Pellicer Rocher, Vicent

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Plecs d’història local • 118/juliol-agost 2005
6
L’aplicació de la Llei de patrimo-
ni valencià que esta fent-se arreu
del país em produeix tal senti-
ment que se’m fa feixuc haver de
parlar-ne. A hores d’ara, tothom
és conscient que no es descobreix
res de nou si afirmem que aques-
ta llei ja va nàixer maleïda. 
La seua aprovació es feia justa-
ment sobre el ciment que a corre-
cuita es va vessar damunt de les
excavacions arqueològiques d’un
dels punts neuràlgics del mo-
nestir de Santa Maria de la 
Valldigna, que ens havia de docu-
mentar sobre els orígens del mo-
nument. Aquesta paradoxa
inicial serviria com a referent 
del que ens havia de vindre al 
damunt. 
En parlar d’aplicació de la llei
hem de referir-nos a l’ambigüitat
del seu ús. Tenim exemples com
el monestir de Sant Jeroni de Co-
talba, tancat i barrat però amb la
promesa, sempre ajornada, de la
pròxima obertura al visitant, que
haurà de seguir horaris i normes
molt estrictes. Ambigüitat en la
restauració de la Porta dels Apòs-
tols de la Col·legiata de Gandia,
on s’han afegit elements aliens
–pedra natural– que n’han 
modificat totalment l’estructura
original, sense aportacions docu-
mentals ni raons científiques que
ho justifiquen.  
Tanmateix, l’ambigüitat de
l’aplicació de la Llei de patrimo-
ni valencià no era normativa;
així, es van promulgar unes mo-
dificacions que havien de regu-
laritzar l’ambigüitat a què ja
estàvem acostumats. D’aquesta
manera es donava llum verda a
projectes especulatius, com ara la
prolongació de l’avinguda de
Blasco Ibáñez a València i, amb
ella, la destrucció d’una zona
protegida per la mateixa llei.
Hi ha un altre patrimoni que va
unit a la nostra cultura i a la nos-
tra raó de ser. Ens referim al pa-
trimoni natural, les muntanyes i
boscos, camps de fruiters, hortes
o marjals, paratges diversos i,
amb ells, també un fum de biodi-
versitat, sistemes agropecuaris o
hidràulics formats per la natura o
per l’home. Tot un llegat de va-
lors culturals, etnològics i paisat-
gístics que haurien de formar part
d’inventaris promoguts per les
institucions locals, però que és
bandejat i menyspreat per les 
administracions. Segons el pro-
fessor Joan Romero, «aquests pa-
ratges culturals constitueixen un
element d’identitat que reuneix
centúries d’història de la cultura i
que testimonia el pas de diferents
pobles. És alhora història de la
cultura, de la tecnologia, de l’or-
ganització social, de les estructu-
res de poder, de l’agricultura… 
I tot això corre el risc imminent
de desaparèixer, de sucumbir,
com ha succeït ja amb la majoria 
de perímetres hortícoles de me-
nor entitat existents en altres 
ciutats».
Què hem de dir dels canvis pro-
duïts a les serres de Bèrnia i
Segària, i en les seues valls, i dels
canvis que s’esperen en les ves-
sants de la serra de la Safor i a la
vall del Vernissa o a la vora de les
marjals de Pego-Oliva o Gandia-
Xeresa? Tot plegat és la con-
tinuació d’una destrucció
sistemàtica dels valors culturals i
patrimonials del poble valencià.
Una vegada aplicades al llarg de
la costa les ambigüitats legals,
cal continuar per l’interior. Ja se
sap, les lleis estan fetes per a tots.
Si en segles anteriors la sana ri-
valitat entre els pobles es feia pa-
tent a l’hora d’alçar un campanar
més llustrós i esvelt que el del
poble veí, en els temps que ara
corren les enveges es mesuren
per les hectàrees de gespa que
han de fer-nos més rics i més eu-
ropeus. D’aquí a no-res, tots els
pobles, siguen governats per tiris
o troians, gaudiran, a més de la
biblioteca, el supermercat, la
farmàcia, l’església, el cementeri
i la piscina, de l’imprescindible
camp de golf que òbviament ha
Polítiques del patrimoni
a les comarques centrals
VICENT PELLICER I ROCHER
Massa sovint quan es parla de protecció patrimonial no es tenen en compte els vesti-
gis relacionats amb la natura, tot i que formen part de qualsevol cultura. La falta de
sensibilitat fa que la radical transformació paisatgística del País Valencià estigui 
posant en perill de mort elements del patrimoni natural.
Plecs d’història local • 118/juliol-agost 2005
7
d’anar acompanyat de mil o dos
mil habitatges que s’ompliran de
vells nord-europeus que, com ja
sabem i ens han demostrat, tot
d’una s’integraran en la nostra
societat.
Deixant-nos d’ironies, ja podem
imaginar-nos quines en seran les
conseqüències. Transformacions
de les formes de vida dels pobles.
Una profunda alteració del crei-
xement natural de la població.
Una necessitat d’ampliar les xar-
xes de subministrament d’aigua i
electricitat, i dels serveis de sani-
tat, arreplegada de fems i deixa-
lles, etcètera. Quina alternativa
millor als problemes de la nostra
agricultura. Quina millor que la
de canviar el paisatge i convertir-
lo en un highland escocès, on pu-
gam trepitjar la gespa que ha de
substituir els camps d’hortalis-
ses, tarongers i marjals. El ritme
de la vida així ho exigeix i és llei
de vida adaptar-se als temps i les
circumstàncies. Així ho entenen
les nostres autoritats que s’afa-
nyen a promoure o donar suport a
projectes urbanístics que acaba-
ran d’una vegada per totes amb
els problemes econòmics dels ha-
bitants. Tot està planificat i de
manca d’aigua no n’hi haurà.
Una alcaldessa preocupada pel
progrés del seu poble ha afirmat
que «la Safor no té problemes de
falta d’aigua» i, per tant, ha con-
sentit la construcció d’un camp
de golf amb centenars d’habitat-
ges, tot just al costat d’un monu-
ment com el monestir de Sant
Jeroni de Cotalba i l’àrea que
l’envolta. 
S’ha acabat de patir i de mirar al
cel. Ah, i no cal preocupar-nos
pel patrimoni cultural. Això per-
tany a la nostàlgia, que és al que
a la fi ens aboca la política patri-
monial emparada sota l’ambi-
güitat de la llei que la protegeix.
Vicent Pellicer 
Director dels museus a Gandia
Obres en curs per a enllestir un
nucli de vivendes a prop del
monestir de Sant Jeroni de Co-
talba (La Safor, País Valencià)


Polítiques del patrimoni a les comarques centrals

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert