Pujiula Ribera, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

171ANNALS DEL PATRONAT
LA PRIMERA APLICACIÓ DE L’ANESTÈSIA A OLOT
JORDI PUJIULA
MISCEL·LÀNIA     LA FINESTRA OBERTA    PREMI SALVADOR REIXACH     NOVETATS
173
JORDI PUJIULA LA PRIMERA APLICACIÓ DE L’ANESTÈSIA A OLOT
oc temps després de la publicació de la història
de l’anestèsia a Olot, per part del Dr. Joan
Vilanova1, treball que, malgrat tot, no arriba a escatir el com i el quan de la introducció
d’aquesta tècnica a casa nostra, va caure a les meves mans, a través d’un llibreter
de vell, un opuscle prou interessant que dóna notícia sobre la primera vegada que
es va usar l’anestèsia, mitjançant l’èter –la tècnica proposada per Morton,
considerat el pioner de la supressió del dolor durant les operacions quirúrgiques–
en una intervenció feta a Olot2. El Dr. Joan Baró, prestigiós anestesista gironí,
autor del treball inèdit Evolució històrica de l’anestèsia quirúrgica a Girona,
citat per Vilanova, afirma que la primera notícia existent a les comarques gironines
correspon al 27 d’octubre de 1848, a través d’un anunci d’un dentista, vingut de
França, que oferia intervencions amb cloroform. Vilanova també esmenta
l’existència de cloroform a la farmàcia de l’Hospital d’Olot el 1865. A Olot, les
primeres notícies sobre intervencions amb anestèsia les ofereix el Dr. Joaquim
Danés3, referides al seu pare, Joan Danés i Colldecarrera, i la Casa de Curación, el
1889. Fins aquí, doncs, el que era conegut sobre la introducció de l’anestèsia a
Olot.
1 VILANOVA, Joan, “La instauració de l’anestèsia a Olot”, a Annals del Patronat núm. 15. Olot. 2005.
2 CASELLAS Y COLL, Pedro. Observación de una caida de pies con luxación del derecho, fractura del
peroné, etc. que despues de la amputación, terminó por la muerte. Por el Dr. Pedro Casellas y Coll,
subdelegado de medicina y cirugia de Olot. Publicada por los redactores de La abeja médica. Imprenta
de la prosperidad, de Roberto Torres. Barcelona. 1848. La recerca bibliotecària constata que hi ha un
exemplar consignat a la biblioteca de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.
3 DANÉS I TORRAS, Joaquim. La moderna cirurgia a Olot i la seva comarca. Imp. Alzamora. Olot.
1920.
MISCEL·LÀNIA     LA FINESTRA OBERTA    PREMI SALVADOR REIXACH     NOVETATS
174
La publicació que esmento consta de 28 pàgines i és una separata (les pàgines
estan numerades de la 68 a la 91) d’un volum de La abeja médica española, una
revista de medicina publicada a Barcelona entre el 1846 i el 1853. Aquest treball,
del qual no teníem referència fins ara –el Dr. Danés no el cita en la biobibliografia
del Dr. Pere Casellas4, ni es troba a l’Axiu Comarcal ni a la Biblioteca Marian
Vayreda–, es refereix al cas de la caiguda d’un traginer olotí, Francesc Torremilans,
que s’accidentà prop de Prats de Molló, quan anava camí dels Banys de la Presta.
El cert és que es fracturà la cama, amb ferida oberta, el dia 29 de juliol de 1848, i
després d’ésser atès en les primeres cures a Prats de Molló, fou traslladat a Olot
l’endemà, on l’atengué el Dr. Josep Pujolar. La veritat és que passaren vuit dies
fins que el 7 d’agost fou visitat de nou pel metge, el qual comprovà la gangrena de
la cama dreta i decidí que calia amputar-la per salvar la vida del pacient. Aleshores
es cridà a consultes el Dr. Pere Casellas5, i aquest requerí també, per tal d’efectuar
l’amputació, els serveis del cirurgià sagnador Francesc Diví6, que sovint l’ajudava.
L’operació d’amputació de la cama es va projectar per al dia 8 d’agost al matí.
No cal recordar que en aquell temps les intervencions quirúrgiques s’efectuaven
sense el que avui coneixem com anestèsia, aplicant només extractes opiacis i
torniquets, que amb prou feines mitigaven el dolor, cosa que requeria l’assistència
de diverses persones per subjectar el malalt durant les operacions. És aleshores
quan el Dr. Casellas, esperonat per les notícies sobre l’aplicació de l’anestèsia,
“viendo que en la Academia de medicina de Paris, Londres, Estados Unidos,
etc. se han citado, y aun observando en sus hospitales cómo y tambien en los de
Madrid y Barcelona, casos felices de la aplicación del descubrimiento de
Jackson, Morton y Ducros para abolir ó aletargar la sensibilidad animal ( ...)
y acosados por una no muy lejana esperiencia de un caso semejante acaecido
en un señor dela villa de Figueras en quien la inhalación etérea habia producido
los mas felices resultados”7, decidí d’assajar la inhalació d’èter en el malalt. Es va
fer preparar un flascó de vidre i dos tubs hermètics clavats al tap de suro, juntament
amb una esponja, que li facilità el farmacèutic olotí Nicolàs Carrera, d’acord amb el
model que havia aparegut al Butlletí de Medicina, Cirurgia i Farmàcia, núm. 63,
d’aquell mateix any.
4 DANÉS I TORRAS, Joaquim. Història d’Olot. Vol. XXIX. Olot. 2001.
5 Pere Casellas i Coll (Torroellla de Montgrí, 1805 – Olot, 1863) fou un notable metge que exercí a Olot
i al qual devem el primer dels estudis coneguts com a topografies mèdiques sobre la ciutat (Ensayo
topográfico-médico, o sea Reseña circunstancial de la localidad y de los habitantes de la M.L.V. de
Olot), publicat el 1849, a més d’altres obres d’interès mèdic.
6 Francesc Diví, metge cirurgià, provinent d’una família d’escultors arrelada a Olot, fou l’avi per via
materna del Dr. Joaquim Danés i Torras. Morí a Olot el 1867.
7 Observación... pàg. 71.
175
JORDI PUJIULA LA PRIMERA APLICACIÓ DE L’ANESTÈSIA A OLOT
Malgrat aquest primer intent d’aplicació de l’anestèsia, l’experiència no reeixí
i no hi hagué forma que el malalt s’adormís, i fins i tot li provocà una certa excitació
i que estigués més despert que abans. Després de cinc quarts d’hora d’intents
fracassats, es va decidir no perdre més temps i practicar l’operació sense anestèsia,
operació d’amputació i lligadura arterial que va practicar el Dr. Josep Pujolar,
mentre el Dr. Francesc Diví aguantava la cama, ajudats pel Dr. Casellas i un fill del
malalt per les altres subjeccions al malalt.
El Dr. Casellas, imposat d’un bon esperit científic i d’observació mèdica, fa en
el seu treball abundants consideracions. I dedueix que el fracàs de l’experiència
no es deu a defectes de l’aparell ni de l’èter, sinó a “cierta particular tolerancia
del enfermo, debida tal vez a su poca impresionabilidad alcohólica, efecto
quizás de la arraigada costumbre que el tenía contraida en las bebidas
alcohólicas y del abuso o demasia que solía hacer de las vinosas” 8.
La publicació segueix amb el relat detallat de l’evolució del malalt, que
malauradament va morir el dia 22 d’agost, sense haver-se recuperat de l’operació
i amb forts atacs convulsius. El Dr. Casellas, entre altres consideracions sobre els
aspectes quirúrgics i la pràctica poc habitual en els mitjans com la vila d’Olot,
reflexiona també sobre el fracàs de l’eterització: “Así como hay casos afortunados
en el descubrimiento de Jackson, los hay también, como en los demás que
forman el patrimonio y riqueza de la medicina, de desgraciados, y quizás hasta
cierto punto dañosos á los sugetos en quienes se ensayan”9. Casellas creu que la
sensibilitat del cervell del pacient, massa habituat a les begudes alcohòliques, va
provocar que l’èter, en lloc d’adormir el malalt, el va sobreexcitar, i fins considera
que va poder ser la causa, juntament amb la ferida, de les convulsions que finalment
el dugueren a la mort.
És evident que totes les consideracions que fa el Dr. Casellas, que era, sens
dubte, un notable i prestigiós representant de la medicina de la seva època, amb
grans dots d’observació, poden resultar avui desfasades pel que fa a l’explicació
de les etiologies i les patologies, d’acord amb els coneixements mèdics del seu
temps.
8 Observación... pàg. 73.
9 Observación... pàg. 85.
MISCEL·LÀNIA     LA FINESTRA OBERTA    PREMI SALVADOR REIXACH     NOVETATS
176
En primer lloc, hem de mencionar el fet que aquest opuscle fins avui no havia
estat mencionat en la bibliografia olotina. En tot cas, hem de considerar que ens
il·lustra extraordinàriament sobre la medicina de l’Olot del 1848 amb prou dates
històriques de la vila de mitjan segle XIX.
En segon lloc, i tal vegada el més important, tenim la constatació del primer cas
d’introducció de l’anestèsia a casa nostra, el 8 d’agost de 1848, quan encara no
feia dos anys de la descoberta de Morton (l’octubre de 1846) i a un any del primer
assaig a Barcelona, el 1847. En aquest sentit, seria el primer cas documentat de la
utilització de l’èter com a anestèsic a les nostres comarques, per bé que resultés
un fracàs. I parlo de cas documentat, atès que en aquest opuscle es fa referència
a un altre cas, proper en el temps, a la vila de Figueres, amb bons resultats, que ara
per ara hauria d’ésser considerat el primer assaig d’anestèsia a les comarques
gironines. Però en cap cas no treu mèrit a la decisió del Dr. Pere Casellas i Coll, un
metge molt reputat a casa nostra, amb importants inquietuds científiques, com ho
constaten els seus escrits mèdics i històrics, publicats a Barcelona,  d’aplicar la
nova descoberta de l’anestèsia a Olot, que significà sens dubte un dels grans
avenços científics de la medicina de tots els temps.


La primera aplicaiñó de l'anestèsia a Olot

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert