L’article aborda comparativament un motiu de l’art verbal i alhora la seva interacció amb un problema general de l’estudi del folklore: el dels gèneres mixtos i llur significació. El motiu en qüestió és designat «Twining branches» (E631.0.1) en l’índex de Thompson. S’assenyala l’eventual precedent clàssic ovidià i se’n considera la presència en romanços de la tradició romànica peninsular i en balades angloamericanes, gèneres versificats. Si comparteixen el motiu de les branques entrellaçades, difereixen en aspectes funcionals i argumentals. S’aporta una narració oral beduïna del desert Líbic que conté l’argument i el motiu. Aquest text oral és un gènere mixt: hi coexisteixen prosa i vers (prosimetrum). S’analitzen diferències funcionals respecte als textos anteriors i se’n vincula l’especificitat a la naturalesa de l’ordre social en la societat beduïna, a la ideologia que hi és hegemònica, a la identitat ètnica i a la cultura verbal beduïna arabitzada. S’interpreta el gènere mixt en funció de conceptes desenvolupats a partir de la poètica jakobsoniana i, sobretot, en funció del context en què es produeix, això és, de l’especificitat històrica i d’una interpretació èmica, la qual ens permet accedir a la significació que vehicula la juxtaposició de prosa i vers en un context d’actuació específic
