, i llisa, elegit cap de I'OJicina de Pr('msa de 
la General itat dc Catalunya; Eugeni l\ocl, periodista madrileny, traspas-
sat a Barcelona; Joaquim T eixidor i Roig, periodista redactor dc La l'a-
. blicitat, finat recent ment:. 
¡----
t 
I 
I 
l ¡ 
¡ 
i· o 
Josep Maria Jonl ic, iHust re periodista català, tra~p:tssal darn•r:lfHeul ; Au¡{•·l 
t. larsà, cap de r edacció cie /.;(L Vanguardia; Jo:tluarcl Matos, reclactor dc Út.f 
Noticias, que ha estat objecte d'un efusiu homenatge per part dels s••us com-
panys ami> ncotiu d'haver tleixat el periodisme; lgmcsi Alharctla, 1wriutl i ~ la 
homenatjat arran del seu nom r.namenl dc Sccrt:tari tl e l'Ajuntament de Sani 
Fdiu del Llohn,ga t. 
ANNALS D&L I'&RIODISME CATAI,À· 381 
d'aquell partit, i que ha d'ésser interpretat àmpliament, esta· 
bleix que tant la catalana com la castellana són llengües 
oficials a Catalunya. 
I per totes aquestes raons vaig establir les Bases corres-
ponents per la creació del Premi al periodisme. • 
Mil p essetes per a 
un article periodístic 
S'ha publicat el següent cartell: 
•La revista •El Dinero» abre un concurso para premiar 
con mil pesetas al autor del artículo que con mayor claridad 
Y concisión ex ponga lo que son los •Mandamientos de Obras• 
Y detalle su circulación y mejor argumente sobre la imposi· 
bilidad de producir el fenómeno llamado ioflación, dada la 
naturaleza del documento. 
Sera tenida en cuenta la amenidad del trabajo. 
El hecho de tomar parte en este concurso sera prueba de 
conformidad del concursante a las siguientes condiciones : 
1.a L os artículos deberàn estar escritos a maquina, en 
castellano y firmados cou pseudónimo o lema, que sen\ el 
mismo que sirva de divisa a un sobre cerrado o plica que 
contenga el nombre y señas del autor. 
LA COL'LECCIÓ COMPLETA DELS QUADERNS 
«ANNALS DEL PERIODISME CAT ALÀ~ POT CON-
SULTAR-SE A L'ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT 
(CASA DE L'AR DIACA) 


La protecció a la premsa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert