Rollan i Vallbona, Àlex

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Campsentelles, 6 - 99La migració de rapinyaires a Sant Fost
Campsentelles, 6
2003
centRe d’estudis santFostencs 
amics de caBanyes
la migració de 
rapinyaires a 
Sant Fost
Àlex 
Rollan i Vallbona
Llicenciat en Ciències Ambientals
Quatre nocions bàsiques
Un dels espectacles més fasci-
nants que ens ofereixen els ocells 
és la migració, és a dir, els mo-
viments des del territori de cria 
d’una espècie fins al seu territori 
d’hivernada. La migració és, doncs, 
un fenomen periòdic, regular en el 
temps, d’anada i tornada i que es 
pot preveure que succeirà (com en 
el cas de les orenetes).
Els ocells migradors (no tots 
els ocells migren) que crien a casa 
nostra marxen a finals d’estiu cap 
a l’àfrica, mentre que els que crien 
al nord d’Europa ho fan cap al sud 
d’Europa i el nord d’àfrica, tornant 
a les zones de cria la primavera se-
güent. Així, doncs, es produeixen 
migracions en direcció N (migra-
ció prenupcial o de primavera) o S 
(postnupcial o de tardor), sempre a 
la recerca d’un clima més favorable 
o perseguint les migracions de les 
seves preses (insectes, altres ocells 
més petits, etc.).
hi ha un gran nombre d’ocells 
que travessen terres catalanes 
durant les seves migracions, des 
d’ocells ben petits que passen des-
100 - Campsentelles, 6 àLEX RoLLAN I VALLboNA Campsentelles, 6 - 101La migració de rapinyaires a Sant Fost
apercebuts per la majoria d’ulls humans fins d’altres de ben grossos (com 
els rapinyaires). El cas més conegut és el de les orenetes i falciots, però 
nosaltres tractarem dels rapinyaires (ocells de mida grossa o mitjana, de 
bec ganxut i urpes ben desenvolupades per caçar les seves preses) diürns 
(en contraposició amb els rapinyaires nocturns com els mussols que són 
sedentaris), ja que a la Serralada Litoral i als turons que envolten Sant 
Fost se’n poden produir observacions realment espectaculars.
La migració de primavera normalment és força dispersa ja que els 
rapinyaires diguem que analitzen pam a pam el territori per decidir el lloc 
exacte de cria. Però en la migració de tardor, molts s’ajunten i segueixen 
unes rutes determinades (una mena d’autopistes, com les que nosaltres 
utilitzem per anar o tornar de vacances) que es repeteixen any rera any.
Els rapinyaires, de pes corporal important, tenen en general ales grosses 
que els permeten aprofitar els corrents tèrmics i no haver de bategar les 
ales excessivament, fet que els provocaria un consum d’energia excessiu. 
Aquests corrents tèrmics només es troben sobre terra (sobretot en zones 
muntanyoses) i no sobre aigua, i és per això que durant les migracions els 
rapinyaires i ocells planadors de grans dimensions (com les cigonyes) eviten 
travessar grans masses d’aigua i ressegueixen les serralades costaneres (com 
la Serralada Litoral) fins que aquestes les condueixen a l’estret de Gibraltar 
on podran creuar el mar fàcilment cap al continent africà.
de la teoria a la pràctica
En resum, que els turons que envolten Sant Fost són indrets privi-
legiats per observar rapinyaires i ocells planadors procedents del nord 
d’Europa migrant direcció S, saltant llavors a la Serra de Collserola, d’allà 
al Massís del Garraf i així successivament fins a l’estret de Gibraltar.
Així, doncs, preneu els vostres prismàtics i trieu qualsevol turó sense 
arbres que us permeti una bona visibilitat al seu voltant (Turó de Gal-
zeran o d’en Mates, Turó del Reig, Turó de l’home, Turó de Fra Rafel, 
la Coscollada de l’Amigó...). Ens hi podem estar només una estoneta 
però millor si ens hi estem una estona llarga, de matí a vespre, ja que 
llavors les probabilitats de fer observacions interessants augmenta. Si és 
així, penseu que us tocarà molt el sol i cal que prengueu mesures, dueu 
aigua i millor si hi aneu en grup en comptes de fer-ho sols (com més ulls 
hi vegin millor, i a més sempre serà més divertit). Un cop al lloc, aneu 
resseguint el blau del cel a veure si algun punt llunyà es va acostant cap 
a vosaltres, i sobretot, tingueu paciència.
El pas de tardor té lloc, a grans trets, des de la segona quinzena d’agost 
fins a la darrera d’octubre, però el màxim d’exemplars observats té lloc la 
segona quinzena de setembre.
Ja només ens queda parlar de quines són les espècies que podem obser-
var més freqüentment en el pas de tardor. Els dibuixos i comentaris que 
s’ofereixen a continuació no pretenen substituir cap guia d’identificació 
d’ocells, i a més, cal que tingueu present que us podeu trobar d’altres 
espècies; aquí només hem parlat de les més freqüents. Podeu arribar a 
observar, de manera excepcional, però, cigonyes i voltors! Si us interessen 
els ocells, a part d’adquirir una bona guia d’ocells també us aconsellaria 
fer un cop d’ull al llibre Els ocells del Vallès Oriental de l’ornitòleg molletà 
Josep Ribas, on trobareu informació detallada de totes les espècies d’ocells 
que es poden observar a la nostra comarca.
Àliga marcenca (Circaetus gallicus). Freqüent. 
De grans dimensions, amb un plomatge blan-
quinós que contrasta amb el cap d’un marró 
fosc.
Àguila pescadora (Pandion haliaetus). Fre-
qüent. Plomatge distintiu, de tons blanquinosos 
amb marques negres distintives que cal aprendre 
a reconèixer.
100 - Campsentelles, 6 àLEX RoLLAN I VALLboNA Campsentelles, 6 - 101La migració de rapinyaires a Sant Fost
apercebuts per la majoria d’ulls humans fins d’altres de ben grossos (com 
els rapinyaires). El cas més conegut és el de les orenetes i falciots, però 
nosaltres tractarem dels rapinyaires (ocells de mida grossa o mitjana, de 
bec ganxut i urpes ben desenvolupades per caçar les seves preses) diürns 
(en contraposició amb els rapinyaires nocturns com els mussols que són 
sedentaris), ja que a la Serralada Litoral i als turons que envolten Sant 
Fost se’n poden produir observacions realment espectaculars.
La migració de primavera normalment és força dispersa ja que els 
rapinyaires diguem que analitzen pam a pam el territori per decidir el lloc 
exacte de cria. Però en la migració de tardor, molts s’ajunten i segueixen 
unes rutes determinades (una mena d’autopistes, com les que nosaltres 
utilitzem per anar o tornar de vacances) que es repeteixen any rera any.
Els rapinyaires, de pes corporal important, tenen en general ales grosses 
que els permeten aprofitar els corrents tèrmics i no haver de bategar les 
ales excessivament, fet que els provocaria un consum d’energia excessiu. 
Aquests corrents tèrmics només es troben sobre terra (sobretot en zones 
muntanyoses) i no sobre aigua, i és per això que durant les migracions els 
rapinyaires i ocells planadors de grans dimensions (com les cigonyes) eviten 
travessar grans masses d’aigua i ressegueixen les serralades costaneres (com 
la Serralada Litoral) fins que aquestes les condueixen a l’estret de Gibraltar 
on podran creuar el mar fàcilment cap al continent africà.
de la teoria a la pràctica
En resum, que els turons que envolten Sant Fost són indrets privi-
legiats per observar rapinyaires i ocells planadors procedents del nord 
d’Europa migrant direcció S, saltant llavors a la Serra de Collserola, d’allà 
al Massís del Garraf i així successivament fins a l’estret de Gibraltar.
Així, doncs, preneu els vostres prismàtics i trieu qualsevol turó sense 
arbres que us permeti una bona visibilitat al seu voltant (Turó de Gal-
zeran o d’en Mates, Turó del Reig, Turó de l’home, Turó de Fra Rafel, 
la Coscollada de l’Amigó...). Ens hi podem estar només una estoneta 
però millor si ens hi estem una estona llarga, de matí a vespre, ja que 
llavors les probabilitats de fer observacions interessants augmenta. Si és 
així, penseu que us tocarà molt el sol i cal que prengueu mesures, dueu 
aigua i millor si hi aneu en grup en comptes de fer-ho sols (com més ulls 
hi vegin millor, i a més sempre serà més divertit). Un cop al lloc, aneu 
resseguint el blau del cel a veure si algun punt llunyà es va acostant cap 
a vosaltres, i sobretot, tingueu paciència.
El pas de tardor té lloc, a grans trets, des de la segona quinzena d’agost 
fins a la darrera d’octubre, però el màxim d’exemplars observats té lloc la 
segona quinzena de setembre.
Ja només ens queda parlar de quines són les espècies que podem obser-
var més freqüentment en el pas de tardor. Els dibuixos i comentaris que 
s’ofereixen a continuació no pretenen substituir cap guia d’identificació 
d’ocells, i a més, cal que tingueu present que us podeu trobar d’altres 
espècies; aquí només hem parlat de les més freqüents. Podeu arribar a 
observar, de manera excepcional, però, cigonyes i voltors! Si us interessen 
els ocells, a part d’adquirir una bona guia d’ocells també us aconsellaria 
fer un cop d’ull al llibre Els ocells del Vallès Oriental de l’ornitòleg molletà 
Josep Ribas, on trobareu informació detallada de totes les espècies d’ocells 
que es poden observar a la nostra comarca.
Àliga marcenca (Circaetus gallicus). Freqüent. 
De grans dimensions, amb un plomatge blan-
quinós que contrasta amb el cap d’un marró 
fosc.
Àguila pescadora (Pandion haliaetus). Fre-
qüent. Plomatge distintiu, de tons blanquinosos 
amb marques negres distintives que cal aprendre 
a reconèixer.
102 - Campsentelles, 6 àLEX RoLLAN I VALLboNA Campsentelles, 6 - 103La migració de rapinyaires a Sant Fost
Milà negre (Milvus migrans). Força escàs. El 
reconeixerem pel seu plomatge fosc i la seva cua 
lleugerament forcada.
Milà reial (Milvus milvus). Força escàs. Plomat-
ge distintiu i fàcilment reconeixible per la seva 
cua forcada, molt més que el milà negre.
Aligot comú (Buteo buteo). Força abundant. Cal 
anar amb molt de compte de no confondre’l amb 
l’aligot vesper. Remunta amb les ales en forma de 
V aplanada i plana amb les ales horitzontals.
Aligot vesper (Pernis apivorus). Es tracta de 
l’espècie més nombrosa. En podrem arribar a 
veure algunes desenes o fins i tot més d’un cen-
tenar en un sol dia si estem de sort. Es confon 
molt fàcilment amb l’aligot comú, però el vesper 
té el coll més allargat, un plomatge lleugerament 
diferent i remunta amb les ales planes que arqueja 
lleugerament cap avall quan plana.
Esparver cendrós (Circus pygargus). Fre-
qüent. El mascle té un plomatge distintiu 
com el del mascle d’arpella pàl.lida però amb 
unes barres negres a les ales. La femella es 
confon amb la d’arpella pàl.lida.
Arpella pàl.lida (Circus cyaneus). No molt 
freqüent. El mascle té un plomatge distintiu, 
gris amb les puntes de les ales negres. Les 
femelles, però, es confonen amb les feme-
lles d’esparver cendrós, i cal l’ús d’una guia 
d’identificació d’ocells i molta pràctica per 
copsar-ne la diferència.
Arpella vulgar (Circus aeruginosus). La 
segona espècie més freqüent després de l’ali-
got vesper. Tant els mascles com la femella 
i immaturs tenen un plomatge distintiu. La 
immensa majoria de vegades només veurem 
femelles i joves i immaturs (no sabem si són 
mascles o femelles perquè encara no han 
adquirit el plomatge d’adult).
Astor (Accipiter gentilis) i Esparver (Acci-
piter nisus). No són estrictament migrants, 
ja que no fan moviments a grans distàncies 
(són bàsicament sedentaris), però també els 
podrem observar esporàdicament. Com-
parteixen una silueta caracteritzada per ales 
curtes i arrodonides i cua relativament llarga. 
L’astor és força més gran que l’esparver, però 
cal pràctica per saber-los distingir.  El mascle 
d’esparver, en comparació amb la femella, té 
un color vermell rovellós al dessota del cos.
Xoriquer comú (Falco tinnunculus). El veurem 
molt habitualment però no en podrem diferen-
ciar els individus que estan migrant dels que són 
sedentaris, ja que és l’espècie de rapinyaire més 
abundant a casa nostra i a la Serralada Litoral 
hi ha diverses parelles nidificants. Té el costum 
de fer l’aleta, és a dir, de bategar fort les ales per 
mantenir-se fix en un punt i així rastrejar el ter-
reny des de l’aire en busca d’una presa.
Falcó mostatxut (Falco subbuteo). Freqüent. Cal 
veure’n el carpó vermell rovellós per identificar-
lo clarament.
102 - Campsentelles, 6 àLEX RoLLAN I VALLboNA Campsentelles, 6 - 103La migració de rapinyaires a Sant Fost
Milà negre (Milvus migrans). Força escàs. El 
reconeixerem pel seu plomatge fosc i la seva cua 
lleugerament forcada.
Milà reial (Milvus milvus). Força escàs. Plomat-
ge distintiu i fàcilment reconeixible per la seva 
cua forcada, molt més que el milà negre.
Aligot comú (Buteo buteo). Força abundant. Cal 
anar amb molt de compte de no confondre’l amb 
l’aligot vesper. Remunta amb les ales en forma de 
V aplanada i plana amb les ales horitzontals.
Aligot vesper (Pernis apivorus). Es tracta de 
l’espècie més nombrosa. En podrem arribar a 
veure algunes desenes o fins i tot més d’un cen-
tenar en un sol dia si estem de sort. Es confon 
molt fàcilment amb l’aligot comú, però el vesper 
té el coll més allargat, un plomatge lleugerament 
diferent i remunta amb les ales planes que arqueja 
lleugerament cap avall quan plana.
Esparver cendrós (Circus pygargus). Fre-
qüent. El mascle té un plomatge distintiu 
com el del mascle d’arpella pàl.lida però amb 
unes barres negres a les ales. La femella es 
confon amb la d’arpella pàl.lida.
Arpella pàl.lida (Circus cyaneus). No molt 
freqüent. El mascle té un plomatge distintiu, 
gris amb les puntes de les ales negres. Les 
femelles, però, es confonen amb les feme-
lles d’esparver cendrós, i cal l’ús d’una guia 
d’identificació d’ocells i molta pràctica per 
copsar-ne la diferència.
Arpella vulgar (Circus aeruginosus). La 
segona espècie més freqüent després de l’ali-
got vesper. Tant els mascles com la femella 
i immaturs tenen un plomatge distintiu. La 
immensa majoria de vegades només veurem 
femelles i joves i immaturs (no sabem si són 
mascles o femelles perquè encara no han 
adquirit el plomatge d’adult).
Astor (Accipiter gentilis) i Esparver (Acci-
piter nisus). No són estrictament migrants, 
ja que no fan moviments a grans distàncies 
(són bàsicament sedentaris), però també els 
podrem observar esporàdicament. Com-
parteixen una silueta caracteritzada per ales 
curtes i arrodonides i cua relativament llarga. 
L’astor és força més gran que l’esparver, però 
cal pràctica per saber-los distingir.  El mascle 
d’esparver, en comparació amb la femella, té 
un color vermell rovellós al dessota del cos.
Xoriquer comú (Falco tinnunculus). El veurem 
molt habitualment però no en podrem diferen-
ciar els individus que estan migrant dels que són 
sedentaris, ja que és l’espècie de rapinyaire més 
abundant a casa nostra i a la Serralada Litoral 
hi ha diverses parelles nidificants. Té el costum 
de fer l’aleta, és a dir, de bategar fort les ales per 
mantenir-se fix en un punt i així rastrejar el ter-
reny des de l’aire en busca d’una presa.
Falcó mostatxut (Falco subbuteo). Freqüent. Cal 
veure’n el carpó vermell rovellós per identificar-
lo clarament.
104 - Campsentelles, 6 àLEX RoLLAN I VALLboNA Campsentelles, 6 - 105
la protecció dels rapinyaires
Els rapinyaires han estat un dels animals que més interès i admiració 
han despertat en l’home, però al mateix temps també han estat dels més 
perseguits (recordem que l’administració franquista recompensava totes 
les persones que aportessin rapinyaires morts, en un intent d’eradicar 
les anomenades alimañas). Afortunadament els temps estan canviant, 
però els rapinyaires segueixen patint els efectes de la caça (pels trets que 
pateixen per part de desaprensius, o per culpa d’una excessiva pressió de 
cacera per part de l’home que disminueix les preses potencials), l’electro-
cució i col.lisió en línies elèctriques, l’espoliació dels nius, els insecticides, 
l’escalada, la destrucció del seu hàbitat, etc.
hem parlat de rapinyaires en migració a Sant Fost, però cal tenir 
present que hi ha unes quantes espècies (àguila marcenca, aligot comú, 
aligot vesper, astor, esparver, falcó mostatxut i xoriguer) que les trobem 
al nostre poble ja sigui tot l’any, o com a nidificants-estiuejants o bé com 
a hivernants. Així, doncs, Sant Fost també té el deure de col.laborar en la 
protecció dels rapinyaires tot protegint els espais naturals del municipi. 
Qualsevol projecte (construcció d’urbanitzacions, polígons industrials, 
carreteres...) pot suposar la pèrdua de l'hàbitat propi d’aquella espècie al 
nostre municipi i, per tant, la seva desaparició a nivell local.
Que gaudiu de l’espectacle!
Per a més informació: alex_rollan@yahoo.es
campsentelles, 6
notícies
del ces-aMics de
caBanYes


La migració de rapinyaires a Sant Fost

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert