Israel   : informació de guerra "pret à porter

de la Torre, Blanca

Revistes Catalanes amb Accés Obert

84 
Israel: informació de 
guerra ''pret à porter'' 
BLANCA DE LA TORRE* 
E ncara que la invasió de Kuwait es va produir cinc mesos abans, a la majoria de nosaltres, la guerra ens va agafar de sobte. Tots ens estrenàvem com a co-
rresponsals de guerra, jo a més a més, m'estrenava com a 
corresponsal, normal i corrent. Aquesta circumstància va 
afegir al meu treball algunes dificultats i molts alicients. 
El volum de feina que vam haver d'escometre de la nit 
al dia va fer que passéssim la major part del temps treba-
llant i ens va privar de reflexionar sobre alguns aspectes 
ètico-professionals, que després han donat tants motius 
de comentaris a tota la societat. 
A Israel, al començament la informació ens queia a ga-
lledes gràcies a l'acurada xarxa que havia establ~rt el Co-
mandament Militar a través de l'Emissora de Ràdio de 
l'Exèrcit i de l'eficaç oficina de premsa que ràpidament es 
va i ns taLlar als hotels Hilton de Jerusalem i de Tel-Aviv,. i 
que concentrava matí i tarda centenars de periodistes. 
S'organitzava la defensa civil, s'enviaven consignes a la 
població perquè estigués preparada per qualsevol mena 
d'atac, especialment pel bombardeig químic i això donava 
a les nostres cròniques un toc d'espectacularitat franca-
ment atractiu. N'hi havia prou amb sortir al carrer i obser-
var la transformació de la vida quotidiana d'Israel o in-
tentar passar d'esquitllada una càmera en els Territoris 
* TV-3 
ANNALS DEL P ERIODISME CATALÀ 
Ocupats, tancats i barrats als informadors des del comen-
çament de la guerra, per poder omplir minuts i minuts de 
televisió. De seguida van aparèixer les alarmes. Un filó in-
formatiu de primera classe, sens dubte. En cada un dels 
més de 40 moments en que van sonar les sirenes, tot ad-
quiria textura d'obra teatral i mantenia els objectius de les 
nostres càmeres entretinguts una bona estona. Primer, 
agafant les pròpies reaccions i la dels companys de profes-
sió, després intentant buscar alguna cosa diferent en un 
fet que va acabar per fer-se monòton. 
Israel, amb els seus dos fronts de guerra oberts perma-
nentment (un, marcat per les seves fronteres amb els paï-
sos àrabs i l'altre a l'interior delimitat pel contorn fronte-
rer amb els Territoris Ocupats) i amb la contínua amena-
ça de la resposta militar, emparant-se en l'hipotètic dret 
internacional de país atacat, va concentrar durant tota la 
guerra l'atenció d'Europa i dels Estats Units. Ni el volum 
de baixes, ni les destrosses materials li permetien fer la 
competència a l'Iraq, però Israel obtenia el seu protago-
nisme practicant el victimisme internacional a travès 
d'una sofisticada xarxa imformativa que incloïa la desin-
formació, la informació amb comptagotes, la desviació de 
l'atenció (no oblidem que Gaza i Cisjordania van estar 
prop de dos mesos sota toc de queda) i la censura, i, natu-
ralment per dur-ho a terme disposava d'un grapat de pro-
fessionals, àvids d'informació. 
La meva idea és que la guerra-espectacle que van orga-
nitzar els mitjans de comunicació, el desplegament de cor- SS 
responsals de guerra, l'allau d'informació que s'emetia, 
va estalviar a Israel la necessitat de plantejaments més trà-
gics. Per ser primera plana en els diaris durant dos mesos, 
amb només cinc morts i una vintena de ferits, al país no-
més li va caldre obrir les portes als mitjans de comuni-
cació. 
Per fer un minut o dos d'informació diària només cal 
proposar-s'ho. Per fer 5o 6 cal moure's. Per fer-ne lO o 15 
ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ 
86 
cal convertir qualsevol fet en notícia, encara que no lio 
sigui. . 
En alguns dels pocs moments de descans que vam tenir, 
entre crònica i crònica, vam reflexionar amb els com-
panys de professió sobre el nostre paper com a correspon-
sals de guerra. Alguns de nosaltres teníem sovint la sensa-
ció d'estar fent el joc a algú, no sabíem si a l'Estat Hebreu, 
al nostre propi mitjà de comunicació o a tots plegats. 
D'una banda, el nostre mitjà ens demanava un volum 
d'informació exagerat, matí, tarda i nit s'havia de ser origi-
nal, s'havia de renovar la informació en cada servei i s'ha-
via de donar tot, pràcticament abans que acabés de pas-
sar. Es feia difícil recapacitar sobre la importància dels 
fets. D'una altra, la defensa civil israeliana ens oferia a 
diari una multiplicitat d'activitats relatives a la guerra: si-
mulacres de tota mena, visites a les casernes, rodes de 
premsa per evaluar el desenvolupament diari de la guerra, 
etc., algunes tenien fins i tot un cert to d'anècdota sexista, 
com ara les excursions setmanals a camps d'entrenament 
per dones soldats. Activitats que obeïen més a la necessi-
tat de tenir la premsa entretinguda entre alarma i alarma 
que al seu interès periodístic mundial. Naturalment no 
tots els informadors "compràvem" les anomenades activi-
tats per molt d'oferta que estiguessin, però naturalment 
sempre hi picava, algú. De l'altra informació, la que com a 
analistes amateúrs, ens provoca el neguit d'aquesta no 
n'hi havia. A tot estirar podíem recollir unes engrunes 
d'informació de l'Alt Comandament Militar israelià i 
convertir-les en una notícia, intentant ser fidels a la veri-
tat, encara que sigui a la "pròpia i objectiva veritat". Feina 
que no resulvatava impossible, però sí difícil, sobretot te-
nint en compte que es tractava d'un plat amanit amb les 
pólvores màgiques de la censura. 
Naturalment, hi havia qui, amb pocs escrúpols i molta 
'imaginació, aconseguia cròniques vistoses d'atacs que 
mai no n'h i va haver, de víctimes que mai no van existir i 
ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ 
de situacions altament perilloses en què el valor del CO-:' 
rresponsal ultrapassava la comanda del mitjà que el tenia 
contractat, tot això en rigorós directe i pertot l'Estat 
espanyol. 
Des del meu punt de vista i amb la distància de set me-
sos, la censura no va ser més que una anècdota més en el 
conjunt de la feina que vam fer els corresponsals a Israel 
durant la guerra. Si bé mai no vaig arribar a entendre els 
mecanismes que la regulaven, el cert és que va dificultar 
enormement la nostra feina diària, especialment la de les 
televisions. Tot i això dubto que tingués més valor que el 
de crear tensió pel simple fet de · ser-hi present. 
Quan un informador s'inscriu en l'oficina de premsa is-
raeliana, tràmit sense el qual no es pot treballar al país, ha 
de signar una declaració en la qual es compromet a no 
utilitzar la informació en perjudici d'Israel sota pena de 
ser considerat espia. El fet que. durant la guerra resultés 
impossible per les autoritats israelianes controlar tot el vo-
lum d'informació que sortia del país, va fer que s'extremés 
aquest punt, més com a recordatori del que no s'havia de 
fer, que com a mesura eficaç de control. Quin·sentit pot te-
nir censurar totalment una crònica de TV-3 en la qual sor-
tien imatges de l'extensa Cisjordània com a blanc aproxi-
mat d'un míssil que, d'altra banda, no va causar danys? 
Només un, ensenyar amb delicadesa a l'agosarat equip te-
levisiu que a Cisjordània no es podia entrar d'amagat de 
l'Exèrcit Israelià. 
A propòsit d'aquest titular, sota el qual van aparèixer 
retalls de les nostres reflexions a punta de telèfon, crec que 
val la pena d'insistir. Si el desplegament que van fer els 
mitjans de comunicació espanyols ja va provocar el co-
mentari general, el fet que bona part dels corresponsals 
fossin dones, encara en va provocar més. 
A Israel la concentració més espectacular de dones per 
mitjà es va veure a la televisió, TVE, TV-3, Telemadrid, 
ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ 
87 
88 
TVG. la RAI, i la CNN, són exemples estatals i internacio-
nals del fenomen. 
Els mitjans de comunicació estan, actualment, plens de 
dones i no precisament en tasques S\laus: la meva pròpia 
feina inclou portar una càmera de televisió a l'espatlla. 
Tot i això, encara hi ha reserves a l'hora de confiar a les 
dones alguns aspectes de la informació, reserves que es 
fan més evidents en els càrrecs directius i en alguns "tre-
balls especials" en els quals es considera indispensables el 
coratge o la força. Els mitjans de comunicació encara con-
sideren aguests valors, sinó exclusius, si propis del sexe 
masculí. Es a dir, la dona que vulgui fer reportatge en totes 
les seves variants, no pot esperar que el seu mitjà la pro-
mocioni, ha d'optar per l'autopromoció, això és, aprofitar 
la conjuntura per demostrar els seus valors professio-
nals. 
La Guerra del Golf va afavorir aquesta circumstància i 
moltes dones, naturalment, la vam aprofitar. • 
I 
I 
ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ 


Israel : informació de guerra "pret à porter"

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert