Batalla, R.

Martín, E.

Pernas, J.

Sala, M.

Ubeda, X.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ESTUDIS HIDROLÒGICS A LA 
CONCA DEL RIDAURA
M. SALA, R. BATALLA, E. MARTÍN, J. PERNAS i X. UBEDA
Grup de Recerca Ambiental Mediterrània (GRAM)
Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional 
Universitat de Barcelona
INTRODUCCIÓ
L ’objectiu de l ’estudi és la caracterització hidrològica de la conca del 
Ridaura i la valoració dels canvis que el curs d ’aigua experimenta al llarg 
del seu curs en relació a les diferents accions antròpiques. El treball s 'ha 
portat a terme dins el marc d ’un projecte finançat per la Comunitat Europea 
on s ’investiga la possible degradació ambiental en relació als usos del sòl.
METODOLOGIA
Per les mesures de cabal i transport de sediment, es varen escollir tres 
punts de mostreig els quals corresponien a tres sectors de la conca 
clarament diferenciats (figura 1). Aquest mostreig es va fer setmanalment 
durant dos anys. En el prim er punt de mostreig, Can Crispins, l’ús del sòl 
és únicament el bosc, en el segon punt, Tapiola, s ’hi afegeig la influència 
de l ’explotació agrícola, i l ’últim punt de mostreig, l ’estació d ’aforament 
de la Junta d ’Aigües a Santa Cristina d ’Aro, té influències de la urbanit­
zació de la conca.
A Santa Cristina, les dades enregistrades a l’estació d ’aforament i 
facilitades per la Junta d ’Aigües, han estat molt importants alhora de poder 
fer un balanç hídric, així com una distribució anual i possibles màxims de 
cabals. Les dades de precipitació són també necessàries per establir 
aquestes correlacions i s ’han utilitzat les de Santa Cristina d ’Aro i les de 
Solius.
283
2 M. SALA, R. BATALLA, E. MARTÍN, J. PERNAS, X. UBEDA
Pel que fa a l ’estudi de qualitat d ’aigües, els punts de mostreig són 
lleugerament diferents, però també cobreixen tot el curs principal del 
Ridaura (figura 1). El primer punt de mostreig és qualitativament igual que 
el de Can Crispins, o sigui reflexe les condicions naturals de baixa 
explotació antròpica. En el segon punt es controla l ’aigua provinent de 
l ’abocador d ’escombraries de la part alta de la conca. El tercer punt es sitúa 
a la confluència de les aigües procedents dels dos cursos anteriors, i ha de 
reflexar la persistència o no de l ’impacte de l ’abocador. El quart punt és a 
l ’estació de Santa Cristina, el mateix que en el mostreig anterior. El cinquè 
punt es sitúa més avall de la depuradora d ’aigües de Castell d ’Aro. L ’últim 
punt de mostreig és a les aigües de prop de la desembocadura del Ridaura 
al mar.
284
ESTUDIS HIDROLÒGICS A LA CONCA DEL RIDAURA 3
RESULTATS
A) ANÀLISIS ANUALS DE PRECIPITACIÓ IESCOLAM ENT
Les dades recollides (taula 1 i 2) mostren com de tota la precipitació 
caiguda dins la conca del Ridaura només un 12,6% arriba a formar part de 
l ’aigua del riu. L ’evapotranspiració és el fenòmen més important per 
compendre aquest fet (TRILLA 1980), essent la infiltració responsable 
només d ’un 3,4% de les pèrdues.
Taula 1. CE = Coeficient d ’escolament
Taula 2.
285
4 M. SALA, R. BATALLA, E. MARTÍN, J. PERNAS, X. UBEDA
Al llarg de l ’any (taula 3) hi ha una clara diferència entre l ’estiu i 
l ’hivern, destacant les següents conclusions:
- gener i febrer són els únics mesos on hi ha més d ’un 20% d ’escolament.
- les màximes evapotranspiracions es donen el juliol i l ’agost, donades 
les altes temperatures d ’aquests mesos.
- el decembre i el maig tenen valors similars a les mitjanes de tot l’any.
Taula 3. Dades de precipitació i escolament en mm.
B) ESTADÍSTIQUES DELS EPISODIS EXTREMS
Pel que fa a màxims de cabal per cada any (taula 4), observem anys 
regulars amb màxims semblants, i anys amb cabals extrems, que donen 
una mitjana pel període estudiat de 51,4 m3/s.
Taula 4. Qci = cabals màxims instantanis
286
ESTUDIS HIDROLÒGICS A LA CONCA DEL RIDAURA 5
Utilitzant una distribució de probabilitats de Gumbel i segons dades de 
la JUNTA D ’AIGÜES (1994), els períodes de recurrència per períodes de
2 a 1000 anys serien els exposats a la taula 5.
Taula 5.
En aquest aspecte el Ridaura és un riu amb un cabal instantani màxim 
per a cada període superior al d ’altres rius d ’extensi’o i litologia similar 
(taula 6).
Taula 6.
En referència al número de crescudes mensuals veiem com abril és el 
mes amb més crescudes amb un 31%, seguit de febrer 23%, gener 15%, i 
maig, setembre, octubre i novembre amb un 7%. Si fem l’anàlisi estacio­
nalment, el 77% de les crescudes es produeixen a l ’hivern i primavera, 
mentre que a la tardor n ’hi ha un 15% i a l ’estiu tan sols un 7%.
C) CANVIS DE L ’ESCOLAMENT AL LLARG DEL RIU
Observant els resultats de les taules 7 i 8, arribem a les següents 
conclusions:
287
6 M. SALA, R. BATALLA, E. MARTÍN, J. PERNAS, X. UBEDA
- hi ha un augment del cabal absolut al llarg del curs, donada la major 
àrea de captació. L ’increment de cabal entre la primera àrea de mostreig, 
Can Crispins (bosc), i la segona, Tapiola (agricultura), és molt més 
marcada que en altres conques de similars usos del sòl, com és el cas de 
la Verneda a Cassà (BATALLA et al. 1994), potser degut als reiterats 
incendis forestals que han provocat l ’erosió del sòl absorbent i han deixat 
la roca impermeable al descobert.
- hi ha una disminució del cabal específic aigües avall de Tapiola. Si bé 
el fenòmen és degut a una major infiltració en les àrees planeres cobertes 
per sediments permeables, a això s’hi ha d ’afegir l ’extracció d ’aigua en 
relació a la demanda urbana i turística.
Taula 7.
Taula 8. Sèries d'escolament pel període febrer 1993 - maig 1994
D) TRANSPORT DE SEDIMENT EN SUSPENSIÓ
Hi ha un clar increment dels sediments transportats en suspensió al llarg 
del curs. Al prim er punt de mostreig, on la influència de l ’home és baixa, 
la concentració és de 5 mg/l. A Tapiola, i degut a la influència de 
l ’agricultura, el sediment s ’incrementa fins 82 mg/l, passant a ser de 90
288
ESTUDIS HIDROLÒGICS A LA CONCA DEL RIDAURA 7
mg/l aigües avall en el darrer punt de mostreig, on els camins i les 
urbanitzacions són més abundants.
L ’erosió en cada punt ha estat quantificat de la següent manera:
Can Crispins 0,05 T/ha/any
Tapiola 0,55 T/ha/any
Santa Cristina 0,46 T/ha/any
Aquests valors no són alts en números absoluts però mostren el notable 
increment aigües avall i representen una degradació dels materials fèrtils 
dels sòls.
E) TRANSPORT DE SEDIMENT DISSOLT
Al llarg del curs del Ridaura hi ha un augment de les concentracions de 
soluts, sobretot de calci, sodi i magnesi. Els clorurs i els sulfats tenen un 
increment notable degut als abocaments domèstics, sobretot de les urba­
nitzacions. A la figura 2 s’observa aquest canvi de les concentracions en 
els tres punts de mostreig. Les variacions d ’un extrem a l’altre són les 
següents: de cada 20 mg/l de clorurs a Can Crispins es passa a 43 mg/l a 
Santa Cristina. La concentració de sulfats passa d ’11 a 33 mg/l. La 
concentració de nitrats augmenta quan el riu atravessa els camps de conreu
i disminueix aigües avall, donat que la influència de l ’agricultura també 
disminueix.
Figura 2.
28 9
8 M. SALA, R. BATALLA, E. MARTÍN, J. PERNAS, X. UBEDA
F) QUALITAT D ’AIGUA
Com que aquí no pretenem fer una anàlisi exhaustiva de les dades, hem 
preparat una taula (taula 9) amb els valors mitjans obtinguts, i la seva 
relació amb els valors que la Comunitat Europea considera com a límit per 
a unes aigües potables. Tota la informació procedeix del treball inèdit de 
M ARTIN (1994).
Les dades procedents de les aigües que passen per l ’abocador de Solius 
(Punt 2) tenen, en totes les mostres analitzades, conductivitats superiors a 
les suggerides per la legislació, i poden, en alguns casos, arribar a valors 
tres vegades més alts. Totes les mostres presenten una demanda d ’oxígen 
que indica un gran consum per part de la biologia dissolta. Els clorurs 
poden arribar a ser entre 2 vegades superiors als nivells recomanats. El 
mateix passa amb l’amoni, que pot assolir valors de 3 a 20 vegades per 
sobre la norma.
Aigües avall de l’abocador (Punt 3), el fluxe que s’afegeix procedent 
d ’àrees de bosc dissol part dels contaminants. Però en èpoques on l ’aigua 
és escassa els nivells de contingut d ’alguns elements superen els límits, 
com el cas de l ’amoni.
A Santa Cristina (Punt 4) on no sempre hi ha aigua per analitzar degut 
al llarg període de sequera, la conductivitat està sempre fregant els límits 
recomanables, el consum d ’oxígen és bastant elevat, així com la concen­
tració de clorurs.
Després de la depuradora de Castell d ’Aro (Punt 5), s’ha trobat sempre 
l’aigua amb conductivitat molt alta, i concentracions de clorurs, amoni i 
sulfats superiors al desitjable. Són de destacar valors de fosfats força 
elevats en les èpoques de cabals baixos.
Finalment, les aigües de prop de la desembocadura (Punt 6) presenten 
valors molt similars als del punt de mostreig anterior.
290
ESTUDIS HIDROLÒGICS A LA CONCA DEL RIDAURA 9
CONCLUSIONS
La riera de Ridaura té un comportament típicament mediterrani, doncs 
experimenta notables crescudes, estacionalitat de cabals i als estius queda 
completament seca. A això s ’hi ha d ’afegir la importància que tenen en 
moltes àrees mediterrànies, entre elles i molt especialment a la conca del 
Ridaura, els usos del sòl. A ixí hem pogut observar com els canvis de cabal, 
el transport de sediment i de soluts, estan influenciats per la resposta de la 
conca als usos agrícoles i urbans i els efectes medi-ambientals que això 
comporta, sobre tot en la qualitat d ’aigua.
BIBLIOGRAFIA
BATALLA, R„ SALA, M„ PERNAS, J„ UBEDA, X. & MARTIN, E. (1994): Desertification 
risk assessment and land use planning in a Mediterranean Coastal area. Final report, Project 
EV5V-0043, European Community Programme on Environment.
JUNTA D ’AIGÜES (1994)': Recomanacions sobre mètodes d ’estimació d ’avingudes 
màximes. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya, 
Barcelona.
MARTIN, E. S. (1994): Calidad del agua en la cuenca del Ridaura: variaciones espaciales 
y temporales. Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional, Universitat de 
Barcelona.
TRILLA, M. (1980): Estudi hidrològic de la conca del Ridaura. Ajuntament de Santa 
Cristina d ’Aro.
291


Estudis hidrològics a la Conca del Ridaura

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert