Sacasas Domènech, Jaume

Revistes Catalanes amb Accés Obert

La commemoració enguany del cinquantenari
de la inauguració del Museu de Badalona és un bon pretext
per fer esment de les activitats que s'hi han desenvolupat al
llarg de la seva història. Unes de les que van tenir més accep-
tació, tot i que de manera intermitent, van ser les dutes a
terme per la Secció d'Astronomia i Meteorologia —a la qual
s'afegiria durant un temps la d'Astronàutica.
Les activitats astronòmiques a Badalona no s'inicien amb les
dutes a terme a redós del Museu. El seu origen és el Grupo
Astronómico Badalonés fundat l'any 1913 per un grup d'afec-
cionats i destinat al desenvolupament i la divulgació de l'as-
tronomia. Els seus principals impulsors foren Joaquim Tapias
i Narcís Arpí. De fet era una entitat filial de la Sociedad
Astronómica de Barcelona, fundada per l'astrònom Josep
Comas Solà. El Grup disposava d'un telescopi marca Vion de
108 mm de diàmetre, un instrument que pels cànons de l'èpo-
ca es podia considerar força potent. Després de diverses vicis-
situds causades per la desaparició progressiva dels seus mem-
bres per qüestions de salut o canvis de domicili va desaparèi-
xer com a associació i es va fer càrrec de l'arxiu i instrumen-
tal Llucià Schilt, fins al 1966, any en què va morir.
Poc abans del traspàs de Schilt s'estaven fent tràmits per tras-
lladar el telescopi al Centre Excursionista de Badalona
(CEB); al capdavant de les gestions hi havia Francesc Pera i
Jesús. Un cop aconseguit el telescopi es realitzaren diversos
actes organitzats per la Secció de Cultura del CEB, presidida
aleshores per Francesc Abel. Posteriorment, sota la presidèn-
cia de l'entitat a càrrec de Francesc Pera i de la Secció de Cul-
tura a càrrec de Joan Planas i Tort i Jaume Sacasas i Domè-
nech al CEB es va donar més protagonisme a les activitats
astronòmiques.
Malauradament no va arrelar l'interès pel firmament, i el que
semblava una afició de molts no va deixar de ser la curiositat
d'uns pocs. De manera que, entre les dificultats econòmiques
que patia el CEB i el fet que l'astronomia no encaixava en una
entitat essencialment excursionista, cap al 1964 va deixar de
rebre el suport necessari per al seu desenvolupament, per la
qual cosa Planas i Sacasas van abandonar la Junta directiva un
cop consumit el temps reglamentari de permanència.
Per aquell temps ja estaven molt avançades les obres del
Museu Municipal i es tenia la intenció d'instal·lar-hi un obser-
43
LA SECCIÓ D'ASTRONOMIA I
METEOROLOGIA
JAUME SACASAS I DOMÈNECH
44
vatori astronòmic i meteorològic. La idea va sorgir del seu
director, Josep M. Cuyàs i Tolosa, el qual va oferir a Planas i
Sacasas l'oportunitat de desenvolupar les seves activitats i
divulgar l'astronomia, tot i que de moment no es disposés dels
mitjans d'observació adients. Provisionalment es podria fer
servir per a les pràctiques observacionals el telescopi parti-
cular de Planas, instal·lat al seu domicili de la Morera. D'a-
questa manera es van fer algunes exposicions, conferències,
sessions de cine documental i observacions fins que Planas
va traslladar la seva residència a Karlsruhe, Alemanya, i
Sacasas va marxar a complir amb el servei militar a l'Àfrica
Occidental Espanyola.
Un cop llicenciat Sacasas, i estant les obres de l'edifici del
Museu molt avançades, Cuyàs va proposar al Patronat del
Museu, presidit per l'alcalde Felip Antoja i Vigo, la construc-
ció d'un observatori astronòmic i meteorològic a la terrassa.
La idea va tenir molt bona acollida per part principalment
d'Antoja i va cristal·litzar en la formació d'una Secció d'As-
tronomia i Meteorologia; Jaume Sacasas va ser nomenat pre-
sident i Fèlix Cartagena i Ramírez, recentment ingressat a l'e-
quip del Museu, va ser nomenat vocal, el qual, atesa la seva
afició a la meteorologia, s'encarregaria d'aquesta especialitat. 
Això s'esdevenia l'any 1965 i va començar la tasca de trobar
el millor lloc per a la instal·lació de l'observatori. Els diri -
gents de la Secció van proposar la seva instal·lació al centre
de la terrassa, justament dalt d'un dels pilars resistents de l'e-
difici, el qual, com que estava falcat per diverses jàceres, ofe-
riria certa resistència antivibratòria. Aquesta idea no va agra-
Exposició d'astronomia a la planta baixa del Museu, anys cinquan-
ta. D'esquerra a dreta: Antoni Serra; Lídia Seriol; Joaquim Seriol;
Jaume Sacasas; Joan Planas. Col·lecció: Jaume Sacasas Domènech
L'Observatori Baetulo i l'estació meteorològica a la terrassa del
Museu, anys seixanta. Fotògraf: Carlos Pérez de Rozas. Museu de
Badalona. Arxiu d'Imatges. Fons: Museu de Badalona
dar a l'arquitecte del Museu, el senyor Pellach. En realitat ja
no li agradava afegir un element constructiu més al seu edifi-
ci, ja que segons el seu punt de vista restaria estètica al con-
junt, però com que Antoja havia vist amb molts bons ulls la
construcció de l'observatori, hi va accedir, si bé conveniren
que s'havia d'erigir dalt de la caixa d'escala, lloc inadequat del
tot per diversos motius: primer, un forat d'escala mai no ofe-
reix prou resistència antivibratòria i menys si té una altura de
30 metres i els tres darrers pisos estan construïts amb totxa-
na; segon, una de les parets de la caixa d'escala és comuna
amb la del recinte de l'ascensor i, a més, la sala de màquines
està adossada a l'observatori; tercer, l'accés a l'exterior de la
cúpula seria difícil i perillós, ja que com que està en un angle
de l'edifici queda completament aïllat per dos costats a una
altura de 30 metres de terra. Així mateix, per no desentonar
amb l'aspecte exterior de l'edifici principal feren finestres
allargades des de la base de la cúpula; era obvi que tanta
entrada de llum perjudica les observacions astronòmiques.
Per tal de pal·liar l'inconvenient de les vibracions, segons càl-
culs de resistència duts a terme per l'enginyer industrial Fran-
cesc Teixidó i Sidera, calia suportar la base del telescopi amb
dues biguetes IPN-24 independents del forjat i col·locar-les, a
més, sobre un coixí de plom. Però a l'hora de la veritat l'en-
carregat de les obres va creure que amb dues IPN-16 ja n'hi
hauria prou i, a més, va saltar-se la col·locació del plom sense
avisar. Quan els responsables astronòmics ens vàrem adonar
de l'actuació dels (ir)responsables constructius, ja era tard per
refer la malifeta. L'estabilitat va resultar tan precària, que pel
sol fet de tancar de cop qualsevol porta de l'escala el telesco-
pi acusava la vibració notablement. A més, van elevar els
murs del recinte 30 cm més del compte, de manera que el peu
del telescopi es va haver d'allargar aquesta mida per no per-
dre angle visual, amb la consegüent pèrdua d'estabilitat i la
dificultat d'accés als oculars.
Quant a l'aixopluc, es va partir de la base de fer-lo amb una
cúpula, que per suggeriment d'Antoja es va construir d'acer
inoxidable. El cost de la cúpula va anar a càrrec de l'Ajunta-
ment. Després de diversos estudis sobre el sistema més
adient, es va acordar fer-la a semblança de la que cobreix el
refractor Grubb de la Universitat de Barcelona, amb el suport
inestimable de la doctora M. Assumpció Català i Roca, la
qual va donar tota mena de facilitats per prendre'n model. La
seva construcció va anar a càrrec de Tallers Gené, de Badalona.
Gràcies a les fructíferes gestions del director del Museu,
Josep M. Cuyàs, s'aconseguí que la major part de l'equip fos
45
Observatori Baetulo, 8 de desembre de 1989. Fotògraf i col·lecció:
Jaume Sacasas
una mica elevat per les característiques de l'aparell es va arri-
bar a un acord, ja que s'apropava la inauguració del Museu i
no es trobava res més. Aquest telesopi el va subvencionar
Josep Padrós i Giró, conegut constructor badaloní, i per això
es va rebatejar amb telescopi "Padrós".
Al mateix temps, com que Planas, en marxar a Alemanya,
havia deixat en dipòsit a Costas el seu reflector Hein ("Palle-
rola" per als amics) de 220 mm de diàmetre es cregué conve-
nient adquirir-lo amb la idea de muntar un instrument doble.
Aquest altre telescopi el va costejar Jaume Domènech, per la
qual cosa es va passar a denominar "Domènech".
Quant als oculars, aquests telescopis no estaven prou ben
dotats i com que aquella època a Espanya no se'n trobaven a
la venda a causa de la restricció de les importacions de mate-
rial científic i didàctic, es varen sol·licitar a Planas que els
adquirís a Alemanya i els enviés a aquí.
Per equipar l'estació meteorològica també hi col·laboraren
empreses i particulars locals. El baròmetre de mercuri va anar a
càrrec de la Bomba Prat, SA; el termohigrògraf el va pagar la
despareguda empresa de material electrònic Piher; el termòme-
tre de màximes i mínimes, la constructora Famadas, SA; l'a-
nemòmetre, l'exalcalde Josep Torras i Trías, i l'escala interior
traslladable per accedir als oculars va anar a càrrec d'Amics del
Joventut. Calia batejar el conjunt de les instal·lacions astrono-
micometeorològiques i es convingué adoptar el nom d'Obser-
vatori Baetulo, com a record de l'origen romà de la ciutat
Un cop inaugurat oficialment el Museu, el 30 de gener de
1966, i amb la posada en marxa de la nova Secció i del seu
46
subvencionat per diverses empreses i particulars locals. Refe-
rent a l'equip òptic, atesa la dificultat que per aquell temps hi
havia per aconseguir telescopis, es va recórrer a buscar-ne un
d'ocasió, per la qual cosa es varen visitar Enric Calvet i Albert
Barangé, ambdós notables astrònoms aficionats residents a la
Bonanova barcelonina. Ni l'un ni l'altre no accediren a des -
prendre's del seu equip. En una antiga botiga d'òptica de les
Rambles barcelonines es va localitzar un refractor de 108 mm
molt ben equipat, però com que en demanaven 80.000 pesse-
tes es va desistir de comprar-lo (anys després aquest telesco-
pi se'l quedaria l'Agrupació Astronòmica de Sabadell). Final-
ment es va recórrer a Josep Costas i Gual, un altre afeccionat
de Barcelona, que disposava d'un refractor francès de princi-
pis del segle XX marca Mailhat ("Rigal" per als amics) a Sant
Celoni, que en demanava 55.000 pessetes. Tot i ser un preu
Telescopi que equipava l'observatori Baetulo el 1966. Fotògraf:
Carlos Pérez de Rozas. Museu de Badalona. Arxiu d'Imatges. Fons:
Museu de Badalona
47
flamant observatori es reanudaren les activitats celestes a
Badalona, cosa que despertà una gran curiositat entre el
públic, el qual se sentia atret per les meravelles que desco-
bria. Sorgiren diverses col·laboracions, tant en l'aspecte
material com econòmic, i s'instaurà una mòdica quota men-
sual com a ajut per al seu manteniment.
Visita del Governador Civil Antonio Ibáñez Freire acompanyat per Jaume Sacasas; l'alcalde, Felip Antoja i Félix Cartagena amb motiu de la
inauguració del Museu el 1966. Fotògraf: A. Capella. Col·lecció: Jaume Sacasas
De totes maneres, passat un moment inicial d'eufòria, l'as -
sistència als actes i les col·laboracions van anar decaient a
poc a poc, amb la qual cosa van anar espaiant-se les activitats,
encara que l'assistència fluctuava segons el tema que es trac-
tava. Per exemple, en una conferència sobre plats voladors,
instigada per Joaquim Manzanera, a càrrec de l'ufòleg Anto-
ni Ribera, la sala de projeccions va quedar petita, però en una
altra oferta pel director de l'Observatori Fabra, el doctor Joa-
quim Febrer i Carbó, sobre temes astronòmics, el nombre
total d'assistents fou de dotze, amb l'agreujant que de la junta
directiva de la Secció l'únic que hi va assistir va ser Sacasas.
Temps després, i davant del nombre de baixes dels col·labo-
radors, s'optà per eliminar el cobrament de quotes i deixar
d'editar la circular d'activitats i informació que s'enviava
mensualment als associats, i va quedar únicament la informa-
ció que eventualment es publicava en el butlletí Amistat, de
difusió entre els socis del Museu, i altres publicacions de la
premsa local. Cap al 1973, a causa de no poder disposar del
temps necessari per dedicar-se a la Secció, Jaume Sacasas va
dimitir del càrrec de president i el va passar a ocupar Fèlix
Cartagena.
Fèlix va seguir atenent visites a l'observatori, tant de caire
privat com escolar. El seu caràcter obert el feia la persona
idònia per a aquestes tasques, que va desenvolupar fins a l'a-
greujament de la seva malaltia, que li va ocasionar la mort el
1980. A partir d'aquell moment la Secció d'Astronomia i
Meteorologia passava a ser un record del passat, i més amb la
remodelació organitzativa del Museu, que suprimia les sec-
cions i entitats ubicades al seu edifici.
48


La Secció d'Astronomia i Meteorología

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert