Molas i Ribalta, Pere

Revistes Catalanes amb Accés Obert

NOTES SOBRE LA PETITA NOBLESA
DEL BAIX EMPORDÀ
A L'EDAT MODERNA
PER
PERE MOLAS i RIBALTA
Aquest article és una breu aportació al coneixement de la petita no-
blesa de la comarca del Baix Empordà. Es fonamenta en la consulta i
aprofitament d'algunes publicacions recents que contenen informació so-
bre el tema esmentat, informació que no havia estat encara elaborada.
Ha estat especialment útil l'obra de Morales Roca sobre els membres de
l'estament nobiliari o militar que van ser convocats per assistir a les Corts
catalanes els anys 1599, 1626, 1701, 1705 i les Juntes de braços de 1640
i 1713.0) També hi ha informació útil en altres treballs del mateix autor
i en obres com les de Josep Iglésies sobre el fogatge de 1553(2> i la de
Lluis de Peguera, Pràctica i Síil de celebrar Corts a Catalunya (1632).
Les dades ofertes pel fogatge de 1553 són les següents. Sobre un total
de 3.000 focs, la noblesa en tenia 40. La primera població pel número
de famílies nobles era Torroella de Montgrí, amb onze casos, seguida de
lluny per la Bisbal (cinc), Corçà (quatre) i Sant Feliu de Guíxols (tres).
A Palamós i a Foixà hi trobem dos casos i un de sol a la resta que s'extén
sobretot pel nord de la comarca (Albons, Rupià, Cruïlles, Pals, Parlavà,
(1) MORALES ROCA, Próceres habilitados en Cortes del Principado de Cataluna. Siglo
XVII, 1599-1713. Madrid, 1983. Del mateix autor, Registros nobiliarios del Brazo Militar del
Principado de Catalunya. El «Llibre Verd» delAntiguo Brazo Militar (1602-1713). «Hidalguía»
n? 201, pp. 433-464 i n? 204 pp. 849-882.
(2) IGLÉSIES, Josep, El fogatge de 1553, Barcelona, 1979, I, 33-35.
149
2 PERE MOLAS i RIBALTA
Verges, Vulpellac, Ullastret, Peratallada, Castell d'Empordà, etc..). Eren
llocs de baronia laica Foixà, Albons i Púbol, així com Palamós i Calon-
ge que formaven el comtat de Palamós.(3>
Les dades de Morales Roca confirmen la importància de Torroella
de Montgrí, com a residència de la petita noblesa del Baix Empordà. Du-
rant el segle XVI noves famílies obtingueren la dignitat de cavaller. Car-
les I va concedir el títol de cavaller a la família Mir que va estar present
a les Corts de 1585 (Jeromi Miquel de Mir) i de 1626 (Josep Miquel de
Mir i Galceran de Mir). Un Nicolau de Mir va formar part de la Junta
de Braços de 1640 i un Antoni de Mir de la de 1713, l'última reunió de
les Corts catalanes. (4>
Una altra família de Torroella, enaltida durant el regnat de Carles
I, fou la Ferran.(5) Pere de Ferran, donzell, va esdevenir cavaller el 1543.
Un altre donzell, Antoni Joan de Ferran fou convocat a les Corts de 1563.
Joan Antoni de Ferran i Sescases va obtenir a les Corts de 1599 la digni-
tat de Noble, superior a la de cavaller. Almenys des de 1563 els Ferran
de Torroella ostentaven el càrrec de Correu Major del Principat i la con-
servaren durant el segle XVII. Descendent d'aquesta família emporda-
nesa fou Felip de Ferran i Sacirera, ambaixador català durant la Guerra
de Successió i mort a l'exili a Viena el 1722.(6)
En el segle XVII augmentà el nombre de cavallers de Torroella que
foren convocats a Corts com a membres de l'estament o braç nobiliari,
com Pau Onofre de Pons el 1626. Coneixem amb cert detall, gràcies al
mateix Morales Roca la concessió de nous títols de noblesa per part del
rei Carles II durant la segona meitat del segle XVII.(7) En el cas de To-
rroella tenim Francesc Quintana que va obtenir el títol de ciutadà honrat
del rei de França el 1643 i el 1679 de Carles II. Dos capitans d'infanteria,
Miquel Bofill el 1670, i Josep Corts i Marquès el 1685, obtingueren la
mateixa distinció, així com Francesc Metge i Real el 1679 i Josep Pagès
i Garbí el 1680.
A les Corts convocades per Felip V el 1701 i per l'arxiduc Carles el
(3) Lluís de PEGUERA, .Practica i stil de celebrar Corts en Catalunya Barcelona, 1632.
Reedició 1975.
(4) MORALES ROCA, Próceres, I, 310.
(5) Ibidem, I, 234.
(6) Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Notari Joan Olzina Cabanes, Llibre Terç de
concòrdies, fol. 187. Ferran havia obtingut de l'arxiduc Carles d'Àustria el títol de comte i la
dignitat de Grande d'Espanya.
(7) MORALES ROCA, Privilegios nobiliarios del Principado de Cataluna. Dinastia de
Àustria. Reinado de Carlos II. «Hidalguía» ns. 155-159 (1979-1980).
150
LA PETITA NOBLESA DEL BAIX EMPORDÀ 3
1705 hi foren convocats dos cavallers de Torroella, el Noble Josep March
i Gelpí i Gros i el cavaller Joan de Vives i d'Alió. Aquest descendia de
Montserrat Alió, síndic de la mateixa vila per l'estament reial a les Corts
de 1599. La vila de Torroella era una de les que tenien el dret d'assistir
a les Corts. Durant el període que estudiem en foren síndics l'esmentat
Alió (1626), Joan Petri (1626), Anton Martí (1640) i Josep Metge i Real
(1703). Martí va rebre el 1647 el títol de ciutadà honrat.
La Bisbal, que era vila de senyoria eclesiàstica era també residència
d'una petita noblesa que era cridada a Corts, especialment a principis
del segle XVIII. Pere Guitart havia obtingut el 1633 el títol de ciutadà
honrat. El 1693 el seu fill Pere Guitart i Millars, que era ja doctor en
dret, va assolir el grau de cavaller. El 1701 va ser convocat a Corts en-
sems amb el seu fill Francesc de Guitart i de Ferrer.(g) També en el cas
de la Bisbal comprovem la importància del regnat de Carles II en l'am-
pliació de títols de la petita noblesa. Josep de Gros i Medir, cavaller el
1673, Joan Pellisser, ciutadà honrat el 1668, Ignaci de Pujol, ciutadà honrat
de Girona i cavaller el 1683, Francesc de Perpinyà i de Vinyavella el 1685.
Joan de Colomer, natural de Besalú i resident a la Bisbal, doctor en drets
i oïdor de l'Audiència va obtenir el 1680 el grau de cavaller i el 1700 la
de noble.(9) El 1701 tenien dret a ser convocats a Corts, Colomer, Pujol,
Perpinyà i Guitart i a més el cavaller Josep de Caramany veí de la població.
La major part de la petita noblesa del Baix Empordà es trobava si-
tuada entre la Bisbal i la vall del Ter. A Castell d'Empordà hi vivia l'an-
tiga nissaga dels Margarit. Successivament foren convocats a Corts Lluís
de Margarit i Carrillo el 1519, Pere de Margarit i de Vallseca durant el reg-
nat de Felip II (Corts de 1563 i 1585) i Leandre de Margarit de Gallart
el 1626. En aquestes mateixes Corts i a la Junta de Braços de 1640 hi
fou present el nét de Leandre, Josep de Margarit i de Biure, conegut a
vegades amb aquest segon cognom. (1Q) Com és sabut Josep de Margarit
fou un dels dirigents de la lluita de Catalunya contra Felip IV. Els reis
de França el nomenaren governador general de Catalunya i posterior-
ment marquès d'Aguilar. C1!) A Castell d'Empordà a més eren nascuts el
cavaller Miquel de Bosquet, convocat a les Corts de 1599 i 1626 i el doc-
tor en medicina Bernat Berenguiri, fill d'un pagès, el qual va ésser desig-
nat el 1620 diputat reial de la Generalitat.
(8) MORALES ROCA, Próceres, I, 270.
(9) Ibidem, I, 200, Colomer va ser nomenat jutge de l'Audiència el 1672.
(10) Ibidem, I, 298-299.
(11) CATALÀ ROCA, Pere, El Virrei comte de Santa Coloma, Barcelona, 1988, pp. 114 i ss.
151
4 PERE MOLAS i RIBALTA
Altres cavallers del Baix Empordà convocats a Corts foren el 1626
Pere de Roca, natural de Parlavà i senyor de Revellosa i don Joan de Sa-
rriera, senyor de Vulpellac. El 1649 un Salvador Micalet i Alió, burgès
de Parlavà, obtenia el títol de ciutadà honrat. El 1701 residia a Parlavà
el donzell Francesc de Ciurana i Micalet, la família del qual, procedent
d'Hostalric i Riudellot, estava present en d'altres poblacions del Baix Em-
pordà, com el mateix any Miquel de Ciurana a Pals.í12) Josep de Mica-
let i Ros va obtenir de l'arxiduc el títol de cavaller el 1710.
Carles II va concedir també títols de petita noblesa a persones d'aques-
tes poblacions, com els ciutadans honrats Francesc Bou, d'Ullastret el
1670, Josep Pont, natural de Cruïlles (1675), Ramon Gisbert, de la Bis-
bal (1680), Pere Alomar de Púbol (1680), Salvador Adroher i Gironès
de Corçà (1686). Joan Feli d'Ultramort, demanava el 1668 el títol de ciu-
tadà i Paulí Feli, de la mateixa població, l'obtenia el 1699.
Vegem ara la situació en d'altres viles. Miquel Carreres, ciutadà hon-
rat i jutge de l'Audiència, era fill de Joan Carreres, mercader de Palafru-
gell. Palamós era capital del comtat del mateix nom. Allà hi vivia el ca-
valler Andreu Ribes i Torrades, convocat a les Corts de 1599 i 1626.
A Sant Feliu de Guíxols hi trobem el 1599 el donzell Miquel de Ciu-
rana i de Pals, la família del qual ja hem esmentat. A la Junta de Braços
de 1640 va assistir-hi el guixolenc Antoni Aixada, jurat i ciutadà honrat
de Girona (1619) com a síndic de Girona; era fill de Rafael Aixada, capi-
tà de l'exercit i de l'armada.<13) Durant la guerra dels Segadors Joan Ar-
nau va obtenir el títol de burgès honrat de Perpinyà (1647) i Joan Barra -
quer, de la Vall d'Aro, el de ciutadà honrat (1649).
Durant el regnat de Carles II obtingueren privilegis de noblesa dues
importants famílies de Sant Feliu. El ciutadà honrat Jordi Domènech va
esdevenir cavaller (1672) i Jeroni Capmany el 1671. Jeroni de Capmany
de Montpalau i de Pujades era doctor en drets i natural de Girona. Era
fill de Pau de Capmany i Montpalau i nét de Miquel Jeroni Capmany,
ambdós de Sant Feliu i ciutadans honrats de Girona. Jeroni de Capmany
fou convocat a les Corts de 1701. (14> Sembla el pare del «magnífic Jero-
ni de Capmany i Montpalau donzell, cavaller, i doctor en drets, domici-
liat a Sant Feliu de Guíxols... y emperò en Barcelona estant» que el 1752
dictava el seu testament davant el notari de Barcelona Sesbastià Prats.(15>
(12) MORALES ROCA, Próceres, I, 193.
(13) Ibidem, II, 174.
(14) Ibidem, I, 174.
(15) Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Sebastià Prats, l?r llibre de Testaments, fols
114-116.
152
LA PETITA NOBLESA DEL BAIX EMPORDÀ 5
Jeroni de Capmany, pare de l'historiador Antoni de Capmany, fou comp-
tador de l'Ajuntament de Barcelona (1776) que mantingué correspondència
amb el ministre Campomanes.C16) L'historiador il·lustrat es preocupava
pels orígens de la família. El 1793 va obtenir una ordre reial perquè l'Ar-
xiu reial de Barcelona li lliurés còpia del privilegi concedit el 1671 a Je-
roni de Capmany.
A les Corts de 1706, les darreres en sentit estricte de la Història cata-
lana, hi fou present com a síndic de Sant Feliu, Jeroni Alexandrí, el qual
va obtenir aquell mateix any la dignitat de ciutadà honrat.
Un repàs dels títols concedits pels reis de la dinastia de Borbó (17) en
el segle XVIII ens confirma algunes línies generals. Per la petita noblesa
es registra un títol de noble, cinc de cavallers i nou ciutadans honrats.
La geografia dels títols assenyala una vegada més la vall del Ter; en el
primer lloc Torroella amb cinc casos i amb un sol cas Verges, Jafre de
Ter, Parlavà, Rupià i Begur.
Es tractava majoritàriament de pagesos rics i de membres dels ajun-
taments. Entre els cavallers hi havia Miquel Marimon, cavaller de Verges
(1737), Salvador Puig de Torroella (1759) i Antoni Ric i Quintana (1778),
síndic general i batlle de Jafre de Ter. Entre els ciutadans honrats hi tro-
bem Ros i Micalet de Parlavà (1766), Francesc Ametller de Rupià (1779),
Pi i Ardèvol de Begur (1779) i Joan Pagès i Carbó de Corçà (1782) el
qual al·legava com a motiu d'ennobliment els seus mèrits en el desenvo-
lupament agrícola. El 1802-1803 obtingueren el títol de ciutadans, per
la seva aportació a la construcció del port de Tarragona, Antoni Rovira,
regidor degà de Corçà i Ramon Batlle i Salvanera, natural de Jafre de
Ter d'on era regidor el 1797.
Un dels casos més complets és el de Martí Carles i Teixidor de To-
rroella que el 1737 va obtenir succesivament els privilegis de cavaller i
de noble. En el memorial presentat al·legava que el seu avi Francesc Carles
havia servit el rei a les guerres del segle XVII com a capità de cuirassers
i havia obtingut una «cèdula de preeminència» que l'eximia d'allotja-
ments militars i càrregues similars. Per part materna, l'aspirant era nét
i hereu del ciutadà honrat i, desde 1660, cavaller Pere Teixidor. Tant el
memorial com els informes de l'Audiència coincidien a destacar la im-
portància econòmica i social del patrimoni familiar: «hacienda de las
mejores del Ampurdàn... familia antigua y de honrada parentela». Du-
rant la guerra de Succesió la seva actuació havia estat passiva («no se
(16) Archivo Campomanes, (Madrid), 7-3. FLUVIÀ, índice cargos y empleos del antiguo
Ayuntamiento de Barcelona, a «Documentes y Estudiós», XIII, Barcelona, 1964, 222.
(17) CILLERUELO, M? Antònia, La nobleza catalana en elsiglo XVIII. Tesi doctoral inè-
dita. Universitat de Barcelona, 1984.
153
6 PERE MOLAS i RIBALTA
le sabé mérito ni demérito, se mantuvo con quietud en su casa»), però
el 1716 va ser nomenat regidor de la vila, de la qual posteriorment va
ser nomenat batlle. El Consell de Castella va aconsellar que se li conce-
dís els títols que demanava, mitjançant pagament de 30.000 rals. Carles
va ser armat cavaller a Torroella per un altre cavaller del Baix Empordà
don Joan de Caramany, de Corçà.
Els fills de Martí de Carles van enllaçar amb la família mataronina
(en realitat de Tiana) dels Sanromà (ennoblits també per Carles II). Jo-
sep de Carles i Quintana es va casar amb Francesca Sanromà i la seva
germana Suficiència de Carles amb el ciutadà honrat Jaume Sanromà.
Josep de Carles va ser —com a Noble— regidor degà de l'Ajuntament
de Mataró de 1753 a 1761. Després es va retirar com a advocat. El seu
fill Josep Antoni de Carles i Sanromà fou, a partir de 1779, Auditor de
Marina en lloc del seu oncle Miquel Sanromà. El nebot Carles Sanromà
i de Carles fou també regidor de PAjuntament de 1787 a 1790.09)
CONCLUSIONS
Aquesta breu anàlisi confirma algunes de les conclusions observades
en un estudi anterior sobre les comarques del Maresme i Vallès.(2°) Un
cop més veiem el contrast entre una noblesa antiga, d'antics cavallers
com els Margarit, i el progressiu ennobliment dels pagesos rics i dels no-
tables locals que de manera successiva van anar assolint els primers ni-
vells de la jerarquia nobiliària catalana: ciutadans honrats, després cava-
llers i per fi nobles. Es destaca també la importància d'algunes etapes
significatives en la creació de nous nobles per la corona. Durant la gue-
rra dels Segadors, Lluís XIV de França va concedir títols de ciutadans
honrats als seus nous (i efímers) súbdits catalans.(21) Alguns dels afavo-
rits que lògicament al·legaven la seva fidelitat al nou govern obtingueren
més endavant que el rei Carles II, el darrer sobirà de la Casa d'Àustria,
els concedís el mateix títol. En el segle XVIII els regnats de Carles III
i Carles IV foren també moments de concessió de títols de petita noble-
sa. Però mentre en el segle XVII predominaren entre els aspirants els mèrits
de caire militar, en el segle XVIII ho feien els de tipus econòmic. En tots
els casos es tractava de la consolidació dels benestants locals en un pro-
cés ascensional.
(19) MOLAS RIBALTA, Pere, Societat i poder polític a Mataró 1718-1808. Barcelona, 1973,
p. 4, 50-51 i 201.
(20) MOLAS RIBALTA, Pere, La nobleza del corregimiento de Mataró en 1830. «Anuario
de Historia Econòmica y Social», (Madrid), 1975, III.
(21) A més dels casos que ja han estat citats, cal afegir-hi el 1647 Anton Bruguera, de la
Bisbal; el 1649, Antoni Bahi de la Pera, i els tres germans Güell i Padró de Rupià, i el 1650
Josep Ximenis i Sauri de Torroella.
154


Notes sobre la petita noblesa el Baix Empordà a l'edat moderna

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert