Clara, josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ESPIRITISTES A PALS EL 1894
PER
JOSEP CLARA
La història dels grups heterodoxos, que a nivell de l'Estat espanyol
posseeix obres antigues i actuals, és encara en bona part per fer a nivell
de les comarques gironines. Perquè, si darrerament els maçons han sus-
citat la nostra atenció, sabem encara molt poques coses d'altres col·lec-
tius dissidents com el dels protestants o els espiritistes. Una petita con-
tribució sobre aquests darrers és la que presentem en aquestes pàgines.
EL MOVIMENT ESPIRITISTA
La creença en la reencarnació i la pràctica de l'evocació dels morts
havia estat un element fonamental d'algunes religions antigues com l'hin-
duisme o el budisme, però va ser a mitjan segle passat quan aquestes
creences i pràctiques esdevingueren un vertader sistema sota el nom
d'espiritismeO)-
Efectivament, l'espiritisme constitueix una doctrina i un moviment
que, nascut el 1848 a la casa d'una família metodista de Nova York, s'es-
campà en pocs anys pels Estats Units, Anglaterra, Alemanya, França (on
cal remarcar la figura d'Allan Kardech, gran sistematitzador i teòric doc-
trinal), i arribà també a l'Estat espanyol en temps del sexenni democrà-
tic, que fou obert per la revolució política del 1868.
La doctrina espiritista es fonamenta en la creença que existeixen els
esperits, els quals es comuniquen a través d'un mèdium. Segons aquesta
(1) Una síntesi sobre la història i els fonaments de la doctrina es troba en el llibret d'Y. Cas-
tellan, El espiritismo, Vilassar de Mar, Oikos Tau, 1971,
207
2 JOSEP CLARA
escola, l'home és constituït per l'ànima immaterial i immortal, el cos fí-
sic i el perisperit, amb el qual s'uneix l'ànima després de la mort.
Els espiritistes insisteixen en la història de la revelació: la del Pare
a l'Antic Testament, la del Fill en el Nou Testament i la de l'Esperit Sant
amb l'adveniment de l'espiritisme. Afirmen la fe en la immortalitat de
l'ànima, però no amb dogmes com ho fa l'Església catòlica, sinó amb
fets experimentats.
Una mentalitat intransigent com la de Menéndez y Pelayo considera
els espiritistes com a «padrón de ignorància y de barbàrie, verdadera secta
de monomaniàticos y alucinados, afrenta de la civilización en que se al-
berga, parodia inepta de la filosofia y de la ciencia»(2), i assegura que
«los artilleros, los albéitares o médicos comparativos, y los maestros de
escuela normal, han sido en Espana los grandes puntales de esta
escuela»(3).
L'ESPIRITISME A LES NOSTRES COMARQUES
A Catalunya, el moviment espiritista es va difondre d'una manera
especial a Barcelona. Existiren també d'altres agrupaments importants
com els de Lleida(4) i de Tarragona. Tots aquests centres tingueren cura
d'editar revistes, opuscles i llibres per divulgar la doctrina en el medi
respectiu.
L'existència d'espiritistes a la ciutat de Girona és documentada el 1882,
en què «un espiritista», des de les pàgines de El Demòcrata, va contestar
un escrit que havia estat publicat per El Eco de la Provincià, on la doc-
trina espiritista era desqualificada com a «moneda falsa del progreso»
i s'afirmava que «quien mas la toma y en los animós que mas prende
es en aquelles a quienes la necedad o escasa instrucción religiosa y filo-
sòfica obcecan el entendimiento».
La resposta de l'espiritista anònim explica que allò que perseguien
era el perfeccionament moral de la humanitat i que es basaven en les ve-
ritats revelades a l'Evangeli. A més a més d'afirmar que tenien com a
camí el progrés i els avenços de la ciència, desmentia rodonament que
es tractés d'una doctrina per a ignorants: «Desde Sócrates y Platón —
(2) M. Menéndez y Pelayo, Historia de los heterodoxos espanoles, VI, Santander, CSIC,
1948, p. 491.
(3) Ibidem, p. 489.
(4) Cfr. J. Lladonosa, «Ara fa un segle. Espiritistes a Lleida», dins Serra d'Or, gener de
1976, ps. 9-11. Un dels principals dirigents del grup lleidatà fou Domènec de Miguel, director
de l'Escola Normal.
208
ESPIRITISTES A PALS EL 1894 3
escriu—, precursores del espiritismo, hasta nuestros contemporàneos Fi-
gier y Flammarion, en donde encontràis que trasluce un rayo de ciència,
allí veréis la doctrina espiritista influyendo el desarrollo intelectual, a la
par que (desde San Agustín hasta Montarola (sic), donde encontràis que
asoma la duda y la incredulidad a toda clase de adelanto científico ve-
réis que como espíritu maligno que se complace en atormentar al hom-
bre, se halla la Iglesia, porque, como siempre, tiene y debe de estar di-
vorciada con todos y cada uno de los adelantos del progreso, si quiere
continuar conservando su principio de autoridad»(5).
Un dels elements dinàmics de l'espiritisme gironí fou Víctor Ozcàriz,
professor de l'Institut, d'origen segurament navarrès, que era llicenciat
en jurisprudència, batxiller en la Facultat de Filosofia i Lletres i tenia
els graus de perit mercantil, llicenciat en administració, així com el de
doctor en el dret civil i canònic. Havia estat catedràtic de Retòrica i Poè-
tica a l'Institut de Santander, on el 1875 havia editat una obreta titulada
El Universo Espiritista.
Ara bé: Ozcàriz no fou pas l'introductor de la doctrina a la ciutat
de Girona, puix que quan ell hi arribà el 1883 ja hi funcionava un centre
espiritista i es publicava una revista: La Solución.
Aquesta publicació va treure el primer número el 29 d'octure de 1882
i va sortir fins al 1885. Un any abans havia estat reprovada i condemna-
da, segons un edicte pastoral que signà el bisbe Tomàs Sivilla, perquè la
considerava errònia, impia, herètica, supersticiosa, immoral, depressiva
de la dignitat de l'home, fautora del protestantisme, i antisocial. El pre-
lat presentà el periòdic com si fos una obra de Satanàs(6).
Tot i això, els espiritistes gironins tiraren endavant les seves activi-
tats, organitzaren enterraments civils i captaren simpatitzants en d'altres
poblacions. El 1934, molts anys després, la doctrina tenia seguidors a
Blanes, Figueres, Fortià, Girona, Palafrugell i PalamósC7).
(5) «La verdadera ciència», dins El Demòcrata, 1 d'octubre de 1882.
(6) Sobre aquesta i altres qüestions dels espiritistes gironins, ens permetem de recordar el
nostre article «Gironins heterodoxosrels espiritistes» dins Revista de Girona, 95 (1981), ps. 93-97.
Al Pont Major, el 1891, hi havia sis o set famílies espiritistes que preocupaven el rector (Arxiu
Diocesà de Girona, 267 s.).
(7) J.M. Serra de Martínez, pseudònim de Joan Tusquets, El espiritismo y sus relaciones
con la masonería, Barcelona, Vilamala, 1934.
209
4 JOSEP CLARA
NOTÍCIA DEL GRUP DE PALS
L'existència d'espiritistes a Pals, l'any 1894, ens és coneguda a través
de la instància que un veí de la població presentà al govern civil per tal
de sol·licitar la legalització de l'associació que pretenien formarC8). Aquest
primer document diu així:
M.I.S.
D. Desiderio Ferrer y Molinas, vecino de Pals en esta provincià, pro-
visto de cèdula personal de 9" clase n° 400, expedida por el Agente en
23 de Diciembre ultimo, respetuosamente expone: Que deseando consti-
tuir en esta v U la una Asociación titulada Fraternidad Espiritista Palsen-
se, cuyo Reglamento se acompana adjunto por duplicado, en virtud de
lo dispuesto en la vigente Ley de Asociaciones, y como iniciador del pro-
yecto, atentamente.
Suplica elfirmante tenga V.S. a bien disponer la inscripción que co-
rresponde, para que una vez devuelto el duplicado del Reglamento ano-
tado ya, pueda constituirse la Sociedad citada.
Dios guarde a V.S. muchos anos.
Pals, a ventiocho de j unió de 1894.
Desiderio Ferrer [signat i rubricat]
M.I.S. Gobernador Civil de esta Provincià, Gerona.
Revisada la documentació pel negociat que s'encarregava d'aquestes
qüestions, hom informà el governador en sentit favorable a la inscripció
sol·licitada:
Sr. Gobernador. Examinada por el que suscribe el Reglamento de la
Sociedad espirirista que con el titulo de «Fraternidad Espiritista Palsen-
se» trata de establecerse en Pals y hallandose ajustado a las prescripcio-
nes de la vigente Ley de asociaciones, el Negociado entiende que no pro-
cede poner impedimento alguno a la constitución de la mencionada So-
ciedad, la que podrà efectuar se con arreglo al Reglamento present ado,
transcurridos que sean ocho días al de la fecha en que se consigno en
el mismo la oportuna nota de presentación, según as í se dispone en el
art? 5 de dicha Ley.
V.S. no obstante, con su superior ilustración, acordarà como siempre
lo mas acer ta do.
Gerona, 10 Julio de 1894.
(8) Arxiu de la Diputació de Girona, Gobierno civil. Asociaciones que tienen existència
legal, 1895-96.
210
ESPIRITISTES A PALS EL 1894 5
El promotor principal de la idea, Desideri Ferrer i Molinas, tenia cin-
quanta anys i era farmacèutic. Podem afirmar, doncs, que era una per-
sona il·lustrada, i capaç de captar-ne d'altres pel tracte directe amb totes
les capes de la població. A ell s'ha d'atribuir també la redacció del regla-
ment presidencialista que reproduïm al final. Gràcies a aquest document
sabem que les sessions ordinàries d'estudi van ser programades els dis-
sabtes a la tarda (a les 7 a l'hivern, i a les 8 a l'estiu) i que, a més a més
dels associats, hi podien concórrer persones no iniciades en els temes es-
piritistes, de cara a una incorporació immediata al grup. En la declara-
ció de principis consta expressament que les qüestions polítiques de con-
trovèrsia, les religioses i les d'economia social eren prohibides dintre de
l'entitat i que l'objecte principal de l'associació consistia a estudiar els
fenòmens relatius a les manifestacions espiritistes i les seves aplicacions
a les ciències físiques, històriques, morals i psicològiques.
Que un poble relativament petit com Pals (1.286 habitants en el cens
del 1900) acollís associacions d'aquesta mena vol dir que hi havia inquie-
tuds i que els principis liberals de la Constitució del 1876, desenvolupats
també amb la llei d'associacions del 1887, ajudaven a fomentar el
pluralisme.
APÈNDIX
Reglamento de la Fraternidad Espiritista Palsense
OBJETO Y TITULO DE LA ASOCIACIÓN
Articulo 1? Se funda en la villa de Pals una sociedad cuyo objeto
serà el estudio de todos los fenómenos relatives a las manifestaciones
espiritistas y sus aplicaciones a las ciencias físicas, históricas, morales
y psicológicas. Las cuestiones políticas de controvèrsia, las religiosas y
las de economia social estan prohibidas en el seno de la misma.
Articulo 2? La Sociedad toma por titulo «Fraternidad Espiritista Pal-
sense», y su domicilio queda fijado en la calle de Samaria, núm? 28,
piso 1?
DE LOS ASOCIADOS
Articulo 3? La Sociedad se componc de miembros titulares y de so-
cios libres, cuyas circunstancias expresan los articules siguientes.
211
6 JOSEP CLARA
Articulo 4? La Sociedad solo admite personas que simpaticen con
sus principies y con el objeto de sus trabajos, y las que hallàndose ya
iniciadas en los fundamentos de la ciència espiritista, estén formalmente
animadas del deseo de instruirse. Por consecuencia, excluye desde luego
a quienquiera que pueda llevarle elementos de perturbación al seno de
las reuniones, sea por espíritu de hostilidad u oposición sistemàtica, o
bien por cualquier otra causa que pudiere hacer perder el tiempo en dis-
cusiones inútiles.
Todos los miembros se deben benevolència recíproca y buenos proce-
deres entre sí, anteponiendo en todas circunstancias el bien común y ge-
neral a las cuestiones personales y de amor propio.
Articulo 5? Para ser admitido como socio libre debe dirigirse al Pre-
sidente una demanda escrita, firmada por dos miembros titulares que
garanticen las intenciones del solicitante.
Los socios libres tienen derecho de asistir a todas las sesiones, de to-
mar parte en los trabajos y discusiones que tengan por objeto el estudio,
però en ningún caso tienen voto deliberativo por lo que concierna a los
negocies de la Sociedad.
La admisión de los socios libres serà acordada por la Comisión di-
rectiva con el derecho de pertenecer a la Sociedad durante un ano a con-
tar desde su admisión que deberà ser ratificada en el caso de continuar
al finir éste.
Articulo 6? Para ser miembro titular deberà solicitarse de la Comi-
sión quien acordarà, después de estudiar las pruebas notorias, conoci-
mientos y convicciones respecto a espiritismo del asociado libre solicitante.
Articulo 7? La Sociedad limitarà, si lo juzga conveniente, el número
de los socios libres y de los miembros titulares.
ADMINISTRACIÓN
Articulo 8? La Sociedad estarà administrada y dirigida por una Co-
misión compuesta de Presidente, Vicepresidente, Depositario, Intenden-
te y Secretario, los cuales seran miembros titulares y desempenaràn el
cargo dos anos.
Articulo 9? El ano social principia en 1 ? de Juli o. El Presidente lleva
la dirección de la Sociedad en todo cuanto se refiera a la buena marcha
de la misma, ajustàndose a lo prescrito en este Reglamento y oyendo a
sus companeros de Comisión antes de resolver en los asuntos que expre-
samente no se mencionen aquí. Lleva asimismo la voz de la Asociación
en sus relaciones con las demàs anàlogas establecidas en otros puntos.
212
ESPIRITISTES A PALS EL 1894 7
El Presidente puede oponerse a que en las sesiones se discutan asun-
tos que a su juicio envuelvan cuestiones que afecten intereses de los aso-
ciados. Solo en caso de notorio error podrà la Comisión, prèvia deman-
da de un individuo de ella, acordar, sin que se pierda la buena armonía,
la discusión o estudio que se reclame, atemperàndose en todo caso al
fin de la Sociedad.
Articulo 10? En ausencia o imposibilidad del Presidente, harà sus veces
el Vicepresidente.
Articulo 11? Corre a cargo del Depositario la custodia de los fondos
de la Sociedad, recaudación por lista de las cuotas de los socios y pago
de lo que ordene el Presidente, previo acuerdo en sesión si el gasto fuere
de cuantía.
Articulo 12? El Intendente custodiarà los papeles y objetos propios
de la Asociación que no deban estar en poder del Secretario.
Articulo 13? El Secretario llevarà la contabilidad y correspondència,
y redactarà los escrites que le confien sus companeros a su cuidado.
Articulo 14? En caso necesario se sustituiràn mutuamente los miem-
bros de la Comisión, y se reunirà particularmente cuando el Presidente
lo juzgue necesario.
DE LOS FONDOS
Articulo 15? Para subvenir a los gastos de la Sociedad pagaran los
miembros titulares una cuota anual de una peseta y veinticinco cénti-
mos, y los libres la de una peseta, satisfechas ambas por adelantado. De
la inversión de estos fondos darà el Depositario cuenta a la Comisión
cada seis meses,
Articulo 16? En caso de disolución de la Sociedad seran repartides
los fondos existentes entonces entre los pobres de la localidad designa-
des por el Alcalde de la misma.
DE LAS SESIONES
Articulo 17? Habrà cuatro reuniones generales durante el ano, que
se verificaran los días 1? de enero, 1? de abril, 1? de julio y 1? de octu-
bre. En la de 1? de julio se constituirà cuando corresponda la Comisión
directiva de entre los miembros titulares que sepan leer y escribir, del modo
siguiente: el Presidente, por elección de los miembros titulares; el Secre-
tario, por designación del Presidente; y los tres individuos restantes por
turno de orden alfabético de apellido entre los titulares.
213
8 JOSEP CLARA
Articulo 18? Las sesiones ordinarias de estudio tendràn lugar todos
los sàbados a las siete de la noche en invierno y a las ocho en verano.
No podrà leerse escrito alguno procedente de fuera de la Sociedad sin
antes no de la venia el Presidente, cuya lectura podrà consentir o denegar.
Articulo 19? Tres llamamientos al orden en el espacio de un ano pro-
ducen el derecho de excluir de la Sociedad al socio que los motive, sea
cual fuere su titulo.
Articulo 20? La Sociedad podrà permitir la presencia de oyentes ex-
tranos al espiritismo que quieran iniciarse en estos estudiós, prèvia peti-
ción de un miembro titular y el permiso del Presidente, quien podrà con-
cederlo o negarlo en cualquier momento que lo crea conveniente.
Articulo adicional. La Sociedad se ajustarà en sus actos generales a
lo dispuesto en la vigente Ley de Asociaciones de 30 de junio de 1887.
Pals, 28 de junio de 1894.
Por la Comisión organizadora,
Desiderio Ferrer
Gerona, 6 de Julio de 1894.
Presentado a los efectes de la vigente Ley de Asociaciones.
El Gobernador,
García Gómez
Arxiu de la Diputació de Girona, Gobierno civil. Asociaciones que tienen existència legal,
1895-96.
214


Espiritistes a Pals el 1894

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert