X Trobada del Grup d'Estudis Etnopoètics.Festa popular i educació

Figuerola i Prats, Paula

Peñarroya i Ferrer, Carla

Vergés i Gifra, Àngel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Notícies · News
X Trobada del Grup d'Estudis Etnopoètics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 197
Àngel Vergés i Gifra
Festa popular i educació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .199
Carla Peñarroya i Ferrer
Paula Figuerola i Prats
Estudis de Literatura Oral Popular, núm. 4, 2015, 195-201  |  DOI: 10.17345/elop2015195-201
ISSN: 2014-7996  |  http://revistes.urv.cat/index.php/elop

197Estudis de Literatura Oral Popular, núm. 4, 2015
Notícies
X Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics «Etnopoètica: arxius i 
materials inèdits». Banyoles, 7 i 8 de novembre de 2014
X Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics
Àngel Vergés i Gifra
Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles
Els dies 7 i 8 de novembre del 2014 va tenir lloc a Banyoles la X Trobada del Grup 
d’Estudis Etnopoètics (GEE) organitzada per la Universitat Rovira i Virgili, la Uni-
versitat d’Alacant, la Universitat de les Illes Balears, i la Societat Catalana de Llen-
gua i Literatura. El tema d’aquesta trobada fou «Etnopoètica: arxius i materials 
inèdits» i tenia com a objectiu donar a conèixer i recalcar la importància dels fons 
etnopoètics inèdits existents als nostres arxius i biblioteques.
La trobada va tenir lloc a la sala polivalent de l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Es-
tany situat dins del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Les jornades es van inau-
gurar el divendres 7 amb la presència de la regidora de l’Ajuntament de Banyoles, 
Joana Vilà, i Núria Batllem, directora de l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany. Les 
primeres comunicacions presentades estaven centrades en la figura i obra d’un 
banyolí il·lustre, Pere Alsius. Aquestes dues intervencions van atraure l’interès 
d’alguns banyolins, que s’acostaren a l’arxiu amb curiositat. Àngel Vergés i Da-
vid Masgrau van presentar l’inventari de l’arxiu familiar de Pere Alsius i Torrent i 
Joan Armangué va aprofitar l’ocasió per retratar i donar una visió plàcida de la Ba-
nyoles vuitcentista amb la seva intervenció centrada en l’estudi de les «Notes fol-
klòriques» de l’il·lustre folklorista banyolí. Abans del descans matinal Alexandre 
Bataller presentà la comunicació «L’arxiu dels Tallers de Música Popular: materi-
als inèdits fruit de la recerca escolar en folklore musical» i Dolors Llopart i Roser 
Ros van centrar el seu treball en la relació d’amistat i de creativitat del professor 
Josep M. Pujol amb el Museu d’Arts, Indústries i Tradicions Populars de Barcelona. 
Continuà la jornada matinal amb altres comunicacions. Salvador Rebés reivindi-
cà la figura dels professors i etnopoetes oblidats amb la figura de Francesc Nabot i 
Josefina Roma repassà l’arxiu estudiantil de Josep M. Batista i Roca. Tancà el matí 
de divendres Emili Samper, que esbossà algunes rondalles inèdites del fons per-
sonal del reusenc Cels Gomis. Per acabar la primera jornada matinal i per degus-
tar un aperitiu cultural, el grup visità el claustre de Sant Esteve de Banyoles. Allà, 
l’arquitecte Jeroni Moner, membre del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, 
va explicar algunes anècdotes de la història del cenobi banyolí i mostrà l’arqueta 
gòtica de Sant Martirià, una de les joies del patrimoni artístic de la capital del Pla 
de l’Estany.
La tarda del divendres 7 de novembre va començar amb una comunicació de 
Caterina Valriu, que esbossà anècdotes i vicissituds dels deu anys de trajectòria del 
Grup d’Estudis Etnopoètics. Magdalena Gelabert presentà materials de la Biblio-
teca Monogràfica de la Institució Pública Antoni M. Alcover, de Manacor. Segui-
dament Carme Oriol aportà algunes notes sobre la recuperació del Rondallari de 
Pineda, de Sara Llorens. Josep Temporal donà a conèixer el manuscrit Sabater Car-
bonell i Tomàs Vibot tancà el torn de comunicacions del divendres amb una co-
municació centrada en el fons d’Antoni Pons Pastor de l’Arxiu Històric de la UIB.
198 199Studies in Oral Folk Literature, no. 4, 2015
News
Abans de la presentació del materials bibliogràfics, es va fer una visita guiada 
a l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany a càrrec de la seva directora. Tots els partici-
pants a la trobada van poder admirar l’antiga biblioteca de Casa Missió i la llibreta 
de camp de Pere Alsius amb el dibuix que representa el palau de les aloges de les 
Tunes, el dibuix que és present al cartell d’aquesta X trobada.
A continuació s’encetà el torn de presentació de les novetats bibliogràfiques, 
una mostra de la gran vitalitat productiva dels membres del grup. Alexandre Ba-
taller va presentar el llibre Un amor, uns carrers i les actes de la IX Trobada del GEE: 
Literatura oral i educació: simbiosi i complicitats, que va tenir lloc a Vic l’any 2013. 
Dolors Llopart i Roser Ros van presentar Dona i folklore i El Rebost. Carme Oriol 
presentà l’edició de l’obra folklòrica completa de Josep M. Pujol (Això era i no era) 
i el llibre de Josep Temporal: Rondalla meravellosa i filosofia. Emili Samper detallà 
l’edició de Zoologia popular catalana, de Cels Gomis, el tercer número de la revista 
editada per la URV: Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, 
i un llibre de llegendes tarragonines: Llegendes de Tarragona. Joan Soler i Amigó féu 
una presentació del llibre Les bruixes es pentinen i Caterina Valriu esbossà Personat-
ges de llegenda a la tradició popular mallorquina.
A les vuit del vespre el grup anà a la sala d’actes del Centre Excursionista de 
Banyoles, una sala situada ben a prop del monestir. En aquesta sala el concertista i 
guitarrista professional Jordi Codina va oferir un deliciós concert en què va inter-
pretar algunes peces de caire popular.
El dissabte va començar amb una interessant comunicació de Joan Borja cen-
trada en els arxius i materials del cançoner popular valencià. Tot seguit, José En-
rique Gargallo va detallar una comunicació versada sobre la paremiologia romà-
nica i la literatura popular. Vicent Vidal se centrà en l’obra etnopoètica de Just 
Sansalvador i Laura Villalba tancà el torn de comunicacions amb una intervenció 
centrada en el procés de transcripció, edició i fixació dels materials rondallístics 
d’Adelaida Ferré i Gomis. Després d’un breu descans es féu l’assemblea anual del 
GEE i, tot seguit, els participants de la trobada es van acostar a l’estany de Banyo-
les per embarcar-se amb la barca Tirona. Un dia esplèndid va acompanyar un deli-
ciós passeig amb barca per l’estany. Àngel Vergés va aprofitar l’ocasió per explicar 
històries i anècdotes relacionades amb aquest fenomen natural. I aquest fou el 
colofó d’una magnífica trobada a la capital del Pla de l’Estany.
199Estudis de Literatura Oral Popular, núm. 4, 2015
Notícies
VI Curs de Cultura Popular / II Jornades Literatura, Territori i Educació 
«Festa popular i educació». Ontinyent i Bocairent, 23, 24 i 25 d’abril de 2015
Festa popular i educació
Carla Peñarroya i Ferrer
Paula Figuerola i Prats
Universitat de València
Els dies 23, 24 i 25 d’abril de 2015 es van celebrar el VI Curs de Cultura Popular i 
les II Jornades Literatura, Territori i Educació (http://festaont.blogs.uv.es) a Onti-
nyent i Bocairent, municipis de la Vall d’Albaida, organitzats pel Grup d’Estudis 
Etnopoètics (GEE) i la Xarxa d’Innovació Educativa Geografies Literàries (Geolit), 
sota la coordinació del professor de la Universitat de València Alexandre Bataller 
(GEE-Geolit). Els ajuntaments d’Ontinyent i Bocairent, el Vicerectorat de Parti-
cipació i Projecció Territorial i la Facultat de Magisteri de la UV han estat només 
algunes de les moltes entitats que han donat suport a la celebració dels actes. Van 
ser tres dies intensos en què professors i estudiants de diferents indrets del territo-
ri lingüístic s’uniren per a ser agents actius d’una infinitat de ponències i comu-
nicacions sobre els elements literaris i identitaris que les festes populars contenen 
i sobre com traslladar la cultura festiva dins les aules, com treballar un aspecte 
de la nostra tradició que, sovint, ha quedat en un segon pla dins el currículum 
educatiu.
El dijous 23 d’abril estudiants catalans, mallorquins i valencians van arribar 
a Ontinyent per gaudir de tres dies en què la festa, l’ensenyament, l’aprenentat-
ge i la convivència esdevenien els punts clau de les jornades a les quals assistien. 
Van poder estar presents en ponències que parlaven de la literatura i de la músi-
ca que hi ha al voltant de la festa de la Patum i dels castellers (Llorenç Sodevila, 
UVIC-Geolit) i de la seua clara relació amb el ball dels valencians. Van descobrir 
o redescobrir que la literatura trenca totes les fronteres i que a partir d’aquesta 
podem arribar a diferents àmbits. Les festes són presents a la vida quotidiana de 
les persones, però quines festes realment s’estudien o es treballen a les escoles, 
si és que se’n treballen? La resposta la va aportar una ponència de David Parra 
(UV-Geolit) sobre les celebracions escolars a les aules i es va veure com sempre 
se celebren les mateixes festes i amb la mateixa intenció. Els futurs docents van 
poder extraure algunes referències per dur-les a terme a les seues aules: transmetre 
altres festes que han estat oblidades per la tradició escolar i tenir en compte la 
interculturalitat; és a dir, s’han d’integrar festivitats d’altres llocs perquè tots els 
alumnes es vegen representats. D’altra banda, es van poder conèixer els elements 
literaris que s’estudien en les festes populars valencianes gràcies a Tatiana Jordà 
(UV), i va quedar patent que les festes s’estudien com un reflex de la societat i que 
cal entendre el teatre com a gènere, però també com a espectacle. Tot forma part 
de l’aprenentatge i de tots els vessants del teatre agafem elements clau per a l’ense-
nyament de la llengua i de la tradició. Antonio Martín (UV) ens explicava la festa 
vista des de fora, concretament per l’hispanista Ticknor als seus Diarios de viaje por 
España (1818), on va fer un recorregut per cada esdeveniment festiu. En aquestes 
sessions no només van participar professors, sinó que també es va comptar amb 
la visita de la Societat de Festers d’Ontinyent, que va explicar la visió de la festa 
200 201Studies in Oral Folk Literature, no. 4, 2015
News
des de dins. Alguns festers van acompanyar els participants de les jornades al Mu-
seu Fester d’Ontinyent, on s’observaren diferents mostres de vestimenta festera 
mentre es contava la història de la festa des dels orígens. Per acabar d’arrodonir el 
dia, es va celebrar un sopar a la comparsa Moros Marins i tots junts van gaudir de 
l’actuació musical de la Trocamba Matanusca. L'experiència viscuda mostra que 
la festa i l’ensenyament poden establir un diàleg permanent.
El divendres 24 d’abril es va realitzar, per a començar la jornada amb forces, 
una visita al Museu de la II República. La història condiciona i explica perquè te-
nim unes festes i no unes altres, forma part de la cultura, i res millor que iniciar el 
dia així, lligant la història amb les jornades. Durant tot el matí es van presentar 
ponències que tractaven diferents festes del nostre territori lingüístic i en la ma-
joria es va donar la visió didàctica necessària per a veure com es poden introduir 
a les escoles i als instituts les diferents diades. Tomàs Vibot (UIB-GEE) va parlar de 
l’Estendard mallorquí i Joan Borja (UA-GEE) de la festa i la poètica popular fent 
referència al Misteri d’Elx i al Cant de la Sibil·la. D’aquestes ponències cal remar-
car la visió de la festa com a catarsi col·lectiva, com una excepció eufòrica per 
a desfer la rutina quotidiana. Glòria Bordons (UB-Geolit), per la seua banda, va 
tractar la implicació de l’alumnat en projectes de literatura i territori. Va explicar 
com als graus d'infantil i primària i als màsters de la UB on té docència es treba-
lla la literatura relacionada amb llocs geogràfics i com els projectes ajuden a aug-
mentar la motivació col·lectiva. Margarida Prats (UB-Geolit) va seguir el mateix 
procediment, i va resumir activitats i exercicis per a treballar les festes de Nadal 
a l’educació infantil a partir de la il·luminació nadalenca de Barcelona. Però no 
solament es va comptar amb experiències d’alumnes de parla catalana, sinó que 
Anna Francés (UA-GEE) va aportar el seu treball sobre com crear consciència va-
lenciana a través de les festes al Baix Segura, un assumpte cabdal per a motivar 
l’alumnat en l’aprenentatge d’una llengua que veuen llunyana i no senten com a 
pròpia. En aquest dia també van tenir el plaer d’escoltar Carme Oriol (URV-GEE) 
i la importància dels castells i castellers més enllà de la festa, van poder descobrir 
de la seua mà la riquesa literària i popular. Una altra manifestació festiva que es va 
presentar va ser la baixada de l’Àliga de Tarragona per Emili Samper (URV-GEE), 
tot un èxit festiu. Anna Gispert (APELLC-INS Martí i Franquès de Tarragona) va 
parlar sobre la interpretació de Santa Tecla a Tarragona, explicava com aquest 
fet literari i festiu ha passat de la paraula a la interpretació. De la mà de Salvador 
Palomar (Carrutxa, Reus) es va donar a conèixer la festivitat de Sant Antoni des 
del punt de vista literari tot mostrant-ne els seus elements teatrals. Finalment, els 
joves investigadors, alumnes de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de 
València, van mostrar petites investigacions i projectes sobre les festes de diferents 
territoris. Hi destaquem propostes a partir de festes cíviques, com ara el Nou d’Oc-
tubre. Una vegada finalitzada la taula d’exposicions de joves investigadors, de la 
mà de Manolo Díaz es va realitzar la visita a la Sala d’Exposicions dels Gegants i 
Cabets de la Vila d’Ontinyent, on es va contar als assistents una aproximació dels 
antecedents dels Gegants i Cabets. A continuació, Díaz va explicar el significat de 
cadascun segons el nom assignat. Des del mateix Palau de la Vila s’observà una 
part de la ciutat, així com també algun dels seus ponts. Una vegada finalitzada 
aquesta activitat, s’inicià una ruta literària a partir del llibre El justícia, de Joan 
Torró. Amb la companyia de l’autor i el cronista de la Vila, Alfred Bernabeu, van 
recórrer els carrers, fent estada en els llocs més emblemàtics de l’obra. Per a fina-
201Estudis de Literatura Oral Popular, núm. 4, 2015
Notícies
litzar el dia, a la comparsa Moros Marins es va realitzar un nou sopar col·lectiu, on 
els assistents van estar acompanyats d'una xaranga que interpretà un repertori de 
música de festes de moros i cristians.
El dissabte 25 d’abril els assistents es van traslladar cap a Bocairent, en l'extrem 
de la Vall d'Albaida que mira a la serra de Mariola. En aquesta darrera jornada 
vam tenir l'oportunitat de seguir les intervencions de Caterina Valriu (UIB-GEE), 
Jaume Guiscafrè (UIB-GEE) i Àngel Narro (UV) al voltant de la festa de Carnestol-
tes, però cadascuna d’aquestes amb un sentit cultural diferent. Així, es va contex-
tualitzar el carnaval de Guadalupe (Àngel Narro) i la simbombada mallorquina 
(Jaume Guiscafrè) i, en un sentit més didàctic, vam poder escoltar com treballar 
aquesta festa a l’aula a partir dels diferents personatges que envolten la festivitat 
de les Carnestoltes a Mallorca (Caterina Valriu, UIB-GEE). Jordi Chumillas (UVIC-
Geolit) i Ricard Giramé (UVIC-Geolit) van presentar, com a editors, el nou llibre 
de referència en el camp de les «geografies literàries» Per vells carrers de poble. Ter-
ritori, marca, educació i patrimoni (UVic, 2014). El professor Adolf Murillo (UPV), 
amb un grup d’alumnes de secundària de l’IES Arabista Ribera de Carcaixent, va 
mostrar, amb una creació sonora col·laborativa emprant telèfons mòbils a par-
tir del poema «Assumiràs la veu d’un poble», de Vicent Andrés Estellés, com la 
música popular actual, que beu de l’electrònica, ha de tenir el seu espai escolar. 
Comptat i debatut, el VI Curs de Cultura Popular / II Jornades Literatura, Territori 
i Educació va esdevenir uns dies de convivència i diàleg amb els estudiants futurs 
docents, i professorat del nostre territori lingüístic. S’hi va donar a conèixer els 
mecanismes definitoris de festes populars diverses, i les seues possibilitats dins de 
contextos educatius. Hi ha moltes festes que són presents en contextos educatius, 
però no sempre se'ls dóna la importància que segurament mereixen. En aquest 
curs es va demostrar que la festa popular té una riquesa literària immensa. Per 
tant, en cada intervenció hi descobríem que viure la festa popular també a l’aula 
és símptoma de fer viva la nostra cultura popular d'arrel tradicional en l’àmbit 
educatiu.


Notícies

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert