Sobre la presència de Melogramma campylosporum a Catalunya. Es menciona per
primera vegada la presència per a la micoflora de Catalunya de Melogramma campylosporum Fr., un
fong que creix en el nostre cas sobre branques de Corylus avellana. Donat el seu interès corològic,
aportem una descripció detallada de l'espècie, acompanyada d'iconografia.About the presence of Melogramma campylosporum in Catalonia. Melogramma
campylosporum Fr. is a corticicolous fungus first mentioned for the mycoflora of Catalonia. In our
case, it grows on branches of Corylus avellana and given its chorological interest, we provide a
detailed description of the species, accompanied by iconography.Sobre la presencia de Melogramma campylosporum en Cataluña. Se menciona por
primera vez, la presencia para la micoflora de Cataluña de Melogramma campylosporum Fr., un hongo
que crece en nuestro caso sobre ramas de Corylus avellana. Dado su interés corológico, aportamos una
descripción detallada de la especie, acompañada de iconografía

Llistosella i Vidal, Jaume

Navarro-Rosinés, Pere

Sánchez-Cuxart, Antoni

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Revista Catalana de Micologia, vol. 34: 87-93; 2012. 
 
87 
SOBRE LA PRESÈNCIA DE MELOGRAMMA 
CAMPYLOSPORUM A CATALUNYA  
P. NAVARRO-ROSINÉS, J. LLISTOSELLA i A. SÁNCHEZ-CUXART 
Departament de Biologia Vegetal (Botànica), Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona,  
Av. Diagonal 645, ES-08028 Barcelona. E-mail: pnavarro@ub.edu  
 
ABSTRACT. About the presence of Melogramma campylosporum in Catalonia. Melogramma 
campylosporum Fr. is a corticicolous fungus first mentioned for the mycoflora of Catalonia. In our 
case, it grows on branches of Corylus avellana and given its chorological interest, we provide a 
detailed description of the species, accompanied by iconography. 
Key words: Melogrammataceae, Xylariales, Sordariomycetidae, Ascomycota. 
 
RESUM. Sobre la presència de Melogramma campylosporum a Catalunya. Es menciona per 
primera vegada la presència per a la micoflora de Catalunya de Melogramma campylosporum Fr., un 
fong que creix en el nostre cas sobre branques de Corylus avellana. Donat el seu interès corològic, 
aportem una descripció detallada de l’espècie, acompanyada d’iconografia. 
Paraules clau: Melogrammataceae, Xylariales, Sordariomycetidae, Ascomycota. 
 
RESUMEN. Sobre la presencia de Melogramma campylosporum en Cataluña. Se menciona por 
primera vez, la presencia para la micoflora de Cataluña de Melogramma campylosporum Fr., un hongo 
que crece en nuestro caso sobre ramas de Corylus avellana. Dado su interés corológico, aportamos una 
descripción detallada de la especie, acompañada de iconografía. 
Palabras clave: Melogrammataceae, Xylariales, Sordariomycetidae, Ascomycota. 
 
RESUMO. Pri la ceesto de Melogramma campylosporum en Katalunio. Melogramma 
campylosporum Fr. estas unuafoje menciita por la funga flauro de Katalunio. Gi estas selloga fungo 
kiu kreskas, en nia kazo, sur brancoj de Corylus avellana. Konsiderante gia disvastiga novajo, ni 
aldonas detalan priskribon de tiu fungo, kun inkludo de ikonografio.  
Slosilvortoj: Melogrammataceae, Xylariales, Sordariomycetidae, Ascomycota. 
 
INTRODUCCIÓ 
En ocasió de la recol·lecció de material per a la preparació de les pràctiques de l’assignatura de 
Micologia, impartida a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, un de nosaltres  
(A. S.-C.) va tenir la oportunitat de recol·lectar al massis del Montnegre, prop de Sant Celoni, 
diferents exemplars d’un fong estromàtic que creixia sobre branques mortes d’avellaner, i que pel 
seu aspecte macroscòpic recordava perfectament Diatrype disciformis. A sorpresa nostra, el seu 
estudi microscòpic posà de manifest que de fet no pertanyia a aquesta espècie. Es tractà en realitat 
de Melogramma campylosporum, un fong del qual no hi ha constància prèvia de la seva presència 
a Catalunya (LLISTOSELLA, 2012). 
Melogramma és un gènere que ha estat inclòs a la família Melanconidaceae, dins l’ordre 
Diaporthales, en l’última classificació sistemàtica “Outline of Ascomycota” (LUMBSCH & 
HUHNDORF, 2010). Però, aquesta posició sistemàtica no és acceptada en el treball més recent de 
JAKLITSCH & VOGLMAYR (2011), autors que, com a resultat dels seus estudis filogenètics, 
confirmen la proposta sistemàtica de BARR (1990) i consideren que el gènere Melogramma és 
l’únic representant de la família Melogrammataceae, inclosa aquesta en l’ordre Xylariales. En el 
gènere Melogramma han estat descrites o incloses una quantitat considerable d’espècies, a l’entorn 
de les vuitanta segons la recopilació inclosa en el treball de LAFLAMME (1976), o de les noranta 
Revista Catalana de Micologia, vol. 34: 87-93; 2012. 
 
88 
segons la informació obtinguda a partir de la base de dades de l’Index fungorum (http://www. 
indexfungorum.org/names/Names.asp). Però, segons LAFLAMME (1976), la majoria de tàxons 
pertanyen a altres gèneres o, en alguns casos, són tàxons dubtosos que caldria descartar ja que el 
material original no és localitzable. Actualment, el gènere Melogramma inclou amb certesa només 
tres espècies. Dues d’aquestes, M. campylosporum Fr. (1849) i M. caucasicum Jacz. (1900), són 
tractades i descrites en detall en el treball de LAFLAMME (1976). La tercera espècie, M. corylina 
Lar. N. Vassiljeva (1998), ha estat descrita recentment. Nosaltres hem pogut consultar les dades 
morfològiques d’aquesta última espècie recollides en els treballs de JAKLITSCH & VOGLMAYR 
(2011) i de VASILYEVA et al. (2009), però no les dades de la descripció original (VASILYEVA, 
1998). Un altre tàxon ha estat mencionat com Melogramma spiniferum (Wallr.) De Not. (1863) en 
diferents treballs (per ex.: BREITENBACH & KRÄNZIN, 1984), però aquest ha estat inclòs per 
LAFLAMME (1976) en un gènere nou, amb el nom de Melanamphora spinifera (Wallr.) Lafl. Els 
dos gèneres mencionats es diferencien, segons aquest últim autor, per l’estructura de l’aparell 
apical dels ascs i per l’ontogènia en la septació de les ascòspores. 
Com sigui que la citació d’aquest tàxon té interès corològic, considerem oportú aportar en aquesta 
nota una descripció detallada d’aquest fong, acompanyada d’iconografia, i que es basa 
principalment en els exemplars estudiats per nosaltres. Es comenta també la distribució actualment 
coneguda de M. campylosporum en base a les dades bibliogràfiques aportades per altres autors; es 
fan també els comentaris taxonòmics oportuns sobre aquest tàxon i es compara amb les altres 
espècies acceptades actualment en el gènere Melogramma. 
 
MATERIAL I MÈTODE 
Per a l’estudi al microscopi òptic (1000 ×) dels diferents exemplars de Melogramma 
campylosporum, s’han realitzat seccions a mà alçada dels estromes i dels ascomes, que s’han 
muntat en aigua o, per a millorar el contrast, en lactofenol-blau cotó. Totes les mides s’han pres en 
preparacions muntades en aigua. A les dimensiones de les ascòspores s’indica: el valor mitjà en 
cursiva, enquadrat pels valors màxims i mínims que resulten de descartar el 10% dels valors més 
alts i dels més baixos i, entre parèntesi, els valors extrems absoluts. Les il·lustracions s’han realitzat 
amb ajut d’una cambra clara per a dibuix incorporada al microscopi. 
 
DESCRIPCIÓ 
Melogramma campylosporum Fr., Summa veg. Scand., Section Post. [Stockholm] 
(1849), pag.: 386, fig. 7.  
NOM SANCIONAT: Sphaeria melogramma (Bull) Pers., Syn. meth. fung. [Göttinger] (1801), 1: 13.  
BASIÒNIM: Variolaria melogramma Bull., Herb. Fr. Champ., Histoire des Champignons (Paris) 1 (1791): 
182.  
= Hypoxylon melogrammum (Bull.) J. Kickx f., Nouv. Mém. Acad. Roy. Sci. Bruxelles 13 (1841): 18. ? 
= Melogramma melogramma (Bull.) House, Bull. N.Y. St. Mus. (1910)?: 34.  
 
HOLOTIPUS: Suècia, Lund, leg. E. Fries (UPS) [Scleromyceti Sueciae no.: 441]. Fide LAFLAMME (1976). 
 
SINÒNIMS HETEROTÍPICS: Per a una relació més detallada de sinònims d’aquesta espècie, veure el treball de 
LAFLAMME (1976). 
= Melogramma bulliardii Tul. et C. Tul., Selecta fung. carpol. [Paris] (1863), 2: 87.  
= Melogramma fuscosporum (Schw.) Sacc., Syl. Fung? 2 (1883): 145. 
= Melogramma vagans De Not., Micromyces Italici, Decas 9, IN: Mem. Acad. Torino, 16 (1857): 459. 
 
EXEMPLARS ESTUDIATS: Espanya, Catalunya, prov. Barcelona, Vallès Oriental. Sant Celoni, Olzinelles, entre can Valls i 
Sant Esteve d'Olzinelles, 41°40'4, 05"N, 2°30'39, 29"E, 220 m alt., avellanosa, sobre branques mortes de Corylus 
avellana, 11.XI.2008, leg. A. Sànchez-Cuxart (BCN-myc.).- Ibídem, 29.X.20012, leg. A. Sànchez-Cuxart (BCN-myc.). 
Revista Catalana de Micologia, vol. 34: 87-93; 2012. 
 
89 
 
 
Fig. 1. Asc i ascòspores de Melogramma campylosporum. A, asc tetrasporat amb les ascòspores madures, i un 
detall del gruix de les paràfisis. B, variabilitat en la forma i mida de les ascòspores madures, amb les cèl·lules 
medials més fortament pigmentades que les dels extrems, i els àpexs de les cèlules dels extrems pràcticament 
incolors. - Preparacions muntades en aigua. Escales: A i B = 10 µm. 
 
 
Revista Catalana de Micologia, vol. 34: 87-93; 2012. 
 
90 
EXSICCATA: Dupla Fungorum (SCHEUER, 1997: 52, i 1998: 25). 
ICONOGRAFIA: ELLIS & EVERHART (1892: làm. 36, sub M. vagans), aspecte general i secció d’un 
estroma, asc i ascòspora. LAFLAMME (1976: fig. 2 i 7), secció d’estroma amb un ascoma, ascs, 
ascòspores, hifes, estromes incipients amb picnidis i ascomes en formació, conidiòfors i conidis. 
MEDARDI (1998, fotos i fig. sense numeració, sub. M. bulliardii), aspecte general i ascòspores. 
BREITENBACH & KRÄNZIN (1984: espècie núm. 369, pag. 288, sub. M. bulliardii), estromes, 
filaments interascals, asc i ascòspores. JAKLITSCH & VOGLMAYR (2011: fig. 7), estromes, ascs i 
ascòspores.  
 
Estromes de configuració predominant diatripoide (BARR, 1990), nombrosos, erumpents en 
l’escorça de l’hoste, solitaris, dispersos o formant fileres transversals sobre les branques de la 
planta substrat, confluents en algun cas; amb forma pulvinada o discoïdal, de (0,5) 1-3 (4) mm de 
diàmetre i de 0,5-1 mm d'alt; segons el contorn lateral, els estromes poden ser arrodonits, angulars, 
fusiformes o oblongs. En superfície, els estromes són primer gairebé llisos, tenen una coloració gris 
brunenca, amb aspecte lleugerament vellutat, i s’observen clarament els punts negres de les zones 
ostiolars, lleugerament papil·lades, dels peritecis, de (50) 65-150 (180) µm de diàmetre. En certs 
casos, els estromes més vells prenen un aspecte tuberculat, degut a la presència de peritecis 
emergents i pràcticament lliures superficialment. Més rarament els peritecis són pràcticament 
lliures o estan fusionats lateralment en petits grups erumpents a través de fissures de l’escorça, 
sense formar estromes clarament visibles. Lateralment els estromes estan envoltats i recoberts en 
part per les restes esquinçades de l’escorça de l’hoste. Peritecis de color gris a quasi negre, de 300-
500 µm de diàmetre, i sovint col·lapsats, visibles a la part superior dels estromes.  
Paràfisis filiformes, de 1,5-3 µm d’ample, nombroses, simples, molt allargades i lliures a l’àpex. 
Ascs claviformes o fusiformes, rectes, corbats o sigmoides, de (90) 100-120 × 12-15 µm, que 
presenten un peu més o menys allargat i estret, unitunicats, amb la zona apical poc diferenciada, no 
amiloide, d’1-3 µm de gruix, lleugerament més engruixida que a la resta de la paret, i que contenen 
(4) 8 ascòspores en disposició bi- o tetraseriada a la part central, i uni- o biseriada a la base. 
Ascòspores llargament fusiformes o falciformes, sovint fortament corbades, de (38) 39-42-
46 (50) × (4) 4,5-5-6 (7) µm, amb una relació llarg/ample de (6) 7,5-8,5-10 (11) (n = 33), 
triseptades i amb els septes més o menys equidistants en tota la longitud de l’espora, amb les dues 
cèl·lules del mig brunenques i les dels extrems de tonalitats més clares, subhialines, amb les puntes 
pràcticament incolores, arrodonides o subacuminades, sovint amb una gran gútula lipídica present a 
cada cèl·lula; envoltades d’un fi perispori gelatinós i hialí. Les ascòspores joves són hialines, 
simples o només uniseptades. 
 
DISTRIBUCIÓ I HÀBITAT 
Melogramma campylosporum és una espècie que creix sobre branques mortes de diferents 
caducifolis, principalment Carpinus betulus, però també de Carpinus carolinaria i de Corylus 
avellana (LAFLAMME, 1976). Alguns exemplars han estat també citats sobre Fagus sylvatica, 
però segons LAFLAMME (1976) aquestes atribució d’hoste cal considerar-la errònia. En una 
citació més recent, BREITENBACH & KRÄNZIN (1984) mencionen aquest fong també sobre 
Betula. Pel que fa a la seva distribució, segons les dades recollides per LAFLAMME (1976), 
BREITENBACH & KRÄNZIN (1984) i JAKLITSCH & VOGLMAYR (2011), aquesta espècie 
està àmpliament repartida pel centre i nord d’Europa, amb citacions conegudes d’Alemanya, 
Àustria, Bèlgica, França, Gran Bretanya, Hongria, Itàlia, Polònia, Romania, Suècia, Suïssa, i de 
l’antiga Txecoslovàquia. Sembla que M. campylosporum es coneix també de Dinamarca (LIND, 
1913, sub M. bulliardi; MUNK, 1957), però, posteriorment, aquest fong no ha estat inclòs en les 
claus de identificació dels ascomicots del països nòrdics publicada per HANSEN & 
KNUDSEN(2000). Ha estat també citat d’Amèrica del Nord, tant de Canadà com d’Estats Units  
 
Revista Catalana de Micologia, vol. 34: 87-93; 2012. 
 
91 
 
Fig. 2. Aspecte general, ascs i ascòspores de Melogramma campylosporum. A, ascs en diferents estats de 
maduració; a l’esquerra, dos ascs madurs amb la paret evanescent i les ascòspores ja madures, triseptades i 
pigmentades. i, a la dreta, un asc immadur, amb la paret clarement visible, i les ascòspores immadures, encara 
no septades, sense pigmentar, i amb una gran gota lipídica al seu interior. B, asc madur octosporat. C-F, 
Ascòspores madures, amb la pigmentació més marcada en les cèl·lules medials que en les apicals. G-H, 
Aspecte general dels estromes, que afloren trencant l’escorça de la planta soport.- A-F, preparacions muntades 
en lactofenol-blau cotó. Escales: A, C-F = 5 µm, B = 10 µm, G = 4 mm, H = 2 mm. 
 
 
 
(ELLIS & EVERHART, 1892; LAFLAMME, 1976)) i es coneixen també citacions de Xina 
atribuïdes a aquest fong (TENG, 1934).  
A la península Ibèrica, es coneixen de M. campylosporum dues citacions prèvies del nord 
d’Espanya, una d’Astúries i l’altra del País Basc. Al País Basc, FERNÁNDEZ VICENTE & 
UNDAGOITIA (2001) el mencionen amb el nom de M. bullardii de prop de Zigoitia (Àlava). A 
Astúries, RUBIO & MIRANDA (2006) el citen de Sentullano. En els dos casos, de la mateixa 
Revista Catalana de Micologia, vol. 34: 87-93; 2012. 
 
92 
manera que els exemplars estudiats per nosaltres, M. campylosporum creixia sobre branques de 
Corylus avellana. 
 
OBSERVACIONS 
Per les citacions de què disposem, podem considerar Melogramma campylosporum com una 
espècie poc freqüent. Però cal tenir en compte que segurament ha pogut passar desapercebuda per 
la semblança macroscòpica dels estromes que forma amb els d’altres fongs, especialment amb 
Diatrype disciformis (Hoffm. ex Fr.) Fr., una espècie freqüent que creix sobre escorces de Fagus 
sylvatica. Melogramma campylosporum es diferencia de les altres dues espècies actualment 
acceptades en el gènere, M. caucasicum i M. corylina, per la mida i septació de les ascòspores. A 
M. caucasicum, les ascòspores son també triseptades, però marcadament més curtes, de només 20-
28 × 4,5-6,5 µm (LAFLAMME, 1976), i en el cas de M. corylina, les ascòspores presenten 3-5 
septes transversals i són clarament més llargues, de 46-56 × 5-5,5 µm (VASILYEVA et al., 2009), 
amb una llargada que supera la de M. campylosporum. 
Per la natura del tipus de substrat sobre el qual creixen, també hi ha diferències entre les tres 
espècies. Melogramma corylina ho fa, com en el cas de M. campylosporum, sobre branques de 
diferents espècies de Corylus, entre les quals VASILYEVA et al. (2009) han identificat 
C. heterophylla. En canvi, M. caucasicum creix sobre branques de diferents espècies de Fagus, 
entre les quals hi ha F. sylvatica i F. orientalis (LAFLAMME, 1976). 
 
AGRAÏMENTS 
Els autors volen agrair al Juan Carlos Hernández (Real Jardín Botánico de Madrid), que ens hagi 
facilitat l’accés a les dades de les referències bibliogràfiques prèvies per la península Ibèrica 
relacionades amb el gènere Melogramma. 
 
BIBLIOGRAFIA 
BARR, M.E. (1990).- Podromus to nonlichenized, pyrenomycetous members of class Hymenoascomycetes. Mycotaxon 39: 
43-184. 
BREITENBACH, J. & KRÄNZIN, F. (1984).- Champignons de Suisse. Tome 1. Ascomycetes. Société de mycologie de 
Lucerne, Ed. Mykologia, 310 pág. 
ELLIS, J.B. & EVERHART, B.M. (1892).- The North American Pyrenomycetes. A contribution to mycologic biology. 
Publicat pels autors. Newfield, New Jersey. 793 pàg. + 41 làm. 
FERNÁNDEZ VICENTE, J. & UNDAGOITIA, J. (2002).- Gorbeia Parke Naturaleko makromizeto katalogoa. Belarra 17-
18: 5-36. 
HANSEN L. & KNUDSEN H. (coord.) (2000).- Nordic macromycetes. Vol. 1, Ascomycetes. Nordsvamp, Copenhagen. 309 
pàg. 
HILBER, O.; HILBER, R. & ENDERLE, M. (1982).- 6. Beitrag zur Kenntnis der Ulmer Pilzflora. Pyrenomyceten 
I. Mitteilungen des Vereins für Naturwissenschaft und Mathematik Ulm 32: 77-199. 
JAKLITSCH, W.J. & VOGLMAYR, H. (2011).- Phylogenetic relationships of five genera of Xylariales and Rosasphaeria 
gen. nov. (Hypocreales), Fungal diversity. [doi: 10.1007/s13225-011-0104-2]  
LAFLAMME, P.G. (1976, “1975”).- Les genres Melogramma Fries et Melanamphora, gen. nov., Sphaeriales. Sydowia 28: 
237-274. 
LIND, J. (1913).- Danish fungi, as represented in the herbarium of E. Rostrup. Gyldendalske Boghandel - Nordisk Forlag, 
Copenhagen. 650 pàg. 
LLISTOSELLA, J. (2012).- Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Mòdul Fongs. Generalitat de Catalunya i 
Universitat de Barcelona. [http: //biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html]. Data de consulta: 26.VII.2012. 
LUMBSCH, H.T. & HUHNDORF, S.H. (2010).- Myconet Volume 14. Part One. Outline of Ascomycota-2009. Fieldiana, 
Life and Earth Sciences 1: 1-42. 
MEDARDI, G. (1998).- Appunti di studio sul genere Melogramma Fries. Bollettino del Circolo Micologico 'Giovanni Carini' 
35: 27-31,  
Revista Catalana de Micologia, vol. 34: 87-93; 2012. 
 
93 
MUNK, A. (1957).- Danish Pyrenomycetes. Dansk Bot Arkiv 17: 1-491. 
RUBIO, E. & MIRANDA, M.A. (2006).- Estudios micológicos en el Parque Natural de Somiedo (Asturias). II Campaña. 
Ascomycota. Boletín de la Sociedad Micológica de Madrid 30: 49-72. 
SCHEUER, C. (1997).- Dupla Fungorum (1997), verteilt vom Institut für Botanik der Universität Graz (GZU). - Fritschiana 
(Graz) 9: 39-61. 
SCHEUER, C. (1998).- Dupla Fungorum (1998), verteilt vom Institut für Botanik der Universität Graz (GZU). - Fritschiana 
(Graz) 15: 23-31. 
TENG, S.C. (1934).- Notes on Sphaeriales from China. Sinensia 4: 359-433. 
VASILYEVA, L.; YU LI & STEPHENSON, S., (2009).- Some pyrenomycetous fungi new to China. Mycotaxon 109: 415-
428. 
VASILYEVA, L.N. (1998).- Griby. Tom 4. Pirenomitsety i Lokuloaskomitsety. [Fungi. Tomus 4. Pyrenomycetidae et 
Loculoascomycetidae]. In: AZBUKINA, Z.M., ed. Nizshie Rasteniya, Griby i Mokhoobraznye Dalnego Vostoka Rossii. 
[Plantae non Vasculares, Fungi et Bryopsidae Orientis extremi Rossica.]. Nauka, St Petersburg. 419 pàg.  
 
 


Sobre la presència de Melogramma campylosporum a Catalunya

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert