Revistes Catalanes amb Accés Obert

••••••••••••••••••••••••••••••••••• 
Editorial 
La ruptura del Sud 
En l'era de les catàstrofes mediambientals globals, els desplaca-
mems massius de població adquireixen d imensions incommen-
surables. J\lés enllà de les fredes estadístiques - igual que passa 
amb les dades sobre l 'escalfament global o qualsevol ah ra variable 
ambiemal reduïda a nombres-, el que es mou per sota de les gran 
migracions d':tquest segle. i les que es pronostiquen per al pròxim. 
és la ruptura dc.:! teixit social i humà de pobles i nacions que que-
den definirivamenl malparades per a la resta de la història. 1 i el 
vel l món de la guerra freda, amb d s seus poders colonials i un pro-
cés de descolonització que dei..xà greument incapacita ts amplis sec-
tors el<.: la població mundial, en particular l'Àfrica i el sud-est asià-
tic; ni el nou món emergent després de la desaparició cie les 
superpotències. semblen capaços d'instrumentar les mesures ne-
cessàries per aturar una hemorr:lgia humana que, indefecriblemenL, 
acabarà recalant a les vores de les regions riques del planeta. o 
obstam això. en aquest dolorós trànsi t . les zones més pobres 
queden -i quedaran- sembrades de cadàvers humans, polí-
tics, socials. econòmics i ambicmals. En conjunt. és 13 manifesta-
ció arocalíptica de les greus desestabilitzacions que estem intro-
du int al medi ambient. Per detenir aquesta sagnia no n'h i ha prou 
amb l'aplicació de /ecnologie· amigables amb /'enlorn o ajusta-
ments més o menys llns en la producció industrial (com demana 
el forat d'ozó). L'Cmica maner:t d'evitar que milions de per;-;ones 
s'hagin de desplaçar definitivament des dels seus llocs d 'origen a 
b n.:cerca de l'aliment quotidià és crea nt les condicions necessà-
ries en el seu propi territori perquè hi tinguin una vida digna. 
Drdmes com el de Ruanda. Burundi i el Zaire són la mo. tra palmà-
ria que els països industria l itzats no tenen cap interès per explo-
rar aquesta possibilitat i que. per contra, se senten com en famí-
l ia quan el desplaçament de població adqu ireix els tons propis 
d'aquest segle: el genocidi. El nrd opulent prefereLx vi ure amb 
el dèbit del desastre humà i mediambiental de les grans migracions 
abans de cedi r una r etita pa rt del seu innecessà riament eleva t 
nivell de consum dels recursos del planew e 
Equip director de «Medi Ambient. Tecnologia i Cultura .. 
e 
••••••••••••••••••••••••••••••••••• 
L'ccamenaça» del Sud 
Xavier Duran, Luis A ngel Ferm:ít~dez-Hermana i Lluís Reales 
Equip director de ·Medi Ambient. Tecnologia i Cultura· 
La Terra , 11 'bi ba q u e /Jo diuen, és 
Ulla a lt/ea g lobal, Ull pla 11ett1 com ú 
0 11 les d is1tl 11cies. gràcies li la 
t•e locitat tlelt ra11sport i les 
autopistes tle la ill.formació. 
pràcticament b a11 tlesaparegut. 
És una veritat a mitges. Hi ha executius o 
po lítics que travessen l'Atlàntic --des de 
Londres a ova York , per exemple- en 
cinc hores per assistir a una reunió que du-
ra escasses hores. Van en primera i no 
se'ls interroga a les duanes dels aeroports. 
Són els viatgers del Nord . Però existeix una 
altra cara de la moneda: són els milers 
d'habitants del planeta que, fugint de la ga-
na, la desesperació i les catàstrofes ecolò-
giques, s'embarquen a les pateres o in-
tenten travessar el riu Grande vers els 
paradisos del Nord. 
Les migracions són un fenomen imparable. 
La respo ta és un comrol ferri de les fron-
teres i un enduriment de les lleis, que pro-
mulguen els mateixos als quals els agra-
da dir que som en un món g lobal. Els 
pròxims anys, els fluxos migrator is aniran 
a més. eran immigrants permanents, tran-
sitoris o refugiats però seran molts. La sen-
sació d'inseguretat creix i des d'alguns sec-
tors dels països rics, els que es reparteixen 
el pastís de l'opulència, es promociona la 
idea que la presència d 'estrangers és una 
amenaça per al benestar, de tal manera que 
alimenten el racisme i la xenofòbia . Des 
d'aquestes pàgines vo lem aportar una sè-
rie de reflex ions que contribueixin a en-
tendre la complexitat del fenomen de les 
migracions, especialment des d'una pers-
pectiva ambiental. 
En la seva contribució en aquest número 
de ·Medi Ambient. Tecnologia i Cultura•, el 
ociòleg francès erge Latouche, autor del 
conegut llibre La occidentalización del 
mundo, realitza una cartografia de l 'uni-
vers de la marginació al món. Des d'un pes-
sim isme ga irebé extrem, Latouche des-
criu la uniformització del planeta originada 
s 
per les lleis del mercat capitalista i il·lu-
mina les trinxeres de les cultures del ud 
per afrontar-lo. 
Des d'una perspectiva més científica i op-
timista, Kira Bermúdez,Jordi Pascual i Car-
les Riera de l'Associació per a l 'Estudi i la 
Promoció del Desenvolupament Comu-
nitari, realitzen una exhaustiva aproxima-
ció històrica, política i ecològica als mo-
viments humans. Les migracions humanes 
són un fenomen constant al llarg de Ja histò-
ria i el desenvolupament de pobles i cul-
tures, però actualment s'han convertit en 
un àmbit estratègic de les relacions inter-
nacional i de les discussions sobre temes 
de seguretat en el món. Bermúdez, Pascual 
i Riera analitzen a fons la d inàmica mi-
gratòria en el context de l 'àrea mediterrà-
nia i, sen e oblidar les tensions i conflic-
tes que comporten, conclouen amb una 
reflexió esperançado ra: amb unes po líti-
ques d'integmció adequades, els efectes de 
les migracions poden ser positius. En quin 
sentit? Doncs per pal· liar la baixa natalitat 
de les poblacions autòctones, garanti r el 
recanvi generacional i el sistema de soli-
daritat intergeneracional del sistema de be-
nestar social, i ajudar a constru ir la identi-
tat i singularitat culturals de cada pob le 
mitjançant ecosistemes socials oberts. Això, 
per als auto rs, és especialment cert en el 
cas de Catalunya que secularment ha ga-
rantit les seves necessitats poblacionals amb 
continuades aportacions migratòries a tra-
vés d 'un sistema específic de rep roduc-
ció i integració (baixa natalitat i elevat nom-
bre d'immigracions). 
Teresa Losacla és una antropòloga que por-
ta vint anys estudiant la immigració ma-
grebina a Catalunya . Al seu article desfà tò-


Editorial. La ruptura del Sud

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert