Saguer, Enric

Revistes Catalanes amb Accés Obert

12
14
RESSENYES
TRIA DE NOVETATS
16NOTICIARI
ENRIC SAGUER. Centre de Recerca d’Història Rural, Univesitat de Girona 
AIGUA I SOCIETAT
ertament, en els darrers anys els problemes lli-
gats a la utilització i la distribució de les aigües
terrestres han estat generadors d’un nombre
important de conflictes territorials i han tingut
una gran repercussió social; però l’atenció de la
historiografia per les qüestions relacionades d’una o altra
manera amb l’aigua no ve pas d’aquí, ni és nova. Fa molt
temps que els historiadors van
posar en relleu que les pri-
meres civilitzacions van des-
envolupar-se al voltant dels
grans cursos fluvials i que les
tècniques de maneig dels
recursos hídrics van ser fona-
mentals en la seva consolida-
ció i en les seves formes d’or-
ganització social. Fins i tot es
va proposar i discutir l’exis-
tència d’un mode de pro-
ducció específic lligat a l’ai-
gua i al seu control: el mode
de producció hidràulic. A
Catalunya i a la resta de terres
de parla catalana, si mirem en-
rere, també trobarem una cer-
ta tradició historiogràfica
d’estudis on l’aigua i les rela-
cions que els homes establei-
xen al seu voltant han estat un
eix central. En els darrers anys, a més, l’interès pels temes
de caràcter ambiental i la consolidació d’un camp específic
d’història ambiental han renovat les recerques entorn de 
l’aigua. El proper V Congrés d’Història Agrària dels Països
Catalans (Barcelona, 15-17 de desembre de 2010), plantejat
com a homenatge a Emili Giralt i Raventós, que va ser 
l’ànima i l’impulsor de les quatre primeres edicions, ha de
servir per prendre’n el pols, per bé que els diferents treballs
continguts en aquest número de Plecs ja en constitueixen un
tast interessant. 
El ventall de qüestions d’interès historiogràfic relacionades
amb les aigües terrestres és ampli: des dels temes més clàs-
sics centrats en les petites i grans infraestructures hidràu-
liques que, alhora que han
servit per regular el cabal dels
rius i limitar l’efecte de les
riuades, han permès l’aprofi-
tament de l’aigua amb múlti-
ples finalitats (consum humà,
regadiu, aprofitament energè-
tic, ús industrial…) fins a les
qüestions de caràcter cultural
(manifestacions religioses,
activitats d’oci…) o les higiè-
niques i sanitàries (termalis-
me, tractament de les aigües
residuals, paludisme…). Dos
aspectes, tanmateix, són espe-
cialment destacables. D’una
banda, la rellevància de l’ai-
gua com a element vertebra-
dor del territori, tant a l’hora
d’establir fronteres o connec-
tar territoris per via fluvial,
com en la transformació terri-
torial que comporten les obres hidràuliques i els processos
de dessecació. De l’altra, la complexitat de drets i d’interes-
sos que cal harmonitzar per aprofitar un element que, re-
cordant Heràclit, sempre flueix i que, per aquest mateix
motiu, ha donat lloc a models d’organització social altament 
complexos. 
(D’HISTÒRIA LOCAL
139
PLECS)
2010 NOVEMBRE 1
Directors: Ramon Arnabat, 
Josep Santesmases
Compaginació: Natàlia Báscones
Disseny: Canseixanta
Tria de novetats: Pineda Vaquer
Dipòsit legal: B. 47.520-76
ISSN 1130-5150
CONTINGUTS
EDITORIAL: Aigua i societat 1
2
5
8
11 
TEMES 1: Regadiu i benestar…
TEMES 2: La gran obra hidràulica …
PATRIMONI: L’aigua viu al Museu…
TEMES 3: Parlant de l’oratge…
SU
P
LE
M
EN
T 
G
R
AT
U
ÏT
 D
E 
LA
 R
EV
IS
TA
 L
’A
VE
N
Ç
 n
úm
. 3
62
C
Construcció del canal de Serós. 17 de juliol de 1913. Font: Servei
d’Audiovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.  


Aigua i societat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert