Tort, Lluís

Hemeroteca Cientifica Catalana

Omnis cellula núm. 13, juny del 2007Lluís TortVocal de Recerca de la Societat Catalana de BiologiaLa recerca, la societat, l’administració i les polítiquesEn els darrers temps, la recer-ca a Catalunya ha experimen-tat un creixement important en la creació d’infrastructures, en especial de centres de recerca, i en la captació d’investigadors a través dels programes especí-fics d’incorporació de personal de recerca. Aquestes són bones notícies i fan que en l’àmbit específic de la biologia, la re-cerca catalana estigui a un bon nivell internacional. Malgrat aquesta conjuntura, el fet que en els darrers mesos la recer-ca a Catalunya hagi passat per quatre consellers i tres departa-ments diferents ha fet saltar a la palestra l’entropia existent en l’ecosistema de la recerca.En l’àmbit acadèmic universita-ri la tendència dels darrers anys ha estat la diversificació i l’am-pliació de les ofertes d’estudis al voltant de la biologia, des de les ciències ambientals a la bi-otecnologia, i des de la tecno-logia d’aliments a les ciències del mar o la nutrició i dietètica. Aquesta tendència és molt pro-bable que continuï amb la in-corporació de noves titulacions com podrien ser biomedicina, enginyeria biomèdica o biodi-versitat, resultat de l’obertura legal a noves titulacions de les universitats. El mateix es pot dir dels màsters universitaris.Al mateix temps, segons dades de l’IEC, a Catalunya existeix encara una important tradició naturalista amb més de 80 asso-ciacions d’estudi o defensa de la natura i unes 45 publicacions periòdiques de temàtica natura-lista, la majoria d’elles d’àmbit local o regional, fet que implica un bon nombre de persones que estudien, treballen i/o actuen ha-bitualment de manera no profes-sional en el camp de la biologia.També en els darrers temps, en un àmbit més general, ha cres-cut en la societat la consciència i els coneixements al voltant de la biologia derivats de la seva presència als mitjans de comu-nicació pels descobriments al voltant de la salut, la nutrició, el genoma, el canvi climàtic o la biodiversitat i també les opor-tunitats d’interaccionar amb la natura amb elements “bios” re-lacionats amb l’oci com els mu-seus de ciència, els aquaris o els parcs i espais naturals.Amb tot aquest panorama sem-bla que es fan necessaris alguns elements que ajudin a injectar energia a aquest “ecosistema bio” i a disminuir la seva en-tropia actual. Per exemple, no hi ha prou coordinació entre la formació secundària i superior en biologia o la difusió dels re-sultats de recerca s’ha de mi-llorar encara, malgrat l’incre-ment de les iniciatives (fires de recerca, gabinets de difusió institucionals, etc.).  Una part d’aquests elements han de venir de l’administració i no només en recursos pressu-postaris per a garantir el man-teniment i bon funcionament dels departaments i centres de recerca, sinó també amb altres polítiques. Caldria, entre d’al-tres coses, establir sistemes de beques i ajuts que fossin esta-bles i regulars en el temps; de-finir clarament la carrera inves-tigadora; o assegurar un aspecte bàsic com és el manteniment d’una formació biològica ade-quada en l’ensenyament secun-dari, element important per a poder entendre i moure’s en el futur dins o al voltant d’aquest món bio. Altres aportacions han de venir de la societat. Des de la indústria que ha de fer esforços superiors en recerca, fins a les instituci-ons o societats científiques que han d’ajudar a lligar la recerca amb la divulgació, la formació i la creació d’opinió i conscièn-cia científica i biològica. Des d’aquestes pàgines i com a membres de la Societat Cata-lana de Biologia, us animem a participar-hi.

Catalan

La Recerca, la societat, l'administració i les polítiques

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Omnis cellula núm. 13, juny del 2007
Lluís Tort
Vocal de Recerca de la Societat Catalana de Biologia
La recerca, la societat, l’administració i les polítiques
En els darrers temps, la recer-
ca a Catalunya ha experimen-
tat un creixement important en 
la creació d’infrastructures, en 
especial de centres de recerca, 
i en la captació d’investigadors 
a través dels programes especí-
fics d’incorporació de personal 
de recerca. Aquestes són bones 
notícies i fan que en l’àmbit 
específic de la biologia, la re-
cerca catalana estigui a un bon 
nivell internacional. Malgrat 
aquesta conjuntura, el fet que 
en els darrers mesos la recer-
ca a Catalunya hagi passat per 
quatre consellers i tres departa-
ments diferents ha fet saltar a la 
palestra l’entropia existent en 
l’ecosistema de la recerca.
En l’àmbit acadèmic universita-
ri la tendència dels darrers anys 
ha estat la diversificació i l’am-
pliació de les ofertes d’estudis 
al voltant de la biologia, des de 
les ciències ambientals a la bi-
otecnologia, i des de la tecno-
logia d’aliments a les ciències 
del mar o la nutrició i dietètica. 
Aquesta tendència és molt pro-
bable que continuï amb la in-
corporació de noves titulacions 
com podrien ser biomedicina, 
enginyeria biomèdica o biodi-
versitat, resultat de l’obertura 
legal a noves titulacions de les 
universitats. El mateix es pot 
dir dels màsters universitaris.
Al mateix temps, segons dades 
de l’IEC, a Catalunya existeix 
encara una important tradició 
naturalista amb més de 80 asso-
ciacions d’estudi o defensa de 
la natura i unes 45 publicacions 
periòdiques de temàtica natura-
lista, la majoria d’elles d’àmbit 
local o regional, fet que implica 
un bon nombre de persones que 
estudien, treballen i/o actuen ha-
bitualment de manera no profes-
sional en el camp de la biologia.
També en els darrers temps, en 
un àmbit més general, ha cres-
cut en la societat la consciència 
i els coneixements al voltant de 
la biologia derivats de la seva 
presència als mitjans de comu-
nicació pels descobriments al 
voltant de la salut, la nutrició, el 
genoma, el canvi climàtic o la 
biodiversitat i també les opor-
tunitats d’interaccionar amb la 
natura amb elements “bios” re-
lacionats amb l’oci com els mu-
seus de ciència, els aquaris o els 
parcs i espais naturals.
Amb tot aquest panorama sem-
bla que es fan necessaris alguns 
elements que ajudin a injectar 
energia a aquest “ecosistema 
bio” i a disminuir la seva en-
tropia actual. Per exemple, no 
hi ha prou coordinació entre la 
formació secundària i superior 
en biologia o la difusió dels re-
sultats de recerca s’ha de mi-
llorar encara, malgrat l’incre-
ment de les iniciatives (fires 
de recerca, gabinets de difusió 
institucionals, etc.).  
Una part d’aquests elements 
han de venir de l’administració 
i no només en recursos pressu-
postaris per a garantir el man-
teniment i bon funcionament 
dels departaments i centres de 
recerca, sinó també amb altres 
polítiques. Caldria, entre d’al-
tres coses, establir sistemes de 
beques i ajuts que fossin esta-
bles i regulars en el temps; de-
finir clarament la carrera inves-
tigadora; o assegurar un aspecte 
bàsic com és el manteniment 
d’una formació biològica ade-
quada en l’ensenyament secun-
dari, element important per a 
poder entendre i moure’s en el 
futur dins o al voltant d’aquest 
món bio. 
Altres aportacions han de venir 
de la societat. Des de la indústria 
que ha de fer esforços superiors 
en recerca, fins a les instituci-
ons o societats científiques que 
han d’ajudar a lligar la recerca 
amb la divulgació, la formació 
i la creació d’opinió i conscièn-
cia científica i biològica. 
Des d’aquestes pàgines i com 
a membres de la Societat Cata-
lana de Biologia, us animem a 
participar-hi.


La Recerca, la societat, l'administració i les polítiques

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert